Quan un dia, mirant el calendari de curses a Runedia, vaig veure que a un poblet que no em sonava de res, feien una cursa de muntanya de 23km i 1300 de desnivell, vaig pensar que seria un recorregut ideal per tornar a disfrutar competint. I ho vaig encertar. I apart de la distància i el desnivell, una zona desconeguda per mi: la serralada litoral, sense massa alçada però un terreny ideal per disfrutar corrent, amb una infinitat de corriols molt i molt xulos de fer i de patir, tant pujant com baixant.
Després d'haver corregut la setmana passada a Aguilar de Segarra, 16'5km del circuit ARCS, d'Anbaso, vaig intentar recuperar al màxim les per arribar al diumenge fresc de cames, i vaig pedalar més que no pas córrer, recuperat del tot ara si, de l'esguinç al pit que em vaig fer a la duatló de Puig-Reig. Després d'un mes, ja tocava. La cursa començava prou aviat, a les 9, i per sort la temperatura era molt agradable, uns 11 o 12 graus, o sigui que res de tèrmiques, la samarreta del CAT sense tires i a preparar-se per suar. Tot i ser la primera edició, cal dir que l'organització va estar molt bé. Servei de guardaroba, massatges al final, dutxes a tocar de l'arribada, un bon entrepà de botifarra i cervesa fresca. Felicitats i a intentar superar-se l'any vinent.
Després d'escalfar una miqueta pels carrers del poble i veure una mica l'ambient "trailrunero" que es respirava, els 300 valents inscrits ens vam anar col·locant a la sortida per esperar el moment de començar. I a les 9 en punt, un coet i a córrer. Els primers metres passaven pel mig del poble, uns carrers amb molta pujada i que ja van estirar molt el grup del davant. Jo vaig intentar sortir ràpid, no sabia gaire què em trobaria però sabia tenia unes 6 o 7 petites pujades, no molt llargues, perquè de fet la cota màxima del recorregut no arribava als 500 metres. Després d'un primer tram per pista ja van començar els corriols de pujada i una mica de tap, uns quants corredors al davant que potser em frenaven una mica però tampoc em volia tornar boig per adelantar, quedava molta cursa. Després d'arribar a una pista més ample vaig anar guanyant posicions, fent alguna baixada ràpida per uns corriols on vaig disfrutar com una nen. Ens haviem quedat un grupet d'uns tres o quatre corredors, tot i que mica en mica em van deixar enrera en un tram llarg de baixada per pista, i com em sol passar sovint, vaig quedar una mica en terra de ningú, corrent una bona estona en solitari. El terreny tornava a guanyar alçada, i després d'una zona realment dura amb una pujada amb molt desnivell i molt tècnica, s'arribava a la zona més alta del recorregut. Aqui hi havia un avituallament, on vaig intentar menjar una mica i hidratar-me, prenent el primer gel. Començàva una baixada bastant llarga, primer fent tot de "paelles" entre vinyes, terreny pedregòs però divertit, i després per pista més ample. Després d'una bona estona baixant, dos corredors em van atrapar pel darrera, ens vam agrupar, i vam atrapar un corredor que teniem al davant. De fet, erem del 6è al 9è. Faltava la traca final, aproximadament al km 17 començava una altra bona pujada entre arbres i arrels. En les pujades normalment guanyava una mica d'avantatge, tot i que quan tornàvem a baixar m'atrapàven. Ja només quedava la sorpresa final. Quedàven 3km i la última pujada, s'havia d'arribar a les runes d'una mena de torre medieval, i la pujada era per fer-la grimpant una mica i acabant de donar lo poc que quedava. Molt autèntica la claca que hi havia a dalt d'aquest lloc, gent disfressada i amb tambors tot animant, que després de dues hores patint era molt agraida. I ja només faltava baixar. Primer per una zona molt tècnica, on vaig tenir alguna petita relliscada que quasi em fa volar pel davant, i després per una pista molt ràpida, on vaig acabar de perdre un parell de llocs per la meva falta de velocitat....espero millorar-ho! Arribava al km 23 i encara no veia les cases del poble, un altre petit tram emboscat i ara si, arribant a Santa Maria de Martorelles amb el Garmin marcant 23'9km amb un temps de 2h16',i arribant en aquesta novena posició que m'ha tornat a apujar la moral pels núvols.
Doncs com a resum final, felicitar molt i molt a l'organització de la cursa, vaig disfrutar moltíssim de la duresa del recorregut, molt trenca-cames, i que em farà acabar aquest any 2012 una mica negre, amb ganes de començar el 2013 a tope. I no sé, a nivell competitiu, el cos em demana curses de muntanya, potser encararé aquest any a continuar millorant-ne els resultats, sempre que les lesions em respectin, que de moment sembla que si.
CLASSIFICACIÓ
Han passat tres setmanes des que es va acabar, a Puig-Reig, el circuit de duatlons de Terra Endins. Uns dies marcats per una petita lesió que em vaig fer al caure amb la btt, a Puig-Reig, i que en un principi em feia pensar que m'hauria trencat o fisurat alguna costella, tenir un dolor molt fort en un costat del pit, a sota el cor, i que per sort "només" és un petit esguinç. Això si, és molt dolorós i he patit bastant per dormir i a la feina. I a nivell esportiu, pedalant bé, però corrent em produia una sensació com de flato i que a l'apretar augmentava fins al punt de fer-me acabar trotant i gràcies. Antiinflamatoris i repòs em van dir. Lo primer si, de repòs no gaire...
I apart d'estar tocat físicament, mentalment també he estat "lesionat"... De fet, porto ja unes quantes setmanes no gaire fi, a vegades s'ajunten masses coses i el coco no és capaç de digerir-les totes. A petits problemes a nivell personal, s'hi ha de sumar la frustració per no haver fet un salt de qualitat en totes les duatlons en les que he participat, potser pensava que aquest any seria molt millor i al final m'he vist una mica com l'anterior. Potser ja estic al meu sostre? potser si, però jo crec que tinc marge de millora. I ara queden les duatlons de muntanya de la FCTRI, però no estic gaire motivat per fer les que queden de la Lliga.
I per canviar d'aires i fer créixer la motivació, acabaré l'any corrent alguna cursa de muntanya, com la d'ahir, per veure si canvio la dinàmica negativa i puc començar el 2013 amb la moral ben amunt. Ahir vaig córrer a Aguilar de Segarra la segona d'un total de 5 curses de muntanya que es fan a la Catalunya central. Són curses d'uns 15km i amb bastant desnivell, formen part del circuit ARCS d'Anbaso, i crec que apart de la d'ahir, en correré un parell més. Ahir no em vaig marcar cap objectiu concret, només intentar disfrutar al màxim i veure si les molèsties de l'esguinç al pit em deixàven córrer amb normalitat. Vaig aconseguir fer la cursa sense masses molèsties tot i que vaig patir molt, fins i tot a les pujades que és on normalment disfruto més. El recorregut bastant bé, amb un parell de pujades fortes, una al castell de Castellar, i una cap al final totalment vertical on s'havia de grimpar una miqueta. Potser em va sobrar una baixada bastant llarga i molt pistera que és on em vaig notar més tou. Al final vaig poder acabar el 24è d'uns 220 participants, tot i que el resultar era el de menys. El d'ahir va ser un bon entrenament per la mitja marató de muntanya de Santa Maria de Martorelles, "LANEORURAL", que es disputa el diumenge que ve. Són 23km i 1300 de desnivell positius. O sigui que la cosa promet..
. 
.........
EQUIPÀS!!!......
Tercera setmana consecutiva competint, no ho havia fet mai encara, aquest cop a Tavèrnoles, cinquena del circuit de Duatlons de Terra Endins i primera de la lliga de clubs de la Federació Catalana de Triatló. Com sempre que comença el circuit de duatlons de la FCTRI, molt nivell, i toca retrocedir unes quantes posicions a la classificació general, però és el que hi ha... De totes maneres, ahir vaig acabar més content sobretot per tal com em vaig trobar pedalant.
Portava molts dies donant-li voltes a lo malament que ho passava quan tocava agafar la btt i apretar: molt mal de quàdriceps i la sensació que volia i no podia. I a sobre, la setmana passada a Tona es va ajuntar el mal de cames amb el fet de perdre'm i acabar en una molt discreta 22ena posició. Res, setmana de donar voltes a les coses, què carai falla, amb la moral per terra, i analitzant què podia cambiar. Després de donar-hi moltes voltes, decideixo enfocar l'entrenament previ a la duatló d'ahir d'una altra manera. Si fins ara arribava a les curses amb uns dies molt i molt suaus, aquesta darrera setmana he fet sortides més exigents, tant corrent com pedalant, i només divendres i dissabte de rodatges més suaus. I sembla que m'ha funcionat! Potser realment em faltava arribar amb una mica més de "xispa" a les cames. I sens dubte que també em falten més hores de btt. Ja vaig dir que aquest any he fet molta carretera i poca btt, i és una cosa que no em pot tornar a passar.
