Duatló del Bandoler 2012: 2h29'12'', 15è classificat.

Tot i les pèssimes previsions meteorológiques que, francament, em feien pensar que avui no hi hauria duatló a Taradell, al final si que s'ha pogut disputar i amb un temps més que acceptable: molta aigua a tot arreu, això si, però amb una bona temperatura i només amb una mica de pluja durant la primera part del tram btt. En quant a la meva cursa, avui no m'he acabat de trobar còmode enlloc, ni corrent ni pedalant.
            
           Al primer tram de córrer, d'uns 10km, anava bastant feixuc, em notava pesat i poc àgil. Hem pujat fins l'Enclusa, passant pel castell de Taradell, un terreny dur i quasi sempre cara amunt, i després ja venia la baixada altre cop fins a Taradell, amb una primera part més tècnica que després es convertia en pistera, on he trobat a faltar un punt de velocitat...s'haurà de millorar!!
      
        Després ja venia la btt. Dimarts vaig fer un reconeixement del que va ser el recorregut del 2011, però aquest any l'havien canviat una mica, sobretot la part central. En general molt més tècnic, que sumat a l'aigua i el fang de tot arreu el feia molt dur i exigent, confesso que he patit bastant! He tingut un parell de caigudes/patinades sense importància, suposo que com molts altres corredors, i un soroll de la roda del davant tocant el disc del fre m'ha acompanyat tota l'estona, i la veritat és que m'ha posat bastant nerviós. Al final he arribat a la zona de transició havent perdut tres llocs respecte el primer tram. I ja només faltaven els 2km finals a peu, on he mantingut un petit "duel" amb en Jordi Font del Triatló Lluçanès. Ell m'havia adelantat a la part final de la btt, i jo l'he atrapat quan hem començat a córrer, en una primera zona de pujada. Però després tornàvem a baixar i ens endinsàvem pels carrers de Taradell, primer amb molta baixada per una zona d'asfalt, on el Garmin em marcava que corriem a 3'25''/3'30, i jo no hi estic gaire acostumar a anar aquests ritmes. Quan faltàven uns 300mts per l'arribada i amb un carrer que picava amunt, he vist clar que no l'hi podria disputar el lloc, arribant al final amb aquesta 15ena posició.

                                                    Francesc Freixer, Gabriel Crosas Salvans i Marc Clapés, el podi d'avui.
    
    En general content del resultat final, potser esperava més del primer tram de córrer, tot i haver marcat el 12è temps parcial, i conscient que m'he de posar les piles amb la btt, que aquest 2012 l'he tingut una mica abandonada i veig que em falten hores i tècnica a l'hora de pedalar. I ara suposo que la setmana que ve aniré a  la duatló de Tona, l'any passat no la  vaig fer i si no hi ha res de nou allà estarem.
   
    Ah! I atenció a la duatló de Taradell del 2013, que sembla que promet! Ja vaig veure la pàgina de la federació catalana de triatló, tot repassant el calendari del 2013, que a la de Taradell li deien duatló "d'alta muntanya". Jo no ho acabava d'entendre, però avui parlant amb en Marc Clapés ja m'ho ha aclarit: l'any que vé es pujarà al Matagalls, fent la zona de transició a la Font Pomereta. O sigui  que l'any que vé, la duatló de Taradell marcada amb vermell al calendari!!

Duatló de Queralbs: 3h03', 19è classificat. Llàstima del primer tram de bici!!

Ahir vaig participar en la XV edició de la duatló de Queralbs, segon cop que hi participava, i realment estic molt content de com va anar el dia, sobretot després de rebaixar tots els temps parcials i la posició final de la classificació, fent el 13è millor temps del tram de córrer. L'únic que no em va deixar satisfet va ser la pujada amb btt fins a Fontalba, molt lenta, però per un motiu molt clar, que ara explicaré.

