19 de setembre 2011

Duatló de Bellmunt 2011: Del cel a l'infern, però molt satisfet.




Ja han passat 24h des de que va acabar la duatló de Bellmunt, i ara ja puc escriure i analitzar amb més calma totes les emocions viscudes ahir, que van ser moltes, i que em fan ser molt optimista de cara les pròximes curses. I és que ahir vaig arribar a casa una mica tocadet, d'arribar 13è a la segona transició, a punxar quan ja només faltàven uns 5km pel final i arribar corrent en la posició 58....Però què hi farem, el més important és que vaig disfrutar i molt, especialment en el tram corrent, i em vaig sentint cada dia una mica millor físicament.

El dia començava amb la incertesa de veure si plouria o no, la nit havia portat uns quants ruixadets, però pel matí el cel ens va respectar, tot i estar totalment núvol i amb molta boira a dalt a Bellmunt. A Sant Pere hi arribo quan ja hi ha molt d'ambient, cursa rera cursa vaig coneixent corredors i a vegades ja semblem una petita família que coincidim els caps de setmana per competir. Des de l'organització ja ens van advertint per megafonia que el tram running està bastant moll i que vigilem amb les patinades, a l'igual que la baixada per les fulles, que pot ser una mica perillós. Després d'escalfar vaig cap a la sortida, aquest cop vull posar-me bastant endavant i que no em passi com l'any passat que vaig començar molt enrera i em va costar molt adelantar i guanyar posicions.
PRIMER TRAM BTT: 36'43'', 22è temps parcial.
Després d'un retard de mitja hora, inacabable, per problemes amb el trànsit a dalt a Bellmunt, es dóna la sortida i ja hi som, a mil per hora i baixant per la carretera de la Vola anant a buscar la pista de Pedroses. No sóc gaire fan d'aquestes arrencades, però mica en mica vaig buscant el meu ritme, adelantant alguns corredors, i fent quasi tota la pujada amb en Guillem López i en Xevi Codony, que tot i adelantar-los al principi, m'han atrapat i els he anat seguint a roda. Quan ens anem acostant a dalt ja es comença a sentir la cridòria de tota la gent, i encara que no ho vulguis et motives i acabes apretant més del compte. I el tram final, impressionant, moltíssima gent a banda i banda animant, bastants coneguts que et posen la pell de gallina quan et criden pel teu nom....en fi, sense paraules.
TRAM RUNNING:1h16'20'', 12è temps parcial.
Faig la transició tant ràpida com puc, i començo a córrer. El recorregut és molt semblant al de l'any passat, només variava una mica al final, i els primers km són cara avall, una baixada molt tècnica i perillosa per la humitat, però que he fet bastant ràpid i segur. De fet, fa dues setmanes que corro amb unes sabatilles LA SPORTIVA, i la veritat és que hi corro molt segur, totalment recomanables per recorreguts complicats. En la baixada he anat adelantant gent, i un cop sortim a La Vall, planegem una mica per tornar a pujar direcció Degollats. Em noto bé, i després d'atrapar i deixar enrere en Guillem López, atrapo un grupet de 3 on hi ha en Xevi Codony, amb qui després de pujar fins a Hi Era Massa, aniriem més o menys junts fins a Boxes. La meva sorpresa ha estat quan enfilàvem la part final, i un grup de gent ens canta que som els 12 i 13, quan jo creia anar més avall. Un puntet més de motivació i enfilant la part final, on en Xevi al final m'ha tret uns quants segons.
SEGON TRAM BTT: 45'20''.....
Intento fer la transició el més ràpid possible, però ben aviat tinc un primer avís de que alguna cosa aniria malament. Només pujar a la bici i fer deu metres, intento agafar el bidó per beure i sense voler amb la mà esquerra apreto la palanca del fre del davant.Resultat: surto volant per davant, amb la gent de l'organització flipant. O sigui, no he arribat a les fulles i ja estic pel terra, mal presagi. Torno a pujar a la bici i avall, arribant al tram trialer, sense arriscar, i ara si, les fulles: molta gent pendent de com baixava, i no els he defraudat: de seguida he patinat i bici i jo hem baixat cadascú pel seu cantó, això si, sense conseqüències. En aquest tram hi ha hagut l'anècdota del dia, molta gent dient no sé què d'unes abelles, i que es veu que han anat picant a molts corredors. Jo no m'he enterat de res. Un cop passat el pitjor del tram trialer, començava la baixada que porta fins a La Vall, amb molta pedra i que jo he fet amb molta precaució. Arribo a la pista més bona i aqui en teoria ja tocava disfrutar fins l'arribada, però de cop, abans d'arribar a Forat Micó, noto com perdo pressió a la roda del darrera i veig, impotent, com tot el que m'envolta s'ensorra. Roda punxada i sense res per arregar-la. Doncs res, tocarà córrer. Començo a trotar amb la bici al costat per fer els 5km que em deuen quedar. Lo pitjor, veure com un a un et comencen a adelantar tots aquells amb qui has "lluitat" per anar com més al davant millor. A destacar la solidaritat de molta gent, oferint-me tot tipus de material per arreglar la roda, però al final no tenia ni ganes de solucionar-ho i he preferit arribar corrent. En fi, he arribat bastant enfonsat, pensar que podia haver acabat entre els 12 o 13 primers en una duatló com Bellmunt, i acabar tal com he acabat....
Però ara ja penso en d'aqui dues setmanes a la duatló de Taradell,i el 9 d'octubre el plat fort: la duatló de Queralbs, arribant fins al Puigmal. Aqui si que tinc ganes de fer-ho bé, no sé perquè però el tipus de recorregut em dóna un molt bon feeling. Ah! i crec que em passo al Tubeless, ara portava les càmeres Slimm, amb el líquid verd "autosellant", però últimament m'ha fallat més del que voldria, i no vull tornar a viure lo d'ahir, tot i que no sé fins a quin punt és fiable.



lo millor de quan acabes!!!

1 comentari:

  1. Bona crónica, i mala sort, jo era uns dels que et va oferir la càmara, aquestes coses poden passar, et queda un mal regust boca. Per cert , també vaig amb Sportiva, són acollonants i molt adequades pel terreny que ens va tocar passar.

    Bon blog.

    Salut

    ResponSuprimeix