30 de gener 2011

Duatló de Folgueroles, 28è classificat: podia haver anat pitjor!!

Penúltima prova del circuit de Duatlons de Terra Endins, la de Folgueroles, una cursa on tenia esperances de fer una bona classificació, i que com em temia al final he notat molt aquest mes tant dolent que porto: lesió després de la Mitja de Vic, problemes estomacals, i amb la balança marcant un pes una mica més elevat que a finals d'any. Aquests últims dies he entrenat poc, una mica més bici que córrer, i potser per això ja he començat el dia una mica més tranquil i desmotivat, sense tants nervis com altres dies, una mica a l'expectativa de com em trobaria.
Aquest any érem uns 180 corredors, bastants menys que l'any anterior que era Campionat de Catalunya de duatlons de muntanya, però tot i això hi havia un bon nivell dels participants, com en Francesc Freixer que ha tornat a guanyar.
Començàvem amb 6km corrent, pràcticament calcats a l'any anterior, i on de seguida el fang ha fet acte de presència, i de fet ja no ens deixaria en tot el recorregut. Durant els primers metres ja he notat que corrent patiria, i no hi ha hagut manera de trobar-me còmode, patint molt de pulmons i cames i desitjant arribar a boxes per agafar la bici.
Després d'una transició una mica complicada, les bicis estàven tant juntes que quasi no la podia treure, tocava pedalar...i patir! La primera part del tram btt passava per on ja havíem passat corrent i era un camí entre dos camps totalment enfangat, on costava mantenir-se dret a sobre la bici. Després mica en mica el terreny millorava i s'anava enfilant i enfilant, sabia que podia adelantar gent i mica en mica he anat recuperant posicions, tot i que sense acabar-me de trobar còmode pedalant.
Després d'arribar pels voltants del castell de Sant Llorenç, començava la primera zona de baixada, i ens hem ajuntat tres que més o menys anàvem al mateix ritme i que ens anàvem alternant les posicions. Arribàvem a la zona de la Casilla, i zona altre cop de pujada per un corriol estret i baixada també molt perillosa pel fang i també una mica de neu, per tornar a pujar per un caminet molt dret i que m'ha matat, començava a notar-me molt tou. Aquí els dos companys de viatge m'han deixat enrera i ja no els he tornat a veure. De fet, la part final del tram btt els he fet en solitari, potser han set uns 6 o 7 km, sense ningú tampoc que vingués pel darrera, i ja he arribat a la zona de boxes. Quedàven 3 kms i altre cop passant per la pista mega-enfangada i que se m'ha fet molt llarga, fins que després ja anàvem planejant per acabar la part final en baixada fins l'arribada.
Al final he acabat amb 1h54', 3' menys que l'any anterior, i amb un regust amarg per tot plegat, però en fi, no sempre pot anar tot tal com un voldria. Ara quedarà la duatló de Centelles, el 13 de març, i abans hi haurà el campionat de Catalunya de duatlons de muntanya, el 20 de febrer a Sant Joan de les Abadesses, i a on no tinc clar si hi aniré.
Aquests dies intentaré agafar un bon ritme d'entrenaments a veure si puc acabar la temporada de duatlons amb una bona classificació, si no ho he comptat malament, en la classificació per punts del circuit Terra Endins hauré guanyat una posició i ara aniré el 9.

foto feta avui per la gent de FAM DE PEDAL

CLASSIFICACIÓ general d'avui.

24 de gener 2011

Sortint del foc per caure a les brases...però remuntant!!

Aquesta és la frase que em va venir al cap la setmana passada. Quan ja estava animat i recuperat de la cama, dimarts em vaig llevar i ja vaig veure que el meu estómac no anava gaire a l'hora. Resultat: tot una dia de vòmits a casa suposo que per culpa d'algún virus, i l'endemà també a casa recuperant-me, però amb la sensació que m'havien clavat una pallissa...estava destrossat!!! Per sort dijous ja vaig poder anar a treballar, i a la tarda encara tenia ànims per sortir a córrer una mica. Van ser 10,5km tranquilets, pels voltants del castell de Torelló i Sant Vicenç.
Divendres a la tarda també vaig aprofitar i vaig fer una pujadeta fins a Bellmunt tranquileta (38'30''), i patint moltíssim a la baixada. Tot i anar bastant abrigat vaig arribar a baix amb els dits dels peus totalment congelats, fins i tot vaig haver de saltar de la bici i fer quatre salts per veure si entrava una mica en calor. Al final 32km i males sensacions.
Dissabte, aprofitant que era a Dosrius a casa dels sogres, vaig anar corrent fins al Santuari del Corredor. Un total de 15km, tots per bona pista de terra i algun tram d'asfalt, a ritme de rodatge però patint una miqueta ja que la carretera va pujant i pujant, a vegades pujant massa...la prova de que puja és el fet de que vaig poder adelantar dos ciclistes, una cosa impensable si no hi ha molt desnivell.
I AVUI, AMB EL MONO DE TREBALL...
Després del descans dominical, avui tenia ganes d'apretar a sobre la bici, sobretot després de notar que físicament em trobava amb ganes, i una altra vegada he anat per tota la zona de la Vinyeta per fer unes quantes sèries en pujada. Han sigut un total de cinc sèries d'entre 4 i 5 minuts, i anant de menys a més, acabant molt content de les sensacions i amb els quàdriceps encesos.

el riu Ges, totalment "conGESlat"....

