Una bona manera d'anar acabant l' any: 9è classificat a la Mitja Marató de Muntanya de Santa Maria de Martorelles, "la Neorural".

Quan un dia, mirant el calendari de curses a Runedia, vaig veure que a un poblet que no em sonava de res, feien una cursa de muntanya de 23km i 1300 de desnivell, vaig pensar que seria un recorregut ideal per tornar a disfrutar competint. I ho vaig encertar. I apart de la distància i el desnivell, una zona desconeguda per mi: la serralada litoral, sense massa alçada però un terreny ideal per disfrutar corrent, amb una infinitat de corriols molt i molt xulos de fer i de patir, tant pujant com baixant.
         
        Després d'haver corregut la setmana passada a Aguilar de Segarra, 16'5km del circuit ARCS, d'Anbaso, vaig intentar recuperar al màxim les per arribar al diumenge fresc de cames, i vaig pedalar més que no pas córrer, recuperat del tot ara si, de l'esguinç al pit que em vaig fer a la duatló de Puig-Reig. Després d'un mes, ja tocava. La cursa començava prou aviat, a les 9, i per sort la temperatura era molt agradable, uns 11 o 12 graus, o sigui que res de tèrmiques, la samarreta del CAT sense tires i a preparar-se per suar. Tot i ser la primera edició, cal dir que l'organització va estar molt bé. Servei de guardaroba, massatges al final, dutxes a tocar de l'arribada, un bon entrepà de botifarra i cervesa fresca. Felicitats i a intentar superar-se l'any vinent.
         
                    Després d'escalfar una miqueta pels carrers del poble i veure una mica l'ambient "trailrunero" que es respirava, els 300 valents inscrits ens vam anar col·locant a la sortida per esperar el moment de començar. I a les 9 en punt, un coet i a córrer. Els primers metres passaven pel mig del poble, uns carrers amb molta pujada i que ja van estirar molt el grup del davant. Jo vaig intentar sortir ràpid, no sabia gaire què em trobaria però sabia tenia unes 6 o 7 petites pujades, no molt llargues, perquè de fet la cota màxima del recorregut no arribava als 500 metres. Després d'un primer tram per pista ja van començar els corriols de pujada i una mica de tap, uns quants corredors al davant que potser em frenaven una mica però tampoc em volia tornar boig per adelantar, quedava molta cursa. Després d'arribar a una pista més ample vaig anar guanyant posicions, fent alguna baixada ràpida per uns corriols on vaig disfrutar com una nen. Ens haviem quedat un grupet d'uns tres o quatre corredors, tot i que mica en mica em van deixar enrera en un tram llarg de baixada per pista, i com em sol passar sovint, vaig quedar una mica en terra de ningú, corrent una bona estona en solitari. El terreny tornava a guanyar alçada, i després d'una zona realment dura amb una pujada amb molt desnivell i molt tècnica, s'arribava a la zona més alta del recorregut. Aqui hi havia un avituallament, on vaig intentar menjar una mica i hidratar-me, prenent el primer gel. Començàva una baixada bastant llarga, primer fent tot de "paelles" entre vinyes, terreny pedregòs però divertit, i després per pista més ample. Després d'una bona estona baixant, dos corredors em van atrapar pel darrera, ens vam agrupar, i vam atrapar un corredor que teniem al davant. De fet, erem del 6è al 9è. Faltava la traca final, aproximadament al km 17 començava una altra bona pujada entre arbres i arrels. En les pujades  normalment guanyava una mica d'avantatge, tot i que quan tornàvem a baixar m'atrapàven. Ja només quedava la sorpresa final. Quedàven 3km i la última pujada, s'havia d'arribar a les runes d'una mena de torre medieval, i la pujada era per fer-la grimpant una mica i acabant de donar lo poc que quedava. Molt autèntica la claca que hi havia a dalt d'aquest lloc, gent disfressada i amb tambors tot animant, que després de dues hores patint era molt agraida. I ja només faltava baixar. Primer per una zona molt tècnica, on vaig tenir alguna petita relliscada que quasi em fa volar pel davant, i després per una pista molt ràpida, on vaig acabar de perdre un parell de llocs per la meva falta de velocitat....espero millorar-ho! Arribava al km 23 i encara no veia les cases del poble, un altre petit tram emboscat i ara si, arribant a Santa Maria de Martorelles amb el Garmin marcant 23'9km  amb un temps de 2h16',i arribant en aquesta novena posició que m'ha tornat a apujar la moral pels núvols.
     
           Doncs com a resum final, felicitar molt i molt a l'organització de la cursa, vaig disfrutar moltíssim de la duresa del recorregut, molt  trenca-cames, i que em farà acabar aquest any 2012 una mica negre, amb ganes de començar el 2013 a tope. I no sé, a nivell competitiu, el cos em demana curses de muntanya, potser encararé aquest any a continuar millorant-ne els resultats, sempre que les lesions em respectin, que de moment sembla que si.

     CLASSIFICACIÓ

Cursa de muntanya a Aguilar de Segarra, circuit ARCS: 24è classificat.

    Han passat tres setmanes des que es va acabar, a Puig-Reig, el circuit de duatlons de Terra Endins. Uns dies marcats per una petita lesió que em vaig fer al caure amb la btt, a Puig-Reig, i que en un principi em feia pensar que m'hauria trencat o fisurat alguna costella, tenir un dolor molt fort en un costat del pit, a sota el cor, i que per sort "només" és un petit esguinç. Això si, és molt dolorós i he patit bastant per dormir i a la feina. I a nivell esportiu, pedalant bé, però corrent em produia una sensació com de flato i que a l'apretar augmentava fins al punt de fer-me acabar trotant i gràcies. Antiinflamatoris i repòs em van dir. Lo primer si, de repòs no gaire...
    


    I apart d'estar tocat físicament, mentalment també he estat "lesionat"... De fet, porto ja unes quantes setmanes no gaire fi, a vegades s'ajunten masses coses i el coco no és capaç de digerir-les totes. A petits problemes a nivell personal, s'hi ha de sumar la frustració per no haver fet un salt de qualitat en totes les duatlons en les que he participat, potser pensava que aquest any seria molt millor i al final m'he vist una mica com l'anterior. Potser ja estic al meu sostre? potser si, però jo crec que tinc marge de millora. I ara queden les duatlons de muntanya de la FCTRI, però no estic gaire motivat per fer les que queden de la Lliga.
   


      I per canviar d'aires i fer créixer la motivació, acabaré l'any corrent alguna cursa de muntanya, com la d'ahir, per veure si canvio la dinàmica negativa i puc començar el 2013 amb la moral ben amunt. Ahir vaig córrer a Aguilar de Segarra la segona d'un total de 5 curses de muntanya que es fan a la Catalunya central. Són curses d'uns 15km i amb bastant desnivell, formen part del circuit ARCS d'Anbaso, i crec que apart de la d'ahir, en correré un parell més. Ahir no em vaig marcar cap objectiu concret, només intentar disfrutar al màxim i veure si les molèsties de l'esguinç al pit em deixàven córrer amb normalitat. Vaig aconseguir fer la cursa sense masses molèsties tot i que vaig patir molt, fins i tot a les pujades que és on normalment disfruto més. El recorregut bastant bé, amb un parell de pujades fortes, una al castell de Castellar, i una cap al final totalment vertical on s'havia de grimpar una miqueta. Potser em va sobrar una baixada bastant llarga i molt pistera que és on em vaig notar més tou. Al final vaig poder acabar el 24è d'uns 220 participants, tot i que el resultar era el de menys. El d'ahir va ser un bon entrenament per la mitja marató de muntanya de Santa Maria de Martorelles, "LANEORURAL", que es disputa el diumenge que ve. Són 23km i 1300 de desnivell positius. O sigui que la cosa promet..
 


.

Duatló de Tavernoles, 36è classificat: acabant més content!!

                                                                    .........EQUIPÀS!!!......
Tercera setmana consecutiva competint, no ho havia fet mai encara, aquest cop a Tavèrnoles, cinquena del circuit de Duatlons de Terra Endins i primera de la lliga de clubs de la Federació Catalana de Triatló. Com sempre que comença el circuit de duatlons de la FCTRI, molt nivell, i toca retrocedir unes quantes posicions a la classificació general, però és el que hi ha... De totes maneres, ahir vaig acabar més content sobretot per tal com em vaig trobar pedalant.
      
        Portava molts dies donant-li voltes a lo malament que ho passava quan tocava agafar la btt i apretar: molt mal de quàdriceps i la sensació que volia i no podia. I a sobre, la setmana passada a Tona es va ajuntar el mal de cames amb el fet de perdre'm i acabar en una molt discreta 22ena posició. Res, setmana de donar voltes a les coses, què carai falla, amb la moral per terra, i analitzant què podia cambiar. Després de donar-hi moltes voltes, decideixo enfocar l'entrenament previ a la duatló d'ahir d'una altra manera. Si fins ara arribava a les curses amb uns dies molt i molt suaus, aquesta darrera setmana he fet sortides més exigents, tant corrent com pedalant, i només divendres i dissabte de rodatges més suaus. I sembla que m'ha funcionat! Potser realment em faltava arribar amb una mica més de "xispa" a les cames. I sens dubte que també em falten més hores de btt. Ja vaig dir que aquest any he fet molta carretera i poca btt, i és una cosa que no em pot tornar a passar.
            
        Ahir a Tavèrnoles, molts CATs: Xic, Marc Camara, Quim Comas, Xevi Codony, i en Victor Panyella, nou fitxatge. La veritat és que s'agraeix molt el fet de córrer amb tant companys d'equip, a veure si en pròximes curses podem coincidir un altre cop. I pel que fa a la cursa en si, jo ja sabia que patiria molt corrent. Primer eren 5km. Sortida a tope per una rampa infernal, i jo traient el fetge per la boca i sense acabar de trobar-me bé. Mica en mica en Xic es va distanciant, i darrera seu en Xevi Codony. Jo faig una bona part del recorregut amb en Marc, i arribem junts a la zona de transició. Ara tocava 20km de btt. Dimarts passat vaig seguir el track del recorregut de l'any passat i ja sabia el que em trobaria, tot i que al final ha sigut una mica diferent. Això si, ahir vam trobar més fang. Els primers km. ja piquen cara amunt, i sembla que les cames van millor. Atrapo en Xic i em diu que ha punxat, li comento si necessita res però té bastant clar que haurà d'abandonar...llàstima! Al cap de poc atrapo en X.Codony, i després d'anar una mica a roda l'adelanto, tot i que sempre anem bastant junts, tant sols va uns metres pel darrera. Després d'una rampa infernal per una pista que no s'acaba mai, arribem a sota els Muns, on comencem a baixar per tornar a enfilar per una pista molt i molt enfangada, impossible de pujar pedalant en algun petit tram. Ara si, toca baixar, i després d'un altre petit rapetxó fem un corriol molt divertit de baixada però que estava molt moll, i a on era fàcil de patinar i caure. Sortim a una zona de baixada més pedregosa, i en un petit "despiste" amb menjo tontament un arbre, amb un petit cop al deltoides esquerra, que avui encara em molesta. Al final sortiem a una pista que ja ens portava ràpidament a la zona de transició. Intento fer el canvi ràpid, a veure si puc adelantar algun lloc, i veig que en Xevi Codony no ve ( després em diria que havia tingut una petita caiguda al corriol de baixada). Començo a córrer els 2'5km que falten, meitat de pujada i meitat de baixada pel mateix cami, i em vaig creuant amb tots els primers classificats. Jo em noto millor que durant el primer tram de córrer, i adelanto uns 4 o 5 llocs, acabant amb 36ena posició i un temps de 1h40'.


        Ara si que la setmana que ve descansaré, i el dia 18 suposo que faré la duatló de Puig-Reig, la última del circuit de Terra Endins. I en quant a les de la lliga de clubs de la FCTRI, ja veurem quines faig. Intentaré buscar les que més m'agradin sobretot en els trams de córrer, jo necessito més km i més desnivell!!!

Duatló del Bandoler 2012: 2h29'12'', 15è classificat.

Tot i les pèssimes previsions meteorológiques que, francament, em feien pensar que avui no hi hauria duatló a Taradell, al final si que s'ha pogut disputar i amb un temps més que acceptable: molta aigua a tot arreu, això si, però amb una bona temperatura i només amb una mica de pluja durant la primera part del tram btt. En quant a la meva cursa, avui no m'he acabat de trobar còmode enlloc, ni corrent ni pedalant.
            
           Al primer tram de córrer, d'uns 10km, anava bastant feixuc, em notava pesat i poc àgil. Hem pujat fins l'Enclusa, passant pel castell de Taradell, un terreny dur i quasi sempre cara amunt, i després ja venia la baixada altre cop fins a Taradell, amb una primera part més tècnica que després es convertia en pistera, on he trobat a faltar un punt de velocitat...s'haurà de millorar!!
      
        Després ja venia la btt. Dimarts vaig fer un reconeixement del que va ser el recorregut del 2011, però aquest any l'havien canviat una mica, sobretot la part central. En general molt més tècnic, que sumat a l'aigua i el fang de tot arreu el feia molt dur i exigent, confesso que he patit bastant! He tingut un parell de caigudes/patinades sense importància, suposo que com molts altres corredors, i un soroll de la roda del davant tocant el disc del fre m'ha acompanyat tota l'estona, i la veritat és que m'ha posat bastant nerviós. Al final he arribat a la zona de transició havent perdut tres llocs respecte el primer tram. I ja només faltaven els 2km finals a peu, on he mantingut un petit "duel" amb en Jordi Font del Triatló Lluçanès. Ell m'havia adelantat a la part final de la btt, i jo l'he atrapat quan hem començat a córrer, en una primera zona de pujada. Però després tornàvem a baixar i ens endinsàvem pels carrers de Taradell, primer amb molta baixada per una zona d'asfalt, on el Garmin em marcava que corriem a 3'25''/3'30, i jo no hi estic gaire acostumar a anar aquests ritmes. Quan faltàven uns 300mts per l'arribada i amb un carrer que picava amunt, he vist clar que no l'hi podria disputar el lloc, arribant al final amb aquesta 15ena posició.

                                                    Francesc Freixer, Gabriel Crosas Salvans i Marc Clapés, el podi d'avui.
    
    En general content del resultat final, potser esperava més del primer tram de córrer, tot i haver marcat el 12è temps parcial, i conscient que m'he de posar les piles amb la btt, que aquest 2012 l'he tingut una mica abandonada i veig que em falten hores i tècnica a l'hora de pedalar. I ara suposo que la setmana que ve aniré a  la duatló de Tona, l'any passat no la  vaig fer i si no hi ha res de nou allà estarem.
   
    Ah! I atenció a la duatló de Taradell del 2013, que sembla que promet! Ja vaig veure la pàgina de la federació catalana de triatló, tot repassant el calendari del 2013, que a la de Taradell li deien duatló "d'alta muntanya". Jo no ho acabava d'entendre, però avui parlant amb en Marc Clapés ja m'ho ha aclarit: l'any que vé es pujarà al Matagalls, fent la zona de transició a la Font Pomereta. O sigui  que l'any que vé, la duatló de Taradell marcada amb vermell al calendari!!

Duatló de Queralbs: 3h03', 19è classificat. Llàstima del primer tram de bici!!

Ahir vaig participar en la XV edició de la duatló de Queralbs, segon cop que hi participava, i realment estic molt content de com va anar el dia, sobretot després de rebaixar tots els temps parcials i la posició final de la classificació, fent el 13è millor temps del tram de córrer. L'únic que no em va deixar satisfet va ser la pujada amb btt fins a Fontalba, molt lenta, però per un motiu molt clar, que ara explicaré.

           El dia començava molt dora, i a les 5 em llevava i esmorzava, tenia ganes d'arribar ben aviat a Queralbs. L'any passat vaig arribar justet, i em vaig trobar que havia de sortir des d'una posició molt retrasada i que em va fer perdre molt temps a la sortida. Ahir no volia que em passés, i abans de les 7 ja arribava. Agafar els dorsals i aparcar. Aparcar justet, perquè a aquella hora ja estàven els pàrquings a tope. Quan ho vaig tenir tot apunt, i després de deixar la bossa per la zona de transició, ja em vaig dirigir cap a la línia de sortida per agafar un bon lloc. Gran error! Tot just eren dos quarts de vuit i faltava mitja hora per sortir. I sense escalfar, pujant cara amunt....Va passar el que havia de passar. A les 8 en punt es donava el tret de sortida (mai millor dit perquè van disparar amb una escopeta..), i tothom com bojos arrencant i agafant un bon lloc a la carretera. Els primers metres van ser de començar a notar sensacions, intentar agafar un bon cop de pedal. Semblava que ho aconseguia, però de cop i volat, quan deviem portar uns 3 o 4kms, un mal de quàdriceps impressionant em va començar a fer baixar el ritme, i veia com mica en mica anava perdent posicions. Mica en mica em vaig anar resignant i esperant l'arribada a la zona de transició, almenys intentar arribar sencer i després ja apretaria. Al final arribaria a dalt en el lloc 37, molt discret, amb una mica menys d'una hora.
       
