13 de setembre 2010

Duatló de Bellmunt: 2h28'53'', 28è classificat.

Doncs ja està, la meva primera duatló de Bellmunt feta i molt disfrutada, amb moltes imatges gravades a la retina que m'acompanyaran uns quants dies, i una bona dosi de motivació per seguir entrenant i millorant dia a dia. I és que tot i que ja m'havien comentat que la part final de la pujada sempre s'omplia de gent animant, l'ambient que he viscut ha set dels que et posen la pell de gallina i et dónen ales. Un deu per la gent i l'organització.
El dia havia començat molt aviat (potser massa!!), i amb en Pingüi a les 7 i poc ja érem a Sant Pere per evitar cues, tot saludant a la gent que coneixíem de l'organització i mica en mica també tots els corredors coneguts que anàven arribant. El tema que més comentàvem era com seria el tram running, que tot apuntava que seria molt dur(confirmat!!), i que feia que anessin creixent els nervis i les ganes de começar. Després de penjar dorsals, posar el xip....comencem a pedalar una mica per calentar, direcció Bellmunt, i ara si que els nervis van creixent. Al final baixem fins la sortida i després de les quatre explicacions de la cursa, sortida neutralitzada, i amunt!!
Només començar ja veig que estava molt mal col.locat, i el fet de sortir bastant endarrera fa que em costi adelantar gent, sobretot fins a Pedroses, la pista és molt estreta i encara anem molt junts, vaig fent un slàlom però a estones m'he de frenar perquè és impossible passar. Finalment arribem a la carretera i aqui la cosa canvia, tots molt més estirats i ja puc agafar un ritme constant i passar més gent. L'anècdota ha set veure com a un corredor que tenia davant meu se l'hi ha trencat el pedal...impressionant com renegava!!
Mica en mica arribava a dalt i ja sentia el soroll de la gent animant els primers corredors, i quan he arribat al pàrking i he enfilat el tram final, m'he quedat flipant de la cridòria i l'animació de tothom. Escoltava el meu nom però no distingia ningú, molt emcionant i fent que acabés d'apretar fins arribar a dalt.

Temps primer tram: 37'25'', 29è parcial.


Després de la transició començo a córrer, tot avall, per on crec que es pujava en edicions anteriors, és una baixada molt tècnica que no es que m'entusiamin gaire, i intento baixar tant ràpid com puc vigilant de no doblar-me els peus ni caure. En un punt on planejava jo i un altre corredor hem tingut un moment d'indecisió al no veure les marques, i quasi ens perdem, però per sort hem pogut rectificar. Crec que aqui és on s'ha perdut molta gent, en Pingüi també m'ha dit que ell i uns quants més han tirat de dret, fins que han trobat un control i els hi han dit que s'havien equivocat. Al final s'ha acabat baixar i ja tocava remuntar la trialera fins la Tosca dels Degollats i anar tirant amunt, fins la pista que portaria a Vidrà. Aqui ja he notat que corrent ho passaria malament, quan agafàvem corriol de pujada havia de caminar més aviat del que m'hauria agradat, i m'ha començat a agafar una sensació de pixera important, amb moltes ganes de parar-me, tot i que m'he aguantat, però és una sensació que ja et fa córrer com inquiet. A sobre, en poca estona m'han adelantat dos corredors i bastant ràpid, que m'ha desanimat una mica. Després de pujar una bona estona arribava a Hi Era Massa, bevent i menjant una mica, i seguint corrent ara per pista. Després hem enfilat per la Serragrenyada fins que ens han fet baixar per un lloc que m'ha acabat de castigar les cames, anant a parar a la carretera que puja a Bellmunt, un tram que se m'ha fet especialment llarg. Un cop a la carretera un altre cop gent animant, corrent com podia perquè les cames no anàven gaire i primeres rampes a la part interna dels quàdriceps. Últims metres de pujada pel cami vell i arribant caminant a la zona de transició.

Temps segon tram: 1h24'54'', 32è parcial.


Ara ja només faltava baixar, només patia per la pujada final arribant a Sant Pere ja que les rampes a les cames anàven en augment. Començo a baixar i curiosament baixo el primer tram més trialer com mai l'havia baixat, i és que tanta gent animant fa que baixis per llocs on en condicions normals posaries el peu a terra. Al final de la cursa m'he enterat que en aquest tram havia caigut un noi i que havia quedat inconscient, havent de rescatar-lo amb helicòpter, espero que no hagi estat res.
Després del tram més trialer començava el tram més "ciclable" fins arribar aprop de la casa de la Vall, on m'he limitat a baixar vigilant molt, no tenia ningú al darrera ni ningú al davant a qui adelantar, i com que les forces eren justetes millor baixar amb precaució. Ja només faltava travessar unes quantes vegades la riera, sense problemes, i arribar a Sant Pere pujant la temuda rampa final. Abans d'arribar-hi, de cop he vist que estava atrapant un corredor, que anava extranyament lent, fins que l'he adelantat i he vist que portava la roda del darrera punxada...quina mala sort!! Però ell seguia pedalant.. He superat la rampa final, sense massa problemes i després de travessar els carrers de Sant Pere una baixadeta per travessar la línia d'arribada en 28ena posició.
En fi, ja tinc la meva primera duatló de Bellmunt que ha superat les meves expectatives i que sens dubte repetiré l'any que vé, a veure si puc millorar la posició.

2 comentaris:

  1. Hei Carles! Enhorabona per el resultat, quedar en 28a posició a Bellmunt no és fàcil ja que hi ha molt de ferro!

    Que vagi bé a la próxima.

    Quan fem la Duatló amb la colla de GES EXTREM ja et fare el toc a veure si t'hi animes.

    ResponSuprimeix
  2. Gràcies per les felicitacions!! Doncs si que estic content, si. Ara aniré seguint el calendari de duatlons de Terra Endins, si quan féu la dels Ges Extrem no coincideix amb cap, amb faria gràcia córrer amb vosaltres.
    Vinga, salut!!

    ResponSuprimeix