10 d’octubre 2011

La meva primera duatló de Queralbs: 24è de 538.


Doncs ja està, ja m'he estrenat en el món de les duatlons d'alta muntanya, i la veritat és que he disfrutat com un isard, i és que dia a dia veig que això de còrrer per muntanya és el que més m'agrada i a on tinc un rendiment més alt. I què millor que debutar en la duató de Queralbs, una cursa amb un recorregut impressionant, llàstima que quan estàs competint no disfrutes de les vistes que t'envolten. Lo millor d'ahir també va ser comprovar com la setmana de relax quasi total que he fet, m'ha servit per recuperar-me del tot de les molèsties a la zona sacra-iliaca, i he pogut córrer sense tenir res que em distragués de córrer i prou.

Ahir el dia va començar molt d'hora, la cursa començava a les 8, i com que jo ja sóc d'arribar amb temps als llocs, abans de les 5 ja estava fent un bon esmorzar, i poc abans de les 6 marxava en direcció Queralbs, em feia por tenir problemes per aparcar i, de fet, quan vaig arribar la cosa ja començava a estar complicada per trobar lloc. Després de baixar a l'alberg La Farga a buscar dorsals i xip, vaig poder preparar la bici i la bossa amb calma, per no deixar-me res, i després vaig anar fins a la furgo que portava totes les bosses a la zona de transició. Com que s'acostaven les 8 ja vaig anar cap a la sortida, sense escalfar ni res, i per desgràcia vaig haver de quedar-me molt enrera, un detall que l'any que ve no em passarà, ja que quan surts el cami és molt estret i costa molt arrencar i adelantar corredors.

A les 8 i poc donàven la sortida, amb tret d'escopeta, i el que comentava abans, potser va passar un minut fins que no vaig poder pujar a la bici i començar a pedalar. Doncs res, toca remuntar posicions, slàlom continuat fins que la carretera asfaltada passa a pista, i aqui ja més o menys puc pedalar i agafar un ritme més regular, el grup de gent està molt estirat, i els km em passen volant, rodant ràpid però seguint el consell que m'havien donat de reservar per tot el que vindrà. Arribo a Fontalba, a la zona de transició, i cap al Puigmal. Abans de començar ja ens havien advertit que al cim del Puigmal feia molt vent i que l'helicòpter que havia de deixar l'avituallament no podria volar, i que per tant agaféssim menjar i beure perquè fins a Núria no trobaríem res. I no ens enganyàven, tot just començar a córrer les primeres ràfegues de vent ja es deixàven notar, i a mesura que pujàva cada cop eren més fortes. De fet, diria que no havia corregut mai amb tant vent, em pensava que sortiria volant! Fins i tot el dorsal semblava que s'estriparia i me l'aguantava una mica amb la mà. Abans d'arribar al cim em vaig posar el paravent, no sense dificultats, ja que no era capaç de trobar les mànigues i m'hi vaig haver de barallar una mica. Finalment arribava a dalt, amb la mandíbula mig congelada, i començant el descens direcció Núria, primer per un tram de tartera molt tècnic i vigilant molt, i després ja més bon cami, baixant prou ràpid i disfrutant molt, em notava molt àgil i segur, tot i tenir molt present encara la caiguda del Matagalls.



imatge de la pujada al Puigmal i de la zona de transició a Fontalba, fotos del 2010


Durant la baixada m'he anat quedant sol i he arribat a Nuria, on hi havia l'avituallament. Després de menjar i beure una miqueta, passàvem per darrera el llac i enfilàvem cap a Fontalba, aquest tram no el coneixia i ha set el que m'ha fet patir més. Al començar a pujar, de seguida he tingut un primer avís de rampes, aquest cop als isquiotibials, però per sort no han anat a més. I és que tot aquest tram fins a Fontalba és molt pitjor del que em pensava, sobretot amb tot el que porten les cames a sobre, i fins que no ha començat a planejar i baixar una mica he anat molt i molt just de forces. Després d'una mica més de 14km arribava a Fontalba, i després de dubtar una mica decideixo baixar amb la bossa a l'esquena per no haver d'esperar a que les baixin i poder marxar abans. Per cert, m'ha costat trobar el casc i fins i tot creia que me l'havien robat, però suposo que pel vent havia volat uns metres més avall. Això m'ha fet perdre uns quants segons més. He començat la baixada, sense arriscar massa i tornant a tenir un avis de rampes a la que pedalava una mica, i la llàstima ha sigut que m'han adelantat dos corredors just quan faltàven uns 200mts per arribar. Per cert, a destacar el pica-pica que ens havien preparat a Queralbs, sincerament crec que el millor que m'he trobat mai.


Resumint una miqueta: TEMPS TOTAL: 3h09'14''


PRIMER TRAM: 59'46'', 32è temps parcial.


SEGON TRAM: 1h52'02'', 17è temps parcial.


TERCER TRAM: 17'26'', 43è temps parcial.

Cap comentari:

Publica un comentari