Cursa de Sant Amand 2013, Copa Catalana: He acabat sencer!!!

Cursa de Sant Amand,22km, primera prova de la Copa Catalana, 31è classificat de 213 acabats.

Doncs si, prova superada, sobretot a nivell mental. I és que a la cursa d'ahir l'hi tenia molt de respecte, i és que l'any passat també la vaig disputar amb un resultat catastròfic a nivell muscular: vaig destrossar el meu tendó d'Aquiles dret. Una tendinitis que em va donar bastant pel sac una bona temporada, deixant-me sense poder córrer l'Olla de Núria. I és que jo acostumo a patir bastant en les baixades, i Sant Amand té dues parts: primer puges molt, 10km fins arribar a 1830mts, i després toca baixar-los, fins a Ripoll, que està a uns 700mts... o sigui que uns 1100 de baixada en 11km. I mentalment em va costar de superar, tot i que per sort avui puc dir que vaig sortir-ne il·lès i avui no tinc cap molèstia. Sembla que els meus tendons mica en mica ho aguanten tot....

    En quan a la cursa en si, molt de nivell, es notava que era de la Copa Catalana, una bona manera de veure el nivell real enmig de tants bons corredors. I les coses clares, falta molt cami per recórrer i seguir millorant dia a dia. Tot això després d'una setmana una mica dolenta a nivell personal, que no ajudava gaire per afrontar amb ganes la cursa. Una bona prova d'això va ser la meva posició bastant retrasada a la sortida, com si no tingués ganes de lluita...però un cop es va donar la sortida, a donar-ho tot, primer pels carrers de Ripoll i de seguida afrontar els primers corriols de pujada, on no em vaig salvar de molts taps que em van fer caminar on no tocava. Tenia bastant en ment la pujada fins a dalt a Sant Amand, i sabia que la part més dura era a partir de Saltor, més o menys al km 7/8, i que fins arribar-hi trobariem zones de pujada amb alguna baixada, ideals per anar escalfant les cames. I després d'una mala arrencada mica en mica vaig anar guanyant posicions, les sensacions eren regulars, fins arribar a l'alçada d'en Jordi Parareda i un altre corredor, que anàven  a un ritme pujant similar al meu, i vaig coronar Sant Amand amb ells. Vaig "fer el cim" amb 1h20'.
     
        Ja "només" faltava baixar. I tela amb la baixadeta. També recordava molt bé la baixada, sobretot la zona més díficil on aquest any també havien posat cordes, per baixar entre els arbres ben agafats i no sortir volant pels corriols relliscosos. I encara puc estar content que em vaig trobar bastant còmode en tota la baixada, tant sols vaig perdre un lloc, crec que em va adelantar l'Abel Estatuet, un Spiridon, i ningú més, que per lo dolentot que sóc en les baixades tècniques encara està prou bé. Quan faltava poc per arribar a Ripoll, una petita girada del turmell esquerra em va fer patir, però tant sols va ser un petit ensurt, tenia ganes d'atrapar un parell de corredors que tenia molt aprop i arriscava una mica, però no va poder ser, va ser trepitjar asfalt i em van deixar una mica enrera. Molt bé per situar l'arribada al monestir de Ripoll, l'any passat no va poder ser.

     En fi, molt bona cursa i un molt bon ambient, i ara a prepar la Cursa de les 3 Comarques d'Alpens, tinc un mes per recuperar una mica les cames, molt castigades després d'uns primers mesos d'any on sens dubte que he disputat masses curses i moltes de llargues. I felicitar en Jordi Alsina, ahir 6è de la general, tot un crack!
                                             
                                                CLASSIFICACIÓ
                                        

A dalt, coronant Sant Amand, i abaix, passant per la zona de Saltor.

Cursa Puigdefrou Exhaust: El nom ho diu tot!!

14'5km, 1000mts de desnivell +, 153 inscrits, 8ena posició final.

Doncs si, el nom no podia definir millor la cursa d'ahir, no molt llarga però d'una intensitat que et feia arribar totalment exhaust. Ja feia dies que havia descobert aquesta cursa, i creia que podia disfrutar molt i aconseguir un bon resultat, tot i que al final m'he quedat una mica decebut, sobretot a nivell de sensacions generals, especialment alarmant en les pujades més dures. De fet, faré cas a les recomanacions de no córrer tantes curses, sobretot mitges maratons, que si que és veritat que mica en mica passen factura i et fan perdre molta frescura a les cames. D'aqui un parell de setmanes, el 5 de maig, correré la cursa de Sant Amand, a Ripoll, i després crec que ja no competiré més fins a la Cursa de les Tres Comarques d'Alpens, a principis de juny. A veure si em retrobo una mica amb les cames de fa unes setmanes.

        I el que deia abans, quins 14'5 km més intensos!! Molta pujada, moltíssima, i moltes baixades també, i pràcticament ni un metre de plà. O sigui que sense possibilitat de recuperació, o pujaves molt o baixaves més. El perfil de la cursa tenia uns primers km molt trenca-cames, de puja i baixa constant, fins el km 7/8 on començava la pujada forta fins a dalt el Puigdefrou, més o menys al km 10, a 820mts d'alçada. I després una baixada espectacular i bastant tècnica fins al poble de la Cellera de Ter, on havia començat la cursa. 

   Vaig començar ambiciós, i durant els primers km vaig intentar anar amb els del davant, tot i que ben aviat es van escapar un grupet de 4 o 5 corredors, que ja no vaig poder seguir. Més o menys anava situat en la sisena posició, amb un altre corredor just al davant,  i anàvem compartint corriols d'ascens amb baixades molt fortes, realment un recorregut 100% muntanyenc i per difrutar-lo molt. Fins que va arribar el moment de pujar de veritat. Vam arribar on començava un corriol quasi vertical, i on fins i tot havien col·locat una corda per ajudar-nos a pujar entre els arbres. Sort que el terreny era sec, sino potser ni amb la corda haguéssim pujat. I després d'aquest aperitiu, més pujada. Molts trams caminant, quasi impossible de trotar en cap moment, i com deia abans notant les cames amb molt poca xispa. I això que en les pujades és on em noto més fi normalment. Però no, fins i tot em va atrapar un altre corredor per darrera que no vaig poder seguir. Vam arribar a un avituallament, i apart de respirar una mica començava un tram de baixada, que per variar era per una pista molt dreta que et feia baixar amb molta precaució i que tampoc et deixava recuperar gaire. I un altre cop cap amunt. Enllaçàvem un altre corriol de pujada i ara si fins a dalt de tot, pràcticament tot caminant. Arribava a dalt junt amb un altre corredor, i començava la forta baixada final. Una baixada de 4 km espectaculars, combinant trams quasi verticals amb trams molt divertits baixant fent ziga-zagues, on fins i tot jo que no m'agrada gaire baixar vaig disfrutar com un nen. El corredor que anava amb mi em va deixar, però tampoc em vaig atabalar gaire, vaig seguir al meu ritme fins arribar a la Cellera, amb alguna sorpresa final, fent alguna baixada per una mena de precipici fins a travessar una riera, i que si no vigilaves podies fer una bona aterrissada. 

      Molt bona cursa i bastant ben marcada, felicito a tota la gent de l'organització, segur que l'any vinent intentaré tornar-la a disputar, molt recomenable pels que vulguin acabar amb el cos totalment......EXHAUST!!!!

    

Cursa de la Talaia 2013: massa patiment final!!

23,2km, uns 750 de desnivell +, 350 participants al recorregut llarg, 21ena posició final.

  Uf, quina buidada en la cursa d'ahir a Vilanova i la Geltrú, una cursa que em feia gràcia de fer sobretot pel tipus de terreny del Garraf, molt diferent al que corro habitualment. Molt pedregós, sense pràcticament vegetació, i que sumat a la calor et feia sentir com una autèntica sargantana...
     
         D'entrada ja sabia que patiria, el recorregut era de muntanya però dels ràpids, bastanta pista en els primers km i els finals, amb uns km centrals més durs i tècnics, on es pujàven tres turons prous durs, especialment l'últim. I molta pedra. Em venia de gust una cursa així per intentar guanyar una mica de velocitat en carreres ràpides, a veure com responien les cames. I en part ha anat bé, tot i que ho he pagat al final, sensació de buidor al cos i comprovant que encara em falta molt per aguantar molts km a un ritme ràpid.
  
    Com acostumo a fer a les últimes curses, sortint a davant de tot, que qui vulgui ja passarà, i uns primers metres creuant a tope pels carrers del Vilanova Park, el càmping on començava la cursa. Feia molta calor, i ben aviat em vaig notar amb la suor al front, les pulsacions a tope i intentant seguir el grup dels de davant, d'uns 10 corredors, tot i que anava un pèl més retrassat. Arribàvem a la primera de les pujades, un primer tram que ja convidava a caminar, i recuperava alguna posició, tot i que no em notava fresc cara amunt com altres vegades. Tornàvem a baixar, i després d'un avituallament ens tornàvem a enfilar, el terreny amb molt pedra solta, i corrent en la dotzena posició. Altre vegada baixada tècnica i una zona més o menys plana per pista abans d'afrontar la tercera pujada. Aquesta ja era més sèria, caminant molt i patint bastant, i veient el punt més alt on haviem d'arribar. A dalt de tot un altre avituallament, avui ni havien molts i s'agraïa, i baixada bastant tècnica, una mica perillosa en alguns trams per la pila de pedres que hi havia, i corrent en la 10ena posició, o almenys és el que m'havien dit a l'avituallament.Estàvem més o menys al km 14, i tornàvem a enfilar-nos per un corriol, no era molt dret, però si que em va servir per comprovar que les cames havien perdut gas i que em notava una mica incòmode pujant. Arribava a dalt d'aquesta pujada i veia com un corredor m'estava atrapant, i a partir d'aqui......el calvari final!! 

      En principi ja "només" faltàven uns 6 o 7 km de teòrica baixada. creuant un corriol molt xulo i emboscat, en la zona amb més vegetació de tota la cursa, i notant cada cop més que tocaria patir fins al final. Mica en mica anàvem trobant els corredors de la cursa de 11km, que havien sortit més tard, i cada petit repetxó em semblava una paret.  I el terreny, ara si pista i més pista amb molt de sol, no ajudava gaire a fer passar els km, no parava de mirar el gps a veure quan faltava, i mica en mica veia com m'anàven adelantant corredors. Quan ja faltava poc més d'un km, una altre pujada curta però molt dreta, que va ser la "puntilla" al meu ja mermat estat físic. I per sort, al cap de 23km i 1h58 creuava l'arribada, totalment buit. 

      En fi, una cursa on he pagat molt car la velocitat dels primers km per intentar seguir els del davant, encara he de guanyar molta velocitat en curses ràpides com la d'ahir, però que com a mínim avui em noto bastant recuperat físicament. Felicitar a tota l'organització i els voluntaris, que n'hi havien molts, i perque tot i haver-hi més de 800 persones entre les dues curses i la caminada, en cap moment es va veure cap agomeració i vam poder disfrutar d'un gran dia atlètic.                             
   

Cursa Batega al Bac, a Planoles: Un gran començament....fins perdre'm i acabar el 18è.

Primera edició de la cursa Batega al Bac, a Planoles, i les 250 places disponibles exhaurides...les curses de muntanya estan de moda, i amb recorreguts com els d'avui estic segur que enganxaran a molta més gent. Perquè els 17km amb 1400+, a part de molt i molt durs, són espectaculars i de pura muntanya, tot i que en cursa potser no disfrutes prou de les vistes. I això que ahir vaig tornar a patir una de les pitjors coses que et pot passar en cursa: perdre't!!! Uf quina ràbia, quan t´hi trobes comences a maleïr-ho tot, i donar les culpes a tothom, i tens ganes fins i tot d'abandonar...però ara que ja tinc el cap més fred, penso que no passa res, i avui m'he llevat més motivat i amb més ganes que ahir, sobretot pensant en les sensacions dels primers 7km.

