26 de febrer 2012

Duatló de Centelles, 18è classificat: Molt decepcionat i molt content.

Després del cabreig que he agafat aquesta mati després d'acabar la duatló, ara sóc capaç d'analitzar més fredament tot plegat i em quedo amb les bones sensacions que he tingut tant pedalant com corrent. I és que avui tot s'ha girat quan uns quants ens hem perdut en un punt on crec que podia estar més ben marcat, i que m'ha fet perdre uns 3 o 4 minuts en el tram btt.

El recorregut d'aquest any era molt semblant al de l'any passat, una mica diferent el tram btt, amb una sola transició i fent 30km btt+10km corrent. La sortida, pel meu gust massa estressant, una mica caòtica i apunt de caure amb tanta bici, tot i que mica en mica la gent es posa al seu lloc , i de seguida he anat agafant un bon ritme que m'ha fet recuperar moltes posicions. En els primers repetxons que hem trobat, ja he notat que les cames funcionàven, i continuava adelantant gent i recollint els fruits d'una molt bona setmana d'entrenaments....fins que m'he perdut!! Venia d'un tram de pujar caminant arrossegant la bici, molt dret i amb molta pedra, i quan ja s'acabava era fàcil de retallar per un lloc on semblava que s'acaba la pujada i començàvem a baixar. Jo anava seguint els del davant i tampoc mirava gaire per on passava, només seguia la roda del davant. Hem començat a baixar, i quan portava una estona ja he vist que havien desparegut les cintes. He parat perquè no ho veia clar, i han arribat en Xevi Vila del Triatló Lluçanès, i crec que en Bernat Pou de Fisiorutpujol. Hem vist que no anàvem bé, i hem tirat enrera per tornar al punt on començava la baixada. I un cop a dalt hem trobat el cami bò. Crec que algu havia d'haver estat allà per indicar més bé el corriol que baixava, a vegades no n'hi ha prou amb cintes, sobretot quan vas amb la bici.

En fi, un cabreig impressionant, amb ganes de plegar, i més després de veure que tenia un dia bò. Però tocava fer de Barça i començar la remuntada. El terreny tenia zones de pista rodadora on m'he trobat bé i he anat adelantant gent i més gent, però segur que tot aquest esforç al final l'he pagat. Arribava a la zona de boxes i començava el que més m'agrada: córrer cara amunt! Aqui estava convençut que recuperaria molts llocs, i així ha sigut. La primera part era tota vertical, amb zones realment dures, i on es notava l'esforç acumulat a les cames, amb petites rampes als abductor suportables i amb molta calor. Després d'adelantar 5 o 6 corredors, he arribat a dalt de la pujada, tocava una mica de corriols planers amb unes vistes impressionants, i desprès tornàvem a baixar, per una zona molt dreta, anant a buscar la part final, amb una zona que picava amunt i que et castigava si anàves just, com era el meu cas. Al final he creuat l'arribada en aquesta 18ena posició, i amb la sensació que avui era un dia on podia haver quedat entre els deu primers. Em quedo amb les bones sensacions pedalant, sens dubte que he notat els entrenament per carretera, amb molta fòrça de cames, i també em quedo amb el 9è temps parcial en el tram corrent.

I ara, fi de les duatlons de muntanya, fins agost o setembre que no crec que fagi res més, ara tocarà fer alguns curses de muntanya i potser alguna duatló de carretera. I seguir entrenant perquè la nova temporada sigui molt bona.

12 de febrer 2012

Duatló de Granollers, Circuit de Catalunya: som un equip!!!

Per fi, després que a finals d'any decidíssim córrer amb el Club Atlètic Torelló, avui he corregut una duatló amb la sensació de pertànyer a un autèntic equip. Per mi ha estat un dia molt especial: debut amb el CA Torelló, primera duatló de carretera, hem estrenat les noves equipacions, primera cursa com a federat per la federació catalana de Triatló, primera cursa del 2012 i, sobretot, tornant a competir després de la lesió que m'havia ensorrat una mica mentalment, i que ara si que per fi, sembla que ja és història.

Hem quedat tots a Roda per sortir, i amb en J. Padrós, en Xic, Marc Vilaregut, Marc Cámara, Joan Escarrabill, marxàvem cap al Circuit de Catalunya, amb un fred de nassos i fins i tot amb un petita (molt petita) enfarinada per la zona de Granollers( que si, Xic i cia, havia nevat!!!).

Avui sabia que patiria per molts motius, sobretot perquè jo sóc més de muntanya, però també perquè la duatló seria molt explosiva ( 5km-19bici-2,5km) i portava pocs entrenos de calitat. I així ha estat. Després de deixar les coses als boxes, una mica d'escalfament corrent, massa poc, i ha esperar la sortida. Arrencada de la duatló, i a patir!! El primer tram corrent era una volta al circuit, amb un terreny una mica trenca-cames, i que m'ha posat al meu lloc, veient com les cames no donàven més de si i arribant al box amb el cor que em sortia per la boca. Tocava la bici, i donar quatre voltes al circuit. Res a veure amb les duatlons de muntanya, on de seguida et vas quedant sol i és molt estrany veure grupets de corredors junts. Aqui no, tothom buscant un bon grup, xupant roda, i corrent molt i molt. En general he patit pedalant, però veia que als repetxons guanyava posicions amb relativa facilitat, però que al tornar a baixar de seguida era impossible de treure res de positiu. Cap al final de la tercera volta he enllaçat amb en Jordi Padrós, i pràcticament hem arribat junts altre vegada a boxes. I faltava la part final: 2,5km corrent i que m'han posat en estat d'alerta pels bessons, amenaçant amb rampes, i acabant de donar-ho tot creuant l'arribada quasi amb el mateix temps jo i en J. Padrós. A destacar la gran actuació d'en Xic, 21è de la general i que està pletòric, decisiu al col.locar el CA Torelló 10è de la classificació per equips.

En definitiva, content per tot plegat, i amb ganes de tornar als entrenos per preparar el següent objectiu, la duatló de muntanya de Centelles, estaré al meu terreny i espero fer una bona cursa.