22 d’abril 2013

Cursa Puigdefrou Exhaust: El nom ho diu tot!!

14'5km, 1000mts de desnivell +, 153 inscrits, 8ena posició final.
Doncs si, el nom no podia definir millor la cursa d'ahir, no molt llarga però d'una intensitat que et feia arribar totalment exhaust. Ja feia dies que havia descobert aquesta cursa, i creia que podia disfrutar molt i aconseguir un bon resultat, tot i que al final m'he quedat una mica decebut, sobretot a nivell de sensacions generals, especialment alarmant en les pujades més dures. De fet, faré cas a les recomanacions de no córrer tantes curses, sobretot mitges maratons, que si que és veritat que mica en mica passen factura i et fan perdre molta frescura a les cames. D'aqui un parell de setmanes, el 5 de maig, correré la cursa de Sant Amand, a Ripoll, i després crec que ja no competiré més fins a la Cursa de les Tres Comarques d'Alpens, a principis de juny. A veure si em retrobo una mica amb les cames de fa unes setmanes.

        I el que deia abans, quins 14'5 km més intensos!! Molta pujada, moltíssima, i moltes baixades també, i pràcticament ni un metre de plà. O sigui que sense possibilitat de recuperació, o pujaves molt o baixaves més. El perfil de la cursa tenia uns primers km molt trenca-cames, de puja i baixa constant, fins el km 7/8 on començava la pujada forta fins a dalt el Puigdefrou, més o menys al km 10, a 820mts d'alçada. I després una baixada espectacular i bastant tècnica fins al poble de la Cellera de Ter, on havia començat la cursa. 

   Vaig començar ambiciós, i durant els primers km vaig intentar anar amb els del davant, tot i que ben aviat es van escapar un grupet de 4 o 5 corredors, que ja no vaig poder seguir. Més o menys anava situat en la sisena posició, amb un altre corredor just al davant,  i anàvem compartint corriols d'ascens amb baixades molt fortes, realment un recorregut 100% muntanyenc i per difrutar-lo molt. Fins que va arribar el moment de pujar de veritat. Vam arribar on començava un corriol quasi vertical, i on fins i tot havien col·locat una corda per ajudar-nos a pujar entre els arbres. Sort que el terreny era sec, sino potser ni amb la corda haguéssim pujat. I després d'aquest aperitiu, més pujada. Molts trams caminant, quasi impossible de trotar en cap moment, i com deia abans notant les cames amb molt poca xispa. I això que en les pujades és on em noto més fi normalment. Però no, fins i tot em va atrapar un altre corredor per darrera que no vaig poder seguir. Vam arribar a un avituallament, i apart de respirar una mica començava un tram de baixada, que per variar era per una pista molt dreta que et feia baixar amb molta precaució i que tampoc et deixava recuperar gaire. I un altre cop cap amunt. Enllaçàvem un altre corriol de pujada i ara si fins a dalt de tot, pràcticament tot caminant. Arribava a dalt junt amb un altre corredor, i començava la forta baixada final. Una baixada de 4 km espectaculars, combinant trams quasi verticals amb trams molt divertits baixant fent ziga-zagues, on fins i tot jo que no m'agrada gaire baixar vaig disfrutar com un nen. El corredor que anava amb mi em va deixar, però tampoc em vaig atabalar gaire, vaig seguir al meu ritme fins arribar a la Cellera, amb alguna sorpresa final, fent alguna baixada per una mena de precipici fins a travessar una riera, i que si no vigilaves podies fer una bona aterrissada. 

      Molt bona cursa i bastant ben marcada, felicito a tota la gent de l'organització, segur que l'any vinent intentaré tornar-la a disputar, molt recomenable pels que vulguin acabar amb el cos totalment......EXHAUST!!!!

    

15 d’abril 2013

Cursa de la Talaia 2013: massa patiment final!!

23,2km, uns 750 de desnivell +, 350 participants al recorregut llarg, 21ena posició final.
  Uf, quina buidada en la cursa d'ahir a Vilanova i la Geltrú, una cursa que em feia gràcia de fer sobretot pel tipus de terreny del Garraf, molt diferent al que corro habitualment. Molt pedregós, sense pràcticament vegetació, i que sumat a la calor et feia sentir com una autèntica sargantana...
     
         D'entrada ja sabia que patiria, el recorregut era de muntanya però dels ràpids, bastanta pista en els primers km i els finals, amb uns km centrals més durs i tècnics, on es pujàven tres turons prous durs, especialment l'últim. I molta pedra. Em venia de gust una cursa així per intentar guanyar una mica de velocitat en carreres ràpides, a veure com responien les cames. I en part ha anat bé, tot i que ho he pagat al final, sensació de buidor al cos i comprovant que encara em falta molt per aguantar molts km a un ritme ràpid.
  
    Com acostumo a fer a les últimes curses, sortint a davant de tot, que qui vulgui ja passarà, i uns primers metres creuant a tope pels carrers del Vilanova Park, el càmping on començava la cursa. Feia molta calor, i ben aviat em vaig notar amb la suor al front, les pulsacions a tope i intentant seguir el grup dels de davant, d'uns 10 corredors, tot i que anava un pèl més retrassat. Arribàvem a la primera de les pujades, un primer tram que ja convidava a caminar, i recuperava alguna posició, tot i que no em notava fresc cara amunt com altres vegades. Tornàvem a baixar, i després d'un avituallament ens tornàvem a enfilar, el terreny amb molt pedra solta, i corrent en la dotzena posició. Altre vegada baixada tècnica i una zona més o menys plana per pista abans d'afrontar la tercera pujada. Aquesta ja era més sèria, caminant molt i patint bastant, i veient el punt més alt on haviem d'arribar. A dalt de tot un altre avituallament, avui ni havien molts i s'agraïa, i baixada bastant tècnica, una mica perillosa en alguns trams per la pila de pedres que hi havia, i corrent en la 10ena posició, o almenys és el que m'havien dit a l'avituallament.Estàvem més o menys al km 14, i tornàvem a enfilar-nos per un corriol, no era molt dret, però si que em va servir per comprovar que les cames havien perdut gas i que em notava una mica incòmode pujant. Arribava a dalt d'aquesta pujada i veia com un corredor m'estava atrapant, i a partir d'aqui......el calvari final!! 

      En principi ja "només" faltàven uns 6 o 7 km de teòrica baixada. creuant un corriol molt xulo i emboscat, en la zona amb més vegetació de tota la cursa, i notant cada cop més que tocaria patir fins al final. Mica en mica anàvem trobant els corredors de la cursa de 11km, que havien sortit més tard, i cada petit repetxó em semblava una paret.  I el terreny, ara si pista i més pista amb molt de sol, no ajudava gaire a fer passar els km, no parava de mirar el gps a veure quan faltava, i mica en mica veia com m'anàven adelantant corredors. Quan ja faltava poc més d'un km, una altre pujada curta però molt dreta, que va ser la "puntilla" al meu ja mermat estat físic. I per sort, al cap de 23km i 1h58 creuava l'arribada, totalment buit. 

      En fi, una cursa on he pagat molt car la velocitat dels primers km per intentar seguir els del davant, encara he de guanyar molta velocitat en curses ràpides com la d'ahir, però que com a mínim avui em noto bastant recuperat físicament. Felicitar a tota l'organització i els voluntaris, que n'hi havien molts, i perque tot i haver-hi més de 800 persones entre les dues curses i la caminada, en cap moment es va veure cap agomeració i vam poder disfrutar d'un gran dia atlètic.                             
   

01 d’abril 2013

Cursa Batega al Bac, a Planoles: Un gran començament....fins perdre'm i acabar el 18è.


Primera edició de la cursa Batega al Bac, a Planoles, i les 250 places disponibles exhaurides...les curses de muntanya estan de moda, i amb recorreguts com els d'avui estic segur que enganxaran a molta més gent. Perquè els 17km amb 1400+, a part de molt i molt durs, són espectaculars i de pura muntanya, tot i que en cursa potser no disfrutes prou de les vistes. I això que ahir vaig tornar a patir una de les pitjors coses que et pot passar en cursa: perdre't!!! Uf quina ràbia, quan t´hi trobes comences a maleïr-ho tot, i donar les culpes a tothom, i tens ganes fins i tot d'abandonar...però ara que ja tinc el cap més fred, penso que no passa res, i avui m'he llevat més motivat i amb més ganes que ahir, sobretot pensant en les sensacions dels primers 7km.

