Després d'una setmana sense tocar la bici, i acabant fins als nassos de tanta aigua, avui per fi m'he pogut treure el mono i sortir a pedalar una mica. Això si, en previsió del fangueig que segur que trobaria, he decidit fer una ruta cent per cent asfalt. Com que tenia ganes de castigar una mica les cames, he decidit anar primer fins al Coll de Bracons, pel cantó "suau", i quan tornés pujar a Bellmunt. Fins a Bracons molt bé i pedalant tranquilament en solitari per la carretera, amb un cel que amenaçava pluja però que s'ha anat aguantant. Això si, els últims km fins a dalt acompanyat d'una espessa boira. Un cop a dalt, una paradeta per posar-me el paravent i avall rodant prou ràpid fins arribar a Sant Pere, amb molta sensació de fred, i amb algunes gotetes que començaven a caure. No eren les ganes que tenia de pujar a Bellmunt, però al final em decideixo i començo a pujar. No ha sigut una de les meves millors pujades(39'), amb les cames bastant cansades, i amb una sensació de fred en augment. Un cop a dalt, més gotes i vaig per feina a baixar, amb més fred, boira molt intensa, una mica d'aigua i fent-se de nit de cop i volta. Al final he arribat a casa havent fet 52km i 1400 mts de desnivell +, en un dia diferent.
Dia "primaveral", al coll de Bracons
I dia també "primaveral" a Bellmunt
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada