30 de maig 2010

Duatló de Viladrau: 2h19' 53'', 12è classificat

Doncs ja està, la de Viladrau haurà estat la última duatló d'aquesta temporada i ara tocarà esperar fins setembre quan comencin a venir totes les duatlons comarcals. Llàstima, perquè es faran llargs tots aquests mesos.
La d'avui pot semblar un molt bon resultat veient la dotzena posició, però és una mica enganyós perquè dels 80 inscrits només hem estat 53 corredors a la línia de sortida. Ha set un dia amb molta xafogor i estrany perquè he anat a Viladrau tot sol. La d'avui era una duatló on el tram btt era molt més important que el córrer i, tot i que pensava que m'afavoria al final els 24km se'm han fet molt llargs. A les onze es donava la sortida i començàvem els primers 6km corrent, amb un recorregut bastant trenca-cames i per sort entremig d'arbres i amb un 100x100 d'ombra. Llàstima que no hi hagués més desnivell com per exemple hi havia a Centelles, sembla que quan més pujada més tiro. Arribo a boxes i just quan començo a pedalar amb trobo de cara tres corredors que s'avien passat el primer trencant just quan sortien. Un petit error organitzatiu de senyalització, perquè tot i que ens havien explicat el circuit abans de la sortida, allà feia falta algú per indicar-ho. L'any que vé segur que aixo millorarà.
Després d'aquesta petita anècedota, comença el tram btt i comença amb fòrça pujada. Havia vist el perfil del recorregut, i sabia que hi havien dues pujades importants i començo a apretar. Al principi em notava fort i he anat apretant i adelantant algun corredor fins que ens hem quedat jo i un altre pujant fins a dalt el primer portet i després d'una baixada molt ràpida i divertida començavem a pujar el segon "port". Si en els primers kms la carretera era una pista molt ample amb algun tros emporlanat, aqui el terreny era més trencat. Aqui he notat que les cames no anàven tant bé com voldria i el corredor que anava amb mi m'ha anat deixant enrera. La alarma s'ha encès quan després de fer unes quantes paelles he vist que primer m'adentava un altre corredor i un grupet de quatre els tenia quasi enganxats a la roda. Finalment m'han atrapat però els he anat tenint controlats amb la vista, tot i que no els acabava d'atrapar. Per fi hem acabat la pujada i ja hem anat cara avall amb algun petit repetxonet pel mig, dels que et maten, i amb alguna baixada molt més tècnica i divertida amb algun petit slalom entre arbres. De cop han aparescut les primeres cases de Viladrau i he arribat a boxes bastant tocadet de cames. Última transició i 3kms finals pels carrers del poble, quasi tots per asfalt, primer amb molta pujada on he adelantat dues posicions, i un últim km més de baixada arribant a meta realment fos.
Resum dels temps: 1er tram corrent- 28'17'', 16è parcial.
Tram btt - 1h35'40'', 12è parcial.
2on tram corrent- 15'56'', 14è parcial.
Temps final - 2h19'53'', 12è classificat.

25 de maig 2010

I aquest diumenge, a la duatló de Viladrau

Aquest diumenge es disputa la duatló de Viladrau, i al final m'hi he inscrit. Després de quedar molt content amb el resultat de la duatló de Centelles, tenia ganes de tornar a fer-ne una altra abans de la temporada estiuenca. Serà la meva tercera duatló i, curiosament, totes tres coincideixen en què s'han hagut d'aplaçar per culpa de la neu. Dec ser gafe? En principi aquest diumenge el temps es preveu tranquil...


Els perfils del primer tram corrent(a dalt) i del tram btt, amb un desnivell acumulat prou important.

En quant a entrenaments, aquests tres dies de festa he intensificat una mica el tema córrer, una mica deixat últimament. Dissabte 7 km de rodatge tranquil, i diumenge 10km més durs pujant al castell del Moros, amb molta calor però amb bones cames. I ahir, sortida curta però bastant intensa pujant a Sant Martí Xic i fent una mica de puja-baixa per aquella zona, intentant apretar al màxim. Al final 35km i 720 mts +.

20 de maig 2010

Sumant km entre setmana

Setmana fluixeta d'entrenaments, on només havia sortit a córrer 50' el dimarts, i avui he aprofitat que els dijous tinc més estona per escapar-me i fer una bona tirada. A les 5 ja estava pedalant i amb ganes de rodar una mica però també volia apretar una mica cara amunt, i al final he decidit arribar fins al Salt de la Minyona. He anat prou ràpid fins a Roda i després cap a Folgueroles, calentant una mica les cames, (que per cert, me les notava poc "fresques"), i directe cap a les primeres rampes de la pujada. Un cop he començat a escalar les cames han despertat i he pogut arribar a dalt en 17'10'', igualant el meu millor temps d'ascensió. No hi ha manera de superar-ho! Després de disfrutar una mica de les vistes, he baixat pel darrera i he pujat amunt per la Via romana, un camí pedregós on disfruto molt pujant. Després d'aquest tram ja he anat cara avall i directe cap a Torelló passant per Roda i Manlleu. Al final m'han sortit 52kms i 970mts de desnivell +, en 2h40', que per ser entre setmana no està "mal"!!

circulació amb retencions pels volts de Roda

les vistes del salt de la Minyona i la Via Romana

16 de maig 2010

Anant direcció Cantoni, pels volts de la Forada. Últims dies amb fang?