Ahir a Tavèrnoles, molts CATs: Xic, Marc Camara, Quim Comas, Xevi Codony, i en Victor Panyella, nou fitxatge. La veritat és que s'agraeix molt el fet de córrer amb tant companys d'equip, a veure si en pròximes curses podem coincidir un altre cop. I pel que fa a la cursa en si, jo ja sabia que patiria molt corrent. Primer eren 5km. Sortida a tope per una rampa infernal, i jo traient el fetge per la boca i sense acabar de trobar-me bé. Mica en mica en Xic es va distanciant, i darrera seu en Xevi Codony. Jo faig una bona part del recorregut amb en Marc, i arribem junts a la zona de transició. Ara tocava 20km de btt. Dimarts passat vaig seguir el track del recorregut de l'any passat i ja sabia el que em trobaria, tot i que al final ha sigut una mica diferent. Això si, ahir vam trobar més fang. Els primers km. ja piquen cara amunt, i sembla que les cames van millor. Atrapo en Xic i em diu que ha punxat, li comento si necessita res però té bastant clar que haurà d'abandonar...llàstima! Al cap de poc atrapo en X.Codony, i després d'anar una mica a roda l'adelanto, tot i que sempre anem bastant junts, tant sols va uns metres pel darrera. Després d'una rampa infernal per una pista que no s'acaba mai, arribem a sota els Muns, on comencem a baixar per tornar a enfilar per una pista molt i molt enfangada, impossible de pujar pedalant en algun petit tram. Ara si, toca baixar, i després d'un altre petit rapetxó fem un corriol molt divertit de baixada però que estava molt moll, i a on era fàcil de patinar i caure. Sortim a una zona de baixada més pedregosa, i en un petit "despiste" amb menjo tontament un arbre, amb un petit cop al deltoides esquerra, que avui encara em molesta. Al final sortiem a una pista que ja ens portava ràpidament a la zona de transició. Intento fer el canvi ràpid, a veure si puc adelantar algun lloc, i veig que en Xevi Codony no ve ( després em diria que havia tingut una petita caiguda al corriol de baixada). Començo a córrer els 2'5km que falten, meitat de pujada i meitat de baixada pel mateix cami, i em vaig creuant amb tots els primers classificats. Jo em noto millor que durant el primer tram de córrer, i adelanto uns 4 o 5 llocs, acabant amb 36ena posició i un temps de 1h40'.
Ara si que la setmana que ve descansaré, i el dia 18 suposo que faré la duatló de Puig-Reig, la última del circuit de Terra Endins. I en quant a les de la lliga de clubs de la FCTRI, ja veurem quines faig. Intentaré buscar les que més m'agradin sobretot en els trams de córrer, jo necessito més km i més desnivell!!!
Tot i les pèssimes previsions meteorológiques que, francament, em feien pensar que avui no hi hauria duatló a Taradell, al final si que s'ha pogut disputar i amb un temps més que acceptable: molta aigua a tot arreu, això si, però amb una bona temperatura i només amb una mica de pluja durant la primera part del tram btt. En quant a la meva cursa, avui no m'he acabat de trobar còmode enlloc, ni corrent ni pedalant.
Al primer tram de córrer, d'uns 10km, anava bastant feixuc, em notava pesat i poc àgil. Hem pujat fins l'Enclusa, passant pel castell de Taradell, un terreny dur i quasi sempre cara amunt, i després ja venia la baixada altre cop fins a Taradell, amb una primera part més tècnica que després es convertia en pistera, on he trobat a faltar un punt de velocitat...s'haurà de millorar!!
