Cursa de muntanya de Sant Amand, 24è classificat: quan el patiment és al baixar!!

Després d'un temps sense publicar res,(potser una mica de mandra..) torno a escriure quatre ratlles per fer una petita crònica de la meva primera participació a la cursa de Sant Amand, a Ripoll, de 22'6km i un desnivell positiu de més de 1300mts. L´ultima cursa que havia fet era la del Roc Gros, i pel mig també vaig participar en una duatló a Torroella de Montgri, tot i que vaig abandonar per una punxada que no vaig poder arreglar. 
        La d'ahir era una cursa que, tot i que dura, creia que em podia anar bé, sobretot per la molta pujada que hi havia i que s'adapta molt a les meves característiques. El que no vaig calcular, va ser que sempre que puges molt amunt, has de tornar a baixar, i en el cas d'ahir...molt! I el tema de les baixades molt llargues i tècniques no és precisament el meu fort, i sino que l'hi diguin al meu tendo d'Aquiles dret, que sempre acostuma a ser el més perjudicat.
      I la cursa de sant Amand és això: primer puges molt, i després baixes molt. El que si que tenia clar, és que volia córrer amb cap i no apretar massa al principi, normalment m'emociono massa al pujar i això em passa factura. Per sort , el dia estava ennuvolat i com a mínim no hauria de patir calor. A les 9 en punt sortiem uns 150 corredors, i de seguida a tope pels carrers de Ripoll per buscar les primeres rampes. Els del davant surten com motos i jo agafo un ritme "tranquil", per anar calentant motors. Anem passant per corriols cara amunt, i vaig avançant posicions. Trobem un petit descans cara avall, i altra vegada amunt. Ara ja estic corrent junt amb un altre corredor i mica en mica anem guanyant més alçada. Passo el company de viatge i continuo sol una estona, fins que a l'alçada de Sant Julià de Saltor adelanto un parell de corredors més. A partir de Saltor comença la part més dura, o almenys m'ho ha semblat...ara córrer ja és més díficil i vaig pujant caminant ràpid. Davant meu tinc dos o tres corredors, però no hi ha manera d'atraparlos. Just abans d'arribar a dalt, passem per una espectacular canal amb molta pedra, on s'havia de pujar grimpant com podies. I després d'això, ara si, arribada a la creu de Sant Amand, a 1836mts d'alçada, crec que en la 17ena posició parcial.  

I després d'aquests més o menys 11 o 12km de pujada, la baixada. Abans de sortir ja ens havien dit que vigiléssim en la primera part del descens, patinava molt i havien habilitat cordes per agafar-nos al baixar...I tenien tota la raó. Al principi encara es baixava bé i ràpid, sense problemes, però de seguida va venir la part més tècnica i dreta: ara m'agafo d'arbre en arbre, ara patino i baixo una mica de cul, ara trobo les cordes i baixo fent "ràpel".. .  Després d'aquesta primera part més kamikaze, continuem baixant però per un terreny més de córrer, alternant corriols emboscats amb zones més tècniques. I mica en mica comença el meu petit calvari...el tendó d'Aquiles dret m'informa que està una mica cansat de tant baixar, i cada cop es fa notar més. I jo penso: va, només falten 6km, aguanta petit, quan acabem ja et mimaré i et cuidaré molt, vinga, només una miqueta més. Però no. Fins llavors havia anat baixant prou bé i totalment en solitari, ni atrapant ni sent atrapat per ningú. Però això canviaria. De fons ja sento unes petjades que s'acosten i mica en mica m'atrapa un corredor. Primer cop moral. Em passa tranquilament i ni m'inmuto, jo ja jugo una altra lliga. El tendó va apretant i els km no passen, ara ja en falten 4. I em tornen a adelantar, ara un parell en poc temps. Abans d'acabar encara trobem una petita pujadeta, i jo que ara si ja m'arrossego. Falten poc més de 2km i ara si és tot cara avall, tinc Ripoll als peus, però el meu ritme és d'un trotar desesperant, encara perdo dos llocs més, i ara si veig l'arc d'arribada. Per fi arribo amb 2h23' en el lloc 24 i coixejant.

En fi, una cursa amb un molt recorregut molt xulo i dur, tot i que la forta baixada no és el que més m'agradi. Ara porto 24h de molt gel i fent recuperació activa, rodant amb la bici i estirant molt, i em noto amb molèsties però bastant recuperat, la veritat és que ahir em pensava que avui estaria pitjor. 

Tres dies i bastants Km

Després d'una setmana bastant pèssima, molt cansat després de la Cursa del Roc Gros i amb molèsties al tendó d'Aquiles dret, he pogut encadenar tres dies prou bons, si més no sumant moltes hores d'entrenament. I és que després d'uns dies on només havia trotat una mica i el temps tampoc acompanyava gaire, la meva Setmana Santa esportiva va començar divendres amb una bona ruta per carretera en bona companyia.

DIVENDRES: Roda-Hostalets d'en Bas-Anglès-Osor-Sant Hilari-Roda.

Després d'un bon sopar el dia abans a casa d'en Marc Camara, i una mica de catxondeo al Clot dels Romans, divendres al mati quedàvem a Roda en Xic, en Marc Camara, un servidor, i uns km en Jordi Padrós. La idea era fer una bona tirada i menjar alguna cosa pel cami, sense pressa. Vam triar aquesta volta que en Xic ja tenia pensada feia temps, i vam començar a enfilar cap a Cantoni, Condreu, i baixada fins als Hostalets d'en Bas, on en Jordi Padrós ens deixaria per fer ell sol la tornada per Bracons. Nosaltres vam seguir direcció Anglès, per una bona carretera ideal per rodar molt ràpid, llàstima del fort vent que ens acompanyava i que no ens deixava agafar una mitja més alta. Un cop a Anglès, ens desviàvem cap a la dreta direcció Osor, per després seguir fins a Sant Hilari. Son uns 25km per una carretera ideal per pedalar amb tranquilitat, molt sinuosa i ombrívola, no té gaire desnivell però si que té una pujada continuada. Aqui mica en mica vam anar incrementant el ritme, es va acabar la conversa, i va toca apretar les dents. Mica en mica en Xic ens va anar estirant fins a deixar-nos una mica enrera, sort que va tenir pietat i ens vam reagrupar, arribant tots junts a Sant Hilari, acompanyats per una pluja fina que mica en mica anava a més. Després de fer una paradeta per agafar forces tocava seguir pedalant, passant pel Pla de les Arenes, Collsesplanes i baixant fins a Sant Sadurni d' Osormort. Ja només faltava pujar fins a la Casilla, patint una mica sobretot en les primeres rampes, i després ja baixant tranquilament. Bona ruta d'uns 140 km i 2350mts de desnivell +.

una petita parada a Sant Hilari per agafar forces...

DISSABTE: Sant Vicenç-Coll de Duec-El Sot Gran-Sant Vicenç.

Ahir tocava córrer una miqueta, i tenia ganes de fer una mica de muntanya, últimament la tenia una mica oblidada en els entrenaments, i vaig triar un recorregut que l'he fet moltes vegades però que m'agrada molt. De Sant Vicenç t'enfiles vorejant el castell de Torelló, i tot resseguint la carena puges fins al Coll de Duec. Primer volia pujar fins a Bellmunt, però vaig pensar que seria massa i vaig baixar per la pista de Saderra per després enfilar-me a l'esquerra direcció el Sot Gran. Les cames anàven bé, però com que tenia una mica de molèsties al tendó d'Aquiles, he preferit baixar fins al cotxe i no forçar. Al final 14km i uns 500 de desnivell+.

DIUMENGE: Roda-Oristà-Sant Feliu Sasserra-Avinyó-Artés-Moià-Taradell-Roda.

I avui diumenge, més carretera. Ahir havia pensat fer una ruta més llarga, però que queda pendent, i després de llevar-me i mirar a Wikiloc algunes rutes d'unes 4 h, he trobat aquesta que al final és la que he fet. És un recorregut sense cap pujada molt forta, només petites pujadetes que es fan bé, però que té una zona que se m'ha fet especialment carregosa. Fins Artés molt bé, només una zona de pujada a la carretera d'Olost, i també quan arribes a Sant Feliu Sasserra, la resta molt ràpid i sense trànsit, només el vent molestava una mica. I a partir d'Artés, la carretera va picant amunt, amb algún tobogan i alguna recta inacabable, i fins a Moià se m'ha fet llarguiiiissim...Sort que després de Moià només faltava arribar al coll de la Pullosa i baixar cap a Roda passant per Tona i Taradell. Al final 109km i 1450 de desnivell +.

on hi hagi un bon tall de coca....