           El dia començava molt dora, i a les 5 em llevava i esmorzava, tenia ganes d'arribar ben aviat a Queralbs. L'any passat vaig arribar justet, i em vaig trobar que havia de sortir des d'una posició molt retrasada i que em va fer perdre molt temps a la sortida. Ahir no volia que em passés, i abans de les 7 ja arribava. Agafar els dorsals i aparcar. Aparcar justet, perquè a aquella hora ja estàven els pàrquings a tope. Quan ho vaig tenir tot apunt, i després de deixar la bossa per la zona de transició, ja em vaig dirigir cap a la línia de sortida per agafar un bon lloc. Gran error! Tot just eren dos quarts de vuit i faltava mitja hora per sortir. I sense escalfar, pujant cara amunt....Va passar el que havia de passar. A les 8 en punt es donava el tret de sortida (mai millor dit perquè van disparar amb una escopeta..), i tothom com bojos arrencant i agafant un bon lloc a la carretera. Els primers metres van ser de començar a notar sensacions, intentar agafar un bon cop de pedal. Semblava que ho aconseguia, però de cop i volat, quan deviem portar uns 3 o 4kms, un mal de quàdriceps impressionant em va començar a fer baixar el ritme, i veia com mica en mica anava perdent posicions. Mica en mica em vaig anar resignant i esperant l'arribada a la zona de transició, almenys intentar arribar sencer i després ja apretaria. Al final arribaria a dalt en el lloc 37, molt discret, amb una mica menys d'una hora.
       
           Deixo la bici i faig el canvi de vambes, i penso: ara gas!! Bec una mica i menjo una barreta, i començo a trotar direcció al Puigmal. Ahir per sort no bufava el vent, i la temperatura era ideal, i mica en mica començo a adelantar corredors. Les cames, ara si, ja estan al punt, i faig una pujada realment ràpida, arribant a dalt el Puigmal amb uns 50 minuts. A dalt bufa una mica de vent, suportable, i faig una parada per tornar a beure i menjar una miqueta. Sóc molt constant parant i bevent a tots els avituallaments, l'any passat vaig tenir moltes rampes després de Nuria i vull anar ben hidratat. Ara toca baixar. Fins a Nuria hi ha uns 900mts de desnivell de baixada, i a mi em fan respecte, sobretot després de la lesió al tendo d'Aquiles que vaig tenir entre maig i juny, i que quan tinc molt desnivell de baixada em fa anar amb molt de compte. La primera part és la pitjor, amb molta pedra, i després ja es fa més bé, tot i que no vaig arriscar gens. Per sort, no tenia ningú que m'apretés per darrera. Només vaig compartir la baixada amb un corredor, que em va passar uns metres, tot i que després de Nuria el vaig deixar enrera i ja no em va atrapar. Abans d'arribar a Nuria si que vaig tenir una mica de crisi, però per un tema de necessitats fisiològiques..pensava que hauria de parar i tot! Al final, però, van anar desapareixent i vaig poder aguantar-me, però per un moment ja em veia amagant-me i fent el que havia de fer...que malament que es passa!!
          Arribava a Nuria, un altre cop avituallament, em prenc un gel, i a esperar que no m'entrin les temudes rampes. Però res de res, comença altra cop la pujada i em noto molt i molt bé, pujo corrent, i vaig controlant que no m'atrapi ningú. A davant no veig cap corredor, i només em centro en apretar i que no m'atrapin per darrera. Mica en mica ja veig les bicis a la zona de Fontalba i continuo apretant, arribant amb 2h47'. Ja només falta baixar. Com que veig que no tinc ningú apop, fins i tot carrego amb la bossa de les vambes, així no m'hauré d'esperar a que les baixin. Faig una baixada bastant lenta, no arrisco gens, tinc tota la pista per mi i no m'he de barallar amb cap corredor per disputar cap lloc, i arribo a Queralbs amb les 3h3' i la 19ena posició final. Un bon pica-pica a la plaça i cap a casa.
      
     Al final molt content, disfrutant molt i molt de la muntanya, i ara suposo que particiaré a la duatló de Taradell, el dia 21, i que l'any passat em va agradar molt.

Duatló de Bellmunt 2012, 18è classificat: sensació de "deja vu".

