07 de novembre 2011

Duatló de Vallfogona, 17è classificat: desafiant el mal temps!!






S'ha d'estar una mica sonat per anar a Vallfogona a disputar una dualtó, un lloc ja de per si molt humit, després de 3 dies de fortes pluges i amb un temps gris i amenaçador. Però és igual, a mi i a 110 duatletes més no ens importava i allà estàvem, preparant les coses i escalfant tot mentalitzant-nos de passar una estona molt "divertida".


Era la meva primera participació a Vallfogona, i no tenia ni idea del que em trobaria, havia llegit cròniques d'edicions anteriors i sabia que el tram btt era prou dur i tècnic, i que en aquesta edició havien retallat el quilometratge fins els 17km. A les 10 engegàvem, com sempre molt passat de pulsacions en els primers metres, i ben aviat començaríem a trobar zones amb fang i bassals, llocs on era fàcil patinar i caure, tot i que per sort no he tingut cap problema. Pel meu gust, uns primers 6km massa ràpids, i que sempre em costen, apart de que de seguida he notat que no tindria un dia gaire inspirat. Arribava a boxes amb el parcial 19, i començava el tram btt. Només començar, i quan encara no havies pujat a la bici, t'havies d'enfilar per una rampa enfangada on havies de pujar com podies, amb un imatge típica del ciclo-cross, i que de bones a primeres ja et deixava les sabates amb un quilo de fang extra. Els primers km de bici ja picaven amunt, primer per pista pavimentada, i després per un pista que mica en mica es complicava a nivell tècnic, amb molta pedra, fulles, travessant alguna riera, i en algun petit tram empenyent la bici perquè patinava tant que no era possible de pujar pedalant. En un principi em creia anar bé, i semblava que anava recuperant terreny a altres corredors a mesura que anava pujant, però abans d'arribar al primer coll i la primera baixada, m'he notat una mica dèbil, i m'he ensorrat una mica, confirmant les males vibracions dels primers km running. Arribàvem al final de la primera pujada i començàvem un baixada ràpida però bona pista i sense dificultat, per encarar la segona pujada del recorregut. Aquest cop la pujada era per pista bona, molt rodadora sobretot si estaves bé, i he anat mantenint un bon ritme tot i que en solitari, sense cap amenaça pel darrera però sense acabar d'atrapar ningú pel davant. Després d'una estona pujant, ens tornen a desviar i encarem la segona baixada, aquest cop per una pista més dolenta passant per camps i zones de pastura, amb molt de fang i bassals, i on em mantinc molt conservador, perquè no volia caure de nassos . Un cop acaba la baixada, molta pista on es pot rodar fort, fins arribar a la part final, on hi ha una rampa brutal abans d'arribar a boxes, i que si arribaves justet com de fet he arribat jo, et feia posar el plat petit per no acabar totalment clavat. Zona de boxes i toca córrer els 3km finals, repetint una part del primer tram, em continuo notant justet i noto l'alè dels que van darrera meu, toca apretar per no perdre cap posició tot i que costarà. Vaig mirant enrera i veig com s'acosten, però crec que ja no m'atraparan. Els metres finals coincideixen amb els del tram btt, o sigui que es puja la forta rampa, a on adelanto algun corredor que pujar recargolant-se a sobre la btt, i quan creia que ja estava, el recorregut encara feia una petita volta fins baixar a l'arribada. Al final 11'' de marge amb el que tenia pel darrera.


Doncs res, una altra duatló al sac, aquest cop acabant no gaire satisfet, amb bastants "intents" de rampes als bessons i quàdriceps durant la cursa, i on no he acabat de disfrutar ni pedalant ni corrent. Espero que el dia 20 a Castellar vagi millor.


CLASSIFICACIÓ

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada