Després d'un començament d'any molt decebedor, marcat per la lesió de la cinta iliotibial i mentalment acompanyat per una sensació de frustració total, sembla que mica en mica les coses es van arreglant i ja veig la llum al final del túnel. I una de les coses que més m'han ajudat, sens dubte, és el fet de tornar a rodar per carretera.
Ha plogut molt des de que ja fa quasi vint anys, tingués una Pinarello d'un meu fill de cosi, i fes els meus primers km d'asfalt, era un autèntic ferro si ho comparem amb les bicis d'avui en dia, però ja vaig fer les meves primeres sortides amb cara i ulls, anant fins i tot de Roda a Vallter i fins Andorra, un dia per anar i un per tornar, a veure una etapa del Tour. Però per coses de la vida la bici va desaparèixer i van passar molts anys fins que vaig tornar a pedalar, aviat farà quatre anys, però només amb btt. Després van venir les duatlons, i ara, amb l'excusa de preparar-me millor i agafar més fondo, torno a tenir una bici de carretera entre les cames. És una Méndiz RS5, carbono i shimano 105, no és cap pepino però jo ja estic disfrutant com un nen.
Fa tot just dues setmanes que la tinc, i de moment ja puc dir que tot el que m'havien comentat era veritat, que el dia que pedalés per carretera em costaria tornar a la btt, i els hi dono tota la raó. Si ara em conviden a sortir i puc triar btt o asfalt, ho tinc clar....asfalt!! Però tot passarà, i em tornaran a venir les ganes de pedres, fang, arrels, corriols...
Aquesta setmana, tot seguint els entrenaments d'en Jordi Alsina, he sumat uns 200km de bici, de moment sense gaire intensitat, tot i que la cama no m'ha molestat gens per pedalar. I pel que fa al córrer, sembla que els meus problemes amb la cinta iliotibial van desapareixent, i cada dia em molesta menys i em permet augmentar mica en mica el ritme. Això si, m'ho he agafat amb molta calma i de moment tot han sigut rodatges suaus, aquesta setmana començaré a fer algun petit canvi de ritme a veure què tal, i sobretot continuo insistint molt amb els estiraments i el gel. A tope!!!
i espera!! que mes t'agradara encara!
ResponEliminaja ho crec ja, sobretot quan arribi el bon temps!
EliminaEi Carles molts ànims, el mr. que tens segur que et mimarà al màxim per tornar a estar millor que abans.
ResponEliminaGràcies Enric, si que em mimarà si, però també em farà suar molt!!
EliminaJo també estic anant per aquest camí. Ja coincidirem algun dia, segur!!!
ResponEliminaDoncs a veure si és veritat i compartim alguns km pedalant. Per cert, jo triaria l'Scott!!
Elimina