Suposo que tothom quan comença a competir, el primer que vol fer és disfrutar. I un cop ja disfrutes, i veus que vas millorant dia a dia, ja et poses el llistó més alt: a veure si puc quedar entre els deu primers. I quan això ja ho tens, encara vols mirar més amunt: " i si algun dia puc pujar al podi?". Però fins ara això ho veia realment difícil. I és que vagis on vagis, el nivell dels corredors ha pujat molt, i sempre surten aquells corredors que no hi comptaves i que t'acaben superant.
Però diumenge, per fi, vaig poder disfrutar del meu primer podi com a corredor, i a sobre guanyant, o sigui que no puc demanar res més...De veritat que vaig disfrutar molt dels km on ja em vaig veure guanyador, recordant totes les coses dolentes i també les bones, i tenint molt clar que això costarà molt de tornar a repetir. Per això ho estic assaborint tant!!
Aquesta cursa que es feia a Colera, a l'Alt Empordà, ja la vaig voler disputar l'any passat, però poques setmanes abans vaig patir una caiguda a la duatló de Puig-Reig, amb el resultat d'un fort cop al pit. Resultat: esguinç al pit que em va deixar unes quantes setmanes tocadet. I ha passat un any, i aquest cop si que no se'm ha escapat. Em feia gràcia córrer amb un tipus de terreny molt diferent al que acostumo a córrer, i creia que em podia anar bé.
I diumenge a les 9 ja era a Colera, on havíem de començar a les 10. Hi feia un vent impressionant, la tramuntana ens va voler acompanyar, i deien que hi havien ràfegues de fins a 150km/h....Diria que no havia corregut mai amb tant vent. Potser el primer any que vaig fer la duatló de Queralbs, que em pensava que sortiria volant pujant al Puigmal, s'hi va assemblar una mica.
Després de recollir dorsal i xip, vaig escalfar una mica, i em vaig decidir a córrer amb paravent, reconec que tant vent em va "espantar" una mica. Apart de la cursa de 21km, aquest any també n'hi havia una de 12km, però totes dues començàven juntes, cosa que a mi no m'agrada gens. O sigui que uns 200 corredors començàvem a córrer pels carrers de Colera, un tram neutralitzat però on ja es corria molt, per de seguida començar a enfilar cara amunt per un corriol. No coneixia el recorregut, però sabia que els primers 8km eren sempre cara amunt, i la meva intenció era apretar de bon principi i a veure què passava. Mica en mica vaig anar entrant en calor, i les cames a respondre, i un rera l'altre vaig anar adelantant corredors, fins a col·locarm-me segon. El primer em va costar una mica més d'adelantar, però també el vaig atrapar. Uf, anava al davant, havia adelantat tothom, curta i llarga... I vaig continuar pujant fort, la pujada era forta però es podia córrer, tot i que la tramuntana anava bufant i a vegades et feia pujar amb càmara lenta.Després de pujar bastant, una petita baixada fins arribar al primer avituallament. I en la baixada vaig començar a notar una altra de les dificultats del dia: les esgarrinxades a les cames!! Tela quin mal, si ho arribo a saber em poso malles... Semblava com si m'anéssin tallant les cames amb ganivets, i lo pitjor era que no ho podia esquivar, hi va haver una estona al principi que ho vaig passar bastant malament...
així em van quedar les cames.... |
Al cap d'uns km, tornàvem a ajuntar-nos amb els de la cursa de 12km, i encaràvem la part final. Aquesta potser és la part menys atractiva del recorregut, uns 4km bastant planers però pedregosos, i que ja et portàven fins a Colera. Aqui si que ja em veia guanyador, ara tenia més referències visuals de possibles perseguidors, cosa que fins llavors era impossible de saber pel tipus de terreny, i vaig anar disfrutant de cada passa fins creuar la meta. I després de creuar, un "subidon" díficil d'oblidar, de sensació de felicitat. I, com no, més motivació per seguir entrenant dia a dia per anar millorant.
I ara la pròxima cursa serà la segona edició de "La Neorural", a Santa Maria de Martorelles. 23'8km i 1300 de desnivell +. L'any passat vaig aconseguir acabar el 9è. A veure si ho puc superar!!
per fi un podi!!! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada