Tornant a competir!!!: avui, duatló de Sant Feliu Sasserra, 18è classificat.

Comencem el setembre, i ja tenim aqui una altra temporada de duatlons de muntanya. Com els tres últims anys, inici a Sant Feliu Sasserra, duatló que de fet és un punt d'inflexió per mi en molts aspectes: últim dia de vacances, em torno a posar un dorsal després de més de tres mesos, torno a fer una duatló després de més de mig any... Aquest estiu he pedalat molt per carretera  i corregut poc, i a baixa intensitat, i ara toca apretar una mica més i fer més km de btt.
    Com sempre, la de Sant Feliu és una duatló que em fa patir, sobretot amb la btt, i és que els 22'5km de bici són dels més tècnics que et pots trobar competint per aquestes terres. Aquest any, per culpa dels incendis del juliol passat,  només hi havia una transició, i es corrien 9km i després els 22'5 de bici. Una pena els metres que hem corregut i pedalat per zones cremades...
     En general, puc dir que m'he trobat amb poca xispa a les cames, molt temps sense cap tipus de competició a les cames, i es nota. El tram de córrer molt xulo, sempre corrent per molt de corriol, i amb molt puja i baixa, sense anar gaire fi però intentant arribar sencer a la transició per apretar amb la bici. Content de que avui les meves eternes molèsties del tendó d'Aquiles i la "cintilla iliotibial" m'han respectat, i almenys avui he acabat sencer...veure'm demà com m'aixeco!!
  Després d'una transició penosa, tocava pedalar, intentant recuperar alguna posició, però de seguida he vist que no seria gens fàcil. Al contrari, m'ha passat alguna bala pel costat que m'ha desmoralitzat una mica. Però jo anava a lo meu, avui era un primer contacte amb la competició i preparar-me sobretot per la setmana que ve a Bellmunt, on trobaré un recorregut més de les meves característiques i on espero estar més endavant....ja veurem! La primera meitat del recorregut anàva alternant pista i corrioles de baixada, tots ciclables, travessant algun petit rierol, i on m'he estabilitzat en una posició sense ningú al davant ni al darrera. Després d'arribar a la zona més elevada, tocava la baixada més llarga i tècnica, aqui si he hagut de posar peu a terra en més d'una ocasió, i és que quan no coneixes el terreny, més val no arriscar i sortir volant pel davant. Tots aquests km eren d'autèntica btt, d'aquells que es disfruten, vaja: zones molt emboscades, petits graons ciclables, eslàlom entre arbres, alguna baixada per mi impossible...per gaudir de la bici, tot i la meva més aviat poca tècnica.
    Al final he arribat en la 18ena posició, discreta, però que avui l'important era agafar la xispa que et dóna el competir, ja vindrà Bellmunt, Queralbs...llocs on espero disfrutar una mica més, tot i que avui també m'ho he passat molt bé. Felicitar la gent de San Feliu, tot el recorregut molt ben senyalitzat i passant per zones que et fan gaudir de la competició.