Tornant a competir!!!: avui, duatló de Sant Feliu Sasserra, 18è classificat.

Comencem el setembre, i ja tenim aqui una altra temporada de duatlons de muntanya. Com els tres últims anys, inici a Sant Feliu Sasserra, duatló que de fet és un punt d'inflexió per mi en molts aspectes: últim dia de vacances, em torno a posar un dorsal després de més de tres mesos, torno a fer una duatló després de més de mig any... Aquest estiu he pedalat molt per carretera  i corregut poc, i a baixa intensitat, i ara toca apretar una mica més i fer més km de btt.
    Com sempre, la de Sant Feliu és una duatló que em fa patir, sobretot amb la btt, i és que els 22'5km de bici són dels més tècnics que et pots trobar competint per aquestes terres. Aquest any, per culpa dels incendis del juliol passat,  només hi havia una transició, i es corrien 9km i després els 22'5 de bici. Una pena els metres que hem corregut i pedalat per zones cremades...
     En general, puc dir que m'he trobat amb poca xispa a les cames, molt temps sense cap tipus de competició a les cames, i es nota. El tram de córrer molt xulo, sempre corrent per molt de corriol, i amb molt puja i baixa, sense anar gaire fi però intentant arribar sencer a la transició per apretar amb la bici. Content de que avui les meves eternes molèsties del tendó d'Aquiles i la "cintilla iliotibial" m'han respectat, i almenys avui he acabat sencer...veure'm demà com m'aixeco!!
  Després d'una transició penosa, tocava pedalar, intentant recuperar alguna posició, però de seguida he vist que no seria gens fàcil. Al contrari, m'ha passat alguna bala pel costat que m'ha desmoralitzat una mica. Però jo anava a lo meu, avui era un primer contacte amb la competició i preparar-me sobretot per la setmana que ve a Bellmunt, on trobaré un recorregut més de les meves característiques i on espero estar més endavant....ja veurem! La primera meitat del recorregut anàva alternant pista i corrioles de baixada, tots ciclables, travessant algun petit rierol, i on m'he estabilitzat en una posició sense ningú al davant ni al darrera. Després d'arribar a la zona més elevada, tocava la baixada més llarga i tècnica, aqui si he hagut de posar peu a terra en més d'una ocasió, i és que quan no coneixes el terreny, més val no arriscar i sortir volant pel davant. Tots aquests km eren d'autèntica btt, d'aquells que es disfruten, vaja: zones molt emboscades, petits graons ciclables, eslàlom entre arbres, alguna baixada per mi impossible...per gaudir de la bici, tot i la meva més aviat poca tècnica.
    Al final he arribat en la 18ena posició, discreta, però que avui l'important era agafar la xispa que et dóna el competir, ja vindrà Bellmunt, Queralbs...llocs on espero disfrutar una mica més, tot i que avui també m'ho he passat molt bé. Felicitar la gent de San Feliu, tot el recorregut molt ben senyalitzat i passant per zones que et fan gaudir de la competició.

Disfrutant d'una bona sortida per carretera

Després d'una setmana una mica dolenta,marcada per la recaiguda de la tendinitis d'Aquiles, i que ja m'ha fet parar deu dies de córrer, necessitava una sortida com la d'avui per retrobar-me amb mi mateix i exprimir-me unes quantes hores a sobre la bici. De fet, aquests dies i he estat donant moltes voltes a tot, i fins i tot pensava si valia la pena seguir corrent...jo tinc un peu dret complicat, i quan forço molt pateix, i analitzant els dos últims anys he tingut un no parar de petites lesions. Potser seria millor que em dediqués a pedalar i ja està. En fi, suposo que són els pensaments normals d'un "atleta" quan es lesiona, i que quan et recuperes els deixes enrera i tot torna a la normalitat. Veurem com em recupero aquesta setmana.
     Doncs el que deia, avui per fi he fet una ruta que ja la tenia pensada fa temps, una ruta circular que passaria per Alpens, les llosses, Ripoll, Olot...i Bracons. Un recorregut prou dur i per unes carreteres molt tranquiles, quasi desertes, i amb unes vistes espectaculars. La meva intenció era de fer la volta a un bon ritme, i d'entrada ja he tingut la Trona per començar a escalfar les cames. He sortit de casa a les 7 i la temperatura era fresca, tot i que ja es veia que la calor seria la protagonista. Després de passar Sant Boi, cap Alpens, bona carretera amb alguns repetxonets però i he arribat més ràpid que l'altre vegada que hi vaig anar. Després travessaria el Cobert de Puigcercós i enfilaria direcció Borredà, desviant-me just abans d'arribar-hi per anar direcció Les Llosses i Ripoll. Aquest tram ja no el coneixia, és ràpid de fer tot i que també té un parell de pujadetes abans d'una baixada ràpida fins a Ripoll. Arribava a Ripoll amb 2h45', una mica més rapidet del que em pensava, i ja encarava la pujada cap al coll de Canes passant per Vallfogona, per després baixar cap a Olot, un altre tram que no havia fet mai. La pujada en si només té els primers 3 km una mica durs, però després suavitza molt i fins i tot baixes una mica. A partir de Vallfogona tornes a pujar fins a coronar tot i que amb desnivells molt suaus. La baixada fins a Olot si que és molt ràpida, amb bona carretera i algunes bones rectes, intentava imaginar-me les velocitats de la gent a la Terra de Remences...Un cop a Olot ja "només" faltava el plat fort, Bracons, i abans d'encara-lo he fet un petit avituallament a Les Preses amb crosant de xocolata inclòs....he pecat però se m'ha posat de conya. Doncs això, començava Bracons amb 108km a les cames i a quarts de dotze, amb una calor que ja es feia sentir i molt. Aparentment pujava bé, tot i que a partir del km 2 de la pujada les cames han començat a notar la fatiga acumulada i la calor. Tenia en ment els 32' que vaig tardar a pujar l'últim dia, tot i que sabia que no els baixaria...ni molt menys! Mica en mica la velocitat anava baixant fins estabilitzar-se en 10'5-11km/h, i tenia una sensació de glaço de gel al desert...semblava realment que m'estigués fonent. Finalment he encarat els 2 últims km, els pitjors, i en algun moment la velocitat ha baixat perillosament als 7 i 8km/h, anb alguna petita essa inclosa. I per fi he arribat a dalt amb 34' i força tocat.

Ja només faltava baixar fins a Roda, m'he recuperat bastant bé i encara he pogut apretar una mica a totes les petites pujades que m'he trobat. Al final han sigut quasi 143km, +2600 de desnivell acumulat i 5h23', a 26'5 de mitja, i el més important: HE DISFRUTAT MOLTÍSSIM PEDALANT I PATINT A SOBRE LA BICI!!!!
Aquesta setmana tocarà apretar més amb la bici, i a veure si puc començar a trotar i fer un petit miracle per participar a l'Olla de Núria, que ara mateix ho veig molt i molt negre.

Un clàssic a la butxaca: d'excursió fins a Montserrat

Ahir vam fer una d'aquelles excursions que feia temps que volíem fer, la ruta en bici fins a Montserrat, una bona quilometrada que només es pot fer de tant en tant, sobretot per les hores que t'ocupa l'anada i la tornada. La llàstima és que de tots els que haviem de fer-la, al final, per diferents motius, tant sols dos valents hi vam anar: en Xic i un servidor. En fi, un altre dia a veure si hi tornem i som més colla.
    A quarts de 8 ja començàvem a pedalar, tot i no tenir ben clar per on passar per anar fins a Monistrol de Montserrat, que és on comença la pujada pel cantó més dur. O sigui que vam començar per una ruta més aviat avorrida:  Tona. La pullosa, Moià.... sobretot perquè hi hem passat mil vegades. Després de travessar Moià, cap a Calders i Sant Fruitós de Bages, i ja fins a Manresa. El dia, per sort acompanyava, amb el sol just i una lleugera brisa, ideal per pedalar en aquesta època. A Manresa dubtàvem per on passar, tot i que al final, amb les indicacions d'una gent molt amable, vam seguir per la C-55, sens dubte el pitjor tram de tot el recorregut, uns 16 o 17 km d'autovia fins a Monistrol amb un trànsit bastant tocacollons..Un cop a Monistrol, tocava pujar, 8'5km amb un desnivell molt regular i que té l'últim km molt dur,  on vam començar a apretar una mica i més o menys a la meitat en Xic em va anar deixant enrera, i va poder arribar a dalt tot sol...Bueno,això de tot sol és un dir, impressionant la marabunta de turistes, autocars, ciclistes, cotxes....feia molts anys que no hi anava i ja no recordava la gentada que hi acostuma a haver. Després de les quatre fotos de rigor i el ritual d'encendre un ciri, amb en Xic vam menjar un entrepà de bacon amb formatge i una Coca-cola que es van posar d'escàndol, i després ja vam anar per marxar un altre cop cap a Roda. 
   La baixada la vam fer per l'altre vessant, on al principi hi ha uns quants tobogans que et fan pedalar una mica, i on vam tenir un parell d'accelerades després de que una colla de ciclistes bastant madurets ens adelantéssin en plan"aqui estem nosaltes"...i és que la gent sempre va amb el ganivet a les dents!!!
   La tornada va ser pràcticament calcada, menys la baixada fins a Manresa. Després de creuar tot Manresa pel centre, vam enllaçar amb la carretera que portava a Sant Fruitós i ja vam anar desfent el cami fins a Roda. Jo tenia ganes de tornar per Artés, Fontfreda i Santa Eulàlia de Riuprimer, però havia llegit que eren uns km que es feien durs i vam preferiar anar a lo segur. La sort va ser que a la tornada ens va acompanyar una lleugera brisa que a sobre ens anava a favor, i uns núvol prims tapàven una mica el sol, perquè sino la tornada per Calders i Moià a les 2 del migdia hagués estat criminal.
   Després de Moià, mica en mica vam anar incrementant el ritme, i encara vam tenir forces per "disputar" a veure que arribava primer a dalt la Pullosa, i vam fer un accelerada on el cor se'm va posar a mil i que per molt poc en Xic em va guanyar.....ahir Xic 2 -Carles 0.
    Al final vam arribar a quarts de quatre a Roda, havent sumat un total de 180km i quasi 7 hores de pedalar. De fet, jo no havia fet mai tants km a sobre una bici, i encara estic content d'haver acabat molt sencer. Ara a veure quina altra sortida llarga fem, és una època on ve molt de gust sumar km de carretera, suposo que ara tocarà fer més ports de muntanya...

Cursa 3 comarques d'Alpens, 9è classificat: per fi un dia bastant rodó!!!

                                 Avui si, per fi una cursa on tot ha anat bé, sense excuses ni problemes físics,i  amb un "top ten" que independentment del nivell dels participants sempre fa gràcia. I sobretot, content per venir d'on vinc, feia un més que acabava la cursa de Sant Amand amb el tendó d'Aquiles molt i molt perjudicat, obligant-me a fer un parell de setmanes de rodatges suaus per recuperar-lo. I avui no m'ha donat problemes.
      El dia començava molt gris, donant-li la raó a les previsions dels homes del temps, i poc abans de les 8 ja començava a ploure amb certa intensitat. Doncs res, tocaria mullar-se. A Alpens molta gent coneguda: Tomas Casas, Isaac Diaz, Javi Delgado, Joan Marce...i del CAT en Toni Font ( 2h22' i crec que el vint i pocs), que no el coneixia personalment, i la Nuria Fernandez.
  A quarts de 9 sortiem sense pràcticament haver escalfat gens, i amb cert respecte sobretot pels km totals, 26'5, una distància que si no recordo malament no l'havia fet mai ni entrenant ni competint. Els primers km són de bastanta pista, una mica trenca-cames i on miro d'anar entrant en calor i trobant el meu ritme, la pluja continuava caient tot i que mica en mica aniria afluixant fins acabar veient el sol. Més o menys al km 9, començava una mica el tram més llarg de pujada, fins al km 15, i aqui crec que ja anava entre els 12 primers. Tot i que les sensacions eren bones pujant, també he de dir que encara em noto que la meva punta de velocitat en plà és millorable, i és una cosa que amb el "Míster" hauré d'anar treballant. Un cop a dalt d'aquesta pujada, crec que a Santa Margarida, començàvem tota una zona més tècnica i de baixada, amb més pedra i corriols perillosos per la pluja, i a on corria en solitari. Després de la baixada, arribàvem a una zona molt planera de pista, que se m'ha fet especialment llarga, i més corrent sol. Més o menys al km 18 ens desviàvem per un corriol cara amunt, i ben aviat encararia la última pujada de la cursa. Això si, just al principi d'aquesta pujada, molt destacable la impressionant claca que havien muntat tota una colla de nens amb les cares pintades a l'estil Braveheart, i que amb els escallots que portàven i la cridòria es feien sentir i et donàven una mica d'ales. Aquesta ùltima pujada no era molt llarga però si molt dreta, de les de caminar i gràcies, i a on un corredor m'ha adelantat i no l'he pogut seguir. Després d'aquesta petita agonia pujant, ja només faltava baixar fins Alpens, una baixada d'uns 5km molt divertits però on havies de vigilar, molta pedra molla però que jo, que no sóc gaire de baixades tècniques, l'estava disfrutant i de fet encara em notava amb gasolina per apretar una mica. Només he tingut un petit ensurt(molt petit), quan en un salt he recolzat el peu dret una mica massa amb el teló, i el tendó d'Aquiles m'ha recordat, que no fa massa estava tocadet. Però la cosa s'ha quedat en ensurt(ara no em molesta gens), i he pogut acabar d'apretar fins al final. O sigui, resumint, 2h17', 9ena posició.
           Per acabar, dir que la Curs3comarques és molt recomanable, amb un bon recorregut i una bona organització, i espero ser-hi l'any que ve.