Cursa del Roc Gros, 20è classificat: dia per oblidar!!

en Jordi Alsina, al graó més alt del podi.
Primer de tot felicitar a tota l'organització de la Cursa del Roc Gros: un recorregut molt xulo, molt ben marcat, amb uns bons avituallaments i uns bons obsequis (la pizza ja l'estic digerint!!), i fòrça dura, sobretot la pujada a les antenes, que avui m'ha matat. Espero que sigui una cursa amb continuitat.

I pel que fa a mi...dels dies que pitjor he acabat una cursa, totalment desfondat i uns últims km patètits, perdent molts llocs i sense fòrça a les cames. Tota la setmana patint pel meu genoll, tocat encara per la mitja marató del Congost, i avui no m'ha donat cap problema, avui no he anat bé i no hi han excuses. Potser també pot ser que he encadenat moltes curses, i des del 26 de febrer fins avui, han caigut tres mitges maratons de muntanya i una duatló....potser massa en molt poc temps, no tinc el cos acostumat a competir tant.

Tot i això, la cursa havia començat prou bé i durant els primers km anava bastant còmode, ajuntant-nos un grupet d'uns 5 corredors, que ocupàvem del 9 al 13è lloc. Anàvem alternant posicions, fins que ha arribat la mare de totes les pujades...es pujava a les antenes de Collsuspina, un tram quasi vertical i que a més era cronometrat i amb premi pel més ràpid( en Jordi Alsina!), i jo me les prometia molt felices i pensava que podria guanyar algun lloc. Res més lluny de la realitat. De seguida he vist que no anava, i amb prou feines podia pujar caminant, la calor apretava i mica en mica anava perdent gas. Al final he arribat a dalt, i tocava planejar i fer la forta baixada, tram que coneixia perquè es fa a la duatló de Centelles. Aqui ja no anava i poc a poc se m'han anat acostant corredors que m'han anat passant sense opció de seguir-los. He passat d'anar el 13è a 14è....15è...16è...Per arrodonir-ho els km finals fins als Hostalets eren per pista...se m'han fet eterns! Encara he perdut 3 o 4 llocs més per acabar en la 20ena posició, tampoc està tant malament però sincerament m'esperava estar una mica més amunt.

I a destacar la nombrosa participació del club Atlètic Torelló, encapçalada per en Jordi Alsina, el flamant guanyador, i que en conjunt hem estat tots bastant endavant a la classificació.

Mitja marató del Congost, 14è d'uns 380: molt per aprendre....i molt per curar!!!

una de les moltes ferides d'avui

Avui he participat en la meva primera Mitja marató del Congost, a Aiguafreda, una cursa dura(tot i que diuen que menys que l'any passat), i molt ben organitzada, on he patit més que disfrutat, i on he vist molt clar que encara he d'aprendre a córrer amb més intel·ligència.

Avui si que el dia començava molt aviat, i a les 5 ja estava esmorzant, i és que l'hora de sortida era a les 8 . Ben d'hora i molt ambient a Aiguafreda, sobretot perquè els de la Marató sortien a les 7, i ja hi havia molt moviment de gent corrent al pavelló a buscar dorsal, xip, i deixant les bosses al guardarropia. Jo he tingut temps d'anar amb molta calma i he pogut veure la sortida de la Marató, entre els molts valents hi havia en "Tronja" de Roda, a veure com li ha anat.

just abans de començar la Marató.

S'acosta l'hora de començar, i he escalfat una miqueta, no massa, i cap a la plaça de la Rectoria on ja hi havia tothom apunt per començar a patir. A les 8 en punt sortiem, i començàven uns primers km cara amunt per pista, ideal per anar estirant el grup. De seguida un primer corriol i més pista. He anat adelantant gent i les cames funcionàven, i de seguida hem trobat la primera baixada tècnica. M'ha impressionat la baixada d'un corredor de Diedre,estil "senglar desbocat", tot i que després de seguida l´he adelantat pujant, i m'ha comentat: " jo és que només sé baixar, ho perdo tot pujant". Però tela com baixava. Després d'un primer avituallament i control de xip, començava la primera pujada amb cara i ulls, una pujada llarga i pedregosa, on m'he descontrolat massa i he començat a pujar massa ràpid. I és que em costa controlar i dosificar, normalment vaig bé cara amunt, i quan vaig passant a gent poden més les ganes que el cap, i avui ho he pagat. A la part final de la pujada, ja he vist que mica en mica m'atrapava gent que havia adelantat una mica abans, i fins i tot em notava una mica grogui i marejat. He afluixat una mica a veure si recuperava, i començava una zona de baixada, passant pel segon avituallament. Continuàvem baixant, i en una zona boscosa m'he enganxat el braç amb una branca amb el resultat d'una bona ferida que és la de la foto que he penjat més amunt. Però enmig d'una cursa no hi ha res que fagi mal i continuo corrent, una mica més recuperat físicament. Hem continuat baixant per pista, i després més corriol tècnic i pedregós, on just abans d'arribar al tercer avituallament, he patit la caiguda del dia: una volada amb aterratge forçós, caient amb les mans per davant estil Superman, i que m'ha deixat bastant massegat. M'he aixecat ràpid, i he valorat els danys: dues rascades-cremades als dos avantbraços, un petit tall al dit petit de la mà dret, i un fort cop al genoll dret amb una petita rascada que em deixa mig coix uns moments. Però torno a córrer, i els mals desapareixen. En aquesta zona ja havia atrapat els últims corredors que feien la marató i que havien sortit una hora abans, començava una pujada estreta i per sort tothom s'apartava molt amablement i et deixava passar. Després d'una última pujada tornàvem a baixar per una zona de molta pedra, vigilant molt, i ja hem sortit a una pista que portava fins a l'arribada, amb un últim control de xip i on ens separàven als corredors de la mitja i els de la marató. Per fi he arribat, amb 2h 9', molt cansat i castigat per les múltiples ferides, però de totes maneres content per aquesta 14ena posició final. I ara a veure si recupero, i d'aqui dues setmanes participo a la Cursa del Roc Gros, que té molt bona pinta.

Apretant les dents pel Montseny!!!

Per fi una sortida que m'ha servit per estrenar de veritat la Méndiz, amb una ruta molt i molt recomanable que l'he disfrutat molt ben acompanyat amb en Joan Escarrabill i en Marc Camara. Fins que no ens hem trobat a les 9 del mati no hem decidit quina ruta fer, i al final ens hem decantat per anar a fer una volta que voreja tot el massís del Montseny, tirant cap a Viladrau passant per Taradell, pujant cap a Sant Marçal, baixant cap a Santa Fe del Montseny, tornant a pujar per la Costa del Montseny i baixant per enllaçar amb la carretera que ve de Santa Maria de Palautordera i que puja fins a Collformic. I després acabant amb una baixada rapidíssima fins a Roda. Han sigut quasi 110km i un mica més de....2000 mts de desnivell+!! No està malament.

Realment ens ho hem passat molt bé, el dia clar acompanyava les brutals vistes de tota la ruta, i per mi han sigut més de quatre hores balsàmiques després d'uns dies que a vegades són complicats, però que per sort tenim l'antídot de tots els mals: l'esport!!

I a destacar els petits "piques" de tota la sortida, destacant tota la pujada a Collformic, uns 12km amb quasi 700mts de desnivell i que amb en Marc hem pujat a molt bon ritme, combinant km on hem rodat junts, altres on m'ha deixat uns metres enrera, i una part final on l'he pogut atrapar i arribar una mica abans que ell. Pujada espectacular!!

2ona Cursa del Gitanos, 12è classificat: pel bon cami!!

Després d'una migdiada d'escàndol, i amb les cames molt castigades, quatre ratlles per comentar la meva participació a la 2ona Cursa dels Gitanos de Taradell, de quasi 23km i una mica més de 700 mts de desnivell +.

Amb molta boira i bastant fred, ens hem trobat amb en Marc Vilaregut a la sortida de la cursa, com a únics representants del Club Atlètic Torelló, ell s'ha decantat pel recorregut de 10km, acabant 17è, i jo pel llarg acabant en aquesta 12ena posició. Comparant la primera i la segona edició, aquest any hi ha hagut molta més participació i més nivell, i si l'any passat vaig acabar 10è i aquest 12è, no he fet un pas enrera, al contrari, he corregut molt més ràpid i he acabat contentíssim de com m'he trobat. Fent una ullada a les dades del Garmin, el recorregut ha sigut pràcticament calcat, amb una petita variació al principi i crec que al final, però amb totes les pujades dures que es repetien. I en quant al ritme, l'any passat vaig marcar un ritme mig de 5'36''km, i aquest any he acabat a 5'04'' km.

I el recorregut, molt trenca-cames, jo potser disfruto més quan trobo una pujada dura i llarga, on puc agafar millor el ritme, i avui era puja molt i baixar més. Això si, molt content del trams de pujada perquè em notava molt ràpid, fins i tot en els trams de baixada anava prou bé, sembla que mica en mica vaig millorant el tema velocitat. Llàstima del lloc que he perdut en els mts finals, un corredor que el tenia enganxat des de feia bastants km i que per velocitat al final m'ha superat.

I ara tocar recuperar-se, i veure com arribo a la meva primera participació a la Mitja Marató del Congost, amb 1900 de desnivell+, Em fa una mica de respecte, però intentarem fer una bona cursa.

Duatló de Centelles, 18è classificat: Molt decepcionat i molt content.

Després del cabreig que he agafat aquesta mati després d'acabar la duatló, ara sóc capaç d'analitzar més fredament tot plegat i em quedo amb les bones sensacions que he tingut tant pedalant com corrent. I és que avui tot s'ha girat quan uns quants ens hem perdut en un punt on crec que podia estar més ben marcat, i que m'ha fet perdre uns 3 o 4 minuts en el tram btt.

El recorregut d'aquest any era molt semblant al de l'any passat, una mica diferent el tram btt, amb una sola transició i fent 30km btt+10km corrent. La sortida, pel meu gust massa estressant, una mica caòtica i apunt de caure amb tanta bici, tot i que mica en mica la gent es posa al seu lloc , i de seguida he anat agafant un bon ritme que m'ha fet recuperar moltes posicions. En els primers repetxons que hem trobat, ja he notat que les cames funcionàven, i continuava adelantant gent i recollint els fruits d'una molt bona setmana d'entrenaments....fins que m'he perdut!! Venia d'un tram de pujar caminant arrossegant la bici, molt dret i amb molta pedra, i quan ja s'acabava era fàcil de retallar per un lloc on semblava que s'acaba la pujada i començàvem a baixar. Jo anava seguint els del davant i tampoc mirava gaire per on passava, només seguia la roda del davant. Hem començat a baixar, i quan portava una estona ja he vist que havien desparegut les cintes. He parat perquè no ho veia clar, i han arribat en Xevi Vila del Triatló Lluçanès, i crec que en Bernat Pou de Fisiorutpujol. Hem vist que no anàvem bé, i hem tirat enrera per tornar al punt on començava la baixada. I un cop a dalt hem trobat el cami bò. Crec que algu havia d'haver estat allà per indicar més bé el corriol que baixava, a vegades no n'hi ha prou amb cintes, sobretot quan vas amb la bici.

En fi, un cabreig impressionant, amb ganes de plegar, i més després de veure que tenia un dia bò. Però tocava fer de Barça i començar la remuntada. El terreny tenia zones de pista rodadora on m'he trobat bé i he anat adelantant gent i més gent, però segur que tot aquest esforç al final l'he pagat. Arribava a la zona de boxes i començava el que més m'agrada: córrer cara amunt! Aqui estava convençut que recuperaria molts llocs, i així ha sigut. La primera part era tota vertical, amb zones realment dures, i on es notava l'esforç acumulat a les cames, amb petites rampes als abductor suportables i amb molta calor. Després d'adelantar 5 o 6 corredors, he arribat a dalt de la pujada, tocava una mica de corriols planers amb unes vistes impressionants, i desprès tornàvem a baixar, per una zona molt dreta, anant a buscar la part final, amb una zona que picava amunt i que et castigava si anàves just, com era el meu cas. Al final he creuat l'arribada en aquesta 18ena posició, i amb la sensació que avui era un dia on podia haver quedat entre els deu primers. Em quedo amb les bones sensacions pedalant, sens dubte que he notat els entrenament per carretera, amb molta fòrça de cames, i també em quedo amb el 9è temps parcial en el tram corrent.

I ara, fi de les duatlons de muntanya, fins agost o setembre que no crec que fagi res més, ara tocarà fer alguns curses de muntanya i potser alguna duatló de carretera. I seguir entrenant perquè la nova temporada sigui molt bona.

CLASSIFICACIÓ