29 de gener 2012

Doncs si, és veritat, la carretera enganxa!!

Després d'un començament d'any molt decebedor, marcat per la lesió de la cinta iliotibial i mentalment acompanyat per una sensació de frustració total, sembla que mica en mica les coses es van arreglant i ja veig la llum al final del túnel. I una de les coses que més m'han ajudat, sens dubte, és el fet de tornar a rodar per carretera.

Ha plogut molt des de que ja fa quasi vint anys, tingués una Pinarello d'un meu fill de cosi, i fes els meus primers km d'asfalt, era un autèntic ferro si ho comparem amb les bicis d'avui en dia, però ja vaig fer les meves primeres sortides amb cara i ulls, anant fins i tot de Roda a Vallter i fins Andorra, un dia per anar i un per tornar, a veure una etapa del Tour. Però per coses de la vida la bici va desaparèixer i van passar molts anys fins que vaig tornar a pedalar, aviat farà quatre anys, però només amb btt. Després van venir les duatlons, i ara, amb l'excusa de preparar-me millor i agafar més fondo, torno a tenir una bici de carretera entre les cames. És una Méndiz RS5, carbono i shimano 105, no és cap pepino però jo ja estic disfrutant com un nen.

Fa tot just dues setmanes que la tinc, i de moment ja puc dir que tot el que m'havien comentat era veritat, que el dia que pedalés per carretera em costaria tornar a la btt, i els hi dono tota la raó. Si ara em conviden a sortir i puc triar btt o asfalt, ho tinc clar....asfalt!! Però tot passarà, i em tornaran a venir les ganes de pedres, fang, arrels, corriols...

Aquesta setmana, tot seguint els entrenaments d'en Jordi Alsina, he sumat uns 200km de bici, de moment sense gaire intensitat, tot i que la cama no m'ha molestat gens per pedalar. I pel que fa al córrer, sembla que els meus problemes amb la cinta iliotibial van desapareixent, i cada dia em molesta menys i em permet augmentar mica en mica el ritme. Això si, m'ho he agafat amb molta calma i de moment tot han sigut rodatges suaus, aquesta setmana començaré a fer algun petit canvi de ritme a veure què tal, i sobretot continuo insistint molt amb els estiraments i el gel. A tope!!!

6 comentaris:

  1. Ei Carles molts ànims, el mr. que tens segur que et mimarà al màxim per tornar a estar millor que abans.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies Enric, si que em mimarà si, però també em farà suar molt!!

      Suprimeix
  2. Jo també estic anant per aquest camí. Ja coincidirem algun dia, segur!!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs a veure si és veritat i compartim alguns km pedalant. Per cert, jo triaria l'Scott!!

      Suprimeix