Cursa de Na'Dalt a Bellmunt: 32'27'', 16è classificat.

Doncs ja està, ja tenim la cronoescalada a Bellmunt al sac. Després de que l'any passat em quedés amb les ganes de córrer, aquest any si que no m'ho he perdut i he pogut disfrutar, amb la companyia d'en Xic, d'una cursa que de ben segur es convertirà en clàssica i cita obligada pels que ens agrada córrer per muntanya.

El dia començava molt fred, -3 quan recollia en Xic a Torelló, i amb una bona boira que per sort ha desaparegut a l'arribar a Sant Pere, i un bon solet ens ha acompanyat durant tot el mati, amb una temperatura ideal per córrer. Durant la recollida dels dorsals ja es palpava un molt bon ambient, el nombre de participants ha crescut molt respecte l'any passat, i avui crec que erem uns 160, que no està malament. Molta gent coneguda, i pels volts de les 10 ja començàvem a escalfar una miqueta, amb els nervis típics del començament de cada cursa, i pensant quin temps creia que podia fer. En les últimes pujades havia estat per sota dels 34', i creia que podia fer un temps que voltés els 32', i al final ho he clavat amb els 32'27''.

A les 10h20' començava a córrer, i ja d'entrada puges pel carrer asfaltat que travessa mig poble, un carrer inacabable, on costa de regular i avui m'ha fet pujar més de pulsacions del que volia, arribant al dipòsit una mica massa accelerat. Un primer descans, primers corredors adelantats, i més pujada. Déu n'hi do totes les zones de lloses, costa decidir si córres o camines ràpid, tot i que pràcticament a tot arreu he corregut. Travesso per primer cop la carretera asfaltada que puja a Bellmunt, i arriba la zona més "divertida": grimpada pujant tot pel dret, amb una zona on fins i tot han col.locat una corda per ajudar-te a pujar. Aquesta zona per mi és la més dura, amb les pulsacions ara si totalment desbocades i la respiració molt accelerada. Sortim a la carretera, a la zona del padronet, i una mica d'asfalt on costa de córrer però t'ajuda a recuperar una mica. Ens tornem a desviar pel GR, travessem la font Vidranesa, i amunt fins al pàrking de Bellmunt. Al pàrking ja he vist que faria un temps semblant al previst, i he intentat fer un últim esforç tot i que amb poques forces, escales finals i arribant a dalt amb aquests 32'27'' i 16è classificat. Al cap d'uns minuts ha arribat en Xic, que havia sortit més tard que jo, i que ha arribat eufòric fent un temps molt semblant al meu, 32'58'', 19è de la general, rebaixant, i molt, els crec que 35' que va fer l'any passat.
I ara només queda acomiadar l'any participant a la duatló de muntanya de Cabrils, el dia 31, arribaré molt fluix de btt, però em ve de gust acabar l'any competint, i que sigui el que Déu vulgui. Aquest final d'any també m'ha servit per posar-me en mans d'en Jordi Alsina, molt bon atleta i que està al capdavant de la botiga L' Esportiu, que acaben d'obrir a Torelló, i que vull que m'ajudi a planificar els meus entrenaments, a veure si notem una bona millora i aquest 2012 és un molt bon any a nivell esportiu.

CLASSIFICACIÓ

Duatló de l'Ametlla, tornada a la realitat: 40è de 250.

Després del 5è lloc de la setmana passada a Castellar, ahir vaig tocar de peus a terra i vaig comprovar que quan hi ha molt nivell, hi ahir n'hi havia, no passo de ser un corredor discretet. Hi és que sobretot el tram de córrer, quasi tot pista i molt ràpid, no era el que més m'afavoria, i és un aspecte que hauré de millorar i molt. Però tot i la classificació, vaig disfrutar molt amb la bici i em vaig trobar fort de cames.

Ben d'hora em passava a buscar en Marc Camara ( ell ha quedat el 95), i arribàvem amb temps de sobra per preparar-ho tot amb calma. Com sempre, a l'hora de deixar i treure les coses al box, et topes amb la gent de la Federació de Trialtó, que no sé perquè aquest malhumor que porten a sobre(no tots), si no tenen ganes de fer la seva feina i estan allà amargats que es dediquin a una altra cosa...
La cursa començava amb els quasi 6km corrent. La primera part picava cap avall, i els tres primers km el Garmin em marcava 3'37'' de mitja, un ritme al qual no estic acostumat, però que encara aguantava prou bé. Després giràvem cap amunt, i tornàvem tot enllaçant pistes i carrers fins a la zona de transició. Agafem la bici, i comença el recorregut btt amb unes bones rampes de pujada, algunes de molinet, i noto que les cames funcionen bé, i puc anar recuperant posicions, crec que en aquest sector he adelantat a gairebé trenta corredors. Entre pujada i pujada, hem baixat per un parell de corriols molt xulos, tot i que en el segon he patit una petita caiguda, sense més conseqüències que una bona rascada a la cama, i un sorollet del disc del davant, que ja m'ha acompanyat ( i rallat!!) fins al final. Fins al km 12, hem anat pujant i pujant, amb algun petit descans, fins que ha començat el tram de baixada, just quan més fort em notava. Això si, la baixada molt divertida i a on els mes "descenders" podien disfrutar, amb algun caminet realment xulo. En un lloc on t'havies de desviar a l'esquerra, no he vist les fletxes i baixava pel lloc equivocat, sort que un corredor que venia de cara i que també s'havia equivocat m'ha fet frenar i no he perdut gaire temps. De fet, en la duatló d'ahir, petites errades et penalitzàven molt, ja que mirant la classificació final, amb tant sols 5 minuts podies guanyar o perdre 20 llocs. Els km finals han set els més feréstecs, travesssant recs i passant un zona de sorra que ni a la Titan Desert...Després d'arribar a boxes ja només faltava córrer 3km que eren part dels que hem fet al principi, i que només m'han servit per guanyar un lloc i arribar prou sencer al final.

CLASSIFICACIÓ

en Francesc Freixer, com sempre guanyant

Ara vénen un parell o tres de setmanes on no competiré, i on vull fer uns bons entrenaments, sobretot corrent per muntanya. I en tram final de l'any, sobretot amb ganes de fer-ho bé a la Cursa de Na' Dalt, la cronoescalada a Bellmunt per Sant Esteve, i potser el 31 acomiado el 2011 a la Duatló de Cabrils, que crec que pot estar bé.

I diumenge, duatló de l' Ametlla del Vallès.

Aquest diumenge, amb en Marc Camara, anirem a la duatló de l' Ametlla, puntuable pel Circuit Català de duatlons de muntanya i la Lliga de Clubs. La prova té un format 6-20(btt)-3, i pel que fa al córrer no s'adapta gaire al que realment m'agrada, seran uns km molt ràpids i explosius. Espero trobar-me bé, tot i que diumenge les expectatives d'una bona classificació baixen i molt, sobretot veient tot el ferro inscrit entre els 250 participants...quedar entre els 25 o 30 primers ja m'estaria bé.

Avui he trobat més fotos de la setmana passada a Castellar, on m'he vist una preocupant cara de trinxat, i és que a la part final vaig patir una miqueta!!

5ena duatló de Castellar del Vallès: 5è classificat...i millor temps parcial corrent!!

Ahir vaig disputar la 5ena duatló de Castellar, aconseguint la cinquena posició, i deixant-me un molt bon regust de boca, sobretot en el tram corrent, on fins i tot em vaig arribar a col·locar tercer durant uns km. Tot i el resultat, tinc clar que ahir era una duatló més de segona divisió, i a on faltaven els corredors habituals que acostumen a estar davant meu, però de totes maneres vaig disfrutar i molt del resultat.

