28 de novembre 2010

Duatló de Viladrau: 2h7'42'', 23ena posició de 248.

Doncs ja està, una altre duatló al sac, i podria dir que de les 8 que he disputat aquest any és la que em deixa amb millors sensacions, quasi podria dir que he acabat eufòric per com m'he trobat. La d'avui m'ha confirmat que estic fent les coses més o menys bé, a nivell de dieta i entrenament, i tant sols he de comparar el temps que he fet avui amb el temps de la primera edició de la duatló de Viladrau, que es va fer el més de maig: el recorregut era exactament igual tant els trams corrent com el tram btt, i he rebaixat el temps en 12 minuts. I apart, estic content amb la 23ena posició perquè hi havia un bon nivell en els participants, tenint en compte que la prova era puntuable pel Circuit Català de Duatló de Muntanya i la Lliga de Clubs.

El dia començava amb les temperatures una miqueta més altes, per sort, i només tenia el dubte de si trepitjaríem neu, ja que es veia tot el Matagalls nevat. He sortit una mica tard de casa i he arribat justet, amb dificultats per aparcar ja que he arribat a l'hora punta, i entre això i que s'ha format una bona cua per recollir els dorsals, al final molt poc temps per calentar. També tenia el dubte de què posar-me, no volia passar fred però tampoc volia portar massa roba, i al final he encertat: pantalons curts i a dalt mallot curt a sota i un de llarg per sobre, apart dels guants polars, potser m'ha sobrat una mica de roba al primer tram corrent, però amb la bici m'ha anat perfecte ja que hi havia alguna baixada entre arbres i amb molta humitat on era fàcil agafar fred.

O sigui que arribo a la sortida sense quasi haver calentat, i després d'engegar noto que costarà agafar el ritme durant els 6km corrent del primer tram. Tot i començar bastat enrera he anat remuntant posicions i he arribat a la zona de boxes en la posició 46. Transició prou ràpida i a pedalar. El recorregut btt era dels que m'agraden, amb molta pujada i bastanta pista, ideal pel meu físic, baixet i lleuger, i de seguida m'he notat còmode i he anat guanyant posicions. Després d'una primera pujada de pocs km es baixava una mica per una zona de corriols, per anar a buscar la pujada més dura, diria que d'uns 6 o 7kms, i que portava fins a travessar la carretera que porta a Sant Marçal. He continuat adelantant gent, i m'ha anat bé posar-me a roda d'un corredor del Trialó Granollers, portava un bon ritme i he pogut recuperar una miqueta. Al final l'he deixat i he continuat pujant sol buscant un petit grupet de tres que tenia al davant. El he atrapat i junts hem afrontat la segona part del recorregut, amb bastanta baixada, al principi per bona pista que estava entre una miqueta nevada i glaçada, combinat amb moltes fulles de les que amaguen petites sorpreses en forma de pedres, i després una zona de més corriol i una miqueta tècnica, que ja portava directament a Viladrau.
Després d'entrar a boxes i sortir prou ràpid, tram final corrent, tot per dins de Viladrau i quasi tot asfalt. M'he notat bastant fort i he pogut adelantar un parell de corredors més arribant a meta marcant el 12è millor parcial en aquest tram.
Resumint, cursa on he anat clarament de menys a més i que m'ha ensenyat que he de mentalitzar-me d'escalfar més i millor, a veure si la setmana que ve a la duatló de Prats puc començar millor.

En quant a la organització de la cursa, dir que podrien millorar uns quants aspectes, com per exemple el fet de que no hi havia ni un sol avituallament en tot el recorregut, i que més d'un se'n queixava, apart de la bossa amb l'obsequi, una trista samarreta que no és ni tècnica, quatre caramels de la Caixa i una mostra de Powerbar...pels 31 euros que hem pagat els que teníem llicència de dia, una mica justet, no?


Temps parcials: 1er tram corrent, 6km: 27'17'', 46è millor temps.
tram btt, 24 km: 1h26'10'', 18è millor temps.
2on tram corrent, 3km: 14'15'', 12è millor temps.

Tota la classificació, AQUI.

21 de novembre 2010

Tornant a pedalar amb companyia

Després de molts dies de no sortir junts a pedalar, avui he tornat a quedar amb l'Ernest i en Pingüi. Potser no quedàvem des del mes d'agost, i és que entre duatlons, mitges maratons, i el fet de que últimament he fet més escapades que no sortides llargues amb la bici, feia que no pogués quedar amb ells.
Avui hem quedat i ens ha sortit un ruta no gaire llarga però molt xula, que ens ha portat fins a Santa Maria de Besora, deixant enrera la boira i el fred per buscar un sol que s'agraeix i es troba a faltar en aquesta època.
Només començar, però, i quan després de travessar Borgonyà agafàvem el GR que voreja el riu fins a Sant Quirze, he tingut una "petita" caiguda molt tonta, quan al pujar un petit esgraó he patinat i al no desenganxar els pedals he caigut enrera i de cara al terra, quedant uns moments uns mica grogui. M'he recuperat, amb unes petites molèsties a les cervicals, i un pelat al colze esquerra que no he vist fins que he arribat a casa i m'he tret el mallot.
Un cop a Sant Quirze hem seguit per una carretera que porta al castell de Montesquiu, i després amunt i amunt per una bona pista,que no coneixia, de les que va pujant i castigant les cames, fins arribar a dalt amb uns prats on les vistes eren increïbles: la boira de la plana, la zona del Puigsacalm nevat, el castell de Milany, el Pirineu...en fi, per quedar-se una estona gaudint de les vistes i no pedalar. Després ja hem anat baixant direcció Sant Maria de Besora, combinant una zona de baixada més tècnica i pista per arribar al poble. La llàstima ha set que anàvem malament de temps i hem reculat fins Sant Quirze per carretera, quan la volta xula hagués set tornar per Bellmunt, però això serà un altre dia.
Un cop a Sant Quirze hem desfet part del cami d'anada, tot i que ens hem desviat per seguir part del GR que segueix el Ter i que anant no hi havíem passat. Abans d'agafar-lo en Pingüi també ha tingut una petita caiguda, queixant-se una mica del pit però en principi sense més conseqüències.
Al final han set menys de 40km però molt xulos, i content d'haver tornat a sortir a pedalar amb companyia.

a prop de Santa Maria de Besora, i l'estat del meu colze quan he arribat a casa.

I tot i que ara portava bastants dies sense actualitzar el bloc, la veritat és que no he parat ni de córrer ni de pedalar, trobant-me molt i molt bé corrent. Dels últims 11 dies n'he entrenat 8, 4dies corrent, sumant uns 50km, i 4 de btt, sumant-ne uns 150, i amb el peu que s'està portant molt bé i em deixa entrenar sense queixar-se gaire. I ara toca afrontar la part final de l'any, participant a la Duatló de Viladrau la setmana que ve i a la de Prats la següent, per després córrer la Mitja Marató de Vic del dia 19, amb ganes de baixar d'una vegada de 1h30'.

01 de novembre 2010

Sumant Km i pujant ràpid

Després de molt temps sense fer sortides de més de dues hores, avui he pogut escapar-me i fer un total de 79 Km en 3h50'. Això si, he fet un recorregut molt fàcil, només tenia la intenció de sumar molts Km per agafar una mica de fondo.
He sortit ben d'hora i he anat rodant per pistes i més pistes, passant per Roda, Vic, Mont-Rodon, i arribant fins a Seva després de travessar tota la Plana. Després d'una mini-parada he tirat enrera fins arribar al pont del Molí dels Sors, on després de creuar-lo comença la pujadeta primer més tècnica i després per pista, que porta fins l'alt de la Mansa, a sota l'enclusa de Taradell, arribant després fins a Puiglagulla. Aquí he agafat el camí de la Carena, que porta a Sant Julià, feia molt temps que no hi passava i m'ho he passat molt bé. Després de Sant Julià ja he anat direcció Torelló passant per Sant Marc i Roda, arribant a casa una mica cansat, i és que dos dies celebrant l'aniversari del meu fill, destrossant la dieta i bevent una mica d'alcohol es noten.

I aquest divendres vaig fer una escapadeta fins a Bellmunt, que em va servir per comprovar un altre cop que els 3 kg perduts es noten i molt. Vaig sortir quan encara no feia una hora que havia dinat, i sense escalfar gaire vaig encarar les primeres rampes de Bellmunt. No anava amb l'intenció de fer temps, però mica en mica vaig veure que anava pujant molt bé i vaig decidir apretar a veure què passava, i al final va passar que arribava a dalt amb un temps de 35'10'', rebaixant en 40'' els 35'50'' que tenia com a millor temps, i amb la seguretat que pujant amb unes altres condicions(sense el dinar a l'estómac!!) encara puc rebaixar la marca una mica més.