       Ahir va toca matinar, sobretot pel tema del canvi d'hora, i abans de les vuit ja era a Planoles, amb temps per anar amb calma a recollir el dorsal i fer un bon cafè,  i poder escalfar una mica tranquilament. La temperatura era bona i feia sol, o sigui que a sortir a córrer amb tires que ja ens escalfaríem ràpid. A les 9 en punt sortiem, i feiem uns primers 2km rapidíssims, primer pels carrers del poble i en baixada, per enllaçar a una pista que ja ens portaria cap a les primeres rampes de pujada. Com en les últimes curses, m'he acostumar a sortir ben endavant, i de seguida em vaig col·locar entre els 10 primers, les cames funcionàven i l'abductor dret que m'havia molestat una mica durant la setmana no es queixava. I de seguida va començar la verdadera pujada, alternant trams de córrer amb alguns de caminar, sempre per una zona boscosa, i fins i tot una zona pedregosa on s'havia de pujar grimpant. Havent passat el km 4, més o menys, m'havia col·locat 7è, veia a 50mts el 5è i el 6è, que anàven junts, i mantenia ums metres de distància amb el que venia darrera meu. Les sensacions eren boníssimes, i amb notava molt fi quan el cami s'enfilava, fins que va passar.....Després d'una bona estona pujant i a l'arribar a una pista on seguiem a l'esquerra, no sé com va passar, però vaig creure que havia de seguir pujant entre els arbres. No tenia la referència visual de ningú, i de cop ja no vaig veure les cintes que marcàven el cami i em vaig veure rodejat d'arbres i totalment desorientat. Vaig acabar de pujar fins una zona de prats d'herba, amb clapes de neu glaçada, i em vaig sentir com si estigués a la dimensió desconeguda. No entenia res i em vaig començar a agobiar i a engegar-ho tot a la merda, com podia ser que m'hagués perdut? Després del desconcert inicial vaig començar a baixar com un senglar, buscant altre cop la pista d'on venia, fins que vaig comenár a veure alguns corredors...per fi!! Anava molt accelerat i volia recuperar l'irrecuperable, sobretot veient avui les dades del Garmin, més o menys vaig perdre 6minuts, tot un món! La pista ens portava a un avituallament, on començava la pujada final fins a La Covil, aqui començàven les plaques de neu glaçada, i de pas les patinades, pujada que s'havia de fer caminant i quan trobaves neu passant per les petjades que hi havien, o sino patinaves i no hi havia manera d'avançar. Vaig anar adelantant alguns corredors fins arribar al cim de La Covil. Despres de coronar el cim baixàvem per uns prats d'herba fins encara la pujada al Costa Pubilla, els dos cim estan molt junts i amb poca estona ja tornava a coronar. I a partir d'aqui ja "només" faltava baixar. I la primera part de la baixada era realment suicida, sobretot al principi, on després de trobar unes primeres clapes de neu glaçada que van provocar que caigués i fes algun cop de cul, venia un tram de baixada realment dreta on havien instal·lat una corda de 200mts per poder baixar sense matar-nos....

I sort de la corda, perquè era realment impossible de baixar. Baixant per la corda vaig atrapar un corredor amb sang al cap, i que em va dir que ja havia sortit un cop volant i que s'agafava la baixada amb calma...Uf, quin perill. Per sort la neu va desaparèixer i es podia tornar a córrer, que d'això es tractava, i faltàven els últims 5 kms fins a Planoles, primer passant per uns prats d'herba fins arribar a un avituallament, i després d'un repetxo baixada molt ràpida i divertida fins arribar a l'alberg de la Figuera, creuar per sobre el riu i per sota la via del tren i afrontar un últim km duríssim: sempre cara amunt per un tram d'escales, on acabaves de rebentar les cames, i després de passar pels carrers del poble una pujada final i més dreta d'escales que et portava a l'arribada. Al final 2h08', 18è, i amb l'incertesa de quina posició final hagués quedat si no m'hagués perdut. 

    En general molt bona cursa, felicitar els organitzadors pel recorregut tant dur i de pura muntaya, i a nivell personal em quedo amb com em vaig trobar durant els primers 7km, amb ganes de continuar millorant i de treure'm el mal gust de boca que em va deixar el lloc final.

                    CLASSIFICACIO GENERAL

Mitja Marató del Congost 2013, 8è classificat: mirant cap amunt!!

                                                              imatge de la sortida de la Mitja
  
    Una altra cursa a la butxaca, i un altre dia on vaig disfrutar molt. Un recorregut molt dur i amb molt desnivell cara amunt, com a mi m'agrada, i tercera carrera consecutiva on puc acabar entre els deu primers. I com que els resultats i les ganes i són, no pots evitar de posar el llistó més amunt i pensar fins on pots arribar....somiar costa poc, i les il·lusions hi han de ser, o sino la vida sera una mica avorrida!!

     La d'ahir era la meva segona participació a la Mitja del Congost, l'any passat ja la vaig fer acabant en 14ena posició, també molt content, tot i que una petita caiguda amb un cop al genoll i una ferida amb un braç van fer que no la disfrutés tant. El dia va començar molt d'hora, ja que la sortida era a les 8, i jo a les 5 ja estava esmorzant...no són hores, però tinc sagrat menjar tres hores abans de començar. Una hora abans, a les 7, començava la Marató, tot i que la sortida es va retrasar una mica per culpa d'un accident a la  C-17, que va fer que molts corredors quedessin atrapats i arribéssin tard a Aiguafreda. Cap a les 8, i després de trotar una mica, anava cap a la sortida, on sobtava trobar-te música dance a tot volum  amb un "speaker" que, tot garrulejant una mica, li donava un aire de discoteca metropolitana de poca monta....no sé, no encaixava gaire amb l'ambient d'una cursa de muntanya. 
      
        I a les 8h10'', la sortida: uns primers metres urbans abans de començar a enfilar-nos per pista, sempre picant amunt, i on ben aviat em vaig col·locar entre els 12 primers. Les sensacions eren bones, i abans d'agafar el primer corriol ja era entre els deu primers, veient els de davant ben aprop. Tocava apretar de valent, trossos corrent, trossos caminant, i notant-me valent i amb ganes de donar-ho tot. Després d'un primer descans enllaçàvem amb un altre tram de pujada, crec que l'any passat no es va fer, i aqui aconsegueixo estabilitzar-me entre els 8/10 primers, intentant apretar al màxim per distanciar els del darrera. Després d'aquesta segona pujadeta, un tram més o menys llarg per pista, primer planejant, i després cara avall, amb el soroll d'un helicòpter que seguia la cursa com a banda sonora, fent un altre tram de baixada més tècnic per corriol, just abans d'enllaçar amb la pujada més llarga del recorregut i que ens portaria a més de 1000mts d'alçada. Durant aquesta pujada m'he anat trobant bé, tenia un corredor bastant jove al meu davant i que pujava molt bé, i junts hem anat pujant fins arribar a dalt, tot i que al final m'ha deixat una mica enrera. També m'ha adelantat en Xavi Prims, va molt fi el malparit, i tot i que ho he intentat, no l'he pogut seguir. Hem començat a baixar i hem passat per un avituallament, on hi havia control de dorsals, aqui ja començàvem a atrapar els corredors de la Marató que anàven al darrera, i aquest és un aspecte que crec que haurien de solucionar. Potser seria millor que els de la Mitja sortíssim almenys 1'5h després que els de la Marató, i aixi no ens molestariem els uns amb els altres. I és que portem ritmes molt diferents. I mentre coincidim en trams de pista cap problema, però quan es tracta de "conviure" en corriols de baixada o de pujada, la cosa es complica i molt. I ahir la part final nostra va ser bastant caòtica, i de fet ho vam estar comentant amb diversos corredors mentre ens dutxàvem. A veure si es pot solucionar.

   Després d'un bon tram de baixada per pista, potser la part més "lletja" del recorregut, la cosa es complicava al desviar-nos per una zona més tècnica i de molta pedra, patinava molt i vaig fer un parell o tres de cops de cul, sense importància, però que et feien reduir bastant la marxa. Arribàvem a un altre avituallament i ja només faltava l'última pujada. Les forces acompanyàvem tot i que m'havia atrapat un corredor durant la baixada, i vam començar junts a pujar per un terreny molt humit i emboscat, adelantant moltíssims corredors de la Marató, que molt amablement ens deixàven passar. Vaig poder deixar enrera el que m'havia atrapat abans, i al km 17 més o menys, començava la baixada final cap a Aiguafreda. Primer per una zona técnica i molt perillosa per la humitat de les pedres, i després per pista. Últim control de dorsal i apretada final. Llàstima que em va tornar a atrapar el corredor que havia deixat enrera a l'última pujada, i no el vaig poder seguir. Entrava als carrers d'Aiguafreda i assaboria els metres finals de cursa, creuant eufòric l'arribada, sobretot al sentir per megafonia el meu nom i la 8ena posició(érem 300!!) de la classificació general.

Cursa dels Gitanos 2013:...5è!!!

3era edició de la Cursa dels Gitanos, a Taradell, i crec que el meu millor resultat en una classificació des de que competeixo, tant en curses per muntanya com en duatlons. I és que de moment, aquest 2013 ha començat molt i molt bé, estic disfrutant com un animal en les curses per muntanya i mica en mica vaig tenint bons resultats, encadenant curses i bons entrenaments, sorprès perquè de moment físicament no estic tenint cap contratemps....que duri!
     
       Avui tornava a ser una cursa puntuable en el campionat social entre el CET i el CAT, i com sempre els CATs estàvem en clara desavantatge numèrica, i sembla que aquesta serà la tònica de tot el campionat. Però què hi farem, ganes de lluitar no ens en falten pas!

      La cursa d'avui començava a 2/4 de 10, un mati fred  però assolellat, i l'opció camiseta de tires ha estat la més encertada. Hi havia l'opció llarga, de 22km, i la curta, de 10, que sortíem simultàniament, a mi no m'agrada gens pels diferents ritmes que portarem uns i altres, i crec que és una cosa que es podria millorar, seria més partidari de dues sortides, encara que fossin separades per pocs minuts.
      
       Els primers 7 o 8kms, molt i molt trenca-cames: pujades curtes, baixades impossibles, salts, corriols amunt, corriols avall...vaja, impossible de portar un ritme, i on les pulsacions anàven a tope i descontrolades, almenys és la sensació que tenia. Un cop ens separem els de la curta i la llarga, la cosa es calmava una mica, passàvem per sota del castell de Mont-Rodon, i després d'una petita pujada baixàvem i feiem la zona més ferestega de la cursa: baixada molt dreta per uns terrissos, una pas per un túnel que canalitza l'aigua per sota d'una carretera, i creuament d'una riera sense poder evitar de quedar amb els peus ben molls...ufff!! Aqui anàvem tres corredors, un del Medina i un de Rubi, i més o menys anàvem al mateix ritme. Després de que el del Medina es parés un moment i el de Rubi s'escapés una mica, vaig quedar solet, rodant una bona estona en terra de ningú fins arribar i creuar el pont del Moli dels Sors, on després de baixar una miqueta tornàvem a enfilar cara amunt per un terreny pedregós. Aqui vaig tenir un incident/anècdota, que m'ha tocat una mica la pera, i és que al creuar per una zona d'esbarzers m'he quedat amb el dorsal arrencat a les mans, i de fet l'he anat portat a la mà dreta fins al final. Coses de córrer per muntanya!! 

     Després d'una pujadeta i baixadeta per corriol, hem anat a parar a un tram de pista molt "pestós", d'uns 1'5km, que se m'ha fet etern, i on m'ha atrapat en Jordi Parareda, compartint km una bona estona. Amb ell hem fet les dues pujades més llargues de tot el recorregut, anàvem bastant igualats cara amunt, però sabia que en els km finals em guanyaria, hi havia molta baixada  i ell era més ràpid. Hem tingut una petit problema amb les marques i ens hem mig perdut (de fet, molta gent s'ha perdut, però bueno....perdonats!), i junts hem arribat a la part més alta de la cursa, cap al km 17, més o menys. Aqui sabia que patiria, ja coneixia el terreny de les dues edicions anteriors, i no m'afavoria gens, primer bastanta pista cara avall, i després més corriol però un terreny ideal per la gent amb més punta de gas. I efectivament, m'ha anat deixant, però de totes maneres he pogut arribar bastant tranquil fins l'arribada, ja que no tenia ningú que m'amenacés per darrera, aconseguint aquest 5è lloc que m'ha deixat molt i molt content. 
      