Després ja venia la btt. Dimarts vaig fer un reconeixement del que va ser el recorregut del 2011, però aquest any l'havien canviat una mica, sobretot la part central. En general molt més tècnic, que sumat a l'aigua i el fang de tot arreu el feia molt dur i exigent, confesso que he patit bastant! He tingut un parell de caigudes/patinades sense importància, suposo que com molts altres corredors, i un soroll de la roda del davant tocant el disc del fre m'ha acompanyat tota l'estona, i la veritat és que m'ha posat bastant nerviós. Al final he arribat a la zona de transició havent perdut tres llocs respecte el primer tram. I ja només faltaven els 2km finals a peu, on he mantingut un petit "duel" amb en Jordi Font del Triatló Lluçanès. Ell m'havia adelantat a la part final de la btt, i jo l'he atrapat quan hem començat a córrer, en una primera zona de pujada. Però després tornàvem a baixar i ens endinsàvem pels carrers de Taradell, primer amb molta baixada per una zona d'asfalt, on el Garmin em marcava que corriem a 3'25''/3'30, i jo no hi estic gaire acostumar a anar aquests ritmes. Quan faltàven uns 300mts per l'arribada i amb un carrer que picava amunt, he vist clar que no l'hi podria disputar el lloc, arribant al final amb aquesta 15ena posició.
Francesc Freixer, Gabriel Crosas Salvans i Marc Clapés, el podi d'avui.
En general content del resultat final, potser esperava més del primer tram de córrer, tot i haver marcat el 12è temps parcial, i conscient que m'he de posar les piles amb la btt, que aquest 2012 l'he tingut una mica abandonada i veig que em falten hores i tècnica a l'hora de pedalar. I ara suposo que la setmana que ve aniré a la duatló de Tona, l'any passat no la vaig fer i si no hi ha res de nou allà estarem.
Ah! I atenció a la duatló de Taradell del 2013, que sembla que promet! Ja vaig veure la pàgina de la federació catalana de triatló, tot repassant el calendari del 2013, que a la de Taradell li deien duatló "d'alta muntanya". Jo no ho acabava d'entendre, però avui parlant amb en Marc Clapés ja m'ho ha aclarit: l'any que vé es pujarà al Matagalls, fent la zona de transició a la Font Pomereta. O sigui que l'any que vé, la duatló de Taradell marcada amb vermell al calendari!!
Ahir vaig participar en la XV edició de la duatló de Queralbs, segon cop que hi participava, i realment estic molt content de com va anar el dia, sobretot després de rebaixar tots els temps parcials i la posició final de la classificació, fent el 13è millor temps del tram de córrer. L'únic que no em va deixar satisfet va ser la pujada amb btt fins a Fontalba, molt lenta, però per un motiu molt clar, que ara explicaré.
El dia començava molt dora, i a les 5 em llevava i esmorzava, tenia ganes d'arribar ben aviat a Queralbs. L'any passat vaig arribar justet, i em vaig trobar que havia de sortir des d'una posició molt retrasada i que em va fer perdre molt temps a la sortida. Ahir no volia que em passés, i abans de les 7 ja arribava. Agafar els dorsals i aparcar. Aparcar justet, perquè a aquella hora ja estàven els pàrquings a tope. Quan ho vaig tenir tot apunt, i després de deixar la bossa per la zona de transició, ja em vaig dirigir cap a la línia de sortida per agafar un bon lloc. Gran error! Tot just eren dos quarts de vuit i faltava mitja hora per sortir. I sense escalfar, pujant cara amunt....Va passar el que havia de passar. A les 8 en punt es donava el tret de sortida (mai millor dit perquè van disparar amb una escopeta..), i tothom com bojos arrencant i agafant un bon lloc a la carretera. Els primers metres van ser de començar a notar sensacions, intentar agafar un bon cop de pedal. Semblava que ho aconseguia, però de cop i volat, quan deviem portar uns 3 o 4kms, un mal de quàdriceps impressionant em va començar a fer baixar el ritme, i veia com mica en mica anava perdent posicions. Mica en mica em vaig anar resignant i esperant l'arribada a la zona de transició, almenys intentar arribar sencer i després ja apretaria. Al final arribaria a dalt en el lloc 37, molt discret, amb una mica menys d'una hora.
Deixo la bici i faig el canvi de vambes, i penso: ara gas!! Bec una mica i menjo una barreta, i començo a trotar direcció al Puigmal. Ahir per sort no bufava el vent, i la temperatura era ideal, i mica en mica començo a adelantar corredors. Les cames, ara si, ja estan al punt, i faig una pujada realment ràpida, arribant a dalt el Puigmal amb uns 50 minuts. A dalt bufa una mica de vent, suportable, i faig una parada per tornar a beure i menjar una miqueta. Sóc molt constant parant i bevent a tots els avituallaments, l'any passat vaig tenir moltes rampes després de Nuria i vull anar ben hidratat. Ara toca baixar. Fins a Nuria hi ha uns 900mts de desnivell de baixada, i a mi em fan respecte, sobretot després de la lesió al tendo d'Aquiles que vaig tenir entre maig i juny, i que quan tinc molt desnivell de baixada em fa anar amb molt de compte. La primera part és la pitjor, amb molta pedra, i després ja es fa més bé, tot i que no vaig arriscar gens. Per sort, no tenia ningú que m'apretés per darrera. Només vaig compartir la baixada amb un corredor, que em va passar uns metres, tot i que després de Nuria el vaig deixar enrera i ja no em va atrapar. Abans d'arribar a Nuria si que vaig tenir una mica de crisi, però per un tema de necessitats fisiològiques..pensava que hauria de parar i tot! Al final, però, van anar desapareixent i vaig poder aguantar-me, però per un moment ja em veia amagant-me i fent el que havia de fer...que malament que es passa!!
Arribava a Nuria, un altre cop avituallament, em prenc un gel, i a esperar que no m'entrin les temudes rampes. Però res de res, comença altra cop la pujada i em noto molt i molt bé, pujo corrent, i vaig controlant que no m'atrapi ningú. A davant no veig cap corredor, i només em centro en apretar i que no m'atrapin per darrera. Mica en mica ja veig les bicis a la zona de Fontalba i continuo apretant, arribant amb 2h47'. Ja només falta baixar. Com que veig que no tinc ningú apop, fins i tot carrego amb la bossa de les vambes, així no m'hauré d'esperar a que les baixin. Faig una baixada bastant lenta, no arrisco gens, tinc tota la pista per mi i no m'he de barallar amb cap corredor per disputar cap lloc, i arribo a Queralbs amb les 3h3' i la 19ena posició final. Un bon pica-pica a la plaça i cap a casa.
Al final molt content, disfrutant molt i molt de la muntanya, i ara suposo que particiaré a la duatló de Taradell, el dia 21, i que l'any passat em va agradar molt.
Un any més,i ja en van tres, ahir vaig participar a la duatló de Bellmunt, sens dubte la duatló més espectacular, on disfruten a parts iguals tant els corredors com el públic, i és que l'ambient que s´hi viu és molt i molt intens. L'edició d'aquest any l'afrontava amb molts dubtes, sobretot perquè havia corregut poc per muntanya i no sabia com em respondrien les cames.Al final, però, prou content de com em vaig trobar.
Ara que he anat analitzant tota la cursa, puc dir que he trobat molts paral·lelismes, masses, en l'edició de l'any passat, tot i que per sort he acabat millor, ja que el 2011 vaig punxar i vaig arribar com vaig poder. D'entrada, repetia dorsal, el número 11, primera coincidència. En el primer tram de pujada de bici feia 36 i pocs segons, i l'any passat també 36 i no masses segons. En el tram de córrer també vaig fer el mateix temps, 1h16, i també va donar la casualitat que corrent em van dir que anava en 13ena posició, cosa que l'any passat també va passar....I la última coincidència, l'any passat va ser agafar la bici per començar la baixada i vaig sortir volant per davant al tram emporlanat, fent-me una rascada al genoll. Aquest any, va ser agafar la bici per baixar i a la segona paella de baixada patinada de la roda del davant, i caiguda molt tonta amb una bona rascada i trompada al braç, sumat a un fort cop i rascada a la cadera. Interiorment vaig pensar, ara ja només et falta punxar i ja podem plegar....Per sort, vaig poder acabar una mica més dignament.
Fent un petit resum de la meva cursa, dir que en el primer tram de bici vaig marcar el 18è millor temps, tot i que pensava que podria pujar una mica més ràpid. Molt ofegat als primers km, recuperant-me una mica a l'arribar al tram d'asfalt. Dels 11'5km del tram de córrer, dir que en els primers km vaig anar molt sol, adelantant alguns corredors a la primera baixada, i després corrent força estona darrera en Marià Novellas, i després amb en Josep Ito, que al final em va deixar. També cap al final em va atrapar i adelantar en Xavi Prims, que anava com una moto, i vaig acabar d'apretar fins a la transició per no perdre cap més lloc, arribant-hi diria que en 13ena o 14ena posició. I aqui va arribar el meu petit calvari. Com he explicat més amunt, només sortir vaig caure i tot va canviar. Apart de les ferides, al tornar a intentar pedalar vaig veure la cadena sortida i girada i la vaig posar com vaig poder. A sobre, el canvi fallava i la cadena anava on volia...I va tocar baixar per les fulles, jo ja anava totalment descentrat, i vaig fer la baixada més patètica per aquesta zona que recordo. Jo ja sóc dolentot en les baixades tècniques, i anava tant insegur que de seguida vaig posar peu a terra. Després va venir el tram més ciclable però plè de pedres, i vaig continuar baixant fatal, em va adelentar en Guillem López i algu més, fins arribar a la pista més bona que baixa per Forat Micó. Ja només faltava travessar la riera unes quantes vegades, i arribar a Sant Pere. Just quan anava per travessar el pont de pedra, vaig sentir una veu que m'era familiar, era en Xic!!.. tot i que havia patit una mica pujant amb la bici, havia fet una remuntada espectacular corrent(10è millor temps parcial), i vam acabar d'arribar junts fins a Sant Pere.
Al final content de 2/3 de la cursa, llàstima que em sobrés la part final. Avui estic molt xafadot, em fa mal la rascada del braç i el tinc una mica inflat, així com la cadera, que també la tinc adolorida. Tocarà uns dies suaus per recuperar una miqueta. I a veure si participo a la duatló de Queralbs, el 7 d'octubre, crec que em pot anar bé.
Molt bé tots els CAT's: Nuria Fernandez, Francesc Molas "Xic", Marc Camara i en Toni Font. Faltem en Xevi Codony i un servidor.
Comencem el setembre, i ja tenim aqui una altra temporada de duatlons de muntanya. Com els tres últims anys, inici a Sant Feliu Sasserra, duatló que de fet és un punt d'inflexió per mi en molts aspectes: últim dia de vacances, em torno a posar un dorsal després de més de tres mesos, torno a fer una duatló després de més de mig any... Aquest estiu he pedalat molt per carretera i corregut poc, i a baixa intensitat, i ara toca apretar una mica més i fer més km de btt.
Com sempre, la de Sant Feliu és una duatló que em fa patir, sobretot amb la btt, i és que els 22'5km de bici són dels més tècnics que et pots trobar competint per aquestes terres. Aquest any, per culpa dels incendis del juliol passat, només hi havia una transició, i es corrien 9km i després els 22'5 de bici. Una pena els metres que hem corregut i pedalat per zones cremades...
En general, puc dir que m'he trobat amb poca xispa a les cames, molt temps sense cap tipus de competició a les cames, i es nota. El tram de córrer molt xulo, sempre corrent per molt de corriol, i amb molt puja i baixa, sense anar gaire fi però intentant arribar sencer a la transició per apretar amb la bici. Content de que avui les meves eternes molèsties del tendó d'Aquiles i la "cintilla iliotibial" m'han respectat, i almenys avui he acabat sencer...veure'm demà com m'aixeco!!
Després d'una transició penosa, tocava pedalar, intentant recuperar alguna posició, però de seguida he vist que no seria gens fàcil. Al contrari, m'ha passat alguna bala pel costat que m'ha desmoralitzat una mica. Però jo anava a lo meu, avui era un primer contacte amb la competició i preparar-me sobretot per la setmana que ve a Bellmunt, on trobaré un recorregut més de les meves característiques i on espero estar més endavant....ja veurem! La primera meitat del recorregut anàva alternant pista i corrioles de baixada, tots ciclables, travessant algun petit rierol, i on m'he estabilitzat en una posició sense ningú al davant ni al darrera. Després d'arribar a la zona més elevada, tocava la baixada més llarga i tècnica, aqui si he hagut de posar peu a terra en més d'una ocasió, i és que quan no coneixes el terreny, més val no arriscar i sortir volant pel davant. Tots aquests km eren d'autèntica btt, d'aquells que es disfruten, vaja: zones molt emboscades, petits graons ciclables, eslàlom entre arbres, alguna baixada per mi impossible...per gaudir de la bici, tot i la meva més aviat poca tècnica.
Al final he arribat en la 18ena posició, discreta, però que avui l'important era agafar la xispa que et dóna el competir, ja vindrà Bellmunt, Queralbs...llocs on espero disfrutar una mica més, tot i que avui també m'ho he passat molt bé. Felicitar la gent de San Feliu, tot el recorregut molt ben senyalitzat i passant per zones que et fan gaudir de la competició.