Després d'unes quantes setmanes sense quedar, avui he tornat a pedalar acompanyat d'en Pingüi, en una ruta que per desgràcia d'ell ha estat molt semblant a la que va fer la setmana passada amb l'Ernest. En principi havíem de ser tots tres, però a última hora l'Ernest no ha pogut venir i hem hagut d'improvisar un recorregut, i això és un tema que de moment ens costa bastant. Al final hem decidit tirar direcció Cantoni, passant per Sant Vicenç, Sant Pere, i enfilant per tots els corriols que es van enllaçant i que et porten fins a sobre la casa del Feu. És un recorregut ideal per quan fa calor, amb molta ombra i molt distret, camins estrets i i una mica tècnics, i això si, cara amunt. Després de passar pel Feu, arribem a l'Esquirol i agafem el camí que et porta a la Foradada, una cami molt xulo i exigent que va passant factura a les cames, amb l'afegit de que estava molt moll i enfangat, realment era un no parar de trobar bassals i més bassals, amb repetxons on les rodes patinaven molt i on de fet he tingut una caiguda lateral de les tontes, volguent pujar i les rodes vinga patinar fins que he caigut de costat. Res important. A l'anar malament de temps, un cop hem sortit al camí ral que va fins Cantoni, hem tornat a baixar fins l'Esquirol i hem tirat avall pel camí paral·lel a la Barra de Ferro, anant a parar a Can Patel. En aquesta baixada he descobert un altre enemic meu que s'afageix als gossos i a les vaques...les tanques dels filats de les vaques!! Primer baixant cap a l'Esquirol una mica més i em menjo un filat mal senyalitzat i que per sort he pogut esquivar, i després dues petites enrampades. A mi em fa mandra obrir tanques, i com que sóc baixet sempre que puc passo per sota, però avui en una de les tanques m'he ajupit i he tocat el fil amb l'esquena i he notat un petita descàrrega que m'ha posat els pèls de punta. Haurem de vigilar més!!
Al final hem arribat a Torelló amb 45km a les cames i uns 1000mts de desnivell acumulat, bastant distrets i arribant molt enfangats.

pels volts de la Foradada, en un tram molt pedregós


esperant torn per "dutxar" la bici, lo normal d'aquests dies

09 de maig 2010

Ruta de les Ermites...i el fang!!!


Avui he anat a fer la ruta de les Ermites, que malauradament s'ha vist totalment deslluïda perquè a última hora han hagut de canviar tot el recorregut, ja que després d'una setmana de pluja la majoria de llocs per on es passava estava impracticable. Després de recollir el dorsal, abans de sortir ens han comentat els diferents canvis, s'havia d'arribar a Sora i era impossible, i al final hi hauria molta més pista i el recorregut seria una mica més curt. Doncs què hi farem! A sobre, quant portàvem mitja horeta han començat a caure gotes que s'han convertit en un bon ruixadet i que ens ha acompanyat fins a l'esmorzar, que estava al Roure de la Senyora, a Sant Boi. Fins aqui, molta pujada i molta pista, com ens havien dit, passant per sota els Muns. Després d'esmorzar més pista, i més fang, i aigua, i fang...i més pujada, fins arribar a Sobremunt, per tornar direcció Sant Martí Xic, en una part final molt semblant a la de l'any passat. A l'últim avituallament, he trobat en David Carrasco que anava amb l'Arnau Soler i un altre noi, i amb ells he baixat fins al final. Hem arribat molt d'hora, a un quart de dotze, havent fet 46km amb 1120mts de desnivell. Resumint, ruta que no tenia res a veure amb el previst i que poder si que podien haver arriscat més incloent-hi més corriols, he sentit més d'un ciclista queixar-se, tot i que entenc que no era fàcil d'improvisar tenint en compte la setmana de pluja que hem tingut. L'any que ve hi tornem!!

Al final he acompanyat amb en David Carrasco i l'Arnau Soler fins a veure passar la gent que participava al Terra de Remences, a les rotondes de sobre l'eix Vic-Olot, i erem una bona colla de ciclistes veient passar petits grupets de corredors amb les cares de cansament, i és que en aquest punt ja havient superat Bracons i portàven una bona quilometrada...

06 de maig 2010

Un dia diferent: Bracons i Bellmunt, 100% asfalt.

Després d'una setmana sense tocar la bici, i acabant fins als nassos de tanta aigua, avui per fi m'he pogut treure el mono i sortir a pedalar una mica. Això si, en previsió del fangueig que segur que trobaria, he decidit fer una ruta cent per cent asfalt. Com que tenia ganes de castigar una mica les cames, he decidit anar primer fins al Coll de Bracons, pel cantó "suau", i quan tornés pujar a Bellmunt. Fins a Bracons molt bé i pedalant tranquilament en solitari per la carretera, amb un cel que amenaçava pluja però que s'ha anat aguantant. Això si, els últims km fins a dalt acompanyat d'una espessa boira. Un cop a dalt, una paradeta per posar-me el paravent i avall rodant prou ràpid fins arribar a Sant Pere, amb molta sensació de fred, i amb algunes gotetes que començaven a caure. No eren les ganes que tenia de pujar a Bellmunt, però al final em decideixo i començo a pujar. No ha sigut una de les meves millors pujades(39'), amb les cames bastant cansades, i amb una sensació de fred en augment. Un cop a dalt, més gotes i vaig per feina a baixar, amb més fred, boira molt intensa, una mica d'aigua i fent-se de nit de cop i volta. Al final he arribat a casa havent fet 52km i 1400 mts de desnivell +, en un dia diferent.

Dia "primaveral", al coll de Bracons
I dia també "primaveral" a Bellmunt