Cursa Batega al Bac, a Planoles: Un gran començament....fins perdre'm i acabar el 18è.

Primera edició de la cursa Batega al Bac, a Planoles, i les 250 places disponibles exhaurides...les curses de muntanya estan de moda, i amb recorreguts com els d'avui estic segur que enganxaran a molta més gent. Perquè els 17km amb 1400+, a part de molt i molt durs, són espectaculars i de pura muntanya, tot i que en cursa potser no disfrutes prou de les vistes. I això que ahir vaig tornar a patir una de les pitjors coses que et pot passar en cursa: perdre't!!! Uf quina ràbia, quan t´hi trobes comences a maleïr-ho tot, i donar les culpes a tothom, i tens ganes fins i tot d'abandonar...però ara que ja tinc el cap més fred, penso que no passa res, i avui m'he llevat més motivat i amb més ganes que ahir, sobretot pensant en les sensacions dels primers 7km.

       Ahir va toca matinar, sobretot pel tema del canvi d'hora, i abans de les vuit ja era a Planoles, amb temps per anar amb calma a recollir el dorsal i fer un bon cafè,  i poder escalfar una mica tranquilament. La temperatura era bona i feia sol, o sigui que a sortir a córrer amb tires que ja ens escalfaríem ràpid. A les 9 en punt sortiem, i feiem uns primers 2km rapidíssims, primer pels carrers del poble i en baixada, per enllaçar a una pista que ja ens portaria cap a les primeres rampes de pujada. Com en les últimes curses, m'he acostumar a sortir ben endavant, i de seguida em vaig col·locar entre els 10 primers, les cames funcionàven i l'abductor dret que m'havia molestat una mica durant la setmana no es queixava. I de seguida va començar la verdadera pujada, alternant trams de córrer amb alguns de caminar, sempre per una zona boscosa, i fins i tot una zona pedregosa on s'havia de pujar grimpant. Havent passat el km 4, més o menys, m'havia col·locat 7è, veia a 50mts el 5è i el 6è, que anàven junts, i mantenia ums metres de distància amb el que venia darrera meu. Les sensacions eren boníssimes, i amb notava molt fi quan el cami s'enfilava, fins que va passar.....Després d'una bona estona pujant i a l'arribar a una pista on seguiem a l'esquerra, no sé com va passar, però vaig creure que havia de seguir pujant entre els arbres. No tenia la referència visual de ningú, i de cop ja no vaig veure les cintes que marcàven el cami i em vaig veure rodejat d'arbres i totalment desorientat. Vaig acabar de pujar fins una zona de prats d'herba, amb clapes de neu glaçada, i em vaig sentir com si estigués a la dimensió desconeguda. No entenia res i em vaig començar a agobiar i a engegar-ho tot a la merda, com podia ser que m'hagués perdut? Després del desconcert inicial vaig començar a baixar com un senglar, buscant altre cop la pista d'on venia, fins que vaig comenár a veure alguns corredors...per fi!! Anava molt accelerat i volia recuperar l'irrecuperable, sobretot veient avui les dades del Garmin, més o menys vaig perdre 6minuts, tot un món! La pista ens portava a un avituallament, on començava la pujada final fins a La Covil, aqui començàven les plaques de neu glaçada, i de pas les patinades, pujada que s'havia de fer caminant i quan trobaves neu passant per les petjades que hi havien, o sino patinaves i no hi havia manera d'avançar. Vaig anar adelantant alguns corredors fins arribar al cim de La Covil. Despres de coronar el cim baixàvem per uns prats d'herba fins encara la pujada al Costa Pubilla, els dos cim estan molt junts i amb poca estona ja tornava a coronar. I a partir d'aqui ja "només" faltava baixar. I la primera part de la baixada era realment suicida, sobretot al principi, on després de trobar unes primeres clapes de neu glaçada que van provocar que caigués i fes algun cop de cul, venia un tram de baixada realment dreta on havien instal·lat una corda de 200mts per poder baixar sense matar-nos....

I sort de la corda, perquè era realment impossible de baixar. Baixant per la corda vaig atrapar un corredor amb sang al cap, i que em va dir que ja havia sortit un cop volant i que s'agafava la baixada amb calma...Uf, quin perill. Per sort la neu va desaparèixer i es podia tornar a córrer, que d'això es tractava, i faltàven els últims 5 kms fins a Planoles, primer passant per uns prats d'herba fins arribar a un avituallament, i després d'un repetxo baixada molt ràpida i divertida fins arribar a l'alberg de la Figuera, creuar per sobre el riu i per sota la via del tren i afrontar un últim km duríssim: sempre cara amunt per un tram d'escales, on acabaves de rebentar les cames, i després de passar pels carrers del poble una pujada final i més dreta d'escales que et portava a l'arribada. Al final 2h08', 18è, i amb l'incertesa de quina posició final hagués quedat si no m'hagués perdut. 

    En general molt bona cursa, felicitar els organitzadors pel recorregut tant dur i de pura muntaya, i a nivell personal em quedo amb com em vaig trobar durant els primers 7km, amb ganes de continuar millorant i de treure'm el mal gust de boca que em va deixar el lloc final.

                    CLASSIFICACIO GENERAL