24 d’octubre 2011

Més fotos de la duatló de Bellmunt.

Al facebook de la duatló de Bellmunt hi han penjat més fotos, entre elles unes quantes on surto jo. La primera, en el tram final de la pujada amb btt, i les altres, una seqüència d'imatges del que va ser la meva "baixada" pel tram de les fulles. Fotos de la Judit Baamonde.





23 d’octubre 2011

Cronoescalada del cremallera, 8è classificat.

Avui s'ha celebrat la cronoescalada del cremallera, Queralbs-Nuria pel cami vell, com a festa de cloenda de la cursa virtual que s'ha celebrat de maig a octubre. Avui he pogut fer el 8è millor temps dels 56 participants masculins, amb un temps de 50'06'', tot i que si ajuntem els temps d'avui amb els de la gent que ha corregut pel seu compte, quedaria amb una 13ena,(crec), posició del rànquing final.

Per sort hem tingut un molt bon dia, amb una mica de fresca abans de començar, però amb molt de sol i temperatura en tota la pujada. Quan he arribat a Queralbs, m'he trobat amb en David Carrasco i l'Arnau Soler, que també participaven a la cursa, tots dos han fet un crono de poc més de 57', i amb ells he compartit els moments previs i el final de carrera, baixant junts amb el cremallera fins a Queralbs.

En quant a la cursa en si, més o menys amb el temps que tenia previst fer, tot i que pensava que baixaria dels 50', però per poc no ha pogut ser. En general bones cames durant tota la pujada, tot i que a partir de l' últim punt de control se m'ha fet una mica llarg, però en general content amb com m'he trobat.


17 d’octubre 2011

Tres dies bons, i diumenge Cronoescalada del Cremallera.

Després de que tota la setmana passada fos molt light, sobretot perquè em notava les cames molt trinxades després de la duatló de Queralbs, he encadenat tres dies molt bons i amb aquella xispa que et fa disfrutar en tots els entrenaments. D'entrada, cap de setmana molt bttero, sumant 100km en dos dies molt diferents. Dissabte ruta llargueta, enfilant-me cap a l' Esquirol, Cantoni pujant per la Foradada, Rajols, baixada fins a Rupit, per acabar passant per darrera Cabrera, i tornada cap a Roda via Torelló, on em vaig trobar tota la gent que estava corrent la Cupsi Cup, amb molt bon ambient ciclista. Van ser quasi 4h i 66km, amb 1520mts de desnivell +, feia dies que no pedalava tantes hores per muntanya i amb alguns dels km prou exigents. I ahir diumenge, dia totalment diferent, aprofitant la migdiada de l'Adrià, el meu fill, hora i mitja molt intensa amb molts canvis de ritmes i esprints, sense notar gens els km del dia anterior, i amb molt bones cames.



I avui dilluns, aprofitant el privilegi de tenir moltes de les tardes lliures, he anat fins a Queralbs per fer una petita "excursió" fins a Nuria. Sobretot, tenia ganes de tornar a fer el recorregut perquè segurament aquest diumenge participaré a la cronoescalada del cremallera 2011. És la festa de cloenda de la cursa virtual, un sistema on amb un braçalet amb un xip i quatre punts de control per on havies de passar, feia possible que de maig a octubre poguessis anar i fer la cursa pel teu compte, per sortir amb un rànking on els 10 primers tenen de premi material esportiu i el primer classificat 300 euros en metàlic. A la classificació d'aquests mesos s'hi hauran de comptabilitzar els temps de la cronoescalada d'aquest diumenge. Doncs al que anava, avui he fet un entrenament també virtual de cursa, passant imaginàriament pels punts de control, i la veritat és que m'ha sortit un bon crono: 52'04''. He rebaixat en 3 minuts els 55 ' que havia fet a l'agost, tot i començar a córrer sense escalfar ni res, primer trotant suau i després gas a tope. És un recorregut que m'agrada molt, deixa córrer i té fòrça graons: vaja, disfrutant i molt, i a sobre amb aquella tranquilitat només trencada pel "soroll" dels salts d'aigua. Resumint la pujada: 7km, 52'04'' , 840mts de desnivell +, mitja de 169 ppm i 186 de màxima.

10 d’octubre 2011

La meva primera duatló de Queralbs: 24è de 538.


Doncs ja està, ja m'he estrenat en el món de les duatlons d'alta muntanya, i la veritat és que he disfrutat com un isard, i és que dia a dia veig que això de còrrer per muntanya és el que més m'agrada i a on tinc un rendiment més alt. I què millor que debutar en la duató de Queralbs, una cursa amb un recorregut impressionant, llàstima que quan estàs competint no disfrutes de les vistes que t'envolten. Lo millor d'ahir també va ser comprovar com la setmana de relax quasi total que he fet, m'ha servit per recuperar-me del tot de les molèsties a la zona sacra-iliaca, i he pogut córrer sense tenir res que em distragués de córrer i prou.

Ahir el dia va començar molt d'hora, la cursa començava a les 8, i com que jo ja sóc d'arribar amb temps als llocs, abans de les 5 ja estava fent un bon esmorzar, i poc abans de les 6 marxava en direcció Queralbs, em feia por tenir problemes per aparcar i, de fet, quan vaig arribar la cosa ja començava a estar complicada per trobar lloc. Després de baixar a l'alberg La Farga a buscar dorsals i xip, vaig poder preparar la bici i la bossa amb calma, per no deixar-me res, i després vaig anar fins a la furgo que portava totes les bosses a la zona de transició. Com que s'acostaven les 8 ja vaig anar cap a la sortida, sense escalfar ni res, i per desgràcia vaig haver de quedar-me molt enrera, un detall que l'any que ve no em passarà, ja que quan surts el cami és molt estret i costa molt arrencar i adelantar corredors.

A les 8 i poc donàven la sortida, amb tret d'escopeta, i el que comentava abans, potser va passar un minut fins que no vaig poder pujar a la bici i començar a pedalar. Doncs res, toca remuntar posicions, slàlom continuat fins que la carretera asfaltada passa a pista, i aqui ja més o menys puc pedalar i agafar un ritme més regular, el grup de gent està molt estirat, i els km em passen volant, rodant ràpid però seguint el consell que m'havien donat de reservar per tot el que vindrà. Arribo a Fontalba, a la zona de transició, i cap al Puigmal. Abans de començar ja ens havien advertit que al cim del Puigmal feia molt vent i que l'helicòpter que havia de deixar l'avituallament no podria volar, i que per tant agaféssim menjar i beure perquè fins a Núria no trobaríem res. I no ens enganyàven, tot just començar a córrer les primeres ràfegues de vent ja es deixàven notar, i a mesura que pujàva cada cop eren més fortes. De fet, diria que no havia corregut mai amb tant vent, em pensava que sortiria volant! Fins i tot el dorsal semblava que s'estriparia i me l'aguantava una mica amb la mà. Abans d'arribar al cim em vaig posar el paravent, no sense dificultats, ja que no era capaç de trobar les mànigues i m'hi vaig haver de barallar una mica. Finalment arribava a dalt, amb la mandíbula mig congelada, i començant el descens direcció Núria, primer per un tram de tartera molt tècnic i vigilant molt, i després ja més bon cami, baixant prou ràpid i disfrutant molt, em notava molt àgil i segur, tot i tenir molt present encara la caiguda del Matagalls.



imatge de la pujada al Puigmal i de la zona de transició a Fontalba, fotos del 2010


Durant la baixada m'he anat quedant sol i he arribat a Nuria, on hi havia l'avituallament. Després de menjar i beure una miqueta, passàvem per darrera el llac i enfilàvem cap a Fontalba, aquest tram no el coneixia i ha set el que m'ha fet patir més. Al començar a pujar, de seguida he tingut un primer avís de rampes, aquest cop als isquiotibials, però per sort no han anat a més. I és que tot aquest tram fins a Fontalba és molt pitjor del que em pensava, sobretot amb tot el que porten les cames a sobre, i fins que no ha començat a planejar i baixar una mica he anat molt i molt just de forces. Després d'una mica més de 14km arribava a Fontalba, i després de dubtar una mica decideixo baixar amb la bossa a l'esquena per no haver d'esperar a que les baixin i poder marxar abans. Per cert, m'ha costat trobar el casc i fins i tot creia que me l'havien robat, però suposo que pel vent havia volat uns metres més avall. Això m'ha fet perdre uns quants segons més. He començat la baixada, sense arriscar massa i tornant a tenir un avis de rampes a la que pedalava una mica, i la llàstima ha sigut que m'han adelantat dos corredors just quan faltàven uns 200mts per arribar. Per cert, a destacar el pica-pica que ens havien preparat a Queralbs, sincerament crec que el millor que m'he trobat mai.