Per un error, tots els corredors sortim amb un lloc més del real.

Cursa de muntanya de Sant Amand, 24è classificat: quan el patiment és al baixar!!

Després d'un temps sense publicar res,(potser una mica de mandra..) torno a escriure quatre ratlles per fer una petita crònica de la meva primera participació a la cursa de Sant Amand, a Ripoll, de 22'6km i un desnivell positiu de més de 1300mts. L´ultima cursa que havia fet era la del Roc Gros, i pel mig també vaig participar en una duatló a Torroella de Montgri, tot i que vaig abandonar per una punxada que no vaig poder arreglar. 
        La d'ahir era una cursa que, tot i que dura, creia que em podia anar bé, sobretot per la molta pujada que hi havia i que s'adapta molt a les meves característiques. El que no vaig calcular, va ser que sempre que puges molt amunt, has de tornar a baixar, i en el cas d'ahir...molt! I el tema de les baixades molt llargues i tècniques no és precisament el meu fort, i sino que l'hi diguin al meu tendo d'Aquiles dret, que sempre acostuma a ser el més perjudicat.
      I la cursa de sant Amand és això: primer puges molt, i després baixes molt. El que si que tenia clar, és que volia córrer amb cap i no apretar massa al principi, normalment m'emociono massa al pujar i això em passa factura. Per sort , el dia estava ennuvolat i com a mínim no hauria de patir calor. A les 9 en punt sortiem uns 150 corredors, i de seguida a tope pels carrers de Ripoll per buscar les primeres rampes. Els del davant surten com motos i jo agafo un ritme "tranquil", per anar calentant motors. Anem passant per corriols cara amunt, i vaig avançant posicions. Trobem un petit descans cara avall, i altra vegada amunt. Ara ja estic corrent junt amb un altre corredor i mica en mica anem guanyant més alçada. Passo el company de viatge i continuo sol una estona, fins que a l'alçada de Sant Julià de Saltor adelanto un parell de corredors més. A partir de Saltor comença la part més dura, o almenys m'ho ha semblat...ara córrer ja és més díficil i vaig pujant caminant ràpid. Davant meu tinc dos o tres corredors, però no hi ha manera d'atraparlos. Just abans d'arribar a dalt, passem per una espectacular canal amb molta pedra, on s'havia de pujar grimpant com podies. I després d'això, ara si, arribada a la creu de Sant Amand, a 1836mts d'alçada, crec que en la 17ena posició parcial.  