       Ahir va toca matinar, sobretot pel tema del canvi d'hora, i abans de les vuit ja era a Planoles, amb temps per anar amb calma a recollir el dorsal i fer un bon cafè,  i poder escalfar una mica tranquilament. La temperatura era bona i feia sol, o sigui que a sortir a córrer amb tires que ja ens escalfaríem ràpid. A les 9 en punt sortiem, i feiem uns primers 2km rapidíssims, primer pels carrers del poble i en baixada, per enllaçar a una pista que ja ens portaria cap a les primeres rampes de pujada. Com en les últimes curses, m'he acostumar a sortir ben endavant, i de seguida em vaig col·locar entre els 10 primers, les cames funcionàven i l'abductor dret que m'havia molestat una mica durant la setmana no es queixava. I de seguida va començar la verdadera pujada, alternant trams de córrer amb alguns de caminar, sempre per una zona boscosa, i fins i tot una zona pedregosa on s'havia de pujar grimpant. Havent passat el km 4, més o menys, m'havia col·locat 7è, veia a 50mts el 5è i el 6è, que anàven junts, i mantenia ums metres de distància amb el que venia darrera meu. Les sensacions eren boníssimes, i amb notava molt fi quan el cami s'enfilava, fins que va passar.....Després d'una bona estona pujant i a l'arribar a una pista on seguiem a l'esquerra, no sé com va passar, però vaig creure que havia de seguir pujant entre els arbres. No tenia la referència visual de ningú, i de cop ja no vaig veure les cintes que marcàven el cami i em vaig veure rodejat d'arbres i totalment desorientat. Vaig acabar de pujar fins una zona de prats d'herba, amb clapes de neu glaçada, i em vaig sentir com si estigués a la dimensió desconeguda. No entenia res i em vaig començar a agobiar i a engegar-ho tot a la merda, com podia ser que m'hagués perdut? Després del desconcert inicial vaig començar a baixar com un senglar, buscant altre cop la pista d'on venia, fins que vaig comenár a veure alguns corredors...per fi!! Anava molt accelerat i volia recuperar l'irrecuperable, sobretot veient avui les dades del Garmin, més o menys vaig perdre 6minuts, tot un món! La pista ens portava a un avituallament, on començava la pujada final fins a La Covil, aqui començàven les plaques de neu glaçada, i de pas les patinades, pujada que s'havia de fer caminant i quan trobaves neu passant per les petjades que hi havien, o sino patinaves i no hi havia manera d'avançar. Vaig anar adelantant alguns corredors fins arribar al cim de La Covil. Despres de coronar el cim baixàvem per uns prats d'herba fins encara la pujada al Costa Pubilla, els dos cim estan molt junts i amb poca estona ja tornava a coronar. I a partir d'aqui ja "només" faltava baixar. I la primera part de la baixada era realment suicida, sobretot al principi, on després de trobar unes primeres clapes de neu glaçada que van provocar que caigués i fes algun cop de cul, venia un tram de baixada realment dreta on havien instal·lat una corda de 200mts per poder baixar sense matar-nos....
I sort de la corda, perquè era realment impossible de baixar. Baixant per la corda vaig atrapar un corredor amb sang al cap, i que em va dir que ja havia sortit un cop volant i que s'agafava la baixada amb calma...Uf, quin perill. Per sort la neu va desaparèixer i es podia tornar a córrer, que d'això es tractava, i faltàven els últims 5 kms fins a Planoles, primer passant per uns prats d'herba fins arribar a un avituallament, i després d'un repetxo baixada molt ràpida i divertida fins arribar a l'alberg de la Figuera, creuar per sobre el riu i per sota la via del tren i afrontar un últim km duríssim: sempre cara amunt per un tram d'escales, on acabaves de rebentar les cames, i després de passar pels carrers del poble una pujada final i més dreta d'escales que et portava a l'arribada. Al final 2h08', 18è, i amb l'incertesa de quina posició final hagués quedat si no m'hagués perdut. 

    En general molt bona cursa, felicitar els organitzadors pel recorregut tant dur i de pura muntaya, i a nivell personal em quedo amb com em vaig trobar durant els primers 7km, amb ganes de continuar millorant i de treure'm el mal gust de boca que em va deixar el lloc final.

                    CLASSIFICACIO GENERAL