Apunt per lluitar contra la primavera!!

Com cada any, les ganes de què arribi la primavera i el bon temps, tenen la seva cara negativa: al.lèrgia!! Concretament a les gramínies, que ja començo a notar una miqueta i tenen el seu punt àlgid a finals de maig i juny, quan tots els camps de cereals estan apunt per la collita, i tinc tots els símptomes més accentuats: picor i congestió nassal, ulls plorosos, sovint sensació d'ofec al coll..Per això ja tinc tot el kit de supervivència apunt. Gotes pels ulls, inhalador bucal, spray nasal, antihistamínics...i molt important també portar ulleres quan surto a pedalar per evitar que apart d'insectes, puguin entrar totes les partícules que hi ha en suspensió a l'aire. Resistiré!!

En quan a entrenaments, setmana molt fluixa perquè després de la duatló del cap de setmana he tingut moltes agulletes i tan sols ahir vaig sortir a rodar uns 30km, molt planers, anant fins el Cap del Pont i fins a Roda pel costat del riu, i tornant per can Patel i cap a Torelló, amb les cames prou recuperades.

Duatló de Centelles: 2h26'49'', 21è classificat...molt content!!!

Després de que s'aplacés la duatló, per culpa de la nevada de principis de març, finalment avui s'ha disputat en un dia molt calorós i molt content pel resultat final, 21è, una petita recompensa a la bona dieta i els entrenaments que intento seguir.

Després de quedar amb l'Ernest Riu, hem anat cap a Centelles on hem començat a preparar les coses:bici, dorsals, chips..i a les 9:30 començàvem puntualment la duatló. El primer tram era corrent, 10kms, i després d'uns primers kms planejant ens enfilàvem amunt i amunt, per una zona que no et permetia córrer i que m'ha anat fòrça bé, adelantant a bastanta gent, pujant just al darrera d'en Guillem López i en Xevi Codony. Un cop a dalt, i després de planejar una mica, baixada molt tècnica on he anat mantenint la posició fins arribar a boxes. Just quan arribava a boxes he sentit per megafonia que feien referència als 20 primers, i això m'ha motivat molt. He fet una transició prou ràpida, i a pedalar! Només començar a pedalar ja he notat una cosa que m'ha acompanyat fins al final, i és que tenia la sensació que em pujàven els bessons, no ho havia experimentat mai encara, i m'ha fet estar tota l'estona patint per no quedar clavat. El circuit btt l'he trobat molt ràpid i amb poques zones tècniques, ideal per rodar amb bones cames, i més o menys he anat mantenint la posició, pedalant amb un grupet de tres que ens anàvem adelantant els uns als altres, jo quan anàvem cara amunt, i ells quan anàvem cara avall. Arribem a boxes, i només baixar de la bici i anar per canviar-me les sabates, he notat els bessons que s'enfilàven i per uns moments he cregut que no podria arrencar a córrer. Al final, però, començo a trotar i em recupero per afrontar els quasi 3kms finals, que comencen planers però acaben un altre cop amunt, amb les forces justetes i en el que tant sols m'ha adelantat un corredor i jo n'he adelantat un parell. Al final, arribada amb un temps de 2h26'49'', 21è. He arribat bastant sencer i amb ganes de tornar-hi, espero que l'any vinent pugui seguir totes les curses del circuit Duatlons de Terra Endins, a veure si em puc preparar una mica més.

Tota la classificació, AQUI.

Resum dels temps: 1er tram corrent(10km): 1h00'01'', 20è

Tram btt(20km): 1h11'43'', 26è

2on tram corrent(2,5km): 15'03''

una imatge de la sortida i jo a boxes fent la transició

Fins a Cabrera, veient passar la gent dels Matxos

Sortida la d'avui, amb l'Ernest i en Pingüi, que ens ha portat fins a dalt de Cabrera, amb l'objectiu de veure a tota la gent que participava a la prova "Pels Camins dels Matxos", una prova per fer caminant o corrent i que et porta a Bellmunt, Puigscalm, Cabrera...amb un recorregut llarg de més de 62km i 6200 de desnivell +....uff!! Nosaltres primer hem anat de dret fins a dalt a Cabrera, seguint la ruta habitual fins al collet Vidrier i pujant per darrera fins arribar al pàrquing i acabar pujant empenyent pel tram de lloses, no per les escales!! Hem arribat a dalt molt d'hora, déu n'hi do el ritme que hem portat fins a dalt, i encara no havia passat ningú dels Matxos.Això si, de gent molta, l'esplanada de Cabrera convertida en rambla.

Després de menjar la barreta de rigor, i veient que encara faltava perquè arribés ningú, decidim anar baixant, direcció la Vola, on hi havia un control i un avituallament. Aquest cop hem baixat pel camí del Pedró, cami molt xulo que baixa fins al collet Vidrier, amb una barreja de trams ciclables, llocs on t'has d'ajudar a passar la bici, amb alguna corda per fer-ho més fàcil, esgraons impossibles,bones vistes...brutal!! Un cop al collet Vidrier ja hem començat a trobar corredors, concretament en Guillem López, que anava molt endavant. Hem acabat d'arribar al control i allà ens hi hem estat una bona estona veient passar gent, uns amb més bona cara que altres, i molta gent coneguda, la majoria fent la ruta llarga.

Quant ja ens hem cansat de veure passar gent, cap a Torelló passant primer per les cases de la Vola i enfilant direcció la Vinyeta, tota un zona que no coneixia i que és molt xula i dura, sobretot al principi on superes un petit coll i que per arribar-hi vas pujant per un camí molt tècnic amb una pendent que puja i puja... Després d'això, baixada molt ràpida per on vam pujar la setmana passada, per sota la Vinyeta, i després cap a Sant Pere i Torelló pel costat del Ges. Al final ens han sortit 45km i 1250 mts de desnivell +, i una ruta xulíssima.

Avui Bellmunt corrent

Falta una setmana per la duatló de Centelles ( si no neva!!), i després d'unes setmanes corrent poc i amb poc desnivell, avui he volgut fer uns quants kms buscant desnivell amb dificultat tècnica, tenint en compte el pefil que ens espera en el tram a peu. I què millor que tornar a pujar corrent Bellmunt, una zona convertida en el centre neuràlgic dels meus entrenaments, tant a peu com en bici. Després d'aparcar al cementiri, he pujat corrent per carretera i després m'he desviat a l'esquerra amunt i amunt, fins arribar al coll que baixaria fins a Saderra, i allà he enfilat amunt tot resseguint la "cresta" de Bellmunt, un cami que no havia fet mai i que et porta fins al repetidor de Bellmunt, amb vistes a banda i banda de la serra increïbles. He arribat fins a dalt, i altre cop avall aquest cop baixant pel GR que va creuant la carretera i que et porta un altre cop al cementiri. Al final, 10km en 1h12', +664 de desnivell, i unes sensacions pujant prou bones.

No entenc res

Dia de sensacions molt estranyes a sobre la bici, fent una petita escapada per pujar fins a Bellmunt i on mentalment he anat del desànim a la cara de sorpresa pel temps tardat a fer la pujada. Després d'una petita aproximació per escalfar un mica, pedalant pel costat del riu Ges i arribant fins a Sant Pere, he començat la pujada molt motivat i amb ganes de fer un bon temps. Fins a la Redorta prou bé, semblava que la cosa pintava bé i movia el plat mitjà sense problemes, però un cop passades les "paelles" i quan començava lo més dur, una sensació de buidor i cansament s'ha apoderat de les meves cames. La velocitat que marcava el gps anava baixant de forma alarmant, i m'he mentalitzat d'anar pujant tranquilament sense ofegar-me, tot i que per un moment hagués girat cua. He passat el padronet de la Mare de Déu i almenys ja havia recuperat l'alè, tot i que les cames continuaven igual de vagues. Després de la font Vidranesa tampoc havia millorat amb sensacions, però quan he arribat a l'últim revolt pronunciat de dretes, punt on acostumo a tenir una referència de temps, he vist que sorprenentment el temps era semblant al de la vegada que vaig pujar més ràpid.....No ho entenc. Això ha suposat un pèl de motivació, i ha fet que intentés apretar una mica, tot i que les cames continuavent dient que no. Ja arribo al pàrquing, falta lo més dur, plat petit i apretada final, costa respirar però intento accelerar, arribo a dalt i ...... 36'50''! Ara si que ja no entenc res, tant sols un minut per sobre del millor temps que he fet pujant, (35'50'') però donant voltes a perquè les sensacions no tenien res a veure amb el temps final. Resumint, els 6,6kms de pujada en 36'50'', a una mitja de 10,8km/h.

