29 d’octubre 2013

Trail del Bisaura: una mica d'èpica en la meva primera Marató.



Primera edició del Trail del Bisaura, i la meva primera Marató de muntanya, un debut una mica accidentat però que m'ha marcat bastant. No havia corregut mai tantes hores ni tants km, i aquest diumenge vaig descobrir una altra manera de córrer i de viure una cursa, cinc hores dónen per molt i tant el físic com el cap tenen moltes pujades i baixades, díficils a vegades de gestionar. 

   Tot i que el meu debut oficial en una marató havia d'haver estat a la Puigsacalm Extrem, vaig decidir no anar-hi i descansar una setmana més. Una lleugera pneumonia em va fer estar una setmana molt parat i amb febre, no podent córrer tampoc la cursa Saltamarges de Roda. Un cop recuperat, vaig decidir apuntar-me al Trail del Bisaura. El mes de juliol vaig acompanyar amb en Toni Font i altra gent de l'organització de la cursa, el dia que feien el reconeixement del recorregut. Vaig fer els 27km fins a Vidrà i ja llavors em va agradar molt, passant per molts llocs que no coneixia. I després d'unes setmanes tornant a entrenar amb ganes, tot i que potser em faltava alguna tirada més llarga a les cames, em plantava el diumenge a primera hora a Sant Quirze, amb molts de nervis i amb ganes de començar a córrer, "espantat" per veure si aguantaria bé.

      Després de trotar una mica i coincidir amb en Coki i la Núria Fernandez, que també feien el recorregut llarg, a les 7:30 per fi començàvem a córrer. La meva idea era anar de menys a més, experimentant sensacions i sense capficar-me gaire en la classificació, córrer bàsicament contra mi mateix. Des del principi uns quants corredors ja van sortir molt forts, i jo vaig anar fent al meu ritme, ja hi hauria temps per apretar. Vam passar pel castell de Montesquiu, "pujada de l'infern", amb dimonis i tot, castell de Besora, tram espectacular amb cordes, escales i algun monjo....Arribàvem a Santa Maria de Besora i anàvem cap a un dels trams més espectaculars del recorregut, la zona dels Bufadors. Realment tota aquella zona és guapíssima, i pensar que fins fa poc no hi havia anat mai....imperdonable!! Un cop deixàvem els Bufadors, continuàvem carenejant per un corriol molt xulo, fins que de cop....zas!! noto un petit cop al cap, m'he despistat i he topat amb una branca. De seguida em noto el cap més humit de lo normal i, efectivament, em poso les mans al cap i em queden vermelles de sang....Ostres, quanta sang!! De cop em passen mil coses pel cap: serà greu? plego? segueixo? com és que em passin tantes desgràcies? Arribo a un avituallament, i els hi dic que em mirin la ferida a veure què tal. La idea és seguir. M'hi tiren aigua i sembla que para una mica, tot i que em diuen que segur que m'hauran de cosir...La meva imatge és una mica "dantesca", mig cap ensangrentat, les dues mans vermelles de sang, la samarreta amb sang regalimada....Però vull seguir, tant de temps esperant debutar en Marató i ara no plegaré per un "petit tall"...


     I torno a córrer. Això si, mentalment ja estic fora de cursa, tot el que havia més o menys planejat ja no serveix, ara simplement es tracta d'acabar, tot i que sense fer cap bogeria, si no em trobo bé plego. Mica en mica torno a agafar un bon ritme, tot i que el meu cervell va a mil per hora, donant moltes voltes a les coses. Destacar tots els corredors i gent dels avituallaments, molt pendents del meu estat, mil gràcies a tots. 
Un cop a Vidrà, estava apunt de començar el meu autèntic calvari, tot i que en aquell moment jo no n'era conscient...passàvem pel salt del Moli, i encaràvem la pujada a Bellmunt. Anàvem tres corredors junts, però de seguida vaig veure que no els podria seguir. Les cames van dir que no volien pujar, i el cap tampoc no ajudava gaire, i Bellmunt es va convertir en el famós "mur" que tots els maratonians parlen...La meva pujada va ser realment penosa i em va costar molt arribar a Hi Era de Massa, on vaig poder menjar i beure una miqueta per recuperar, tot i que em notava destrossat física i psicològicament...I el tall i la sang continuàven allà, no em feia mal però tenia molt mala pinta, si més no pels comentaris de la gent quan em veien passar.
  
   Per fi arribava a dalt a Bellmunt, ja faltava menys, i quasi tot cara avall. Vaig fer una petita revifada i si més no ja veia que podia acabar més o menys bé. Abans d'arribar a Sant Quirze, vaig començar a trobar els últims corredors del recorregut de 20 km, que havien començat més tard, i això em va donar una mica de moral. Per fi arribava a Sant Quirze, camp de futbol, creuar el pont i arribada....Per fi, 5h14' i 42'6km després de començar, la meva primera Marató acabada....molt de patiment però amb ganes de tornar-hi!!

     De seguida que vaig acabar vaig anar fins on hi havia l'ambulància. Em van dir que poca cosa podien fer, apart de tapar la ferida, i que anés a l'hospital, que era necessari algun puntet. I després de menjar una miqueta i de passar per la dutxa, vaig anar fins a l'hospital de Vic. Resultat: quatre punts. 
     
  En fi, una gran primera edició del Trail del Bisaura, felicitar l'organització pel recorregut, simplement espectacular, segur que l'any que ve hi torno, molt recomanable!!