Primera setmana de setembre, tornant a la normalitat a nivell laboral, i arribant a divendres molt content sobretot tenint en compte les males sensacions de la duatló de Sant Feliu. I és que durant aquests dies he confirmat el canvi a les meves cames que ja vaig experimentar dimarts passat, i això que la calor no és precisament una bona aliada a l'hora de sortir a entrenar a primera hora de la tarda.
Després d'un dimecres on tant sols vaig sortir a trotar tranquilament pel vora Ter fins a Manlleu, 45' per acabar de recuperar-me de molèsties als bessons i al bíceps femoral esquerra, ahir i avui he sortit tornant a buscar intensitat. El d'ahir va ser un entrenament corrent des de les Gorgues fins a l'Esquirol, passant per la Barra de Ferro, fent una volta d'uns 12km, i on vaig tornar a sentir molta lleugeresa de cames, tot i sortir a les 4 de la tarda i amb molta calor. I avui, Bellmunt. Ara feia dies que no hi pujava, però tenint tant a prop la duatló del dia 18, era obligada mínim una altra ascensió. I la cosa no podia haver anat millor, ja des de que sortit de Roda, direcció Sant Pere, un altre cop m'he notat molt àgil de cames com dimarts, i he confirmat les bones sensacions després de pujar superant el meu millor temps, baixant de la meva barrera de 35' i arribant a dalt amb 34'40''. Tampoc és res de l'altre món, però psicològicament m'ha donat un bon "subidon" de moral, sobretot tenint en compte que feia poc que havia dinat i el termòmetre marcava uns 33 graus. He baixat pel cami de les fulles, que tampoc el feia des de l'any passat, i és curiós veure la traçada tant marcada en tot el cami de baixada, es nota que molta gent hi està entrenant.
I aquest diumenge la cursa de muntanya de Vic, faré el recorregut llarg de 20km i 800 de desnivell +, i m'ho agafarés com un bon entrenament per Bellmunt, tampoc em vull exprimir massa no fos cas que no em recuperés per la duatló de la setmana següent.
Collons! 34 minuts no és res de l'altre món, ja m'agradaria a mi acostar-me a aquest temps, company!
ResponElimina