Cursa de Sant Amand 2013, Copa Catalana: He acabat sencer!!!

Cursa de Sant Amand,22km, primera prova de la Copa Catalana, 31è classificat de 213 acabats.

Doncs si, prova superada, sobretot a nivell mental. I és que a la cursa d'ahir l'hi tenia molt de respecte, i és que l'any passat també la vaig disputar amb un resultat catastròfic a nivell muscular: vaig destrossar el meu tendó d'Aquiles dret. Una tendinitis que em va donar bastant pel sac una bona temporada, deixant-me sense poder córrer l'Olla de Núria. I és que jo acostumo a patir bastant en les baixades, i Sant Amand té dues parts: primer puges molt, 10km fins arribar a 1830mts, i després toca baixar-los, fins a Ripoll, que està a uns 700mts... o sigui que uns 1100 de baixada en 11km. I mentalment em va costar de superar, tot i que per sort avui puc dir que vaig sortir-ne il·lès i avui no tinc cap molèstia. Sembla que els meus tendons mica en mica ho aguanten tot....

    En quan a la cursa en si, molt de nivell, es notava que era de la Copa Catalana, una bona manera de veure el nivell real enmig de tants bons corredors. I les coses clares, falta molt cami per recórrer i seguir millorant dia a dia. Tot això després d'una setmana una mica dolenta a nivell personal, que no ajudava gaire per afrontar amb ganes la cursa. Una bona prova d'això va ser la meva posició bastant retrasada a la sortida, com si no tingués ganes de lluita...però un cop es va donar la sortida, a donar-ho tot, primer pels carrers de Ripoll i de seguida afrontar els primers corriols de pujada, on no em vaig salvar de molts taps que em van fer caminar on no tocava. Tenia bastant en ment la pujada fins a dalt a Sant Amand, i sabia que la part més dura era a partir de Saltor, més o menys al km 7/8, i que fins arribar-hi trobariem zones de pujada amb alguna baixada, ideals per anar escalfant les cames. I després d'una mala arrencada mica en mica vaig anar guanyant posicions, les sensacions eren regulars, fins arribar a l'alçada d'en Jordi Parareda i un altre corredor, que anàven  a un ritme pujant similar al meu, i vaig coronar Sant Amand amb ells. Vaig "fer el cim" amb 1h20'.
     
        Ja "només" faltava baixar. I tela amb la baixadeta. També recordava molt bé la baixada, sobretot la zona més díficil on aquest any també havien posat cordes, per baixar entre els arbres ben agafats i no sortir volant pels corriols relliscosos. I encara puc estar content que em vaig trobar bastant còmode en tota la baixada, tant sols vaig perdre un lloc, crec que em va adelantar l'Abel Estatuet, un Spiridon, i ningú més, que per lo dolentot que sóc en les baixades tècniques encara està prou bé. Quan faltava poc per arribar a Ripoll, una petita girada del turmell esquerra em va fer patir, però tant sols va ser un petit ensurt, tenia ganes d'atrapar un parell de corredors que tenia molt aprop i arriscava una mica, però no va poder ser, va ser trepitjar asfalt i em van deixar una mica enrera. Molt bé per situar l'arribada al monestir de Ripoll, l'any passat no va poder ser.

     En fi, molt bona cursa i un molt bon ambient, i ara a prepar la Cursa de les 3 Comarques d'Alpens, tinc un mes per recuperar una mica les cames, molt castigades després d'uns primers mesos d'any on sens dubte que he disputat masses curses i moltes de llargues. I felicitar en Jordi Alsina, ahir 6è de la general, tot un crack!
                                             
                                                CLASSIFICACIÓ
                                        

A dalt, coronant Sant Amand, i abaix, passant per la zona de Saltor.