Un any més,i ja en van tres, ahir vaig participar a la duatló de Bellmunt, sens dubte la duatló més espectacular, on disfruten a parts iguals tant els corredors com el públic, i és que l'ambient que s´hi viu és molt i molt intens. L'edició d'aquest any l'afrontava amb molts dubtes, sobretot perquè havia corregut poc per muntanya i no sabia com em respondrien les cames.Al final, però, prou content de com em vaig trobar.
     Ara que he anat analitzant tota la cursa, puc dir que he trobat molts paral·lelismes, masses,  en l'edició de l'any passat, tot i que per sort he acabat millor, ja que el 2011 vaig punxar i vaig arribar com vaig poder. D'entrada, repetia dorsal, el número 11, primera coincidència. En el primer tram de pujada de bici feia 36 i pocs segons, i l'any passat també 36 i no masses segons. En el tram de córrer també vaig fer el mateix temps, 1h16, i també va donar la casualitat que corrent em van dir que anava en 13ena posició, cosa que l'any passat també va passar....I la última coincidència, l'any passat va ser agafar la bici per començar la baixada i vaig sortir volant per davant al tram emporlanat, fent-me una rascada al genoll. Aquest any, va ser  agafar la bici per baixar i a la segona paella de baixada patinada de la roda del davant, i caiguda molt tonta amb una bona rascada i trompada al braç, sumat a un fort cop i rascada a la cadera. Interiorment vaig pensar, ara ja només et falta punxar i ja podem plegar....Per sort, vaig poder acabar una mica més dignament.

Fent un petit resum de la meva cursa, dir que en el  primer tram de bici vaig marcar el 18è millor temps, tot i que pensava que podria pujar una mica més ràpid. Molt ofegat als primers km, recuperant-me una mica a l'arribar al tram d'asfalt. Dels 11'5km del tram de córrer, dir que en els primers km vaig anar molt sol, adelantant alguns corredors a la primera baixada, i després corrent força estona darrera en Marià Novellas, i després amb en Josep Ito, que al final em va deixar. També cap al final em va atrapar i adelantar en Xavi Prims, que anava com una moto, i vaig acabar d'apretar fins a la transició per no perdre cap més lloc, arribant-hi diria que en 13ena o 14ena posició. I aqui va arribar el meu petit calvari. Com he explicat més amunt, només sortir vaig caure i tot va canviar. Apart de les ferides, al tornar a intentar pedalar vaig veure la cadena sortida i girada i la vaig posar com vaig poder. A sobre, el canvi fallava i la cadena anava on volia...I va tocar baixar per les fulles, jo ja anava totalment descentrat, i vaig fer la baixada més patètica per aquesta zona que recordo. Jo ja sóc dolentot en les baixades tècniques, i anava tant insegur que de seguida vaig posar peu a terra. Després va venir el tram més ciclable però plè de pedres, i vaig continuar baixant fatal, em va adelentar en Guillem López i algu més, fins arribar a la pista més bona que baixa per Forat Micó. Ja només faltava travessar la riera unes quantes vegades, i arribar a Sant Pere. Just quan anava per travessar el pont de pedra, vaig sentir una veu que m'era familiar, era en Xic!!.. tot i que havia patit una mica  pujant amb la bici, havia fet una remuntada espectacular corrent(10è millor temps parcial), i vam acabar d'arribar junts fins a Sant Pere. 
       Al final content de 2/3 de la cursa, llàstima que em sobrés la part final. Avui estic molt xafadot, em fa mal la rascada del braç i el tinc una mica inflat, així com la cadera, que també la tinc adolorida. Tocarà uns dies suaus per recuperar una miqueta. I a veure si participo a la duatló de Queralbs, el 7 d'octubre, crec que em pot anar bé.  
    

                                         Molt bé tots els CAT's: Nuria Fernandez, Francesc Molas "Xic", Marc Camara i en Toni Font. Faltem en Xevi Codony i un servidor.

Tornant a competir!!!: avui, duatló de Sant Feliu Sasserra, 18è classificat.

