Ruta de les ermites,coi de fre del davant!!

amb l'Ernest,apunt de sortir
l'Ernest i en Grau,companys de viatge

Hi ha dies que valdria més quedar-se a casa,però al final acaben sent dies on tens la impressió d'haver superat un nivell,i avui crec que n'he superat un,si més no mental.Després d'haver sortit divendres i veure com no hi havia manera d'ajustar el fre del davant,avui,que he fet la ruta de les ermites de Sant Hipòlit,creia que abans de sortir ho podria solucionar...i no ha sigut així.M'he llevat més d'hora,a veure què podia fer,i nanai.En fi,agafo i em dirigeixo cap a Sant Hipòlit,pel dret,i el soroll és increïble,és com si anés pedalant i frenant,però no desespero.Després de la inscripció,continuo remenant fins que arriben en Grau i l'Ernest,amb un col.lega,i arribem a la conclusió que toquen pastilles noves,no hi ha res a fer....

Doncs res,comença la pedalada que havien de ser 65kms(84 des de Roda i m'han sortit 18oomts de desnivell)i el soroll és persistent,fins i tot la gent gira el cap per mirar què carai passa.Decideixo parar un moment,torno a treure la roda i a posar-la i millora,una miqueta.En fi,que estic últim,al nivell del cotxe escombra.Aquí decideixo aïllar-me de tot,i començo a tirar i tirar,necessitava descarregar mala llet,i anem passant gent i més gent,em diu l'Ernest que què carai passa,tan motivat!Després de bastanta pista cara amunt i algun corriol divertit de baixada hem arribat fins a l'esmorzar,on l'Ernest decideix fer la curta(la família!!!)i ens quedem en Grau i jo sols.Erem a l'alçada de Santa Llúcia de Sobremunt i anàvem direcció Sant Boi,per pistes amples,quan he enganxat una rodera profunda ....i plaf!!!Caiguda tonta i vaig a parar a unes herbes d'un camp.Per sort res de res,tot al seu lloc,no m'he fet mal,fins i tot sembla que desapareix el soroll del fre...però no,ja hi torna.Grrr!!!Després d'una petita volta i tornar a passar per Sant Boi,passem pel roure de la senyora,arbre monumental incrïble.Aquí anem baixant i baixant,agafem un sender de PR,i després de travessar un camp i creurar una riera,comença el que per mi ha set el tram més dur.Primer una pista més o menys ample,però molt irregular i amb pedres,que pujava i pujava...Travessem la carretera de la Trona,i comença un corriol més estret,primer puja i baixa,trobem bassals que ens obliguen a baixar de la bici(ara s'ajunta el soroll del fre amb la cadena enfarregada...)i després puja i puja....tram molt erosionat i que amb les forces justes es feia molt dur.Arribem altre vegada a on hem esmorzat,avituallament,i ara ja planejem,petita baixada pels volts de Sant Martí Xic,uns repetxonets,i ara si,avall i avall fins a Sant Hipòlit.

Hem arribat a la 1,després d'havert sortit a les 8h15'.Un mallot molt xulo de regal,felicitats pel recorregut. Ara em tocarà portar la bici a arreglar,lo d'avui ha sigut increïble.Al final,creia estar patint més psicològicament pels sorollets que no pas físicament,però segur que m'haurà servit.