I després d'aquests més o menys 11 o 12km de pujada, la baixada. Abans de sortir ja ens havien dit que vigiléssim en la primera part del descens, patinava molt i havien habilitat cordes per agafar-nos al baixar...I tenien tota la raó. Al principi encara es baixava bé i ràpid, sense problemes, però de seguida va venir la part més tècnica i dreta: ara m'agafo d'arbre en arbre, ara patino i baixo una mica de cul, ara trobo les cordes i baixo fent "ràpel".. .  Després d'aquesta primera part més kamikaze, continuem baixant però per un terreny més de córrer, alternant corriols emboscats amb zones més tècniques. I mica en mica comença el meu petit calvari...el tendó d'Aquiles dret m'informa que està una mica cansat de tant baixar, i cada cop es fa notar més. I jo penso: va, només falten 6km, aguanta petit, quan acabem ja et mimaré i et cuidaré molt, vinga, només una miqueta més. Però no. Fins llavors havia anat baixant prou bé i totalment en solitari, ni atrapant ni sent atrapat per ningú. Però això canviaria. De fons ja sento unes petjades que s'acosten i mica en mica m'atrapa un corredor. Primer cop moral. Em passa tranquilament i ni m'inmuto, jo ja jugo una altra lliga. El tendó va apretant i els km no passen, ara ja en falten 4. I em tornen a adelantar, ara un parell en poc temps. Abans d'acabar encara trobem una petita pujadeta, i jo que ara si ja m'arrossego. Falten poc més de 2km i ara si és tot cara avall, tinc Ripoll als peus, però el meu ritme és d'un trotar desesperant, encara perdo dos llocs més, i ara si veig l'arc d'arribada. Per fi arribo amb 2h23' en el lloc 24 i coixejant.

En fi, una cursa amb un molt recorregut molt xulo i dur, tot i que la forta baixada no és el que més m'agradi. Ara porto 24h de molt gel i fent recuperació activa, rodant amb la bici i estirant molt, i em noto amb molèsties però bastant recuperat, la veritat és que ahir em pensava que avui estaria pitjor. 

Tres dies i bastants Km

Després d'una setmana bastant pèssima, molt cansat després de la Cursa del Roc Gros i amb molèsties al tendó d'Aquiles dret, he pogut encadenar tres dies prou bons, si més no sumant moltes hores d'entrenament. I és que després d'uns dies on només havia trotat una mica i el temps tampoc acompanyava gaire, la meva Setmana Santa esportiva va començar divendres amb una bona ruta per carretera en bona companyia.

DIVENDRES: Roda-Hostalets d'en Bas-Anglès-Osor-Sant Hilari-Roda.

Després d'un bon sopar el dia abans a casa d'en Marc Camara, i una mica de catxondeo al Clot dels Romans, divendres al mati quedàvem a Roda en Xic, en Marc Camara, un servidor, i uns km en Jordi Padrós. La idea era fer una bona tirada i menjar alguna cosa pel cami, sense pressa. Vam triar aquesta volta que en Xic ja tenia pensada feia temps, i vam començar a enfilar cap a Cantoni, Condreu, i baixada fins als Hostalets d'en Bas, on en Jordi Padrós ens deixaria per fer ell sol la tornada per Bracons. Nosaltres vam seguir direcció Anglès, per una bona carretera ideal per rodar molt ràpid, llàstima del fort vent que ens acompanyava i que no ens deixava agafar una mitja més alta. Un cop a Anglès, ens desviàvem cap a la dreta direcció Osor, per després seguir fins a Sant Hilari. Son uns 25km per una carretera ideal per pedalar amb tranquilitat, molt sinuosa i ombrívola, no té gaire desnivell però si que té una pujada continuada. Aqui mica en mica vam anar incrementant el ritme, es va acabar la conversa, i va toca apretar les dents. Mica en mica en Xic ens va anar estirant fins a deixar-nos una mica enrera, sort que va tenir pietat i ens vam reagrupar, arribant tots junts a Sant Hilari, acompanyats per una pluja fina que mica en mica anava a més. Després de fer una paradeta per agafar forces tocava seguir pedalant, passant pel Pla de les Arenes, Collsesplanes i baixant fins a Sant Sadurni d' Osormort. Ja només faltava pujar fins a la Casilla, patint una mica sobretot en les primeres rampes, i després ja baixant tranquilament. Bona ruta d'uns 140 km i 2350mts de desnivell +.

una petita parada a Sant Hilari per agafar forces...

DISSABTE: Sant Vicenç-Coll de Duec-El Sot Gran-Sant Vicenç.