Curt però intens

Sortida dominical amb en Pingüi i l'Ernest, un dia on volíem arribar aviat a casa i que per això ens ha sortit una ruta de pocs km però amb la seva bona dosi de pujada . Després de dubtar bastant cap on tiràvem, sobretot tenint en compte que sempre anem cara amunt i que també estaria bé fer sortides més rodadores, finalment decidim anar direcció la Vola, fent primer tot el tram vora Ges, un camí molt xulo al costat del riu i que en desconeixia la primera part que surt de Torelló. Després de deixar Sant Pere, enfilem direcció la Vinyeta i just abans d'arribar-hi ens desviem a la dreta per seguir direcció la Vola, començant un tram que ja vaig fer durant la Marathon Vall del Ges de l'any passat, aquell dia de baixada, una pista que va pujant i pujant, primer per un terreny més fàcil i que mica en mica guanya en desnivell i en dificultat tècnica, obligant-te a estar molt concentrat per no haver de ficar el peu a terra. Un cop hem anat cara avall, i després de la barreta de rigor, ens hem desviat per un corriol molt xulo i que et porta a travessar l'antiga carretera de la Vola, baixant fins travessar la riera i pujant fins arribar a Sant Andreu de la Vola. Després ja hem anat amunt direcció el collet Vidrier, i tornada cap a Torelló pel costat de l'eix Vic-Olot, arribant a casa després de 35km amb 842 mts de desnivell +.

Ara queden un parell de setmanes per la duatló de Centelles, a veure si fem una apretada aquests dies per arribar-hi amb un puntet més de forma.

Ruta de final de Setmana Santa, amb final inesperat:Torelló, Coll d' Hi Era Massa, Tosca dels Degollats....CAP Torelló!!!

Doncs si, avui últim dia de vacances, acabant-les pedalant una mica i amb un petit ensurt que més avall explico. Com sempre que tinc molts dies de festa, molt bones intencions sobre si faré això o allò, si entrenaré cada dia una mica o aniré fins a tal lloc aprofitant que tinc temps, i al final acabes entrenant igual o menys que si estiguessis treballant. O sigui, 10 dies de festa i 3 sortides amb btt sumant 120kms, i 2 dies corrent sumant 29kms. Podia haver estat pitjor!

Avui hem sortit amb en Pingüi i l'Ernest, i com que no teniem molt temps i ens voliem escapar de la intensa boira que feia, hem anat fins al coll d'Hi Era Massa, a sota Bellmunt, pujant primer per la carretera asfaltada, i poc després de passar la Redorta desviant-nos per un camí que voreja Bellmunt per l'esquerra. És un cami que al principi s'ha de fer molts trams amb la bici a coll, cosa que sempre que surto amb ells ja és de lo més normal, i que mica en mica vas a la vessant de Vidrà i és molt més ciclable, sortint a una pista que puja fins al coll d'Hi Era Massa. Com que anàvem justos de temps hem baixat direcció la Tosca dels Degollats, tot i que al principi volíem baixar cap a Sant Quirze. Curiosament jo no hi havia passat mai, sempre arribava a Vidrà i després baixava, i la veritat és que m'ha agradat molt, quasi tot ciclable i força divertit.

vistes pujant Belllmunt, amb la boira de la plana, i a sota, imatge del camí de pujada

Després de començar la baixada per Forat Micó direcció Sant Pere ha set quan he protagonitzat la petita "anècdota" del dia. I és que de cop ha aparescut un gos d'unes dimensions importants, amb una furgoneta darrera seu dels seus teòrics amos. Després d'ensumar l'Ernest i deixar en Pingüi, s'ha acostat a mi i en un moment "ñaca", m'ha clavat dues dents al bessó dret amb un moviment molt ràpid, no he pogut esquivar-lo. M'he quedat tan parat que han marxat gos i furgoneta sense que jo reaccionés, i després de donar-hi voltes, quan hem arribat a Torelló en Pingüi m'ha acompanyat fins al CAP, on m'ho han desinfectat i m'han fet la recepta d'un antibiòtic, pel que pugui passar. Un petit ensurt que només fa que alimentar la meva por als gossos quan vaig pedalant, i això que ara feia temps que em deixaven tranquil.

el petit record que m'ha deixat el gos: gràcies per no haver apretat més les dents!!