El dia començava, per variar, amb la incertesa de si plouria o no, i amb la seguretat que si més no de fang i aigua en trobaríem, potser no tant com a Vallfogona, però n'hi hauria. Per sort, tot i ploure durant el viatge, mica en mica el cel es va anar aclarint i al final va fer un bon dia, amb una mica de boira en el tram de córrer. A les 9 h10' es donava la sortida, començant el primer tram de btt (17km). Aquest primer tram ha sigut molt "pisteru" i sense cap dificultat tècnica, ideal pels que entrenin molt per carretera, amb una primera part de pujada, per després baixar i arribar fins a la zona de transició. Han sigut uns km on m'he trobat una mica encarcarat de cames, i que he fet marcant el 9è temps parcial.

Després de fer el canvi a la zona de transició, 11'3km corrent, amb un perfil que pujava i fòrça, i a on creia que podia guanyar posicions. He començat a córrer, i ben aviat he adelantat 3 corredors, pujàvem per un corriol i m'he anat trobant molt bé. Abans d'acabar la primera part de pujada he guanyat dues posicions més, i començava un tram de forta baixada per pista, fins arribar a un punt on tornàvem a pujar per un camí més pedregós i tècnic. El cami era dret però podia córrer, i em trobava pletòric de cames i amb bona cadència. Arribo a un punt on em diuen "vas quart i els tens a 3 ' .." . Això em dóna un plus de motivació i encara apreto més. Ara sortim a una urbanització i segueixo corrent amunt per carretera asfaltada, trobo més gent i em diuen " tens el 3er a 30'' ..". Ostres, això pinta bé. Encara miro d'apretar més. Encaro la part final de la pujada per un camí més tècnic, i començo el tram de baixada. Segueixo per una pista, i quan m'acosto a un avituallament veig el 3er que estava bevent. L' atrapo i el supero, tot i que no l'acabo de deixar i el tinc a 100mts. Aqui he comès un error, perquè hauria d'aver intentat reservar-me una mica, i més sabent que ja no hi havia més pujada fins arribar a la zona de transició. Faig el canvi de sabatilles i agafo la bici, i comença l'últim tram btt, 15km, en una provisional tercera posició....i aqui ha començat el patiment. Els primers 4km han sigut els més durs, cara amunt i amb alguns trams una mica tècnics que m'han posat al meu lloc, patint molt de quàdriceps. De seguida m'ha adelantat el corredor que havia passat a la part final corrent, i quan creia poder mantenir el quart lloc, m'ha adelantat un altre corredor. Fins al final he anat regulant i buscant amb la mirada que no tingués cap més perseguidor, però he pogut arribat 5è sense més patiments.

Com a resum final, duatló molt positiva, i on em quedo amb el fet d'haver aconseguit el millor temps parcial corrent, traient més de dos minuts al segon millor temps...I em quedo també amb la sensació d'estar uns minuts corrent en tercera posició, és una sensació que fins ara no havia tingut mai, i crec que tardarà a tornar a passar, però que la vaig viure molt intensament. I potser demanar a la gent de l'organització que mirin de buscar un recorregut una mica més bttero, sobretot analitzant el primer tram, però res a dir de totes les altres coses (dutxes, rentat de bicis, pica-pica), tot molt correcte.

CLASSIFICACIÓ

La meva cara amb varicel·la abans de la dutxa....

En bona companyia pel Cabrerès.

Aquest cap de setmana, en Joan Escarrabill, en Jordi Padrós, en Xavier Serra i en Xic, s'han muntat una bona sortida bttera per seguir pel seu compte el recorregut dels Tracks del Diable, fent nit ahir dissabte a Santa Maria de Besora. Tot i que jo no podia fer la ruta dels dos dies, si que vaig tenir temps de començar ahir al mati a Torelló, i acompanyar-los fins a Rupit, on els vaig deixar al migdia, just abans de que paressin per dinar una miqueta. No es van poder encantar gaire, ja que el dia s'ha escurçat molt, però van poder arribar pels volts de les 6, i patint bastant pujant a Collsaplana. Això si, l'estona que els vaig acompanyar vaig disfrutar molt de la bona companyia i de les vistes i els camins espectaculars del Cabrerès en aquesta època de l'any, cent per cent recomanables.






I a nivell personal, aquesta setmana ha estat molt bona, recuperant bones sensacions després del dia estrany que vaig tenir a la duatló de Vallfogona. Sobretot destaco la sortida corrent de divendres Collformic-Matagalls, on em vaig treure el mal regust de boca que tenia després de la caiguda que em va portar a l' Hospital, per cosir-me amb 3 punts el tall que em vaig fer al braç durant la baixada. Vaig superar amb un minut el meu millor temps d'ascensió, pujant amb 28'30''.

Duatló de Vallfogona, 17è classificat: desafiant el mal temps!!

S'ha d'estar una mica sonat per anar a Vallfogona a disputar una dualtó, un lloc ja de per si molt humit, després de 3 dies de fortes pluges i amb un temps gris i amenaçador. Però és igual, a mi i a 110 duatletes més no ens importava i allà estàvem, preparant les coses i escalfant tot mentalitzant-nos de passar una estona molt "divertida".

Era la meva primera participació a Vallfogona, i no tenia ni idea del que em trobaria, havia llegit cròniques d'edicions anteriors i sabia que el tram btt era prou dur i tècnic, i que en aquesta edició havien retallat el quilometratge fins els 17km. A les 10 engegàvem, com sempre molt passat de pulsacions en els primers metres, i ben aviat començaríem a trobar zones amb fang i bassals, llocs on era fàcil patinar i caure, tot i que per sort no he tingut cap problema. Pel meu gust, uns primers 6km massa ràpids, i que sempre em costen, apart de que de seguida he notat que no tindria un dia gaire inspirat. Arribava a boxes amb el parcial 19, i començava el tram btt. Només començar, i quan encara no havies pujat a la bici, t'havies d'enfilar per una rampa enfangada on havies de pujar com podies, amb un imatge típica del ciclo-cross, i que de bones a primeres ja et deixava les sabates amb un quilo de fang extra. Els primers km de bici ja picaven amunt, primer per pista pavimentada, i després per un pista que mica en mica es complicava a nivell tècnic, amb molta pedra, fulles, travessant alguna riera, i en algun petit tram empenyent la bici perquè patinava tant que no era possible de pujar pedalant. En un principi em creia anar bé, i semblava que anava recuperant terreny a altres corredors a mesura que anava pujant, però abans d'arribar al primer coll i la primera baixada, m'he notat una mica dèbil, i m'he ensorrat una mica, confirmant les males vibracions dels primers km running. Arribàvem al final de la primera pujada i començàvem un baixada ràpida però bona pista i sense dificultat, per encarar la segona pujada del recorregut. Aquest cop la pujada era per pista bona, molt rodadora sobretot si estaves bé, i he anat mantenint un bon ritme tot i que en solitari, sense cap amenaça pel darrera però sense acabar d'atrapar ningú pel davant. Després d'una estona pujant, ens tornen a desviar i encarem la segona baixada, aquest cop per una pista més dolenta passant per camps i zones de pastura, amb molt de fang i bassals, i on em mantinc molt conservador, perquè no volia caure de nassos . Un cop acaba la baixada, molta pista on es pot rodar fort, fins arribar a la part final, on hi ha una rampa brutal abans d'arribar a boxes, i que si arribaves justet com de fet he arribat jo, et feia posar el plat petit per no acabar totalment clavat. Zona de boxes i toca córrer els 3km finals, repetint una part del primer tram, em continuo notant justet i noto l'alè dels que van darrera meu, toca apretar per no perdre cap posició tot i que costarà. Vaig mirant enrera i veig com s'acosten, però crec que ja no m'atraparan. Els metres finals coincideixen amb els del tram btt, o sigui que es puja la forta rampa, a on adelanto algun corredor que pujar recargolant-se a sobre la btt, i quan creia que ja estava, el recorregut encara feia una petita volta fins baixar a l'arribada. Al final 11'' de marge amb el que tenia pel darrera.