Ahir tocava córrer una miqueta, i tenia ganes de fer una mica de muntanya, últimament la tenia una mica oblidada en els entrenaments, i vaig triar un recorregut que l'he fet moltes vegades però que m'agrada molt. De Sant Vicenç t'enfiles vorejant el castell de Torelló, i tot resseguint la carena puges fins al Coll de Duec. Primer volia pujar fins a Bellmunt, però vaig pensar que seria massa i vaig baixar per la pista de Saderra per després enfilar-me a l'esquerra direcció el Sot Gran. Les cames anàven bé, però com que tenia una mica de molèsties al tendó d'Aquiles, he preferit baixar fins al cotxe i no forçar. Al final 14km i uns 500 de desnivell+.

DIUMENGE: Roda-Oristà-Sant Feliu Sasserra-Avinyó-Artés-Moià-Taradell-Roda.

I avui diumenge, més carretera. Ahir havia pensat fer una ruta més llarga, però que queda pendent, i després de llevar-me i mirar a Wikiloc algunes rutes d'unes 4 h, he trobat aquesta que al final és la que he fet. És un recorregut sense cap pujada molt forta, només petites pujadetes que es fan bé, però que té una zona que se m'ha fet especialment carregosa. Fins Artés molt bé, només una zona de pujada a la carretera d'Olost, i també quan arribes a Sant Feliu Sasserra, la resta molt ràpid i sense trànsit, només el vent molestava una mica. I a partir d'Artés, la carretera va picant amunt, amb algún tobogan i alguna recta inacabable, i fins a Moià se m'ha fet llarguiiiissim...Sort que després de Moià només faltava arribar al coll de la Pullosa i baixar cap a Roda passant per Tona i Taradell. Al final 109km i 1450 de desnivell +.

on hi hagi un bon tall de coca....

Cursa del Roc Gros, 20è classificat: dia per oblidar!!

en Jordi Alsina, al graó més alt del podi.
Primer de tot felicitar a tota l'organització de la Cursa del Roc Gros: un recorregut molt xulo, molt ben marcat, amb uns bons avituallaments i uns bons obsequis (la pizza ja l'estic digerint!!), i fòrça dura, sobretot la pujada a les antenes, que avui m'ha matat. Espero que sigui una cursa amb continuitat.

I pel que fa a mi...dels dies que pitjor he acabat una cursa, totalment desfondat i uns últims km patètits, perdent molts llocs i sense fòrça a les cames. Tota la setmana patint pel meu genoll, tocat encara per la mitja marató del Congost, i avui no m'ha donat cap problema, avui no he anat bé i no hi han excuses. Potser també pot ser que he encadenat moltes curses, i des del 26 de febrer fins avui, han caigut tres mitges maratons de muntanya i una duatló....potser massa en molt poc temps, no tinc el cos acostumat a competir tant.

Tot i això, la cursa havia començat prou bé i durant els primers km anava bastant còmode, ajuntant-nos un grupet d'uns 5 corredors, que ocupàvem del 9 al 13è lloc. Anàvem alternant posicions, fins que ha arribat la mare de totes les pujades...es pujava a les antenes de Collsuspina, un tram quasi vertical i que a més era cronometrat i amb premi pel més ràpid( en Jordi Alsina!), i jo me les prometia molt felices i pensava que podria guanyar algun lloc. Res més lluny de la realitat. De seguida he vist que no anava, i amb prou feines podia pujar caminant, la calor apretava i mica en mica anava perdent gas. Al final he arribat a dalt, i tocava planejar i fer la forta baixada, tram que coneixia perquè es fa a la duatló de Centelles. Aqui ja no anava i poc a poc se m'han anat acostant corredors que m'han anat passant sense opció de seguir-los. He passat d'anar el 13è a 14è....15è...16è...Per arrodonir-ho els km finals fins als Hostalets eren per pista...se m'han fet eterns! Encara he perdut 3 o 4 llocs més per acabar en la 20ena posició, tampoc està tant malament però sincerament m'esperava estar una mica més amunt.

I a destacar la nombrosa participació del club Atlètic Torelló, encapçalada per en Jordi Alsina, el flamant guanyador, i que en conjunt hem estat tots bastant endavant a la classificació.