           Deixo la bici i faig el canvi de vambes, i penso: ara gas!! Bec una mica i menjo una barreta, i començo a trotar direcció al Puigmal. Ahir per sort no bufava el vent, i la temperatura era ideal, i mica en mica començo a adelantar corredors. Les cames, ara si, ja estan al punt, i faig una pujada realment ràpida, arribant a dalt el Puigmal amb uns 50 minuts. A dalt bufa una mica de vent, suportable, i faig una parada per tornar a beure i menjar una miqueta. Sóc molt constant parant i bevent a tots els avituallaments, l'any passat vaig tenir moltes rampes després de Nuria i vull anar ben hidratat. Ara toca baixar. Fins a Nuria hi ha uns 900mts de desnivell de baixada, i a mi em fan respecte, sobretot després de la lesió al tendo d'Aquiles que vaig tenir entre maig i juny, i que quan tinc molt desnivell de baixada em fa anar amb molt de compte. La primera part és la pitjor, amb molta pedra, i després ja es fa més bé, tot i que no vaig arriscar gens. Per sort, no tenia ningú que m'apretés per darrera. Només vaig compartir la baixada amb un corredor, que em va passar uns metres, tot i que després de Nuria el vaig deixar enrera i ja no em va atrapar. Abans d'arribar a Nuria si que vaig tenir una mica de crisi, però per un tema de necessitats fisiològiques..pensava que hauria de parar i tot! Al final, però, van anar desapareixent i vaig poder aguantar-me, però per un moment ja em veia amagant-me i fent el que havia de fer...que malament que es passa!!
          Arribava a Nuria, un altre cop avituallament, em prenc un gel, i a esperar que no m'entrin les temudes rampes. Però res de res, comença altra cop la pujada i em noto molt i molt bé, pujo corrent, i vaig controlant que no m'atrapi ningú. A davant no veig cap corredor, i només em centro en apretar i que no m'atrapin per darrera. Mica en mica ja veig les bicis a la zona de Fontalba i continuo apretant, arribant amb 2h47'. Ja només falta baixar. Com que veig que no tinc ningú apop, fins i tot carrego amb la bossa de les vambes, així no m'hauré d'esperar a que les baixin. Faig una baixada bastant lenta, no arrisco gens, tinc tota la pista per mi i no m'he de barallar amb cap corredor per disputar cap lloc, i arribo a Queralbs amb les 3h3' i la 19ena posició final. Un bon pica-pica a la plaça i cap a casa.
      
     Al final molt content, disfrutant molt i molt de la muntanya, i ara suposo que particiaré a la duatló de Taradell, el dia 21, i que l'any passat em va agradar molt.

Duatló de Bellmunt 2012, 18è classificat: sensació de "deja vu".

Un any més,i ja en van tres, ahir vaig participar a la duatló de Bellmunt, sens dubte la duatló més espectacular, on disfruten a parts iguals tant els corredors com el públic, i és que l'ambient que s´hi viu és molt i molt intens. L'edició d'aquest any l'afrontava amb molts dubtes, sobretot perquè havia corregut poc per muntanya i no sabia com em respondrien les cames.Al final, però, prou content de com em vaig trobar.
     Ara que he anat analitzant tota la cursa, puc dir que he trobat molts paral·lelismes, masses,  en l'edició de l'any passat, tot i que per sort he acabat millor, ja que el 2011 vaig punxar i vaig arribar com vaig poder. D'entrada, repetia dorsal, el número 11, primera coincidència. En el primer tram de pujada de bici feia 36 i pocs segons, i l'any passat també 36 i no masses segons. En el tram de córrer també vaig fer el mateix temps, 1h16, i també va donar la casualitat que corrent em van dir que anava en 13ena posició, cosa que l'any passat també va passar....I la última coincidència, l'any passat va ser agafar la bici per començar la baixada i vaig sortir volant per davant al tram emporlanat, fent-me una rascada al genoll. Aquest any, va ser  agafar la bici per baixar i a la segona paella de baixada patinada de la roda del davant, i caiguda molt tonta amb una bona rascada i trompada al braç, sumat a un fort cop i rascada a la cadera. Interiorment vaig pensar, ara ja només et falta punxar i ja podem plegar....Per sort, vaig poder acabar una mica més dignament.

Fent un petit resum de la meva cursa, dir que en el  primer tram de bici vaig marcar el 18è millor temps, tot i que pensava que podria pujar una mica més ràpid. Molt ofegat als primers km, recuperant-me una mica a l'arribar al tram d'asfalt. Dels 11'5km del tram de córrer, dir que en els primers km vaig anar molt sol, adelantant alguns corredors a la primera baixada, i després corrent força estona darrera en Marià Novellas, i després amb en Josep Ito, que al final em va deixar. També cap al final em va atrapar i adelantar en Xavi Prims, que anava com una moto, i vaig acabar d'apretar fins a la transició per no perdre cap més lloc, arribant-hi diria que en 13ena o 14ena posició. I aqui va arribar el meu petit calvari. Com he explicat més amunt, només sortir vaig caure i tot va canviar. Apart de les ferides, al tornar a intentar pedalar vaig veure la cadena sortida i girada i la vaig posar com vaig poder. A sobre, el canvi fallava i la cadena anava on volia...I va tocar baixar per les fulles, jo ja anava totalment descentrat, i vaig fer la baixada més patètica per aquesta zona que recordo. Jo ja sóc dolentot en les baixades tècniques, i anava tant insegur que de seguida vaig posar peu a terra. Després va venir el tram més ciclable però plè de pedres, i vaig continuar baixant fatal, em va adelentar en Guillem López i algu més, fins arribar a la pista més bona que baixa per Forat Micó. Ja només faltava travessar la riera unes quantes vegades, i arribar a Sant Pere. Just quan anava per travessar el pont de pedra, vaig sentir una veu que m'era familiar, era en Xic!!.. tot i que havia patit una mica  pujant amb la bici, havia fet una remuntada espectacular corrent(10è millor temps parcial), i vam acabar d'arribar junts fins a Sant Pere. 
       Al final content de 2/3 de la cursa, llàstima que em sobrés la part final. Avui estic molt xafadot, em fa mal la rascada del braç i el tinc una mica inflat, així com la cadera, que també la tinc adolorida. Tocarà uns dies suaus per recuperar una miqueta. I a veure si participo a la duatló de Queralbs, el 7 d'octubre, crec que em pot anar bé.  
    

                                         Molt bé tots els CAT's: Nuria Fernandez, Francesc Molas "Xic", Marc Camara i en Toni Font. Faltem en Xevi Codony i un servidor.

Tornant a competir!!!: avui, duatló de Sant Feliu Sasserra, 18è classificat.

Comencem el setembre, i ja tenim aqui una altra temporada de duatlons de muntanya. Com els tres últims anys, inici a Sant Feliu Sasserra, duatló que de fet és un punt d'inflexió per mi en molts aspectes: últim dia de vacances, em torno a posar un dorsal després de més de tres mesos, torno a fer una duatló després de més de mig any... Aquest estiu he pedalat molt per carretera  i corregut poc, i a baixa intensitat, i ara toca apretar una mica més i fer més km de btt.
    Com sempre, la de Sant Feliu és una duatló que em fa patir, sobretot amb la btt, i és que els 22'5km de bici són dels més tècnics que et pots trobar competint per aquestes terres. Aquest any, per culpa dels incendis del juliol passat,  només hi havia una transició, i es corrien 9km i després els 22'5 de bici. Una pena els metres que hem corregut i pedalat per zones cremades...
     En general, puc dir que m'he trobat amb poca xispa a les cames, molt temps sense cap tipus de competició a les cames, i es nota. El tram de córrer molt xulo, sempre corrent per molt de corriol, i amb molt puja i baixa, sense anar gaire fi però intentant arribar sencer a la transició per apretar amb la bici. Content de que avui les meves eternes molèsties del tendó d'Aquiles i la "cintilla iliotibial" m'han respectat, i almenys avui he acabat sencer...veure'm demà com m'aixeco!!
  Després d'una transició penosa, tocava pedalar, intentant recuperar alguna posició, però de seguida he vist que no seria gens fàcil. Al contrari, m'ha passat alguna bala pel costat que m'ha desmoralitzat una mica. Però jo anava a lo meu, avui era un primer contacte amb la competició i preparar-me sobretot per la setmana que ve a Bellmunt, on trobaré un recorregut més de les meves característiques i on espero estar més endavant....ja veurem! La primera meitat del recorregut anàva alternant pista i corrioles de baixada, tots ciclables, travessant algun petit rierol, i on m'he estabilitzat en una posició sense ningú al davant ni al darrera. Després d'arribar a la zona més elevada, tocava la baixada més llarga i tècnica, aqui si he hagut de posar peu a terra en més d'una ocasió, i és que quan no coneixes el terreny, més val no arriscar i sortir volant pel davant. Tots aquests km eren d'autèntica btt, d'aquells que es disfruten, vaja: zones molt emboscades, petits graons ciclables, eslàlom entre arbres, alguna baixada per mi impossible...per gaudir de la bici, tot i la meva més aviat poca tècnica.
    Al final he arribat en la 18ena posició, discreta, però que avui l'important era agafar la xispa que et dóna el competir, ja vindrà Bellmunt, Queralbs...llocs on espero disfrutar una mica més, tot i que avui també m'ho he passat molt bé. Felicitar la gent de San Feliu, tot el recorregut molt ben senyalitzat i passant per zones que et fan gaudir de la competició.