Doncs res, una altra duatló al sac, aquest cop acabant no gaire satisfet, amb bastants "intents" de rampes als bessons i quàdriceps durant la cursa, i on no he acabat de disfrutar ni pedalant ni corrent. Espero que el dia 20 a Castellar vagi millor.

CLASSIFICACIÓ

I aquest novembre: Duatló de Vallfogona i Duatló de Castellar del Vallès.

M'ha costat decidir-me, però després de mirar l'agenda de duatlons i curses vàries, finalment aquest novembre correré en dues .d' inèdites per mi: la de Vallfogona del Ripollès, puntuable pel Circuit Català de Duatló de Muntanya. Recorregut clàssic de 6+20btt+3, amb ganes de fer-la perquè crec que serà dura, sobretot tenint en compte que ara vénen dos dies de pluja i aquella zona ja de per si és humida, o sigui que fang assegurat. I el dia 20 de novembre, es disputa la 5ena duatló de Castellar del Vallès, ahir vaig estar mirant el recorregut i em va fer decidir. Té un format diferent, 18btt+12 corrent, amb bastanta pujada per les gràfiques que vaig veure, i 16btt per acabar. A veure què tal.

I a nivell d'entrenaments, estic gaudint d'uns dies molt bons amb la bici, amb sortides no gaire llargues però intenses i amb unes sensacions que no recordo haver tingut mai en els tres anys i poc que fa que torno a pedalar. Ahir, per exemple, va ser un dia boníssim. Un dia d'aquells que et despertes amb una mica de mal de cap(el vi del dia anterior potser?... ), i que et costa decidir si marxar o no marxar. Al final surts i tot i fer un recorregut sense massa història, passant per la Carena a Sant Julià i arribant a Puiglagulla, decideixes tornar pujant fins al Salt de la Minyona. Volia provar com estava de cames i la meva sorpresa va ser veure com pujava a una velocitat força elevada. Doncs res, després de més d'un any on com a màxim pujava amb 17', ahir vaig baixar el temps i vaig arribar a dalt amb 15'50''...contentíssim!! Em van sortir 50km i vaig disfrutar molt per tal com em vaig trobar. A veure si en aquestes dues curses em noto més o menys igual.

Més fotos de la duatló de Bellmunt.

Al facebook de la duatló de Bellmunt hi han penjat més fotos, entre elles unes quantes on surto jo. La primera, en el tram final de la pujada amb btt, i les altres, una seqüència d'imatges del que va ser la meva "baixada" pel tram de les fulles. Fotos de la Judit Baamonde.

Cronoescalada del cremallera, 8è classificat.

Avui s'ha celebrat la cronoescalada del cremallera, Queralbs-Nuria pel cami vell, com a festa de cloenda de la cursa virtual que s'ha celebrat de maig a octubre. Avui he pogut fer el 8è millor temps dels 56 participants masculins, amb un temps de 50'06'', tot i que si ajuntem els temps d'avui amb els de la gent que ha corregut pel seu compte, quedaria amb una 13ena,(crec), posició del rànquing final.

Per sort hem tingut un molt bon dia, amb una mica de fresca abans de començar, però amb molt de sol i temperatura en tota la pujada. Quan he arribat a Queralbs, m'he trobat amb en David Carrasco i l'Arnau Soler, que també participaven a la cursa, tots dos han fet un crono de poc més de 57', i amb ells he compartit els moments previs i el final de carrera, baixant junts amb el cremallera fins a Queralbs.

En quant a la cursa en si, més o menys amb el temps que tenia previst fer, tot i que pensava que baixaria dels 50', però per poc no ha pogut ser. En general bones cames durant tota la pujada, tot i que a partir de l' últim punt de control se m'ha fet una mica llarg, però en general content amb com m'he trobat.

Tres dies bons, i diumenge Cronoescalada del Cremallera.

Després de que tota la setmana passada fos molt light, sobretot perquè em notava les cames molt trinxades després de la duatló de Queralbs, he encadenat tres dies molt bons i amb aquella xispa que et fa disfrutar en tots els entrenaments. D'entrada, cap de setmana molt bttero, sumant 100km en dos dies molt diferents. Dissabte ruta llargueta, enfilant-me cap a l' Esquirol, Cantoni pujant per la Foradada, Rajols, baixada fins a Rupit, per acabar passant per darrera Cabrera, i tornada cap a Roda via Torelló, on em vaig trobar tota la gent que estava corrent la Cupsi Cup, amb molt bon ambient ciclista. Van ser quasi 4h i 66km, amb 1520mts de desnivell +, feia dies que no pedalava tantes hores per muntanya i amb alguns dels km prou exigents. I ahir diumenge, dia totalment diferent, aprofitant la migdiada de l'Adrià, el meu fill, hora i mitja molt intensa amb molts canvis de ritmes i esprints, sense notar gens els km del dia anterior, i amb molt bones cames.

I avui dilluns, aprofitant el privilegi de tenir moltes de les tardes lliures, he anat fins a Queralbs per fer una petita "excursió" fins a Nuria. Sobretot, tenia ganes de tornar a fer el recorregut perquè segurament aquest diumenge participaré a la cronoescalada del cremallera 2011. És la festa de cloenda de la cursa virtual, un sistema on amb un braçalet amb un xip i quatre punts de control per on havies de passar, feia possible que de maig a octubre poguessis anar i fer la cursa pel teu compte, per sortir amb un rànking on els 10 primers tenen de premi material esportiu i el primer classificat 300 euros en metàlic. A la classificació d'aquests mesos s'hi hauran de comptabilitzar els temps de la cronoescalada d'aquest diumenge. Doncs al que anava, avui he fet un entrenament també virtual de cursa, passant imaginàriament pels punts de control, i la veritat és que m'ha sortit un bon crono: 52'04''. He rebaixat en 3 minuts els 55 ' que havia fet a l'agost, tot i començar a córrer sense escalfar ni res, primer trotant suau i després gas a tope. És un recorregut que m'agrada molt, deixa córrer i té fòrça graons: vaja, disfrutant i molt, i a sobre amb aquella tranquilitat només trencada pel "soroll" dels salts d'aigua. Resumint la pujada: 7km, 52'04'' , 840mts de desnivell +, mitja de 169 ppm i 186 de màxima.

Video de la duatló de Queralbs 2011

Nutrisport XM Duathlon Series by Buff - Vall de Núria 2011 from OCISPORT Outdoor Experiences on Vimeo.

La meva primera duatló de Queralbs: 24è de 538.

Doncs ja està, ja m'he estrenat en el món de les duatlons d'alta muntanya, i la veritat és que he disfrutat com un isard, i és que dia a dia veig que això de còrrer per muntanya és el que més m'agrada i a on tinc un rendiment més alt. I què millor que debutar en la duató de Queralbs, una cursa amb un recorregut impressionant, llàstima que quan estàs competint no disfrutes de les vistes que t'envolten. Lo millor d'ahir també va ser comprovar com la setmana de relax quasi total que he fet, m'ha servit per recuperar-me del tot de les molèsties a la zona sacra-iliaca, i he pogut córrer sense tenir res que em distragués de córrer i prou.

Ahir el dia va començar molt d'hora, la cursa començava a les 8, i com que jo ja sóc d'arribar amb temps als llocs, abans de les 5 ja estava fent un bon esmorzar, i poc abans de les 6 marxava en direcció Queralbs, em feia por tenir problemes per aparcar i, de fet, quan vaig arribar la cosa ja començava a estar complicada per trobar lloc. Després de baixar a l'alberg La Farga a buscar dorsals i xip, vaig poder preparar la bici i la bossa amb calma, per no deixar-me res, i després vaig anar fins a la furgo que portava totes les bosses a la zona de transició. Com que s'acostaven les 8 ja vaig anar cap a la sortida, sense escalfar ni res, i per desgràcia vaig haver de quedar-me molt enrera, un detall que l'any que ve no em passarà, ja que quan surts el cami és molt estret i costa molt arrencar i adelantar corredors.

A les 8 i poc donàven la sortida, amb tret d'escopeta, i el que comentava abans, potser va passar un minut fins que no vaig poder pujar a la bici i començar a pedalar. Doncs res, toca remuntar posicions, slàlom continuat fins que la carretera asfaltada passa a pista, i aqui ja més o menys puc pedalar i agafar un ritme més regular, el grup de gent està molt estirat, i els km em passen volant, rodant ràpid però seguint el consell que m'havien donat de reservar per tot el que vindrà. Arribo a Fontalba, a la zona de transició, i cap al Puigmal. Abans de començar ja ens havien advertit que al cim del Puigmal feia molt vent i que l'helicòpter que havia de deixar l'avituallament no podria volar, i que per tant agaféssim menjar i beure perquè fins a Núria no trobaríem res. I no ens enganyàven, tot just començar a córrer les primeres ràfegues de vent ja es deixàven notar, i a mesura que pujàva cada cop eren més fortes. De fet, diria que no havia corregut mai amb tant vent, em pensava que sortiria volant! Fins i tot el dorsal semblava que s'estriparia i me l'aguantava una mica amb la mà. Abans d'arribar al cim em vaig posar el paravent, no sense dificultats, ja que no era capaç de trobar les mànigues i m'hi vaig haver de barallar una mica. Finalment arribava a dalt, amb la mandíbula mig congelada, i començant el descens direcció Núria, primer per un tram de tartera molt tècnic i vigilant molt, i després ja més bon cami, baixant prou ràpid i disfrutant molt, em notava molt àgil i segur, tot i tenir molt present encara la caiguda del Matagalls.

imatge de la pujada al Puigmal i de la zona de transició a Fontalba, fotos del 2010

Durant la baixada m'he anat quedant sol i he arribat a Nuria, on hi havia l'avituallament. Després de menjar i beure una miqueta, passàvem per darrera el llac i enfilàvem cap a Fontalba, aquest tram no el coneixia i ha set el que m'ha fet patir més. Al començar a pujar, de seguida he tingut un primer avís de rampes, aquest cop als isquiotibials, però per sort no han anat a més. I és que tot aquest tram fins a Fontalba és molt pitjor del que em pensava, sobretot amb tot el que porten les cames a sobre, i fins que no ha començat a planejar i baixar una mica he anat molt i molt just de forces. Després d'una mica més de 14km arribava a Fontalba, i després de dubtar una mica decideixo baixar amb la bossa a l'esquena per no haver d'esperar a que les baixin i poder marxar abans. Per cert, m'ha costat trobar el casc i fins i tot creia que me l'havien robat, però suposo que pel vent havia volat uns metres més avall. Això m'ha fet perdre uns quants segons més. He començat la baixada, sense arriscar massa i tornant a tenir un avis de rampes a la que pedalava una mica, i la llàstima ha sigut que m'han adelantat dos corredors just quan faltàven uns 200mts per arribar. Per cert, a destacar el pica-pica que ens havien preparat a Queralbs, sincerament crec que el millor que m'he trobat mai.

Resumint una miqueta: TEMPS TOTAL: 3h09'14''

PRIMER TRAM: 59'46'', 32è temps parcial.

SEGON TRAM: 1h52'02'', 17è temps parcial.

TERCER TRAM: 17'26'', 43è temps parcial.

II Duatló del Bandoler, de Taradell: 17è classificat.

Tercera prova del circuit de duatlons Terra Endins, aquest cop la de Taradell, i que afrontava després de passar una setmana amb petits problemes físics que encara arrossego després de la caiguda baixant Matagalls. Durant els últims entrenaments notava una mica de dolor a la zona "sacra ilíaca", o sigui, al cul, ja que quan vaig caure a part del tall al braç, vaig caure de cul i a plom a sobre les roques. Pensava que marxaria ràpid però de moment el dolor va persistint lleugerament. De fet, avui he anat a FisioTorelló a fer-me un massatge de descàrrega i m'ha dit que tinc la zona tocada però sense donar-li massa importància, o sigui que setmana lleugereta d'entrenaments i diumenge a la duatló de Queralbs...a sac!!
Ahir vaig marxar cap a Taradell ben acompanyat, amb en Francesc Molas, "Xic", amb ell ja hem anat coincidint amb algunes duatlons i sobretot va molt ràpid corrent, i amb en Marc Camara, fa poc que el conec i ahir va debutar com a duatleta i va acabar molt content, amb ganes de tornar-hi... i és que com enganxa aquest esport!!

Després de quedar a les 8 vam enfilar cap a Taradell, on només arribar i anar a recollir dorsals i xip, ens vam trobar amb una bona cua, crec que per una falta de previsió/organització, massa estona per un tràmit senzill i que haurien de millorar per altres edicions. Total, s'acosta l'hora de la sortida i tot just anem a aparcar i preparem les coses ràpidament, anant a deixar la bici a boxes i intentant escalfar una miqueta, tot i que amb prou feines aconseguim trotar cinc minutets. Anem cap a la sortida amb la incògnita de saber el que ens trobarem, ja que l'únic que sabiem del recorregut eren les distàncies (10+22+3), això també es podria millorar i posar una mica d'informació sobre desnivell, característiques...bàsicament sabíem que els primers 4/5 km corrent eren de pujada. Finalment es dóna la sortida i com sempre tothom a sac, pulsacions a tope i anant per pista a buscar les primeres rampes de pujada. De seguida el grup s'ha anat estirant, i amb en "Xic", hem anat compartint aquests primers 10 km corrent, tot i que ell sempre anava una mica per davant meu. Durant la pujada hem atrapat en Pep Prats, en "Candela", que ara feia temps que no participava en cap duatló, ì amb el que hem anat quasi tota la cursa junts. Després d'arribar fins l'Enclusa, hem tornat a baixar fins tornar a Taradell per fer la transició i agafar la bici. Després dels primers km on m'ha costat agafar el ritme, mica en mica he anat trobant el meu cop de pedal, ens hem ajuntat amb en Candela i junts hem fet tot el tram de bici. El recorregut era molt xulo i trenca-cames, apart de força tècnic, i endurit per la forta calor que feia. Lo d' en Candela té tela, havia arribat a Taradell amb la roda punxada i al no poder repara-la l'hi havien deixat una altra roda, i per problemes amb el disc no podia frenar. O sigui, només podia fer servir el de darrera... i no era capaç de seguir-lo a les baixades! Realment és molt bò baixant. Hem tornat arribar a boxes, i faltàven els 3 km finals, primer pujant lleugerament i després tornant cap al centre del poble tot fent un recorregut una mica estrany i perdedor, en algún punt potser faltava algú per indicar el cami(ostres, no paro de criticar!). Al final he arribat en aquesta 17ena posició i amb 2h20'.

