Ahir, en canvi, la duresa ja hi era des dels primers metres, tant sols un quilometret per entrar una mica en calor, i de seguida ja començàvem a enfilar-nos per un seguit de caminets i corriols molt xulos, sempre picant cara amunt. Tot i no destacar per tenir unes arrencades gaire bones, mica en mica em vaig anar trobant bé i vaig poder assaborir el patiment de les pujades, amb aquell punt agònic però en què disfrutes molt. Als 5 o 6 km va arribar la primera pujada sèria, pujant a estones caminant o trotant com podia, superant algun corredor però en general mantenint la meva posició. Després d'arribar a dalt i de baixar una mica per pista, una baixada molt i molt dreta i extremadament humida i relliscosa, fent que t'haguessis d'agafar on podies per no sortir volant. Llàstima que hagués plogut, perquè era una baixada per disfrutar-la corrent. Després de planejar una mica i adelantar un parell de corredors, la segona pujada realment forta, pujant altre cop a estones caminant i a estones trotant, per anar arribant al cim on hi havia una bandera, el punt més alt de la cursa. Ja només faltaven uns 3km per acabar, tots en baixada, amb una primera part altre cop perillosa, corriols molt ràpids i alguns amb molt desnivell, on el que costava era mantenir-se dret. I finalment, per fi, 1'5km finals més fàcils de fer, mantenint la meva posició i arribant el 16è d'uns 215 corredors.
Molt content de com va anar la cursa, vaig anar de menys a més i vaig acabar molt sencer. Felicitar l'organització pel recorregut, realment m'ho vaig passar molt bé. Ara ja només falta la cursa de Suria de la setmana que ve, ultima prova del circuit ARCS, m'han dit que és molt i molt dura, i suposo que hi aniré per rematar una mica aquest mes de gener.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada