Sortint del foc per caure a les brases...però remuntant!!

Aquesta és la frase que em va venir al cap la setmana passada. Quan ja estava animat i recuperat de la cama, dimarts em vaig llevar i ja vaig veure que el meu estómac no anava gaire a l'hora. Resultat: tot una dia de vòmits a casa suposo que per culpa d'algún virus, i l'endemà també a casa recuperant-me, però amb la sensació que m'havien clavat una pallissa...estava destrossat!!! Per sort dijous ja vaig poder anar a treballar, i a la tarda encara tenia ànims per sortir a córrer una mica. Van ser 10,5km tranquilets, pels voltants del castell de Torelló i Sant Vicenç.

Divendres a la tarda també vaig aprofitar i vaig fer una pujadeta fins a Bellmunt tranquileta (38'30''), i patint moltíssim a la baixada. Tot i anar bastant abrigat vaig arribar a baix amb els dits dels peus totalment congelats, fins i tot vaig haver de saltar de la bici i fer quatre salts per veure si entrava una mica en calor. Al final 32km i males sensacions.

Dissabte, aprofitant que era a Dosrius a casa dels sogres, vaig anar corrent fins al Santuari del Corredor. Un total de 15km, tots per bona pista de terra i algun tram d'asfalt, a ritme de rodatge però patint una miqueta ja que la carretera va pujant i pujant, a vegades pujant massa...la prova de que puja és el fet de que vaig poder adelantar dos ciclistes, una cosa impensable si no hi ha molt desnivell.

I AVUI, AMB EL MONO DE TREBALL...
Després del descans dominical, avui tenia ganes d'apretar a sobre la bici, sobretot després de notar que físicament em trobava amb ganes, i una altra vegada he anat per tota la zona de la Vinyeta per fer unes quantes sèries en pujada. Han sigut un total de cinc sèries d'entre 4 i 5 minuts, i anant de menys a més, acabant molt content de les sensacions i amb els quàdriceps encesos.

el riu Ges, totalment "conGESlat"....