En Francesc Molas ha entrat el 21 i en Marc Camara el 47 (molt bé per ser la primera!).

En definitiva ,molt bona duatló amb un recorregut exigent i tot i les petites coses que es podrien millorar, molt recomanable de fer.

CLASSIFICACIONS

Molt ben acompanyat per en "Xic" i en Marc Camara.

De Collformic al Matagalls, i del Matagalls a l' Hospital General de Vic.

El que havia de ser una tarda tranquila, fent una ascensió llampec al Matagalls, ha derivat en una caiguda que m'ha portat a visitar l' Hospital de Vic, amb un tall bastant profund al braç dret i que al principi m'ha espantat per la quantitat de sang que perdia. I això que fins llavors tot havia anat perfecte. Volia fer una pujada d'aquestes que m'agraden, curtes i explosives, i amb poc més de 29' ja era a la creu de Matagalls. He trobat prou gent per ser un dia entre setmana, i un cop he gaudit una mica de les vistes i he intercanviat quatre paraules amb un noi que corria per allà, ja he anat per baixar. Tampoc és que la baixada sigui molt perillosa, però en el tram on hi han més lloses potser si que anava una mica massa confiat...de cop he patinat, i he caigut de cul i recolzant el braç dret a terra. M' he aixecat ràpid, i tot i veure sang, pensava que només era la rascada. Però no, ja he vist que la sang sortia d' un bon tall d'aquests tant incisius, i de cop m'he quedat una mica atontat sense saber com reaccionar. Per sort, una parella que pujava m'havia vist caure i de seguida s'han ofert pel que fos, posant-me uns kleenex amb una goma de cabell per parar l' hemorràgia. També estàven disposats a baixar a Collformic amb mi, però ja els hi he dit que no calia. Mil gràcies!!!

Un cop a Collformic he entrat al bar, i allà he demant si em podien donar una mica de gasa i una vena per tapar-me millor el braç, i també m' ha ajudat molt amablament una dona, mil gràcies també!!

I després, doncs res, cap a urgències. Pensava que la cosa seria ràpida, però déu n'hi do l' estona que m'han fet esperar. Finalment, després de quasi 2 hores d'espera, m'han fet passar i m'han cosit 3 puntets. Per sort, el tall és subcutani i no afecta la musculatura, o sigui que no crec que el meu braç tingui gaire temps per descansar....

Potser no cal tanta protecció per 3 puntets de res, oi?

Duatló de Bellmunt 2011: Del cel a l'infern, però molt satisfet.

Ja han passat 24h des de que va acabar la duatló de Bellmunt, i ara ja puc escriure i analitzar amb més calma totes les emocions viscudes ahir, que van ser moltes, i que em fan ser molt optimista de cara les pròximes curses. I és que ahir vaig arribar a casa una mica tocadet, d'arribar 13è a la segona transició, a punxar quan ja només faltàven uns 5km pel final i arribar corrent en la posició 58....Però què hi farem, el més important és que vaig disfrutar i molt, especialment en el tram corrent, i em vaig sentint cada dia una mica millor físicament.

El dia començava amb la incertesa de veure si plouria o no, la nit havia portat uns quants ruixadets, però pel matí el cel ens va respectar, tot i estar totalment núvol i amb molta boira a dalt a Bellmunt. A Sant Pere hi arribo quan ja hi ha molt d'ambient, cursa rera cursa vaig coneixent corredors i a vegades ja semblem una petita família que coincidim els caps de setmana per competir. Des de l'organització ja ens van advertint per megafonia que el tram running està bastant moll i que vigilem amb les patinades, a l'igual que la baixada per les fulles, que pot ser una mica perillós. Després d'escalfar vaig cap a la sortida, aquest cop vull posar-me bastant endavant i que no em passi com l'any passat que vaig començar molt enrera i em va costar molt adelantar i guanyar posicions.
PRIMER TRAM BTT: 36'43'', 22è temps parcial.
Després d'un retard de mitja hora, inacabable, per problemes amb el trànsit a dalt a Bellmunt, es dóna la sortida i ja hi som, a mil per hora i baixant per la carretera de la Vola anant a buscar la pista de Pedroses. No sóc gaire fan d'aquestes arrencades, però mica en mica vaig buscant el meu ritme, adelantant alguns corredors, i fent quasi tota la pujada amb en Guillem López i en Xevi Codony, que tot i adelantar-los al principi, m'han atrapat i els he anat seguint a roda. Quan ens anem acostant a dalt ja es comença a sentir la cridòria de tota la gent, i encara que no ho vulguis et motives i acabes apretant més del compte. I el tram final, impressionant, moltíssima gent a banda i banda animant, bastants coneguts que et posen la pell de gallina quan et criden pel teu nom....en fi, sense paraules.
TRAM RUNNING:1h16'20'', 12è temps parcial.
Faig la transició tant ràpida com puc, i començo a córrer. El recorregut és molt semblant al de l'any passat, només variava una mica al final, i els primers km són cara avall, una baixada molt tècnica i perillosa per la humitat, però que he fet bastant ràpid i segur. De fet, fa dues setmanes que corro amb unes sabatilles LA SPORTIVA, i la veritat és que hi corro molt segur, totalment recomanables per recorreguts complicats. En la baixada he anat adelantant gent, i un cop sortim a La Vall, planegem una mica per tornar a pujar direcció Degollats. Em noto bé, i després d'atrapar i deixar enrere en Guillem López, atrapo un grupet de 3 on hi ha en Xevi Codony, amb qui després de pujar fins a Hi Era Massa, aniriem més o menys junts fins a Boxes. La meva sorpresa ha estat quan enfilàvem la part final, i un grup de gent ens canta que som els 12 i 13, quan jo creia anar més avall. Un puntet més de motivació i enfilant la part final, on en Xevi al final m'ha tret uns quants segons.
SEGON TRAM BTT: 45'20''.....
Intento fer la transició el més ràpid possible, però ben aviat tinc un primer avís de que alguna cosa aniria malament. Només pujar a la bici i fer deu metres, intento agafar el bidó per beure i sense voler amb la mà esquerra apreto la palanca del fre del davant.Resultat: surto volant per davant, amb la gent de l'organització flipant. O sigui, no he arribat a les fulles i ja estic pel terra, mal presagi. Torno a pujar a la bici i avall, arribant al tram trialer, sense arriscar, i ara si, les fulles: molta gent pendent de com baixava, i no els he defraudat: de seguida he patinat i bici i jo hem baixat cadascú pel seu cantó, això si, sense conseqüències. En aquest tram hi ha hagut l'anècdota del dia, molta gent dient no sé què d'unes abelles, i que es veu que han anat picant a molts corredors. Jo no m'he enterat de res. Un cop passat el pitjor del tram trialer, començava la baixada que porta fins a La Vall, amb molta pedra i que jo he fet amb molta precaució. Arribo a la pista més bona i aqui en teoria ja tocava disfrutar fins l'arribada, però de cop, abans d'arribar a Forat Micó, noto com perdo pressió a la roda del darrera i veig, impotent, com tot el que m'envolta s'ensorra. Roda punxada i sense res per arregar-la. Doncs res, tocarà córrer. Començo a trotar amb la bici al costat per fer els 5km que em deuen quedar. Lo pitjor, veure com un a un et comencen a adelantar tots aquells amb qui has "lluitat" per anar com més al davant millor. A destacar la solidaritat de molta gent, oferint-me tot tipus de material per arreglar la roda, però al final no tenia ni ganes de solucionar-ho i he preferit arribar corrent. En fi, he arribat bastant enfonsat, pensar que podia haver acabat entre els 12 o 13 primers en una duatló com Bellmunt, i acabar tal com he acabat....
Però ara ja penso en d'aqui dues setmanes a la duatló de Taradell,i el 9 d'octubre el plat fort: la duatló de Queralbs, arribant fins al Puigmal. Aqui si que tinc ganes de fer-ho bé, no sé perquè però el tipus de recorregut em dóna un molt bon feeling. Ah! i crec que em passo al Tubeless, ara portava les càmeres Slimm, amb el líquid verd "autosellant", però últimament m'ha fallat més del que voldria, i no vull tornar a viure lo d'ahir, tot i que no sé fins a quin punt és fiable.

lo millor de quan acabes!!!

Últim entrenament anaeròbic fins Bellmunt: avui baixant de 34' !!!

AIXÒ S' ACOSTA!!!

Si divendres deia que havia tingut un subidon de moral, després de baixar de la meva barrera de 35' a Bellmunt, avui ja no tinc paraules per dir com em sento després d'haver pujat en 33'50'' des de baix de tot. I això que encara arrossegava unes bones agulletes de la cursa del diumenge. Això si, ahir vaig descansar i vaig anar a fer-me un bon massatge de descàrrega, últimament me'n vaig fent més sovint i crec que és una cosa que hauríem de fer tots els que entrenem i competim, tot i que barats no són, però t'ajuden molt a recuperar i a posar al seu lloc tota la musculatura. Avui he tornat a baixar pel cami de les fulles, que per cert ja està marcat amb cintes pel diumenge, i he tornat cap a Roda , apretant en tots els repetxons que trobava i notant-me amb molta força a les cames.

Ara si, fins diumenge només faré un parell de sortides de rodatge molt suau, tant pedalant com corrent, i a esperar a veure si diumenge tinc un bon dia i puc disfrutar.

Cursa de muntanya de Vic, 11è classificat: avui si, molt content!!

Si diumenge passat escrivia aqui al blog, que estava una mica decepcionat per com havia anat tot a la duatló de Sant Feliu Sasserra, avui només puc dir que estic contentíssim per com m'ha sortit la cursa de Vic, tancant així una setmana rodona a nivell d' entrenaments, potser la millor des de que m'hi he posat una mica seriosament. De fet, avui només volia fer un bon entrenament de cara la duatló de Bellmunt, però ja se sap, un cop et poses un dorsal i et trobes bé...a tope!!

La cursa era de 2o km, marcada per una forta calor, i on havíem de pujar un parell de vegades a la Creu de Gurb. La sortida era per pista ampla, ideal per estirar el grup i evitar taps, i durant els 3 primers km anava a una mitja d'uns 4'15'', potser massa ràpid pensant en el que venia, però com que em notava bé anava tirant. Mica en mica entràvem per una zona de corriols i començàvem a guanyar alçada, fins passar per sota la Creu de Gurb, el primer cop no acabàvem d' arribar a dalt de tot. Durant aquesta pujada m'he notat molt fi i he passat a molts corredors. Després hem començat a baixar i després d'una baixada més o menys tècnica, el recorregut passava per una zona de bastanta pista ampla, aqui si que hauria de millorar perquè noto que em falta una mica de velocitat, i és una cosa que intentaré millorar. Després de baixar bastant, mica en mica tornàvem a enfilar cap a la Creu de Gurb, primer pujant per pista, i la part final molt vertical i tècnica, amb molta calor, i on he pogut adelantar a 4 o 5 corredors. Coronàvem al km 15 i tocava baixar, primer per un corriol bastant tècnic, i després combinant pista i corriol, uns km finals que se m'han fet una mica llargs però arribant prou sencer al final.

Ara demà descans, amb massatge de descàrrega inclòs, i encarant els ultims dies de la duatló de Bellmunt, on em fa molta il·lusió fer una bona classificació.

CLASSIFICACIONS

A dalt, foto que m'ha fet l'Enric Rota arribant per segon cop a la Creu de Gurb, i abaix, amb en Lluis Màrquez, abans compartint assajos i concerts amb Cave Canem i We The Cats, i ara de tant en tant compartint alguna cursa.

Bona setmana i diumenge cursa de muntanya a Vic

Primera setmana de setembre, tornant a la normalitat a nivell laboral, i arribant a divendres molt content sobretot tenint en compte les males sensacions de la duatló de Sant Feliu. I és que durant aquests dies he confirmat el canvi a les meves cames que ja vaig experimentar dimarts passat, i això que la calor no és precisament una bona aliada a l'hora de sortir a entrenar a primera hora de la tarda.

Després d'un dimecres on tant sols vaig sortir a trotar tranquilament pel vora Ter fins a Manlleu, 45' per acabar de recuperar-me de molèsties als bessons i al bíceps femoral esquerra, ahir i avui he sortit tornant a buscar intensitat. El d'ahir va ser un entrenament corrent des de les Gorgues fins a l'Esquirol, passant per la Barra de Ferro, fent una volta d'uns 12km, i on vaig tornar a sentir molta lleugeresa de cames, tot i sortir a les 4 de la tarda i amb molta calor. I avui, Bellmunt. Ara feia dies que no hi pujava, però tenint tant a prop la duatló del dia 18, era obligada mínim una altra ascensió. I la cosa no podia haver anat millor, ja des de que sortit de Roda, direcció Sant Pere, un altre cop m'he notat molt àgil de cames com dimarts, i he confirmat les bones sensacions després de pujar superant el meu millor temps, baixant de la meva barrera de 35' i arribant a dalt amb 34'40''. Tampoc és res de l'altre món, però psicològicament m'ha donat un bon "subidon" de moral, sobretot tenint en compte que feia poc que havia dinat i el termòmetre marcava uns 33 graus. He baixat pel cami de les fulles, que tampoc el feia des de l'any passat, i és curiós veure la traçada tant marcada en tot el cami de baixada, es nota que molta gent hi està entrenant.

I aquest diumenge la cursa de muntanya de Vic, faré el recorregut llarg de 20km i 800 de desnivell +, i m'ho agafarés com un bon entrenament per Bellmunt, tampoc em vull exprimir massa no fos cas que no em recuperés per la duatló de la setmana següent.

Avui millor!!

Després d'un dilluns de descans total, i encara amb les cames una mica carregades de la cursa del diumenge, avui he tornat a agafar la bici per sortir una estoneta a veure com rodava. I la sorpresa ha estat molt agradable, notant-me molt àgil només començar i anant donant voltes a com poden canviar tant les sensacions en tant sols 48hores. He anat cap al cantó de Folgueroles, amb l'intenció de pujar fins al Salt de la Minyona, pujant pel darrera. Després de mitja horeta d'escalfament m'he animat i he aprofitat per fer un entrenament curt però intens, amb unes quantes sèries en pujada que m'han fet oblidar les pèssimes cames que em notava el diumenge. Simplement, un mal dia.

Demà sortiré a fer una mica de rodatge corrent, a veure si les cames també responen, i continuaré fent entrenaments més curts però intensos, no vull tornar a carregar-me fent masses hores a la setmana.