Comencem el setembre, i ja tenim aqui una altra temporada de duatlons de muntanya. Com els tres últims anys, inici a Sant Feliu Sasserra, duatló que de fet és un punt d'inflexió per mi en molts aspectes: últim dia de vacances, em torno a posar un dorsal després de més de tres mesos, torno a fer una duatló després de més de mig any... Aquest estiu he pedalat molt per carretera  i corregut poc, i a baixa intensitat, i ara toca apretar una mica més i fer més km de btt.
    Com sempre, la de Sant Feliu és una duatló que em fa patir, sobretot amb la btt, i és que els 22'5km de bici són dels més tècnics que et pots trobar competint per aquestes terres. Aquest any, per culpa dels incendis del juliol passat,  només hi havia una transició, i es corrien 9km i després els 22'5 de bici. Una pena els metres que hem corregut i pedalat per zones cremades...
     En general, puc dir que m'he trobat amb poca xispa a les cames, molt temps sense cap tipus de competició a les cames, i es nota. El tram de córrer molt xulo, sempre corrent per molt de corriol, i amb molt puja i baixa, sense anar gaire fi però intentant arribar sencer a la transició per apretar amb la bici. Content de que avui les meves eternes molèsties del tendó d'Aquiles i la "cintilla iliotibial" m'han respectat, i almenys avui he acabat sencer...veure'm demà com m'aixeco!!
  Després d'una transició penosa, tocava pedalar, intentant recuperar alguna posició, però de seguida he vist que no seria gens fàcil. Al contrari, m'ha passat alguna bala pel costat que m'ha desmoralitzat una mica. Però jo anava a lo meu, avui era un primer contacte amb la competició i preparar-me sobretot per la setmana que ve a Bellmunt, on trobaré un recorregut més de les meves característiques i on espero estar més endavant....ja veurem! La primera meitat del recorregut anàva alternant pista i corrioles de baixada, tots ciclables, travessant algun petit rierol, i on m'he estabilitzat en una posició sense ningú al davant ni al darrera. Després d'arribar a la zona més elevada, tocava la baixada més llarga i tècnica, aqui si he hagut de posar peu a terra en més d'una ocasió, i és que quan no coneixes el terreny, més val no arriscar i sortir volant pel davant. Tots aquests km eren d'autèntica btt, d'aquells que es disfruten, vaja: zones molt emboscades, petits graons ciclables, eslàlom entre arbres, alguna baixada per mi impossible...per gaudir de la bici, tot i la meva més aviat poca tècnica.
    Al final he arribat en la 18ena posició, discreta, però que avui l'important era agafar la xispa que et dóna el competir, ja vindrà Bellmunt, Queralbs...llocs on espero disfrutar una mica més, tot i que avui també m'ho he passat molt bé. Felicitar la gent de San Feliu, tot el recorregut molt ben senyalitzat i passant per zones que et fan gaudir de la competició.

Disfrutant d'una bona sortida per carretera

Després d'una setmana una mica dolenta,marcada per la recaiguda de la tendinitis d'Aquiles, i que ja m'ha fet parar deu dies de córrer, necessitava una sortida com la d'avui per retrobar-me amb mi mateix i exprimir-me unes quantes hores a sobre la bici. De fet, aquests dies i he estat donant moltes voltes a tot, i fins i tot pensava si valia la pena seguir corrent...jo tinc un peu dret complicat, i quan forço molt pateix, i analitzant els dos últims anys he tingut un no parar de petites lesions. Potser seria millor que em dediqués a pedalar i ja està. En fi, suposo que són els pensaments normals d'un "atleta" quan es lesiona, i que quan et recuperes els deixes enrera i tot torna a la normalitat. Veurem com em recupero aquesta setmana.
     Doncs el que deia, avui per fi he fet una ruta que ja la tenia pensada fa temps, una ruta circular que passaria per Alpens, les llosses, Ripoll, Olot...i Bracons. Un recorregut prou dur i per unes carreteres molt tranquiles, quasi desertes, i amb unes vistes espectaculars. La meva intenció era de fer la volta a un bon ritme, i d'entrada ja he tingut la Trona per començar a escalfar les cames. He sortit de casa a les 7 i la temperatura era fresca, tot i que ja es veia que la calor seria la protagonista. Després de passar Sant Boi, cap Alpens, bona carretera amb alguns repetxonets però i he arribat més ràpid que l'altre vegada que hi vaig anar. Després travessaria el Cobert de Puigcercós i enfilaria direcció Borredà, desviant-me just abans d'arribar-hi per anar direcció Les Llosses i Ripoll. Aquest tram ja no el coneixia, és ràpid de fer tot i que també té un parell de pujadetes abans d'una baixada ràpida fins a Ripoll. Arribava a Ripoll amb 2h45', una mica més rapidet del que em pensava, i ja encarava la pujada cap al coll de Canes passant per Vallfogona, per després baixar cap a Olot, un altre tram que no havia fet mai. La pujada en si només té els primers 3 km una mica durs, però després suavitza molt i fins i tot baixes una mica. A partir de Vallfogona tornes a pujar fins a coronar tot i que amb desnivells molt suaus. La baixada fins a Olot si que és molt ràpida, amb bona carretera i algunes bones rectes, intentava imaginar-me les velocitats de la gent a la Terra de Remences...Un cop a Olot ja "només" faltava el plat fort, Bracons, i abans d'encara-lo he fet un petit avituallament a Les Preses amb crosant de xocolata inclòs....he pecat però se m'ha posat de conya. Doncs això, començava Bracons amb 108km a les cames i a quarts de dotze, amb una calor que ja es feia sentir i molt. Aparentment pujava bé, tot i que a partir del km 2 de la pujada les cames han començat a notar la fatiga acumulada i la calor. Tenia en ment els 32' que vaig tardar a pujar l'últim dia, tot i que sabia que no els baixaria...ni molt menys! Mica en mica la velocitat anava baixant fins estabilitzar-se en 10'5-11km/h, i tenia una sensació de glaço de gel al desert...semblava realment que m'estigués fonent. Finalment he encarat els 2 últims km, els pitjors, i en algun moment la velocitat ha baixat perillosament als 7 i 8km/h, anb alguna petita essa inclosa. I per fi he arribat a dalt amb 34' i força tocat.

Ja només faltava baixar fins a Roda, m'he recuperat bastant bé i encara he pogut apretar una mica a totes les petites pujades que m'he trobat. Al final han sigut quasi 143km, +2600 de desnivell acumulat i 5h23', a 26'5 de mitja, i el més important: HE DISFRUTAT MOLTÍSSIM PEDALANT I PATINT A SOBRE LA BICI!!!!
Aquesta setmana tocarà apretar més amb la bici, i a veure si puc començar a trotar i fer un petit miracle per participar a l'Olla de Núria, que ara mateix ho veig molt i molt negre.

Un clàssic a la butxaca: d'excursió fins a Montserrat

Ahir vam fer una d'aquelles excursions que feia temps que volíem fer, la ruta en bici fins a Montserrat, una bona quilometrada que només es pot fer de tant en tant, sobretot per les hores que t'ocupa l'anada i la tornada. La llàstima és que de tots els que haviem de fer-la, al final, per diferents motius, tant sols dos valents hi vam anar: en Xic i un servidor. En fi, un altre dia a veure si hi tornem i som més colla.
    A quarts de 8 ja començàvem a pedalar, tot i no tenir ben clar per on passar per anar fins a Monistrol de Montserrat, que és on comença la pujada pel cantó més dur. O sigui que vam començar per una ruta més aviat avorrida:  Tona. La pullosa, Moià.... sobretot perquè hi hem passat mil vegades. Després de travessar Moià, cap a Calders i Sant Fruitós de Bages, i ja fins a Manresa. El dia, per sort acompanyava, amb el sol just i una lleugera brisa, ideal per pedalar en aquesta època. A Manresa dubtàvem per on passar, tot i que al final, amb les indicacions d'una gent molt amable, vam seguir per la C-55, sens dubte el pitjor tram de tot el recorregut, uns 16 o 17 km d'autovia fins a Monistrol amb un trànsit bastant tocacollons..Un cop a Monistrol, tocava pujar, 8'5km amb un desnivell molt regular i que té l'últim km molt dur,  on vam començar a apretar una mica i més o menys a la meitat en Xic em va anar deixant enrera, i va poder arribar a dalt tot sol...Bueno,això de tot sol és un dir, impressionant la marabunta de turistes, autocars, ciclistes, cotxes....feia molts anys que no hi anava i ja no recordava la gentada que hi acostuma a haver. Després de les quatre fotos de rigor i el ritual d'encendre un ciri, amb en Xic vam menjar un entrepà de bacon amb formatge i una Coca-cola que es van posar d'escàndol, i després ja vam anar per marxar un altre cop cap a Roda. 
   La baixada la vam fer per l'altre vessant, on al principi hi ha uns quants tobogans que et fan pedalar una mica, i on vam tenir un parell d'accelerades després de que una colla de ciclistes bastant madurets ens adelantéssin en plan"aqui estem nosaltes"...i és que la gent sempre va amb el ganivet a les dents!!!
   La tornada va ser pràcticament calcada, menys la baixada fins a Manresa. Després de creuar tot Manresa pel centre, vam enllaçar amb la carretera que portava a Sant Fruitós i ja vam anar desfent el cami fins a Roda. Jo tenia ganes de tornar per Artés, Fontfreda i Santa Eulàlia de Riuprimer, però havia llegit que eren uns km que es feien durs i vam preferiar anar a lo segur. La sort va ser que a la tornada ens va acompanyar una lleugera brisa que a sobre ens anava a favor, i uns núvol prims tapàven una mica el sol, perquè sino la tornada per Calders i Moià a les 2 del migdia hagués estat criminal.
   Després de Moià, mica en mica vam anar incrementant el ritme, i encara vam tenir forces per "disputar" a veure que arribava primer a dalt la Pullosa, i vam fer un accelerada on el cor se'm va posar a mil i que per molt poc en Xic em va guanyar.....ahir Xic 2 -Carles 0.
    Al final vam arribar a quarts de quatre a Roda, havent sumat un total de 180km i quasi 7 hores de pedalar. De fet, jo no havia fet mai tants km a sobre una bici, i encara estic content d'haver acabat molt sencer. Ara a veure quina altra sortida llarga fem, és una època on ve molt de gust sumar km de carretera, suposo que ara tocarà fer més ports de muntanya...

