03 de març 2013

Cursa dels Gitanos 2013:...5è!!!


3era edició de la Cursa dels Gitanos, a Taradell, i crec que el meu millor resultat en una classificació des de que competeixo, tant en curses per muntanya com en duatlons. I és que de moment, aquest 2013 ha començat molt i molt bé, estic disfrutant com un animal en les curses per muntanya i mica en mica vaig tenint bons resultats, encadenant curses i bons entrenaments, sorprès perquè de moment físicament no estic tenint cap contratemps....que duri!
     
       Avui tornava a ser una cursa puntuable en el campionat social entre el CET i el CAT, i com sempre els CATs estàvem en clara desavantatge numèrica, i sembla que aquesta serà la tònica de tot el campionat. Però què hi farem, ganes de lluitar no ens en falten pas!

      La cursa d'avui començava a 2/4 de 10, un mati fred  però assolellat, i l'opció camiseta de tires ha estat la més encertada. Hi havia l'opció llarga, de 22km, i la curta, de 10, que sortíem simultàniament, a mi no m'agrada gens pels diferents ritmes que portarem uns i altres, i crec que és una cosa que es podria millorar, seria més partidari de dues sortides, encara que fossin separades per pocs minuts.
      
       Els primers 7 o 8kms, molt i molt trenca-cames: pujades curtes, baixades impossibles, salts, corriols amunt, corriols avall...vaja, impossible de portar un ritme, i on les pulsacions anàven a tope i descontrolades, almenys és la sensació que tenia. Un cop ens separem els de la curta i la llarga, la cosa es calmava una mica, passàvem per sota del castell de Mont-Rodon, i després d'una petita pujada baixàvem i feiem la zona més ferestega de la cursa: baixada molt dreta per uns terrissos, una pas per un túnel que canalitza l'aigua per sota d'una carretera, i creuament d'una riera sense poder evitar de quedar amb els peus ben molls...ufff!! Aqui anàvem tres corredors, un del Medina i un de Rubi, i més o menys anàvem al mateix ritme. Després de que el del Medina es parés un moment i el de Rubi s'escapés una mica, vaig quedar solet, rodant una bona estona en terra de ningú fins arribar i creuar el pont del Moli dels Sors, on després de baixar una miqueta tornàvem a enfilar cara amunt per un terreny pedregós. Aqui vaig tenir un incident/anècdota, que m'ha tocat una mica la pera, i és que al creuar per una zona d'esbarzers m'he quedat amb el dorsal arrencat a les mans, i de fet l'he anat portat a la mà dreta fins al final. Coses de córrer per muntanya!! 

     Després d'una pujadeta i baixadeta per corriol, hem anat a parar a un tram de pista molt "pestós", d'uns 1'5km, que se m'ha fet etern, i on m'ha atrapat en Jordi Parareda, compartint km una bona estona. Amb ell hem fet les dues pujades més llargues de tot el recorregut, anàvem bastant igualats cara amunt, però sabia que en els km finals em guanyaria, hi havia molta baixada  i ell era més ràpid. Hem tingut una petit problema amb les marques i ens hem mig perdut (de fet, molta gent s'ha perdut, però bueno....perdonats!), i junts hem arribat a la part més alta de la cursa, cap al km 17, més o menys. Aqui sabia que patiria, ja coneixia el terreny de les dues edicions anteriors, i no m'afavoria gens, primer bastanta pista cara avall, i després més corriol però un terreny ideal per la gent amb més punta de gas. I efectivament, m'ha anat deixant, però de totes maneres he pogut arribar bastant tranquil fins l'arribada, ja que no tenia ningú que m'amenacés per darrera, aconseguint aquest 5è lloc que m'ha deixat molt i molt content. 
      
                                                  CLASSIFICACIÓ 
  

                                                               foto familiar dels CATs

2 comentaris:

  1. Felicitats Carles, disfruta-ho!! estàs fet una bèstia...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies Toni!! Doncs la veritat es que ho estic disfrutant molt, ara a per la pròxima!!

      Suprimeix