30 d’agost 2009

Pedalant i corrent

Quinze dies sense bici,feia temps que no estava tant sense pedalar,i avui ja he tornat a rodar una miqueta.Com de costum ultimament,sortida curta de 3h,que m'ha portat a seguir una part del track que tenia de la pedalada de Manlleu de l'any passat,que pert cert vaig fer.Recorregut molt poc tècnic,molta pista,com m'agrada fer de tant en tant,i que he disfrutat a partir de que he escalfat les cames,al principi anava molt clavat.He passat pels voltants de Lourdes,la Cavorca,el Feu..sempre envoltat de caçadors,que la veritat no em feien gaire gràcia.
Al final m'han sortit 48kms,130ppm de mitja i 2500kcal cremades.

Ahir vaig sortir una miqueta a córrer per fer 12kms i comprovar que físicament el meu cos,i especialment el meu peu dret(artritis..),s'estan portant molt bé.La meva pregunta és:fins quan?De moment no hi donaré més voltes i disfrutaré el moment,ara mateix crec que estic igual de motivat per la bici que pel tema córrer....

27 d’agost 2009

Corrent....

Superats ja el meus problemes de tendinitis als genolls,he tornat a sortir a córrer,i em trobo que en 10 dies he fet quasi 50kms,molts més dels que he fet en btt en dues setmanes.Per temes laborals no he pogut sortir entre setmana,i aprofito el poc temps que tinc fent una cosa ràpida com és córrer.De moment m'estic trobant bé físicament i el meu peu dret,el "xungo"(tinc artritis)em deixa fer,tot i que sempre hi ha algun dia que em toca els nassos.M'agradaria fer alguna duatló però encara ho veig lluny(el 13 de setembre la de Bellmunt),de moment aniré acumulant kms corrent i a veure com es va portant el cos.I a finals d'octubre naixerà l'Adrià.....ja m'agradarà veure d'on trec el temps per pedalar i córrer!!!

14 d’agost 2009

Amb més ganes

Després d'aquests dies tontos que he passat,avui ja he agafat la bici amb més ganes,sobretot després de comprovar que ja quasi m'he recuperat del tot de la doble "tendinitis de la pata de ganso".M'ho vaig provocar corrent(a peu,no en bici) i després d'anar al fisio i fer una mica de bondat,sembla que ja tinc els tendos desinflamats.Aquests dies he anat a caminar-córrer vàries vegades,i ahir ja vaig trotar quasi mitja horeta i sembla que la cosa pinta bé.Això si,vigilo molt i estiro moltíssim,que és la clau,o sino el cos no perdona i et dóna senyals d'alarma.
Avui,però,btt i amb més ganes,fent una volteta molt poc exigent tècnicament i amb molta pista,que m'ha ajudat a sentir-me còmode i poder rodar tranquilament que és el que volia.Al final he anat direcció Manlleu,he vorejat tot l'eix Vic-Olot fins arribar a Sant Andreu de la Vola,i després de pujar al collet Vidrier i baixar fins l'Esquirol,he tornat per la barra de Ferro,un tram final que m'agrada molt.
La ruta ens aquest enllaç a la pàgina de Wikiloc.

12 d’agost 2009

Dies de poca motivació

Torno a escriure quatre ratlles,després d'uns quants dies molt "tontos",on han coincidit vàries coses:dies de molta calor i a les tardes no em veia amb cor de fer res.Vacances,que jo pensava que servirien per fer alguna tirada llarga i res més lluny de la realitat.I finalment,"tendinitis de la pata de ganso",que la tinc als dos genolls,concretament a la part interna una mica per sota dels genolls.La tendinitis me la vaig provocar de la manera més tonta,ja que fa tan sols unes tres semanes que vaig començar a córrer,però com que em vaig guiar pel meu entusiasme i no pel sentit comú,vaig fer una sobrecàrrega brutal dels tendons.Ara intento anar a caminar ràpid i aviat provaré de tornar a córrer,però aquest cop ho faré amb cap.
Apart d'això,aquestes dues últimes setmanes m'he dedicat a fer petites sortides,sempre al matí,i on he fet un màxim de 45kms i no he arribat a les 3h cap dia.I també està bé,surts menys hores però més dies.Ara vindran dues setmanes que per feina només podré sortir els caps de setmana,però què hi farem,a veure si puc començar a córrer i ho compenso una mica.

05 d’agost 2009

Us presento a l'Adrià!!

Qui m'havia de dir a mi fa uns quants anys(no gaires) que ara estaria destacant un fet que em canviarà la vida i que a més ho destacaria com una cosa molt i molt positiva.Però la vida és així.El que fa un temps era impensable,ara és motiu d'il.lusió tot i el canvi que això suposarà.Suposo que a partir d'ara ja no només m'hauré de "barallar" amb la Laia per poder sortir a pedalar una mica,sino que l'Adrià també hi tindrà alguna cosa a dir.
Doncs res,aquí us el presento,amb unes imatges de la eco 4D que li vam fer i que ja mostren com fa un intent de somriure i unes quantes ganyotes....espero que li agradi una miqueta l'esport com al seu pare!!!

Adrià from Laia Cunill on Vimeo.