Cursa 3 comarques d'Alpens, 9è classificat: per fi un dia bastant rodó!!!

                                 Avui si, per fi una cursa on tot ha anat bé, sense excuses ni problemes físics,i  amb un "top ten" que independentment del nivell dels participants sempre fa gràcia. I sobretot, content per venir d'on vinc, feia un més que acabava la cursa de Sant Amand amb el tendó d'Aquiles molt i molt perjudicat, obligant-me a fer un parell de setmanes de rodatges suaus per recuperar-lo. I avui no m'ha donat problemes.
      El dia començava molt gris, donant-li la raó a les previsions dels homes del temps, i poc abans de les 8 ja començava a ploure amb certa intensitat. Doncs res, tocaria mullar-se. A Alpens molta gent coneguda: Tomas Casas, Isaac Diaz, Javi Delgado, Joan Marce...i del CAT en Toni Font ( 2h22' i crec que el vint i pocs), que no el coneixia personalment, i la Nuria Fernandez.
  A quarts de 9 sortiem sense pràcticament haver escalfat gens, i amb cert respecte sobretot pels km totals, 26'5, una distància que si no recordo malament no l'havia fet mai ni entrenant ni competint. Els primers km són de bastanta pista, una mica trenca-cames i on miro d'anar entrant en calor i trobant el meu ritme, la pluja continuava caient tot i que mica en mica aniria afluixant fins acabar veient el sol. Més o menys al km 9, començava una mica el tram més llarg de pujada, fins al km 15, i aqui crec que ja anava entre els 12 primers. Tot i que les sensacions eren bones pujant, també he de dir que encara em noto que la meva punta de velocitat en plà és millorable, i és una cosa que amb el "Míster" hauré d'anar treballant. Un cop a dalt d'aquesta pujada, crec que a Santa Margarida, començàvem tota una zona més tècnica i de baixada, amb més pedra i corriols perillosos per la pluja, i a on corria en solitari. Després de la baixada, arribàvem a una zona molt planera de pista, que se m'ha fet especialment llarga, i més corrent sol. Més o menys al km 18 ens desviàvem per un corriol cara amunt, i ben aviat encararia la última pujada de la cursa. Això si, just al principi d'aquesta pujada, molt destacable la impressionant claca que havien muntat tota una colla de nens amb les cares pintades a l'estil Braveheart, i que amb els escallots que portàven i la cridòria es feien sentir i et donàven una mica d'ales. Aquesta ùltima pujada no era molt llarga però si molt dreta, de les de caminar i gràcies, i a on un corredor m'ha adelantat i no l'he pogut seguir. Després d'aquesta petita agonia pujant, ja només faltava baixar fins Alpens, una baixada d'uns 5km molt divertits però on havies de vigilar, molta pedra molla però que jo, que no sóc gaire de baixades tècniques, l'estava disfrutant i de fet encara em notava amb gasolina per apretar una mica. Només he tingut un petit ensurt(molt petit), quan en un salt he recolzat el peu dret una mica massa amb el teló, i el tendó d'Aquiles m'ha recordat, que no fa massa estava tocadet. Però la cosa s'ha quedat en ensurt(ara no em molesta gens), i he pogut acabar d'apretar fins al final. O sigui, resumint, 2h17', 9ena posició.
           Per acabar, dir que la Curs3comarques és molt recomanable, amb un bon recorregut i una bona organització, i espero ser-hi l'any que ve.

Per un error, tots els corredors sortim amb un lloc més del real.