Duatló de Sant Feliu Sasserra, 19è classificat: una petita decepció.

Doncs ja està, ja hem encetat la temporada de duatlons, començant avui per la de Sant Feliu Sasserra, primera del calendari de duatlons de Terra Endins. I la cosa no ha anat tant bé com hagués volgut, amb molts problemes de rampes als bessons al tram btt i amb molt poca xispa a l'hora d' apretar a les pujades. De fet, sent una mica més optimista, crec que tinc molt clar quin ha estat el problema de tot plegat. Primer, crec que les darreres setmanes he fet moltes hores d' entrenament, molt volum però poques sessions de calitat, i a l' hora de la veritat ho he notat, amb molt poca frescura a les cames. I segon, allò tant típic de la falta de competició, l' última dutló va ser pel març a Centelles, i a principis d' abril vaig córrer la cursa de muntanya dels Gitanos, a Taradell. Des de llavors, zero competició i pocs entrenaments, i ho he notat.
Tornant a la duatló d' avui, dir que érem uns 120 corredors, i que el dimarts passat ja vaig estar fent el circuit btt que ja estava marcat, que era un pèl diferent al de l' any anterior. Els trams running eren iguals.
Per sort, el temps ens ha respectat, només una fina pluja abans de començar, que ha anat bé per mullar una mica la pols acumulada en bastants trams de pista.
Primer tram: 6,5km running. Aquests primers km corrent eren molt ràpids, sobretot al principi, i el cor se m' ha posat a mil, ja havia intentat fer un bon escalfament, però aquests començaments tant a sac no és pas el que més em va. Combinava pista amb algún corriol, i cap al final i havien un parell de bones pujades entre arbres, tot i que era impossible adelantar, i veies una filera de corredors caminant pacientment esperant trobar una mica d'espai per passar. Al final arribo a boxes un minut més ràpid que a la duatló del 2010.
Segon tram: 22km btt.Després de fer una transició prou ràpida, comencem a pedalar per pista per, després d'una baixada, enllaçar el primer corriol de baixada una mica tècnic. Hi havia un petit graó, i el corredor que portava al davant ha sortit volant fent una bona pirueta a l' aire. Un primer ensurt que et frena una mica, però que de seguida s' oblida i continues avall. El recorregut estava molt bé, crec que no era tant tècnic com el de l' any passat, amb una mica més de pista, però tot i això hi havia una bona baixada per trialera més o menys al km 15, i que avui l' he disfrutat bastant.
De seguida que han començat les pujades, però, ja he vist que patiria, no acabava de trobar el cop de pedal, i no em trobava gens còmode quan tocava patir cara amunt. I ben aviat, potser quan portava 8 o 9kms, m'han començat les rampes als bessons. Després d' una baixada i al tornar a pedalar, primer el bessó dret i després l' esquerra, m' han quedat totalment tensats. He tret els peus dels pedals i fins i tot he parat un moment, era incapaç de pedalar. No m'havia passat mai unes rampes tant fortes, i menys quant tampoc portava gaires km, sempre havia tingut petits avisos en les transicions o molt cap al final. Mica en mica m' he anat recuperant, i he tornat al meu ritme aparentment bé, tot i que patint perquè no em tornessin. A sobre he perdut l' estela dels que anàven davant meu i he quedat una mica en terra de ningú, una situació que no m' agrada gaire i que ja m' hi he trobat en més d' una ocasió. He anat tot sol fins arribar a la zona de transició, i amb un corredor que m'ha anat atrapant i que hem fet el canvi junts.
Tercer tram: 2km running.Intento fer la transició ràpida per no ser adelantat pel que acaba d' arribar just darrera meu, però de seguida veig que m' adelantarà, va molt més ràpid que jo i de seguida em passa. Jo em limito a arribar, ara si que no tinc ningú al darrera i la veritat és que acabo bastant justet.

En fi, la primera duatló ja és història i ara tocarà la de Bellmunt, on espero estar una mica més fi que avui. De fet, té unes característiques que em van molt millor, i on espero fer una bona classificació, com a mínim millorar la 28ena de l' any passat. I pel mig, el dia 11, vaig a córrer la cursa de muntanya que es fa a Vic, de 20 km i uns 800mts de desnivell +, que vull que em serveixi com un bon entrenament per Bellmunt.

CLASSIFICACIONS.

Dos dies més d'intensitat.

Avui he acabat un seguit d' entrenaments de molt volum, acumulant moltes hores i molt desnivell a les cames, però amb la sensació de recuperar bastant bé i no passar-me de rosca. Des de dimarts passat que acumulo més de 16h corrent i pedalant, que per mi és molt, i estic molt content especialment en les hores i les sensacions dedicades a córrer.
Ahir volia fer una tirada llarga amb la btt, però al trencar un raid només començar, em va fer desviar del què volia fer i com ja he fet més d' una vegada vaig enfilar per asfalt, no volia destrossar la roda. Vaig fer una ruta pel Lluçanès, passant per Olost, Prats, Lluçà, Sta. Eulàlia de Puigoriol, Sant Boi, Sant Hipòlit, Vic, Sta. Eugènia, Vic un altre cop i Roda. Em van sortir 112km i 1350 de desnivell +, i vaig disfrutar de la tranquilitat d' unes carreteres amb poc trànsit.

I avui, dia corrent per la zona de Bellmunt. Després d'aparcar a prop de la Redorta, he anat amunt pel dret i poc abans d'arribar al pàrquing m'he desviat avall per fer part del track de la duatló de Bellmunt. Un altre dia amb bones cames pujant i fent 10,5km més amb uns 800mts de desnivell acumulats.

I demà, tinc la intenció d'anar fins a Sant Feliu Sasserra per fer el recorregut btt de la duatló d'aquest diumenge dia 4. Crec que el recorregut és el mateix que l'any passat i com que el vaig trobar molt tècnic aniré a fer un petit reconeixement del terreny.

Avui he passat per la Tosca dels Degollats

I avui, més muntanya: Queralbs-Puigmal.

Si dimarts va ser amb la btt que m'enfilava fins a Fontalba, avui l'entrenament ha sigut corrent, també per alta muntanya, amb una ruta que feia temps que volia fer: pujar al Puigmal, que no hi havia estat mai, des de Queralbs passant per Núria.

He marxat ben aviat de casa i a quarts de 8 ja començava a córrer direccio Núria. Feia una temperatura ideal, i la veritat és que m'he notat molt i molt bé, de fet ja fa uns quants dies que em noto que a les pujades vaig molt lleuger. Quan vaig per plà sóc més diesel, però quan el camí s'enfila les cames em responen molt bé. En menys d'una hora ja arribava a Núria, menjava i bevia una miqueta, i cap a buscar el cami de pujada al Puigmal, portava el track al gps però no m'ha fet falta, s'enfila per un lloc molt clar i marcat. En els primers minuts encara he pogut anar trotant, la pujada encara no és molt forta, però mica en mica puja el desnivell i he canviat el córrer pel caminar ràpid. No he trobat pràcticament ningú, només se m'han quedat mirant algún isard i alguna marmota despistada. Cap al final la pujada es complica una mica, més pedres soltes, però el fet de veure que ja arribava m'ha donat ales per acabar d'apretar i arribar al cim amb 59 minuts, fregant l' hora i arribant prou sencer. A dalt bufava un vent impressionant, i amb prou feines m'he pogut posar el paravent i fer un parell de fotos, baixant ràpid un altre cop sense mirar gaire les vistes que tenia.

Un cop a Núria, mini parada per fer una Coca-Cola, que se m'ha posat d'escàndol, i cap a Queralbs a buscar el cotxe, ara si amb un trànsit de gent important. Al final he arribat amb una barreja de cansament i sensació d'haver disfrutat molt corrent per muntanya, espero tornar-hi ben aviat abans la neu no ho impedeixi.
Resumint: 22,7km

3h12', sense comptar les parades,

Queralbs-Núria: 55',

Núria-Puigmal: 59',

uns 18oomts de desnivell+.

Bon entrenament per la zona de Fontalba

Aprofitant les vacances,tenia ganes de fer un entrenament amb la bici per la zona de Fontalba. No hi havia pujat mai, i amb l'excusa que a l' octubre vull fer la duatló de Queralbs i he anat per "tastar" la pujadeta fins a Fontalba.
He anat amb cotxe fins a Ribes de Freser, i des d' allà he començat a pedalar direcció Queralbs. Feia un dia perfecte per anar per muntanya, amb un dia molt clar i calurós, i amb l' intenció de pujar dues vegades el tram Queralbs-Fontalba. Són 11,3km de pista ample, amb un desnivell constant que tampoc és gaire alt i que et deixa pedalar amb cadència, amb bastantes pedres i amb un terreny molt irregular que és el que més et dificulta portar un ritme regular. He arribat a dalt, a 2065 mts, amb molts cotxes de gent que anava a caminar, i amb unes vistes impressionants del Taga, Queralbs, tota la carretera que havia anat pujant,una mica de la zona de Núria i al davant el Puigmal.
Després de quatre fotos i menjar una mica, cap avall fins a Queralbs, i cap amunt un altre cop. Al principi m'he notat una mica carregat de cames, però de seguida m'he anat trobant bé i he pujat a un ritme constant i molt semblant al de la primera vegada. Una altra paradeta a Fontalba per disfrutar de les vistes, i cap avall, aquest cop ja fins a Ribes per carregar la bici al cotxe, i patint bastant a la baixada, m'han quedat els braços destrossats de tanta pedra i cami irregular.
Al final, resumint: 59km, 1865mts de desnivell+ i 3h35'.

A dalt, la zona del Puigmal, i a sota es veu tota la carretera que puja a Fontalba i al fons es veu el Taga.

Mirant endavant

Dos mesos després de la última entrada, torno a escriure una miqueta, després d' unes setmanes molt dures a nivell personal. No vull explicar res més, només dir que per desgràcia ara tinc més temps per entrenar, tot i que preferiria tenir-ne menys i estar com estava setmanes enrera...

En fi, la vida continua i ara mateix estic intentant canalitzar tota la meva energia en el que més m' agrada i em motiva: pedalar i córrer. De moment diria que m' està anant molt bé per no donar més voltes a les coses, i estic sumant moltes hores i molts km d' entrenament, i la veritat és que dia a dia em trobo més finet i amb ganes de començar el setembre per competir. De moment ja estic inscrit a la duatló de Sant Feliu, Bellmunt, vull participar a la de Queralbs, vull fer la cursa de muntanya de vic de l' 11 de setembre...uff!!, no sé si vull fer masses coses.

Aquests dies també estic entrenant fent uns horaris una mica estranys, i m' he convertit en assidu als entrenament de diumenge tarda. És una mica estrany, però avui, per exemple, començava a pujar corrent al Puigsacalm des de Bracons a les 4 de la tarda...tot solet i sense trobar ningú, fent una de les pujades més ràpides que recordo, arribant a dalt amb 30 minuts i pocs segons. I amb unes vistes espectaculars, ideals per reflexionar una miqueta.

AH! I canvi de nom del bloc. Deixo enrera l' etapa " Bttatope", i encapçalo el bloc simplement amb el meu nom. Ja no tenia sentit el títol de Bttatope quan pràcticament corro més que no pedalo.

cim del Puigsacalm, ideal per mirar endavant...

Dos dies bons!!!

Després d'unes setmanes molt dolentes i uns entrenaments on bàsicament m'arrossegava, porto dos dies on de cop i volta he recuperat les cames que tenia a finals de l'any passat. A veure si m'hauran anat bé els 3 dies de btt rodant per asfalt, diria que claus per agafar més fons.

Després de que la setmana passada entrenés 3 dies seguits, btt-running-btt, i acabés molt carregat de cames, vaig estar tres dies sense fer res per recuperar i assimilar tots els entrenaments, i ahir, sortint a córrer, ja vaig notar que l'havia encertat. De fet, no vaig fer res de l'altre món, uns 10km senzillets, però amb les cames molt fresques i fent algun canvi de ritme per sota de 4' el km. Això si, la calor no perdona, i tot i sortir cap a les 7 de la tarda vaig arribar a casa amb una suada impressionant.

I avui, petita ruta amb btt, un recorregut que he fet moltes vegades, anant cap a l' Esquirol passant per la Barra de Ferro. Ideal per evitar el sol perquè hi ha molta ombra i s'està fresquet, i apart, té la seva duresa perquè va pujant i té alguna zona tècnica que et posa a prova cara amunt. I he acabat molt content perquè he pujat molt ràpid i a més em sentia bastant àgil a sobre la bici. He anat fent petits canvis de ritme pujant i he quedat bastant sorprès dels meus quàdriceps que semblava que demanàven més i més.... Quines ganes de que arribi el setembre per tornar a posar-me un dorsal i competir!!!

Al final, 1h58', 36'7km i quasi 800 mts + de desnivell.

Primer entrenament una mica dur corrent, després de molt temps.

Aprofitant que avui tenia festa, he sortit a fer una tirada una mica llarga i dura corrent, fent una volta per tota la zona del castell de Torelló, coll de Duec i el Sot Gran. Tenia ganes de fer km, tot i que al final se m'ha fet llarg pel temps que portava sense córrer tanta estona i, sobretot, per la forta calor que feia. He sortit a quarts de dotze, i en aquesta època ja és massa tard. Fent un símil futbolístic, diria que he acabat demanant l' hora. He enfilat cap a Sant Vicenç, pujant després per la font de la Noguera, i carenejant direcció coll de Duec, avui amb poca fòrça de cames i caminant en les rampes més dures. Tot aquest primer tram amb poca ombra i suant molt, apart d' anar molt alt de pulsacions. Després d'arribar al coll, baixada per la pista que porta a Saderra per desviar-me a l'esquerra i seguir pel cami que et porta fins al Sot Gran, aqui ja amb més ombra, tot i que els corriols estàven molt bruts per les últimes pluges i he acabat amb les cames ben esgarrinxades. Després del Sot Gran, baixada cap a Sant Vicenç i tornada a Torelló fents els ultims km molt i molt justet de forces. Espero d'aqui uns dies tornar a fer el mateix recorregut, m'ha faltat una mica d'entrenament per disfrutar-lo més.

Resumint la ruta: 18km, 580 de desnivell +, 1h52', 1219 calories consumides.

la meva cara a prop del Sot Gran, amb el castell de Torelló al fons ( a sota).

Ahir també vaig fer una escapadeta amb la btt, arribant fins al coll de Bracons, també per asfalt, potser per això avui tenia les cames poc fines. Des de que hi ha la C-37, dóna gust pedalar per la carretera de la Vola, ni un cotxe vaig trobar-me. Vaig arribar a dalt de Bracons, i com que tenia una mica de temps, em vaig deixar caure 3km per l' altre vessant per tornar a pujar amunt, que de fet són els km més durs de tota la pujada. Em van sortir 44km i 1035mts +, en 2h5'.