22 d’abril 2013

Cursa Puigdefrou Exhaust: El nom ho diu tot!!

14'5km, 1000mts de desnivell +, 153 inscrits, 8ena posició final.
Doncs si, el nom no podia definir millor la cursa d'ahir, no molt llarga però d'una intensitat que et feia arribar totalment exhaust. Ja feia dies que havia descobert aquesta cursa, i creia que podia disfrutar molt i aconseguir un bon resultat, tot i que al final m'he quedat una mica decebut, sobretot a nivell de sensacions generals, especialment alarmant en les pujades més dures. De fet, faré cas a les recomanacions de no córrer tantes curses, sobretot mitges maratons, que si que és veritat que mica en mica passen factura i et fan perdre molta frescura a les cames. D'aqui un parell de setmanes, el 5 de maig, correré la cursa de Sant Amand, a Ripoll, i després crec que ja no competiré més fins a la Cursa de les Tres Comarques d'Alpens, a principis de juny. A veure si em retrobo una mica amb les cames de fa unes setmanes.

        I el que deia abans, quins 14'5 km més intensos!! Molta pujada, moltíssima, i moltes baixades també, i pràcticament ni un metre de plà. O sigui que sense possibilitat de recuperació, o pujaves molt o baixaves més. El perfil de la cursa tenia uns primers km molt trenca-cames, de puja i baixa constant, fins el km 7/8 on començava la pujada forta fins a dalt el Puigdefrou, més o menys al km 10, a 820mts d'alçada. I després una baixada espectacular i bastant tècnica fins al poble de la Cellera de Ter, on havia començat la cursa. 

   Vaig començar ambiciós, i durant els primers km vaig intentar anar amb els del davant, tot i que ben aviat es van escapar un grupet de 4 o 5 corredors, que ja no vaig poder seguir. Més o menys anava situat en la sisena posició, amb un altre corredor just al davant,  i anàvem compartint corriols d'ascens amb baixades molt fortes, realment un recorregut 100% muntanyenc i per difrutar-lo molt. Fins que va arribar el moment de pujar de veritat. Vam arribar on començava un corriol quasi vertical, i on fins i tot havien col·locat una corda per ajudar-nos a pujar entre els arbres. Sort que el terreny era sec, sino potser ni amb la corda haguéssim pujat. I després d'aquest aperitiu, més pujada. Molts trams caminant, quasi impossible de trotar en cap moment, i com deia abans notant les cames amb molt poca xispa. I això que en les pujades és on em noto més fi normalment. Però no, fins i tot em va atrapar un altre corredor per darrera que no vaig poder seguir. Vam arribar a un avituallament, i apart de respirar una mica començava un tram de baixada, que per variar era per una pista molt dreta que et feia baixar amb molta precaució i que tampoc et deixava recuperar gaire. I un altre cop cap amunt. Enllaçàvem un altre corriol de pujada i ara si fins a dalt de tot, pràcticament tot caminant. Arribava a dalt junt amb un altre corredor, i començava la forta baixada final. Una baixada de 4 km espectaculars, combinant trams quasi verticals amb trams molt divertits baixant fent ziga-zagues, on fins i tot jo que no m'agrada gaire baixar vaig disfrutar com un nen. El corredor que anava amb mi em va deixar, però tampoc em vaig atabalar gaire, vaig seguir al meu ritme fins arribar a la Cellera, amb alguna sorpresa final, fent alguna baixada per una mena de precipici fins a travessar una riera, i que si no vigilaves podies fer una bona aterrissada. 

      Molt bona cursa i bastant ben marcada, felicito a tota la gent de l'organització, segur que l'any vinent intentaré tornar-la a disputar, molt recomenable pels que vulguin acabar amb el cos totalment......EXHAUST!!!!

    

1 comentari:

  1. Molt bona dfiniciò Carles,està pensada per disfrutar del nostre entorn i per quedar exhaust total.
    Salut i corre.

    ResponSuprimeix