29 d’agost 2011

Dos dies més d'intensitat.


Avui he acabat un seguit d' entrenaments de molt volum, acumulant moltes hores i molt desnivell a les cames, però amb la sensació de recuperar bastant bé i no passar-me de rosca. Des de dimarts passat que acumulo més de 16h corrent i pedalant, que per mi és molt, i estic molt content especialment en les hores i les sensacions dedicades a córrer.
Ahir volia fer una tirada llarga amb la btt, però al trencar un raid només començar, em va fer desviar del què volia fer i com ja he fet més d' una vegada vaig enfilar per asfalt, no volia destrossar la roda. Vaig fer una ruta pel Lluçanès, passant per Olost, Prats, Lluçà, Sta. Eulàlia de Puigoriol, Sant Boi, Sant Hipòlit, Vic, Sta. Eugènia, Vic un altre cop i Roda. Em van sortir 112km i 1350 de desnivell +, i vaig disfrutar de la tranquilitat d' unes carreteres amb poc trànsit.

I avui, dia corrent per la zona de Bellmunt. Després d'aparcar a prop de la Redorta, he anat amunt pel dret i poc abans d'arribar al pàrquing m'he desviat avall per fer part del track de la duatló de Bellmunt. Un altre dia amb bones cames pujant i fent 10,5km més amb uns 800mts de desnivell acumulats.

I demà, tinc la intenció d'anar fins a Sant Feliu Sasserra per fer el recorregut btt de la duatló d'aquest diumenge dia 4. Crec que el recorregut és el mateix que l'any passat i com que el vaig trobar molt tècnic aniré a fer un petit reconeixement del terreny.


Avui he passat per la Tosca dels Degollats

25 d’agost 2011

I avui, més muntanya: Queralbs-Puigmal.





Si dimarts va ser amb la btt que m'enfilava fins a Fontalba, avui l'entrenament ha sigut corrent, també per alta muntanya, amb una ruta que feia temps que volia fer: pujar al Puigmal, que no hi havia estat mai, des de Queralbs passant per Núria.


He marxat ben aviat de casa i a quarts de 8 ja començava a córrer direccio Núria. Feia una temperatura ideal, i la veritat és que m'he notat molt i molt bé, de fet ja fa uns quants dies que em noto que a les pujades vaig molt lleuger. Quan vaig per plà sóc més diesel, però quan el camí s'enfila les cames em responen molt bé. En menys d'una hora ja arribava a Núria, menjava i bevia una miqueta, i cap a buscar el cami de pujada al Puigmal, portava el track al gps però no m'ha fet falta, s'enfila per un lloc molt clar i marcat. En els primers minuts encara he pogut anar trotant, la pujada encara no és molt forta, però mica en mica puja el desnivell i he canviat el córrer pel caminar ràpid. No he trobat pràcticament ningú, només se m'han quedat mirant algún isard i alguna marmota despistada. Cap al final la pujada es complica una mica, més pedres soltes, però el fet de veure que ja arribava m'ha donat ales per acabar d'apretar i arribar al cim amb 59 minuts, fregant l' hora i arribant prou sencer. A dalt bufava un vent impressionant, i amb prou feines m'he pogut posar el paravent i fer un parell de fotos, baixant ràpid un altre cop sense mirar gaire les vistes que tenia.

Un cop a Núria, mini parada per fer una Coca-Cola, que se m'ha posat d'escàndol, i cap a Queralbs a buscar el cotxe, ara si amb un trànsit de gent important. Al final he arribat amb una barreja de cansament i sensació d'haver disfrutat molt corrent per muntanya, espero tornar-hi ben aviat abans la neu no ho impedeixi.
Resumint: 22,7km

3h12', sense comptar les parades,

Queralbs-Núria: 55',

Núria-Puigmal: 59',

uns 18oomts de desnivell+.



23 d’agost 2011

Bon entrenament per la zona de Fontalba

Aprofitant les vacances,tenia ganes de fer un entrenament amb la bici per la zona de Fontalba. No hi havia pujat mai, i amb l'excusa que a l' octubre vull fer la duatló de Queralbs i he anat per "tastar" la pujadeta fins a Fontalba.
He anat amb cotxe fins a Ribes de Freser, i des d' allà he començat a pedalar direcció Queralbs. Feia un dia perfecte per anar per muntanya, amb un dia molt clar i calurós, i amb l' intenció de pujar dues vegades el tram Queralbs-Fontalba. Són 11,3km de pista ample, amb un desnivell constant que tampoc és gaire alt i que et deixa pedalar amb cadència, amb bastantes pedres i amb un terreny molt irregular que és el que més et dificulta portar un ritme regular. He arribat a dalt, a 2065 mts, amb molts cotxes de gent que anava a caminar, i amb unes vistes impressionants del Taga, Queralbs, tota la carretera que havia anat pujant,una mica de la zona de Núria i al davant el Puigmal.
Després de quatre fotos i menjar una mica, cap avall fins a Queralbs, i cap amunt un altre cop. Al principi m'he notat una mica carregat de cames, però de seguida m'he anat trobant bé i he pujat a un ritme constant i molt semblant al de la primera vegada. Una altra paradeta a Fontalba per disfrutar de les vistes, i cap avall, aquest cop ja fins a Ribes per carregar la bici al cotxe, i patint bastant a la baixada, m'han quedat els braços destrossats de tanta pedra i cami irregular.
Al final, resumint: 59km, 1865mts de desnivell+ i 3h35'.









A dalt, la zona del Puigmal, i a sota es veu tota la carretera que puja a Fontalba i al fons es veu el Taga.

21 d’agost 2011

Mirant endavant


Dos mesos després de la última entrada, torno a escriure una miqueta, després d' unes setmanes molt dures a nivell personal. No vull explicar res més, només dir que per desgràcia ara tinc més temps per entrenar, tot i que preferiria tenir-ne menys i estar com estava setmanes enrera...

En fi, la vida continua i ara mateix estic intentant canalitzar tota la meva energia en el que més m' agrada i em motiva: pedalar i córrer. De moment diria que m' està anant molt bé per no donar més voltes a les coses, i estic sumant moltes hores i molts km d' entrenament, i la veritat és que dia a dia em trobo més finet i amb ganes de començar el setembre per competir. De moment ja estic inscrit a la duatló de Sant Feliu, Bellmunt, vull participar a la de Queralbs, vull fer la cursa de muntanya de vic de l' 11 de setembre...uff!!, no sé si vull fer masses coses.

Aquests dies també estic entrenant fent uns horaris una mica estranys, i m' he convertit en assidu als entrenament de diumenge tarda. És una mica estrany, però avui, per exemple, començava a pujar corrent al Puigsacalm des de Bracons a les 4 de la tarda...tot solet i sense trobar ningú, fent una de les pujades més ràpides que recordo, arribant a dalt amb 30 minuts i pocs segons. I amb unes vistes espectaculars, ideals per reflexionar una miqueta.


AH! I canvi de nom del bloc. Deixo enrera l' etapa " Bttatope", i encapçalo el bloc simplement amb el meu nom. Ja no tenia sentit el títol de Bttatope quan pràcticament corro més que no pedalo.


cim del Puigsacalm, ideal per mirar endavant...