Disfrutant d'una bona sortida per carretera

Després d'una setmana una mica dolenta,marcada per la recaiguda de la tendinitis d'Aquiles, i que ja m'ha fet parar deu dies de córrer, necessitava una sortida com la d'avui per retrobar-me amb mi mateix i exprimir-me unes quantes hores a sobre la bici. De fet, aquests dies i he estat donant moltes voltes a tot, i fins i tot pensava si valia la pena seguir corrent...jo tinc un peu dret complicat, i quan forço molt pateix, i analitzant els dos últims anys he tingut un no parar de petites lesions. Potser seria millor que em dediqués a pedalar i ja està. En fi, suposo que són els pensaments normals d'un "atleta" quan es lesiona, i que quan et recuperes els deixes enrera i tot torna a la normalitat. Veurem com em recupero aquesta setmana.
     Doncs el que deia, avui per fi he fet una ruta que ja la tenia pensada fa temps, una ruta circular que passaria per Alpens, les llosses, Ripoll, Olot...i Bracons. Un recorregut prou dur i per unes carreteres molt tranquiles, quasi desertes, i amb unes vistes espectaculars. La meva intenció era de fer la volta a un bon ritme, i d'entrada ja he tingut la Trona per començar a escalfar les cames. He sortit de casa a les 7 i la temperatura era fresca, tot i que ja es veia que la calor seria la protagonista. Després de passar Sant Boi, cap Alpens, bona carretera amb alguns repetxonets però i he arribat més ràpid que l'altre vegada que hi vaig anar. Després travessaria el Cobert de Puigcercós i enfilaria direcció Borredà, desviant-me just abans d'arribar-hi per anar direcció Les Llosses i Ripoll. Aquest tram ja no el coneixia, és ràpid de fer tot i que també té un parell de pujadetes abans d'una baixada ràpida fins a Ripoll. Arribava a Ripoll amb 2h45', una mica més rapidet del que em pensava, i ja encarava la pujada cap al coll de Canes passant per Vallfogona, per després baixar cap a Olot, un altre tram que no havia fet mai. La pujada en si només té els primers 3 km una mica durs, però després suavitza molt i fins i tot baixes una mica. A partir de Vallfogona tornes a pujar fins a coronar tot i que amb desnivells molt suaus. La baixada fins a Olot si que és molt ràpida, amb bona carretera i algunes bones rectes, intentava imaginar-me les velocitats de la gent a la Terra de Remences...Un cop a Olot ja "només" faltava el plat fort, Bracons, i abans d'encara-lo he fet un petit avituallament a Les Preses amb crosant de xocolata inclòs....he pecat però se m'ha posat de conya. Doncs això, començava Bracons amb 108km a les cames i a quarts de dotze, amb una calor que ja es feia sentir i molt. Aparentment pujava bé, tot i que a partir del km 2 de la pujada les cames han començat a notar la fatiga acumulada i la calor. Tenia en ment els 32' que vaig tardar a pujar l'últim dia, tot i que sabia que no els baixaria...ni molt menys! Mica en mica la velocitat anava baixant fins estabilitzar-se en 10'5-11km/h, i tenia una sensació de glaço de gel al desert...semblava realment que m'estigués fonent. Finalment he encarat els 2 últims km, els pitjors, i en algun moment la velocitat ha baixat perillosament als 7 i 8km/h, anb alguna petita essa inclosa. I per fi he arribat a dalt amb 34' i força tocat.

Ja només faltava baixar fins a Roda, m'he recuperat bastant bé i encara he pogut apretar una mica a totes les petites pujades que m'he trobat. Al final han sigut quasi 143km, +2600 de desnivell acumulat i 5h23', a 26'5 de mitja, i el més important: HE DISFRUTAT MOLTÍSSIM PEDALANT I PATINT A SOBRE LA BICI!!!!
Aquesta setmana tocarà apretar més amb la bici, i a veure si puc començar a trotar i fer un petit miracle per participar a l'Olla de Núria, que ara mateix ho veig molt i molt negre.

Un clàssic a la butxaca: d'excursió fins a Montserrat

Ahir vam fer una d'aquelles excursions que feia temps que volíem fer, la ruta en bici fins a Montserrat, una bona quilometrada que només es pot fer de tant en tant, sobretot per les hores que t'ocupa l'anada i la tornada. La llàstima és que de tots els que haviem de fer-la, al final, per diferents motius, tant sols dos valents hi vam anar: en Xic i un servidor. En fi, un altre dia a veure si hi tornem i som més colla.
    A quarts de 8 ja començàvem a pedalar, tot i no tenir ben clar per on passar per anar fins a Monistrol de Montserrat, que és on comença la pujada pel cantó més dur. O sigui que vam començar per una ruta més aviat avorrida:  Tona. La pullosa, Moià.... sobretot perquè hi hem passat mil vegades. Després de travessar Moià, cap a Calders i Sant Fruitós de Bages, i ja fins a Manresa. El dia, per sort acompanyava, amb el sol just i una lleugera brisa, ideal per pedalar en aquesta època. A Manresa dubtàvem per on passar, tot i que al final, amb les indicacions d'una gent molt amable, vam seguir per la C-55, sens dubte el pitjor tram de tot el recorregut, uns 16 o 17 km d'autovia fins a Monistrol amb un trànsit bastant tocacollons..Un cop a Monistrol, tocava pujar, 8'5km amb un desnivell molt regular i que té l'últim km molt dur,  on vam començar a apretar una mica i més o menys a la meitat en Xic em va anar deixant enrera, i va poder arribar a dalt tot sol...Bueno,això de tot sol és un dir, impressionant la marabunta de turistes, autocars, ciclistes, cotxes....feia molts anys que no hi anava i ja no recordava la gentada que hi acostuma a haver. Després de les quatre fotos de rigor i el ritual d'encendre un ciri, amb en Xic vam menjar un entrepà de bacon amb formatge i una Coca-cola que es van posar d'escàndol, i després ja vam anar per marxar un altre cop cap a Roda. 
   La baixada la vam fer per l'altre vessant, on al principi hi ha uns quants tobogans que et fan pedalar una mica, i on vam tenir un parell d'accelerades després de que una colla de ciclistes bastant madurets ens adelantéssin en plan"aqui estem nosaltes"...i és que la gent sempre va amb el ganivet a les dents!!!
   La tornada va ser pràcticament calcada, menys la baixada fins a Manresa. Després de creuar tot Manresa pel centre, vam enllaçar amb la carretera que portava a Sant Fruitós i ja vam anar desfent el cami fins a Roda. Jo tenia ganes de tornar per Artés, Fontfreda i Santa Eulàlia de Riuprimer, però havia llegit que eren uns km que es feien durs i vam preferiar anar a lo segur. La sort va ser que a la tornada ens va acompanyar una lleugera brisa que a sobre ens anava a favor, i uns núvol prims tapàven una mica el sol, perquè sino la tornada per Calders i Moià a les 2 del migdia hagués estat criminal.
   Després de Moià, mica en mica vam anar incrementant el ritme, i encara vam tenir forces per "disputar" a veure que arribava primer a dalt la Pullosa, i vam fer un accelerada on el cor se'm va posar a mil i que per molt poc en Xic em va guanyar.....ahir Xic 2 -Carles 0.
    Al final vam arribar a quarts de quatre a Roda, havent sumat un total de 180km i quasi 7 hores de pedalar. De fet, jo no havia fet mai tants km a sobre una bici, i encara estic content d'haver acabat molt sencer. Ara a veure quina altra sortida llarga fem, és una època on ve molt de gust sumar km de carretera, suposo que ara tocarà fer més ports de muntanya...

Cursa 3 comarques d'Alpens, 9è classificat: per fi un dia bastant rodó!!!

                                 Avui si, per fi una cursa on tot ha anat bé, sense excuses ni problemes físics,i  amb un "top ten" que independentment del nivell dels participants sempre fa gràcia. I sobretot, content per venir d'on vinc, feia un més que acabava la cursa de Sant Amand amb el tendó d'Aquiles molt i molt perjudicat, obligant-me a fer un parell de setmanes de rodatges suaus per recuperar-lo. I avui no m'ha donat problemes.
      El dia començava molt gris, donant-li la raó a les previsions dels homes del temps, i poc abans de les 8 ja començava a ploure amb certa intensitat. Doncs res, tocaria mullar-se. A Alpens molta gent coneguda: Tomas Casas, Isaac Diaz, Javi Delgado, Joan Marce...i del CAT en Toni Font ( 2h22' i crec que el vint i pocs), que no el coneixia personalment, i la Nuria Fernandez.
  A quarts de 9 sortiem sense pràcticament haver escalfat gens, i amb cert respecte sobretot pels km totals, 26'5, una distància que si no recordo malament no l'havia fet mai ni entrenant ni competint. Els primers km són de bastanta pista, una mica trenca-cames i on miro d'anar entrant en calor i trobant el meu ritme, la pluja continuava caient tot i que mica en mica aniria afluixant fins acabar veient el sol. Més o menys al km 9, començava una mica el tram més llarg de pujada, fins al km 15, i aqui crec que ja anava entre els 12 primers. Tot i que les sensacions eren bones pujant, també he de dir que encara em noto que la meva punta de velocitat en plà és millorable, i és una cosa que amb el "Míster" hauré d'anar treballant. Un cop a dalt d'aquesta pujada, crec que a Santa Margarida, començàvem tota una zona més tècnica i de baixada, amb més pedra i corriols perillosos per la pluja, i a on corria en solitari. Després de la baixada, arribàvem a una zona molt planera de pista, que se m'ha fet especialment llarga, i més corrent sol. Més o menys al km 18 ens desviàvem per un corriol cara amunt, i ben aviat encararia la última pujada de la cursa. Això si, just al principi d'aquesta pujada, molt destacable la impressionant claca que havien muntat tota una colla de nens amb les cares pintades a l'estil Braveheart, i que amb els escallots que portàven i la cridòria es feien sentir i et donàven una mica d'ales. Aquesta ùltima pujada no era molt llarga però si molt dreta, de les de caminar i gràcies, i a on un corredor m'ha adelantat i no l'he pogut seguir. Després d'aquesta petita agonia pujant, ja només faltava baixar fins Alpens, una baixada d'uns 5km molt divertits però on havies de vigilar, molta pedra molla però que jo, que no sóc gaire de baixades tècniques, l'estava disfrutant i de fet encara em notava amb gasolina per apretar una mica. Només he tingut un petit ensurt(molt petit), quan en un salt he recolzat el peu dret una mica massa amb el teló, i el tendó d'Aquiles m'ha recordat, que no fa massa estava tocadet. Però la cosa s'ha quedat en ensurt(ara no em molesta gens), i he pogut acabar d'apretar fins al final. O sigui, resumint, 2h17', 9ena posició.
           Per acabar, dir que la Curs3comarques és molt recomanable, amb un bon recorregut i una bona organització, i espero ser-hi l'any que ve.

Per un error, tots els corredors sortim amb un lloc més del real.

Cursa de muntanya de Sant Amand, 24è classificat: quan el patiment és al baixar!!

Després d'un temps sense publicar res,(potser una mica de mandra..) torno a escriure quatre ratlles per fer una petita crònica de la meva primera participació a la cursa de Sant Amand, a Ripoll, de 22'6km i un desnivell positiu de més de 1300mts. L´ultima cursa que havia fet era la del Roc Gros, i pel mig també vaig participar en una duatló a Torroella de Montgri, tot i que vaig abandonar per una punxada que no vaig poder arreglar. 
        La d'ahir era una cursa que, tot i que dura, creia que em podia anar bé, sobretot per la molta pujada que hi havia i que s'adapta molt a les meves característiques. El que no vaig calcular, va ser que sempre que puges molt amunt, has de tornar a baixar, i en el cas d'ahir...molt! I el tema de les baixades molt llargues i tècniques no és precisament el meu fort, i sino que l'hi diguin al meu tendo d'Aquiles dret, que sempre acostuma a ser el més perjudicat.
      I la cursa de sant Amand és això: primer puges molt, i després baixes molt. El que si que tenia clar, és que volia córrer amb cap i no apretar massa al principi, normalment m'emociono massa al pujar i això em passa factura. Per sort , el dia estava ennuvolat i com a mínim no hauria de patir calor. A les 9 en punt sortiem uns 150 corredors, i de seguida a tope pels carrers de Ripoll per buscar les primeres rampes. Els del davant surten com motos i jo agafo un ritme "tranquil", per anar calentant motors. Anem passant per corriols cara amunt, i vaig avançant posicions. Trobem un petit descans cara avall, i altra vegada amunt. Ara ja estic corrent junt amb un altre corredor i mica en mica anem guanyant més alçada. Passo el company de viatge i continuo sol una estona, fins que a l'alçada de Sant Julià de Saltor adelanto un parell de corredors més. A partir de Saltor comença la part més dura, o almenys m'ho ha semblat...ara córrer ja és més díficil i vaig pujant caminant ràpid. Davant meu tinc dos o tres corredors, però no hi ha manera d'atraparlos. Just abans d'arribar a dalt, passem per una espectacular canal amb molta pedra, on s'havia de pujar grimpant com podies. I després d'això, ara si, arribada a la creu de Sant Amand, a 1836mts d'alçada, crec que en la 17ena posició parcial.  

I després d'aquests més o menys 11 o 12km de pujada, la baixada. Abans de sortir ja ens havien dit que vigiléssim en la primera part del descens, patinava molt i havien habilitat cordes per agafar-nos al baixar...I tenien tota la raó. Al principi encara es baixava bé i ràpid, sense problemes, però de seguida va venir la part més tècnica i dreta: ara m'agafo d'arbre en arbre, ara patino i baixo una mica de cul, ara trobo les cordes i baixo fent "ràpel".. .  Després d'aquesta primera part més kamikaze, continuem baixant però per un terreny més de córrer, alternant corriols emboscats amb zones més tècniques. I mica en mica comença el meu petit calvari...el tendó d'Aquiles dret m'informa que està una mica cansat de tant baixar, i cada cop es fa notar més. I jo penso: va, només falten 6km, aguanta petit, quan acabem ja et mimaré i et cuidaré molt, vinga, només una miqueta més. Però no. Fins llavors havia anat baixant prou bé i totalment en solitari, ni atrapant ni sent atrapat per ningú. Però això canviaria. De fons ja sento unes petjades que s'acosten i mica en mica m'atrapa un corredor. Primer cop moral. Em passa tranquilament i ni m'inmuto, jo ja jugo una altra lliga. El tendó va apretant i els km no passen, ara ja en falten 4. I em tornen a adelantar, ara un parell en poc temps. Abans d'acabar encara trobem una petita pujadeta, i jo que ara si ja m'arrossego. Falten poc més de 2km i ara si és tot cara avall, tinc Ripoll als peus, però el meu ritme és d'un trotar desesperant, encara perdo dos llocs més, i ara si veig l'arc d'arribada. Per fi arribo amb 2h23' en el lloc 24 i coixejant.

En fi, una cursa amb un molt recorregut molt xulo i dur, tot i que la forta baixada no és el que més m'agradi. Ara porto 24h de molt gel i fent recuperació activa, rodant amb la bici i estirant molt, i em noto amb molèsties però bastant recuperat, la veritat és que ahir em pensava que avui estaria pitjor. 

Tres dies i bastants Km

Després d'una setmana bastant pèssima, molt cansat després de la Cursa del Roc Gros i amb molèsties al tendó d'Aquiles dret, he pogut encadenar tres dies prou bons, si més no sumant moltes hores d'entrenament. I és que després d'uns dies on només havia trotat una mica i el temps tampoc acompanyava gaire, la meva Setmana Santa esportiva va començar divendres amb una bona ruta per carretera en bona companyia.

DIVENDRES: Roda-Hostalets d'en Bas-Anglès-Osor-Sant Hilari-Roda.

Després d'un bon sopar el dia abans a casa d'en Marc Camara, i una mica de catxondeo al Clot dels Romans, divendres al mati quedàvem a Roda en Xic, en Marc Camara, un servidor, i uns km en Jordi Padrós. La idea era fer una bona tirada i menjar alguna cosa pel cami, sense pressa. Vam triar aquesta volta que en Xic ja tenia pensada feia temps, i vam començar a enfilar cap a Cantoni, Condreu, i baixada fins als Hostalets d'en Bas, on en Jordi Padrós ens deixaria per fer ell sol la tornada per Bracons. Nosaltres vam seguir direcció Anglès, per una bona carretera ideal per rodar molt ràpid, llàstima del fort vent que ens acompanyava i que no ens deixava agafar una mitja més alta. Un cop a Anglès, ens desviàvem cap a la dreta direcció Osor, per després seguir fins a Sant Hilari. Son uns 25km per una carretera ideal per pedalar amb tranquilitat, molt sinuosa i ombrívola, no té gaire desnivell però si que té una pujada continuada. Aqui mica en mica vam anar incrementant el ritme, es va acabar la conversa, i va toca apretar les dents. Mica en mica en Xic ens va anar estirant fins a deixar-nos una mica enrera, sort que va tenir pietat i ens vam reagrupar, arribant tots junts a Sant Hilari, acompanyats per una pluja fina que mica en mica anava a més. Després de fer una paradeta per agafar forces tocava seguir pedalant, passant pel Pla de les Arenes, Collsesplanes i baixant fins a Sant Sadurni d' Osormort. Ja només faltava pujar fins a la Casilla, patint una mica sobretot en les primeres rampes, i després ja baixant tranquilament. Bona ruta d'uns 140 km i 2350mts de desnivell +.

una petita parada a Sant Hilari per agafar forces...

DISSABTE: Sant Vicenç-Coll de Duec-El Sot Gran-Sant Vicenç.

Ahir tocava córrer una miqueta, i tenia ganes de fer una mica de muntanya, últimament la tenia una mica oblidada en els entrenaments, i vaig triar un recorregut que l'he fet moltes vegades però que m'agrada molt. De Sant Vicenç t'enfiles vorejant el castell de Torelló, i tot resseguint la carena puges fins al Coll de Duec. Primer volia pujar fins a Bellmunt, però vaig pensar que seria massa i vaig baixar per la pista de Saderra per després enfilar-me a l'esquerra direcció el Sot Gran. Les cames anàven bé, però com que tenia una mica de molèsties al tendó d'Aquiles, he preferit baixar fins al cotxe i no forçar. Al final 14km i uns 500 de desnivell+.

DIUMENGE: Roda-Oristà-Sant Feliu Sasserra-Avinyó-Artés-Moià-Taradell-Roda.

I avui diumenge, més carretera. Ahir havia pensat fer una ruta més llarga, però que queda pendent, i després de llevar-me i mirar a Wikiloc algunes rutes d'unes 4 h, he trobat aquesta que al final és la que he fet. És un recorregut sense cap pujada molt forta, només petites pujadetes que es fan bé, però que té una zona que se m'ha fet especialment carregosa. Fins Artés molt bé, només una zona de pujada a la carretera d'Olost, i també quan arribes a Sant Feliu Sasserra, la resta molt ràpid i sense trànsit, només el vent molestava una mica. I a partir d'Artés, la carretera va picant amunt, amb algún tobogan i alguna recta inacabable, i fins a Moià se m'ha fet llarguiiiissim...Sort que després de Moià només faltava arribar al coll de la Pullosa i baixar cap a Roda passant per Tona i Taradell. Al final 109km i 1450 de desnivell +.

on hi hagi un bon tall de coca....

Cursa del Roc Gros, 20è classificat: dia per oblidar!!

en Jordi Alsina, al graó més alt del podi.
Primer de tot felicitar a tota l'organització de la Cursa del Roc Gros: un recorregut molt xulo, molt ben marcat, amb uns bons avituallaments i uns bons obsequis (la pizza ja l'estic digerint!!), i fòrça dura, sobretot la pujada a les antenes, que avui m'ha matat. Espero que sigui una cursa amb continuitat.

I pel que fa a mi...dels dies que pitjor he acabat una cursa, totalment desfondat i uns últims km patètits, perdent molts llocs i sense fòrça a les cames. Tota la setmana patint pel meu genoll, tocat encara per la mitja marató del Congost, i avui no m'ha donat cap problema, avui no he anat bé i no hi han excuses. Potser també pot ser que he encadenat moltes curses, i des del 26 de febrer fins avui, han caigut tres mitges maratons de muntanya i una duatló....potser massa en molt poc temps, no tinc el cos acostumat a competir tant.

Tot i això, la cursa havia començat prou bé i durant els primers km anava bastant còmode, ajuntant-nos un grupet d'uns 5 corredors, que ocupàvem del 9 al 13è lloc. Anàvem alternant posicions, fins que ha arribat la mare de totes les pujades...es pujava a les antenes de Collsuspina, un tram quasi vertical i que a més era cronometrat i amb premi pel més ràpid( en Jordi Alsina!), i jo me les prometia molt felices i pensava que podria guanyar algun lloc. Res més lluny de la realitat. De seguida he vist que no anava, i amb prou feines podia pujar caminant, la calor apretava i mica en mica anava perdent gas. Al final he arribat a dalt, i tocava planejar i fer la forta baixada, tram que coneixia perquè es fa a la duatló de Centelles. Aqui ja no anava i poc a poc se m'han anat acostant corredors que m'han anat passant sense opció de seguir-los. He passat d'anar el 13è a 14è....15è...16è...Per arrodonir-ho els km finals fins als Hostalets eren per pista...se m'han fet eterns! Encara he perdut 3 o 4 llocs més per acabar en la 20ena posició, tampoc està tant malament però sincerament m'esperava estar una mica més amunt.

I a destacar la nombrosa participació del club Atlètic Torelló, encapçalada per en Jordi Alsina, el flamant guanyador, i que en conjunt hem estat tots bastant endavant a la classificació.

Mitja marató del Congost, 14è d'uns 380: molt per aprendre....i molt per curar!!!

una de les moltes ferides d'avui

Avui he participat en la meva primera Mitja marató del Congost, a Aiguafreda, una cursa dura(tot i que diuen que menys que l'any passat), i molt ben organitzada, on he patit més que disfrutat, i on he vist molt clar que encara he d'aprendre a córrer amb més intel·ligència.

Avui si que el dia començava molt aviat, i a les 5 ja estava esmorzant, i és que l'hora de sortida era a les 8 . Ben d'hora i molt ambient a Aiguafreda, sobretot perquè els de la Marató sortien a les 7, i ja hi havia molt moviment de gent corrent al pavelló a buscar dorsal, xip, i deixant les bosses al guardarropia. Jo he tingut temps d'anar amb molta calma i he pogut veure la sortida de la Marató, entre els molts valents hi havia en "Tronja" de Roda, a veure com li ha anat.

just abans de començar la Marató.

S'acosta l'hora de començar, i he escalfat una miqueta, no massa, i cap a la plaça de la Rectoria on ja hi havia tothom apunt per començar a patir. A les 8 en punt sortiem, i començàven uns primers km cara amunt per pista, ideal per anar estirant el grup. De seguida un primer corriol i més pista. He anat adelantant gent i les cames funcionàven, i de seguida hem trobat la primera baixada tècnica. M'ha impressionat la baixada d'un corredor de Diedre,estil "senglar desbocat", tot i que després de seguida l´he adelantat pujant, i m'ha comentat: " jo és que només sé baixar, ho perdo tot pujant". Però tela com baixava. Després d'un primer avituallament i control de xip, començava la primera pujada amb cara i ulls, una pujada llarga i pedregosa, on m'he descontrolat massa i he començat a pujar massa ràpid. I és que em costa controlar i dosificar, normalment vaig bé cara amunt, i quan vaig passant a gent poden més les ganes que el cap, i avui ho he pagat. A la part final de la pujada, ja he vist que mica en mica m'atrapava gent que havia adelantat una mica abans, i fins i tot em notava una mica grogui i marejat. He afluixat una mica a veure si recuperava, i començava una zona de baixada, passant pel segon avituallament. Continuàvem baixant, i en una zona boscosa m'he enganxat el braç amb una branca amb el resultat d'una bona ferida que és la de la foto que he penjat més amunt. Però enmig d'una cursa no hi ha res que fagi mal i continuo corrent, una mica més recuperat físicament. Hem continuat baixant per pista, i després més corriol tècnic i pedregós, on just abans d'arribar al tercer avituallament, he patit la caiguda del dia: una volada amb aterratge forçós, caient amb les mans per davant estil Superman, i que m'ha deixat bastant massegat. M'he aixecat ràpid, i he valorat els danys: dues rascades-cremades als dos avantbraços, un petit tall al dit petit de la mà dret, i un fort cop al genoll dret amb una petita rascada que em deixa mig coix uns moments. Però torno a córrer, i els mals desapareixen. En aquesta zona ja havia atrapat els últims corredors que feien la marató i que havien sortit una hora abans, començava una pujada estreta i per sort tothom s'apartava molt amablement i et deixava passar. Després d'una última pujada tornàvem a baixar per una zona de molta pedra, vigilant molt, i ja hem sortit a una pista que portava fins a l'arribada, amb un últim control de xip i on ens separàven als corredors de la mitja i els de la marató. Per fi he arribat, amb 2h 9', molt cansat i castigat per les múltiples ferides, però de totes maneres content per aquesta 14ena posició final. I ara a veure si recupero, i d'aqui dues setmanes participo a la Cursa del Roc Gros, que té molt bona pinta.

