16 de maig 2010

Anant direcció Cantoni, pels volts de la Forada. Últims dies amb fang?


Després d'unes quantes setmanes sense quedar, avui he tornat a pedalar acompanyat d'en Pingüi, en una ruta que per desgràcia d'ell ha estat molt semblant a la que va fer la setmana passada amb l'Ernest. En principi havíem de ser tots tres, però a última hora l'Ernest no ha pogut venir i hem hagut d'improvisar un recorregut, i això és un tema que de moment ens costa bastant. Al final hem decidit tirar direcció Cantoni, passant per Sant Vicenç, Sant Pere, i enfilant per tots els corriols que es van enllaçant i que et porten fins a sobre la casa del Feu. És un recorregut ideal per quan fa calor, amb molta ombra i molt distret, camins estrets i i una mica tècnics, i això si, cara amunt. Després de passar pel Feu, arribem a l'Esquirol i agafem el camí que et porta a la Foradada, una cami molt xulo i exigent que va passant factura a les cames, amb l'afegit de que estava molt moll i enfangat, realment era un no parar de trobar bassals i més bassals, amb repetxons on les rodes patinaven molt i on de fet he tingut una caiguda lateral de les tontes, volguent pujar i les rodes vinga patinar fins que he caigut de costat. Res important. A l'anar malament de temps, un cop hem sortit al camí ral que va fins Cantoni, hem tornat a baixar fins l'Esquirol i hem tirat avall pel camí paral·lel a la Barra de Ferro, anant a parar a Can Patel. En aquesta baixada he descobert un altre enemic meu que s'afageix als gossos i a les vaques...les tanques dels filats de les vaques!! Primer baixant cap a l'Esquirol una mica més i em menjo un filat mal senyalitzat i que per sort he pogut esquivar, i després dues petites enrampades. A mi em fa mandra obrir tanques, i com que sóc baixet sempre que puc passo per sota, però avui en una de les tanques m'he ajupit i he tocat el fil amb l'esquena i he notat un petita descàrrega que m'ha posat els pèls de punta. Haurem de vigilar més!!
Al final hem arribat a Torelló amb 45km a les cames i uns 1000mts de desnivell acumulat, bastant distrets i arribant molt enfangats.

pels volts de la Foradada, en un tram molt pedregós


esperant torn per "dutxar" la bici, lo normal d'aquests dies

Cap comentari:

Publica un comentari