                                                  CLASSIFICACIÓ 
  

                                                               foto familiar dels CATs

Cursa hivernal de Campdevànol, 9è classificat.

Després d'un parell de caps de setmanes sense competir, ahir tornava a posar-me un dorsal per córrer la Cursa Hivernal de Campdevànol, de 15'5km i amb més de 800mts de desnivell positiu. I la veritat és que no podia haver anat millor. Sobretot tenint en compte que vaig acabar el més de gener bastant tocadet de cames, després d'un desembre i un gener amb moltes curses. Fins i tot vaig haver de tornar a posar-me a les mans del meu fisio de confiança, en Marc Capdevila, que per sort em va tornar a deixar com nou. I molt content també, de veure com mica en mica torno a posar-me més a tò físicament, recuperant una mica el meu pes habitual, i encadenant uns bons entrenaments, tant corrent com en bici. Això si, des de mitjans de novembre que no toco la btt....
  
   La d'ahir era la segona cursa puntuable del campionat social entre el CAT i el CET, i la veritat és que els del CAT estàvem en clara desventatja, crec que érem 6 per uns 22 del CET. Del CAT allà ens vam trobar amb en Marc Vilaregut, Anna Macià, que va guanya en categoria femenina, en Xevi Delgado, Edu Mas...i vam donar tota la guerra que vam poder! El recorregut de la cursa era bàsicament una primera part d'uns 6/7km de molta pujada, arribant fins a uns 1300mts d'altitud, per encarar una forta baixada combinant pista amb zones més tècniques, i amb una parell de bons repetxons cap al final, abans d'encarar la baixada final fins a Campdevànol. La sortida va ser un pèl més lenta que en altres curses, o això em va semblar, i durant bastanta estona veia el grup del davant, que formàven uns 6 o 7 corredors. Jo estava situat en un grupet de quatre, que ens anàvem alternant posicions. Després dúns primers dos km d'alternar pujada amb algun tram de pista, ja començavem a enfilar per tot de corriols cara amunt. Les cames responien, i vaig aconseguir atrapar un parell de corredors dels de davant. Després de passar per una ermita afrontàvem la part més dura de la pujada fins arribar al punt més alt, on hi havia un avituallament, i vaig aprofitar per veure i prendre'm un gel. En aquell moment crec que anava el 7è, i sabia que la part més dura ja estava, faltava patir una mica en la baixada. Ens haviem reagrupat quatre corredors, tot i que en la primera part de la baixada, amb més pista, notava com els deixava una mica enrera. Després ja començaria la zona més tècnica, on un parell de corredors em van atrapar i vam baixar més o menys junts fins arribar al primer dels dos repetxons que faltàven. I déu n'hi do de la duresa del primer! Una desnivell molt fort i caminant com podia fins arribar a dalt. Vaig aconseguir deixar enrera els companys de viatge, i seguir per una zona boscosa de baixada, tot de corriols ràpids de baixada, fins arribar al repetxó final. Les forces ja no eren les mateixes i veia com un parell de corredors m'anàven atrapant. Vaig arribar a dalt de la pujada i només faltàven uns 3km per acabar, tots de baixada, però no vaig poder defensar el 7è lloc i em van superar els dos corredors que veia durant l'última pujada. Una llàstima, però content de totes maneres per la 9ena posició final, d'uns 200 participants.  

     I ara vindrà la Cursa dels Gitanos de Taradell, el dia 3 de març, són 22km molt trenca-cames, i on espero haver afinat una mica més la forma, a veure si continuo en aquesta progressió i puc continuar millorant les meves classificacions.

 CLASSIFICACIONS  DE LA CURSA DE 15KM