17 de gener 2011

Ara si, recuperat del tot i sumant km

Ha costat, però després dels entrenaments del cap de setmana i el d'avui, ara si que puc dir que la sobrecàrrega al tibial ha desaparegut del tot i no em molesta ni abans ni després d'entrenar.
Suposo que la clau ha estat el fet d'haver començat la tornada als entrenaments d'una manera molt progressiva, sobretot en el tema córrer, i és que mica en mica anem agafant experiència en això de les lesions i la seva recuperació.
Fent un petit resum d'aquests últims dies, dilluns de la setmana passada començava fent una petita sortideta amb la btt, 30km molt suaus i amb poca dificultat tècnica per continuar sumant km. El dimarts anava fins el passeig del Ter, a Manlleu, i corria 7km també a una ritme tranquil, a 5'15'' el km de mitja, però acabant una mica tocadet de la cama i pensant que poder no estava prou recuperat. Després de descansar dimecres, dijous altre cop amb la bici. Aquest cop volia provar-me amb una mica de pujada, i després d'anar cap a Sant Pere i un tros per carretera direcció la Vola, vaig enfilar per una pista que porta direcció la Vinyeta passant pel coll que crec que es diu Llombregueres. La pujada només té 1'5km però que salven un desnivell de 160mts, i la veritat que em va costar més del que em pensava, i a sobre suant moltíssim perquè anava massa abrigat pel temps primaveral que feia. Al final 32km.
Després de tornar a descansar el divendres, cap de setmana on només he corregut. Dissabte ja van ser 9'5km, ritme tranquil de 5' el km, i tot i fer un recorregut una mica trenca-cames ni rastre de les molèsties al tibial. Diumenge un altre cop sortint a córrer i fent un recorregut semblant al de dissabte, aquest cop 8'5km a 5'05 de ritme, i trobant-me molt millor de cames i sense notar tampoc cap molèstia.
I aquest dilluns, un altre cop amb la bici. Tenia un parell d'horetes, i he anat cap a Roda rodant tranquil per escalfar una miqueta, he arribat a la urbanització del Roquet, prop de Tavèrnoles, i he enfilat direcció el castell de Savassona. És una pujada una mica tècnica i avui les cames ja m'han respost molt millor, sembla que quan he sortit a córrer i agafo la bici tinc un puntet més i em noto molt millor i amb més bon cop de pedal. Després de passar per sota del castell i baixar direcció Tavèrnoles, he enfilat direcció el salt de la minyona, però només he pujat les primeres rampes perquè s'hagués fet fosc, i després ja he baixat i altre cop cap a Roda i Torelló. Al final 42km i un bon regust de boca.
I ara tocarà acabar d'apretar una mica aquestes dues setmanes, a veure què tal a Folgueroles, i fer un esforç extra a nivell de dieta, i és que totes les festes de Nadal no perdonen.

09 de gener 2011

Ja torno a pedalar i a córrer!!

Després d'unes setmanes que se m'han fet molt llargues, per fi ja puc dir que he tornat a l'activitat d'una manera més o menys normal, i el més important, pràcticament recuperat del tot. He passat uns dies molt dolents, i és que tot i que la visita al fisio em deixés una mica més tranquil, semblava que les molèsties a la cama no acabessin de marxar. Per això vaig ser més prudent del que tocava ser, i fins ahir que vaig fer un repòs total.
Ahir em vaig decidir i em vaig animar a sortir a pedalar una mica. Vaig aprofitar un dia perfecte sense fred, sense boira, sense fang...i tranquilament van caure 40km totalment plans i la majoria per bones pistes, només per comprovar que la cama responia molt bé.
I avui m'he atrevit a córrer una miqueta, no he arribat ni als 5km, només volia veure si estava recuperat com per trotar una mica, i tot i arrossegar una petita molèstia al tibial, no era gaire important. Ara supòso que demà sortiré un altre cop amb la bici i fins dimarts que no tornaré a córrer, a veure si sumo més km i em noto encara millor.

un petit somriure després de tants dies parat...

Aquests dos dies també han servit per estrenar el meus regals de Reis: el Garmin 305 Forerunner, ja feia temps que el volia i estava cansat de sortir a córrer amb el Garmin que tinc per la bici agafat a la mà. He aprofitat una oferta del 20% que feien al Decathlon i l'he comprat. I també he jubilat les Saucony que tenia per córrer i provaré les Nike AirPegasus, a veure què tal, de moment molt còmodes amb els pocs km que he fet avui. I ara tocarà posar-se les piles i recuperar el temps perdut, el 30 de gener hi ha la duatló de Folgueroles i porto unes setmanes molt dolentes on he descuidat bastant la dieta, a veure si em poso les piles i amb aquestes tres setmanes em poso al nivell que estava fa un mes.




03 de gener 2011

Al final, més lleu del que em pensava

Avui per fi he anat al fisio, i m'ha confirmat el que ja més o menys sabia, sobretot després d'haver buscat informació dels síntomes en blogs dedicats a l'atletisme: sobrecàrrega del tibial anterior.
He anat amb en Marc Capdevila, que és el fisioterapeuta i osteopata que té consulta al CN Vic, i amb el qual ja havia anat ara fa una mica més d'un any, llavors per tendinitis de la "pata de ganso" de les dues cames, i en vaig quedar molt content.
Per sort m'ha dit que no era res important, i el fet de que hagi fet molt repòs aquests dies i m'hagi anat aplicant gel tres cops al dia, fa que ja estigui bastant recuperat. Això si, en alguns moments del massatge he vist les estrelles.
Al final hem quedat que continuï aplicant-me gel tres cops al dia i m'hi posi una pomada tipus Voltaren. Dos dies més de repòs absolut, i que dimecres comenci a pedalar suaument a veure què tal. El córrer millor que el deixi per la setmana que ve, que si no hi ha res de nou ja podré entrenar al cent per cent......menys mal!!!