10 de juny 2012

Un clàssic a la butxaca: d'excursió fins a Montserrat

Ahir vam fer una d'aquelles excursions que feia temps que volíem fer, la ruta en bici fins a Montserrat, una bona quilometrada que només es pot fer de tant en tant, sobretot per les hores que t'ocupa l'anada i la tornada. La llàstima és que de tots els que haviem de fer-la, al final, per diferents motius, tant sols dos valents hi vam anar: en Xic i un servidor. En fi, un altre dia a veure si hi tornem i som més colla.
    A quarts de 8 ja començàvem a pedalar, tot i no tenir ben clar per on passar per anar fins a Monistrol de Montserrat, que és on comença la pujada pel cantó més dur. O sigui que vam començar per una ruta més aviat avorrida:  Tona. La pullosa, Moià.... sobretot perquè hi hem passat mil vegades. Després de travessar Moià, cap a Calders i Sant Fruitós de Bages, i ja fins a Manresa. El dia, per sort acompanyava, amb el sol just i una lleugera brisa, ideal per pedalar en aquesta època. A Manresa dubtàvem per on passar, tot i que al final, amb les indicacions d'una gent molt amable, vam seguir per la C-55, sens dubte el pitjor tram de tot el recorregut, uns 16 o 17 km d'autovia fins a Monistrol amb un trànsit bastant tocacollons..Un cop a Monistrol, tocava pujar, 8'5km amb un desnivell molt regular i que té l'últim km molt dur,  on vam començar a apretar una mica i més o menys a la meitat en Xic em va anar deixant enrera, i va poder arribar a dalt tot sol...Bueno,això de tot sol és un dir, impressionant la marabunta de turistes, autocars, ciclistes, cotxes....feia molts anys que no hi anava i ja no recordava la gentada que hi acostuma a haver. Després de les quatre fotos de rigor i el ritual d'encendre un ciri, amb en Xic vam menjar un entrepà de bacon amb formatge i una Coca-cola que es van posar d'escàndol, i després ja vam anar per marxar un altre cop cap a Roda. 
   La baixada la vam fer per l'altre vessant, on al principi hi ha uns quants tobogans que et fan pedalar una mica, i on vam tenir un parell d'accelerades després de que una colla de ciclistes bastant madurets ens adelantéssin en plan"aqui estem nosaltes"...i és que la gent sempre va amb el ganivet a les dents!!!
   La tornada va ser pràcticament calcada, menys la baixada fins a Manresa. Després de creuar tot Manresa pel centre, vam enllaçar amb la carretera que portava a Sant Fruitós i ja vam anar desfent el cami fins a Roda. Jo tenia ganes de tornar per Artés, Fontfreda i Santa Eulàlia de Riuprimer, però havia llegit que eren uns km que es feien durs i vam preferiar anar a lo segur. La sort va ser que a la tornada ens va acompanyar una lleugera brisa que a sobre ens anava a favor, i uns núvol prims tapàven una mica el sol, perquè sino la tornada per Calders i Moià a les 2 del migdia hagués estat criminal.
   Després de Moià, mica en mica vam anar incrementant el ritme, i encara vam tenir forces per "disputar" a veure que arribava primer a dalt la Pullosa, i vam fer un accelerada on el cor se'm va posar a mil i que per molt poc en Xic em va guanyar.....ahir Xic 2 -Carles 0.
    Al final vam arribar a quarts de quatre a Roda, havent sumat un total de 180km i quasi 7 hores de pedalar. De fet, jo no havia fet mai tants km a sobre una bici, i encara estic content d'haver acabat molt sencer. Ara a veure quina altra sortida llarga fem, és una època on ve molt de gust sumar km de carretera, suposo que ara tocarà fer més ports de muntanya...

Cap comentari:

Publica un comentari