Resumint una miqueta: TEMPS TOTAL: 3h09'14''


PRIMER TRAM: 59'46'', 32è temps parcial.


SEGON TRAM: 1h52'02'', 17è temps parcial.


TERCER TRAM: 17'26'', 43è temps parcial.

03 d’octubre 2011

II Duatló del Bandoler, de Taradell: 17è classificat.

Tercera prova del circuit de duatlons Terra Endins, aquest cop la de Taradell, i que afrontava després de passar una setmana amb petits problemes físics que encara arrossego després de la caiguda baixant Matagalls. Durant els últims entrenaments notava una mica de dolor a la zona "sacra ilíaca", o sigui, al cul, ja que quan vaig caure a part del tall al braç, vaig caure de cul i a plom a sobre les roques. Pensava que marxaria ràpid però de moment el dolor va persistint lleugerament. De fet, avui he anat a FisioTorelló a fer-me un massatge de descàrrega i m'ha dit que tinc la zona tocada però sense donar-li massa importància, o sigui que setmana lleugereta d'entrenaments i diumenge a la duatló de Queralbs...a sac!!
Ahir vaig marxar cap a Taradell ben acompanyat, amb en Francesc Molas, "Xic", amb ell ja hem anat coincidint amb algunes duatlons i sobretot va molt ràpid corrent, i amb en Marc Camara, fa poc que el conec i ahir va debutar com a duatleta i va acabar molt content, amb ganes de tornar-hi... i és que com enganxa aquest esport!!

Després de quedar a les 8 vam enfilar cap a Taradell, on només arribar i anar a recollir dorsals i xip, ens vam trobar amb una bona cua, crec que per una falta de previsió/organització, massa estona per un tràmit senzill i que haurien de millorar per altres edicions. Total, s'acosta l'hora de la sortida i tot just anem a aparcar i preparem les coses ràpidament, anant a deixar la bici a boxes i intentant escalfar una miqueta, tot i que amb prou feines aconseguim trotar cinc minutets. Anem cap a la sortida amb la incògnita de saber el que ens trobarem, ja que l'únic que sabiem del recorregut eren les distàncies (10+22+3), això també es podria millorar i posar una mica d'informació sobre desnivell, característiques...bàsicament sabíem que els primers 4/5 km corrent eren de pujada. Finalment es dóna la sortida i com sempre tothom a sac, pulsacions a tope i anant per pista a buscar les primeres rampes de pujada. De seguida el grup s'ha anat estirant, i amb en "Xic", hem anat compartint aquests primers 10 km corrent, tot i que ell sempre anava una mica per davant meu. Durant la pujada hem atrapat en Pep Prats, en "Candela", que ara feia temps que no participava en cap duatló, ì amb el que hem anat quasi tota la cursa junts. Després d'arribar fins l'Enclusa, hem tornat a baixar fins tornar a Taradell per fer la transició i agafar la bici. Després dels primers km on m'ha costat agafar el ritme, mica en mica he anat trobant el meu cop de pedal, ens hem ajuntat amb en Candela i junts hem fet tot el tram de bici. El recorregut era molt xulo i trenca-cames, apart de força tècnic, i endurit per la forta calor que feia. Lo d' en Candela té tela, havia arribat a Taradell amb la roda punxada i al no poder repara-la l'hi havien deixat una altra roda, i per problemes amb el disc no podia frenar. O sigui, només podia fer servir el de darrera... i no era capaç de seguir-lo a les baixades! Realment és molt bò baixant. Hem tornat arribar a boxes, i faltàven els 3 km finals, primer pujant lleugerament i després tornant cap al centre del poble tot fent un recorregut una mica estrany i perdedor, en algún punt potser faltava algú per indicar el cami(ostres, no paro de criticar!). Al final he arribat en aquesta 17ena posició i amb 2h20'.


En Francesc Molas ha entrat el 21 i en Marc Camara el 47 (molt bé per ser la primera!).


En definitiva ,molt bona duatló amb un recorregut exigent i tot i les petites coses que es podrien millorar, molt recomanable de fer.



Molt ben acompanyat per en "Xic" i en Marc Camara.