07 de maig 2012

Cursa de muntanya de Sant Amand, 24è classificat: quan el patiment és al baixar!!

Després d'un temps sense publicar res,(potser una mica de mandra..) torno a escriure quatre ratlles per fer una petita crònica de la meva primera participació a la cursa de Sant Amand, a Ripoll, de 22'6km i un desnivell positiu de més de 1300mts. L´ultima cursa que havia fet era la del Roc Gros, i pel mig també vaig participar en una duatló a Torroella de Montgri, tot i que vaig abandonar per una punxada que no vaig poder arreglar. 
        La d'ahir era una cursa que, tot i que dura, creia que em podia anar bé, sobretot per la molta pujada que hi havia i que s'adapta molt a les meves característiques. El que no vaig calcular, va ser que sempre que puges molt amunt, has de tornar a baixar, i en el cas d'ahir...molt! I el tema de les baixades molt llargues i tècniques no és precisament el meu fort, i sino que l'hi diguin al meu tendo d'Aquiles dret, que sempre acostuma a ser el més perjudicat.
      I la cursa de sant Amand és això: primer puges molt, i després baixes molt. El que si que tenia clar, és que volia córrer amb cap i no apretar massa al principi, normalment m'emociono massa al pujar i això em passa factura. Per sort , el dia estava ennuvolat i com a mínim no hauria de patir calor. A les 9 en punt sortiem uns 150 corredors, i de seguida a tope pels carrers de Ripoll per buscar les primeres rampes. Els del davant surten com motos i jo agafo un ritme "tranquil", per anar calentant motors. Anem passant per corriols cara amunt, i vaig avançant posicions. Trobem un petit descans cara avall, i altra vegada amunt. Ara ja estic corrent junt amb un altre corredor i mica en mica anem guanyant més alçada. Passo el company de viatge i continuo sol una estona, fins que a l'alçada de Sant Julià de Saltor adelanto un parell de corredors més. A partir de Saltor comença la part més dura, o almenys m'ho ha semblat...ara córrer ja és més díficil i vaig pujant caminant ràpid. Davant meu tinc dos o tres corredors, però no hi ha manera d'atraparlos. Just abans d'arribar a dalt, passem per una espectacular canal amb molta pedra, on s'havia de pujar grimpant com podies. I després d'això, ara si, arribada a la creu de Sant Amand, a 1836mts d'alçada, crec que en la 17ena posició parcial.  
I després d'aquests més o menys 11 o 12km de pujada, la baixada. Abans de sortir ja ens havien dit que vigiléssim en la primera part del descens, patinava molt i havien habilitat cordes per agafar-nos al baixar...I tenien tota la raó. Al principi encara es baixava bé i ràpid, sense problemes, però de seguida va venir la part més tècnica i dreta: ara m'agafo d'arbre en arbre, ara patino i baixo una mica de cul, ara trobo les cordes i baixo fent "ràpel".. .  Després d'aquesta primera part més kamikaze, continuem baixant però per un terreny més de córrer, alternant corriols emboscats amb zones més tècniques. I mica en mica comença el meu petit calvari...el tendó d'Aquiles dret m'informa que està una mica cansat de tant baixar, i cada cop es fa notar més. I jo penso: va, només falten 6km, aguanta petit, quan acabem ja et mimaré i et cuidaré molt, vinga, només una miqueta més. Però no. Fins llavors havia anat baixant prou bé i totalment en solitari, ni atrapant ni sent atrapat per ningú. Però això canviaria. De fons ja sento unes petjades que s'acosten i mica en mica m'atrapa un corredor. Primer cop moral. Em passa tranquilament i ni m'inmuto, jo ja jugo una altra lliga. El tendó va apretant i els km no passen, ara ja en falten 4. I em tornen a adelantar, ara un parell en poc temps. Abans d'acabar encara trobem una petita pujadeta, i jo que ara si ja m'arrossego. Falten poc més de 2km i ara si és tot cara avall, tinc Ripoll als peus, però el meu ritme és d'un trotar desesperant, encara perdo dos llocs més, i ara si veig l'arc d'arribada. Per fi arribo amb 2h23' en el lloc 24 i coixejant.
En fi, una cursa amb un molt recorregut molt xulo i dur, tot i que la forta baixada no és el que més m'agradi. Ara porto 24h de molt gel i fent recuperació activa, rodant amb la bici i estirant molt, i em noto amb molèsties però bastant recuperat, la veritat és que ahir em pensava que avui estaria pitjor.