Apretant les dents pel Montseny!!!

Per fi una sortida que m'ha servit per estrenar de veritat la Méndiz, amb una ruta molt i molt recomanable que l'he disfrutat molt ben acompanyat amb en Joan Escarrabill i en Marc Camara. Fins que no ens hem trobat a les 9 del mati no hem decidit quina ruta fer, i al final ens hem decantat per anar a fer una volta que voreja tot el massís del Montseny, tirant cap a Viladrau passant per Taradell, pujant cap a Sant Marçal, baixant cap a Santa Fe del Montseny, tornant a pujar per la Costa del Montseny i baixant per enllaçar amb la carretera que ve de Santa Maria de Palautordera i que puja fins a Collformic. I després acabant amb una baixada rapidíssima fins a Roda. Han sigut quasi 110km i un mica més de....2000 mts de desnivell+!! No està malament.

Realment ens ho hem passat molt bé, el dia clar acompanyava les brutals vistes de tota la ruta, i per mi han sigut més de quatre hores balsàmiques després d'uns dies que a vegades són complicats, però que per sort tenim l'antídot de tots els mals: l'esport!!

I a destacar els petits "piques" de tota la sortida, destacant tota la pujada a Collformic, uns 12km amb quasi 700mts de desnivell i que amb en Marc hem pujat a molt bon ritme, combinant km on hem rodat junts, altres on m'ha deixat uns metres enrera, i una part final on l'he pogut atrapar i arribar una mica abans que ell. Pujada espectacular!!

2ona Cursa del Gitanos, 12è classificat: pel bon cami!!

Després d'una migdiada d'escàndol, i amb les cames molt castigades, quatre ratlles per comentar la meva participació a la 2ona Cursa dels Gitanos de Taradell, de quasi 23km i una mica més de 700 mts de desnivell +.

Amb molta boira i bastant fred, ens hem trobat amb en Marc Vilaregut a la sortida de la cursa, com a únics representants del Club Atlètic Torelló, ell s'ha decantat pel recorregut de 10km, acabant 17è, i jo pel llarg acabant en aquesta 12ena posició. Comparant la primera i la segona edició, aquest any hi ha hagut molta més participació i més nivell, i si l'any passat vaig acabar 10è i aquest 12è, no he fet un pas enrera, al contrari, he corregut molt més ràpid i he acabat contentíssim de com m'he trobat. Fent una ullada a les dades del Garmin, el recorregut ha sigut pràcticament calcat, amb una petita variació al principi i crec que al final, però amb totes les pujades dures que es repetien. I en quant al ritme, l'any passat vaig marcar un ritme mig de 5'36''km, i aquest any he acabat a 5'04'' km.

I el recorregut, molt trenca-cames, jo potser disfruto més quan trobo una pujada dura i llarga, on puc agafar millor el ritme, i avui era puja molt i baixar més. Això si, molt content del trams de pujada perquè em notava molt ràpid, fins i tot en els trams de baixada anava prou bé, sembla que mica en mica vaig millorant el tema velocitat. Llàstima del lloc que he perdut en els mts finals, un corredor que el tenia enganxat des de feia bastants km i que per velocitat al final m'ha superat.

I ara tocar recuperar-se, i veure com arribo a la meva primera participació a la Mitja Marató del Congost, amb 1900 de desnivell+, Em fa una mica de respecte, però intentarem fer una bona cursa.

Duatló de Centelles, 18è classificat: Molt decepcionat i molt content.

Després del cabreig que he agafat aquesta mati després d'acabar la duatló, ara sóc capaç d'analitzar més fredament tot plegat i em quedo amb les bones sensacions que he tingut tant pedalant com corrent. I és que avui tot s'ha girat quan uns quants ens hem perdut en un punt on crec que podia estar més ben marcat, i que m'ha fet perdre uns 3 o 4 minuts en el tram btt.

El recorregut d'aquest any era molt semblant al de l'any passat, una mica diferent el tram btt, amb una sola transició i fent 30km btt+10km corrent. La sortida, pel meu gust massa estressant, una mica caòtica i apunt de caure amb tanta bici, tot i que mica en mica la gent es posa al seu lloc , i de seguida he anat agafant un bon ritme que m'ha fet recuperar moltes posicions. En els primers repetxons que hem trobat, ja he notat que les cames funcionàven, i continuava adelantant gent i recollint els fruits d'una molt bona setmana d'entrenaments....fins que m'he perdut!! Venia d'un tram de pujar caminant arrossegant la bici, molt dret i amb molta pedra, i quan ja s'acabava era fàcil de retallar per un lloc on semblava que s'acaba la pujada i començàvem a baixar. Jo anava seguint els del davant i tampoc mirava gaire per on passava, només seguia la roda del davant. Hem començat a baixar, i quan portava una estona ja he vist que havien desparegut les cintes. He parat perquè no ho veia clar, i han arribat en Xevi Vila del Triatló Lluçanès, i crec que en Bernat Pou de Fisiorutpujol. Hem vist que no anàvem bé, i hem tirat enrera per tornar al punt on començava la baixada. I un cop a dalt hem trobat el cami bò. Crec que algu havia d'haver estat allà per indicar més bé el corriol que baixava, a vegades no n'hi ha prou amb cintes, sobretot quan vas amb la bici.

En fi, un cabreig impressionant, amb ganes de plegar, i més després de veure que tenia un dia bò. Però tocava fer de Barça i començar la remuntada. El terreny tenia zones de pista rodadora on m'he trobat bé i he anat adelantant gent i més gent, però segur que tot aquest esforç al final l'he pagat. Arribava a la zona de boxes i començava el que més m'agrada: córrer cara amunt! Aqui estava convençut que recuperaria molts llocs, i així ha sigut. La primera part era tota vertical, amb zones realment dures, i on es notava l'esforç acumulat a les cames, amb petites rampes als abductor suportables i amb molta calor. Després d'adelantar 5 o 6 corredors, he arribat a dalt de la pujada, tocava una mica de corriols planers amb unes vistes impressionants, i desprès tornàvem a baixar, per una zona molt dreta, anant a buscar la part final, amb una zona que picava amunt i que et castigava si anàves just, com era el meu cas. Al final he creuat l'arribada en aquesta 18ena posició, i amb la sensació que avui era un dia on podia haver quedat entre els deu primers. Em quedo amb les bones sensacions pedalant, sens dubte que he notat els entrenament per carretera, amb molta fòrça de cames, i també em quedo amb el 9è temps parcial en el tram corrent.

I ara, fi de les duatlons de muntanya, fins agost o setembre que no crec que fagi res més, ara tocarà fer alguns curses de muntanya i potser alguna duatló de carretera. I seguir entrenant perquè la nova temporada sigui molt bona.

CLASSIFICACIÓ

Duatló de Granollers, Circuit de Catalunya: som un equip!!!

Per fi, després que a finals d'any decidíssim córrer amb el Club Atlètic Torelló, avui he corregut una duatló amb la sensació de pertànyer a un autèntic equip. Per mi ha estat un dia molt especial: debut amb el CA Torelló, primera duatló de carretera, hem estrenat les noves equipacions, primera cursa com a federat per la federació catalana de Triatló, primera cursa del 2012 i, sobretot, tornant a competir després de la lesió que m'havia ensorrat una mica mentalment, i que ara si que per fi, sembla que ja és història.

Hem quedat tots a Roda per sortir, i amb en J. Padrós, en Xic, Marc Vilaregut, Marc Cámara, Joan Escarrabill, marxàvem cap al Circuit de Catalunya, amb un fred de nassos i fins i tot amb un petita (molt petita) enfarinada per la zona de Granollers( que si, Xic i cia, havia nevat!!!).

Avui sabia que patiria per molts motius, sobretot perquè jo sóc més de muntanya, però també perquè la duatló seria molt explosiva ( 5km-19bici-2,5km) i portava pocs entrenos de calitat. I així ha estat. Després de deixar les coses als boxes, una mica d'escalfament corrent, massa poc, i ha esperar la sortida. Arrencada de la duatló, i a patir!! El primer tram corrent era una volta al circuit, amb un terreny una mica trenca-cames, i que m'ha posat al meu lloc, veient com les cames no donàven més de si i arribant al box amb el cor que em sortia per la boca. Tocava la bici, i donar quatre voltes al circuit. Res a veure amb les duatlons de muntanya, on de seguida et vas quedant sol i és molt estrany veure grupets de corredors junts. Aqui no, tothom buscant un bon grup, xupant roda, i corrent molt i molt. En general he patit pedalant, però veia que als repetxons guanyava posicions amb relativa facilitat, però que al tornar a baixar de seguida era impossible de treure res de positiu. Cap al final de la tercera volta he enllaçat amb en Jordi Padrós, i pràcticament hem arribat junts altre vegada a boxes. I faltava la part final: 2,5km corrent i que m'han posat en estat d'alerta pels bessons, amenaçant amb rampes, i acabant de donar-ho tot creuant l'arribada quasi amb el mateix temps jo i en J. Padrós. A destacar la gran actuació d'en Xic, 21è de la general i que està pletòric, decisiu al col.locar el CA Torelló 10è de la classificació per equips.

En definitiva, content per tot plegat, i amb ganes de tornar als entrenos per preparar el següent objectiu, la duatló de muntanya de Centelles, estaré al meu terreny i espero fer una bona cursa.

Doncs si, és veritat, la carretera enganxa!!

Després d'un començament d'any molt decebedor, marcat per la lesió de la cinta iliotibial i mentalment acompanyat per una sensació de frustració total, sembla que mica en mica les coses es van arreglant i ja veig la llum al final del túnel. I una de les coses que més m'han ajudat, sens dubte, és el fet de tornar a rodar per carretera.

Ha plogut molt des de que ja fa quasi vint anys, tingués una Pinarello d'un meu fill de cosi, i fes els meus primers km d'asfalt, era un autèntic ferro si ho comparem amb les bicis d'avui en dia, però ja vaig fer les meves primeres sortides amb cara i ulls, anant fins i tot de Roda a Vallter i fins Andorra, un dia per anar i un per tornar, a veure una etapa del Tour. Però per coses de la vida la bici va desaparèixer i van passar molts anys fins que vaig tornar a pedalar, aviat farà quatre anys, però només amb btt. Després van venir les duatlons, i ara, amb l'excusa de preparar-me millor i agafar més fondo, torno a tenir una bici de carretera entre les cames. És una Méndiz RS5, carbono i shimano 105, no és cap pepino però jo ja estic disfrutant com un nen.

Fa tot just dues setmanes que la tinc, i de moment ja puc dir que tot el que m'havien comentat era veritat, que el dia que pedalés per carretera em costaria tornar a la btt, i els hi dono tota la raó. Si ara em conviden a sortir i puc triar btt o asfalt, ho tinc clar....asfalt!! Però tot passarà, i em tornaran a venir les ganes de pedres, fang, arrels, corriols...

Aquesta setmana, tot seguint els entrenaments d'en Jordi Alsina, he sumat uns 200km de bici, de moment sense gaire intensitat, tot i que la cama no m'ha molestat gens per pedalar. I pel que fa al córrer, sembla que els meus problemes amb la cinta iliotibial van desapareixent, i cada dia em molesta menys i em permet augmentar mica en mica el ritme. Això si, m'ho he agafat amb molta calma i de moment tot han sigut rodatges suaus, aquesta setmana començaré a fer algun petit canvi de ritme a veure què tal, i sobretot continuo insistint molt amb els estiraments i el gel. A tope!!!

Any nou... lesió nova!!!

Acabem de començar el 2012 i ja tenim el primer contratemps: una petita lesió a la "cinta iliotibial".
Tot va començar dos dies després de la duatló de Cabrils, després de sortir a córrer amb en Xic i en Joan Escarrabill, vaig notar que a la part externa del genoll esquerra i havia una cosa que no pitava. Una sensació de dolor localitzat però que també m'afectava la part externa del quàdriceps i s'enfilava cap a la cadera. Després de baixar molt la intensitat dels entrenaments, dilluns vaig tocar fons després d'una sortida molt suau corrent, i que em va fer arribar a casa amb molt dolor i patint molt per baixar les escales. Aqui es van encendre totes les llums d'alarma i em van fer buscar per internet possibles lesions pels síntomes que tenia. I com no, sempre que et lesiones hi ha un munt de gent que té el mateix que tu, i de seguida vaig veure que tenia un síntomes calcats als de la ditxosa " sindrome de la cinta iliotibial..". Apart d'altres causes, és molt típica de la gent que córre per zones amb molts desnivells, i jo porto uns mesos amb bastanta canya. Diria que ja devia fer algun temps que patia la lesió, tot i que de forma moderada, sobretot després d'encadenar uns mesos de duatlons i curses vàries, però que fins ara no m'ha fet parar.

Ràpidament em vaig posar en contacte amb el fisio que de moment m'ha resolt totes les lesions importants que he tingut, en Marc Capdevila del CN Vic. Ja em va tractar de la "tendinitis de la pata de ganso", que em va afectar les dues cames i que va ser molt al principi de començar a córrer, a finals del 2009. També em va tractar la sobrecàrrega del tibial anterior, després de córrer la mitja marató de Vic, a finals del 2010. I avui aquesta. Ha sigut un dia on m'ha fet veure les estrelles i que no he cridat de dolor perquè he aguantat com he pogut....però quin mal!! Ha utlilitzat la tècnica de la "punció seca", fent servir agulles d'acupuntura per treballar "els punts gatell miofascials del cos". I res, unes "punxadetes" a la zona del gluti i a la part alta del quàdriceps acompanyades d'un "petit" massatge, i com nou.

En principi no és greu, i descansaré fins diumenge per tornar a córrer una mica a partir de dilluns, a veure què tal. O sigui que res d'anar a córrer aquest diumenge a la cursa dels dos turons de Moià, i la duatló de Tavèrnoles queda en l'aire, veurem com estic d'aqui uns dies.

Acabant l'any competint: duatló de Cabrils, 36è d'uns 300 participants.

Aquest dissabte 31 vaig celebrar la meva particular Sant Silvestre, participant a la duató de Cabrils, inèdita per mi, i que em va servir per acomiadar un any en general força bò a nivell esportiu.

Afrontava la duatló amb la incògnita de com em trobaria pedalant amb la btt, ja que aquest desembre ha estat molt dolent a nivell ciclista, on tant sols havia pogut fer un màxim d'un entrenament setmanal de bici, i no sabia com reaccionarien les cames. La prova començava amb un tram de 5 km corrent, primer de forta pujada i després de baixada. Tot i l'accelerada inicial, que sempre em deixa tant asfixiat, mica en mica em vaig anar recuperant a mesura que creixia el desnivell, i vaig acabar el 35è temps parcial després d'una forta baixada per arribar a boxes. El tram btt, amb molta pista i molt rodador, ideal per gent de carretera, només amb un parell de trams finals més tècnics abans d'acabar. Creia que em trobaria més malament, tot i que en les pujades he trobat a faltar més cadència de cames, i no he recuperat les posicions que creia podia recuperar. Després de l'última transició, ja només quedaven 3 km corrent, això si, primer de forta pujada, on he començat a notar una mica de rampes als abductors, i amb una baixada final molt ràpida i una mica tècnica on he baixat, com diria en Xic, " estil senglar", i he adelant a quatre corredors.

I aquesta setmana, aprofitant que tinc vacances, entrenaments més llargs i durs, seguint les pautes d'en Jordi Alsina (déu n'hi do!!), i encarant amb ganes el 2012.

Pròxima parada: cursa dels 2 turons de Moià, el 15 de gener.

més de 3oo bicis alineades feien el seu goig...