Avui quan sortia de la feina ja he notat que bufava un fort vent, però no l'hi he donat importància i després de dinar m'he disposat a "disfrutar" una estona pedalant. Però tan sols començar a fer les primeres pedalades i veure com el vent em frenava totalment, he tingut clar que tocaria patir. Volia anar fins a Bellmunt, no disposava de gaire temps, i apart feia un dia molt clar i segur que valdria la pena pujar-hi. He enfilat fins a Sant Pere, tranquilament, i des d'aqui les primeres rampes amunt i amunt....i cap a la cuneta! Em sembla que no m'hi havia trobat mai d'anar pujant i notar que el vent se m'emportava, i en dos ocasions m'ha anat just que no caic. Apart d'això, una pujada no gaire ràpida (42') i amb sensacions no gaire bones, disfrutant del paisatge un cop a dalt i cap avall vigilant molt, perquè el vent continuava fent de les seves.
Apart d'avui, dilluns també vaig sortir una mica més d'una hora a rodar tranquilament, tot i que em vaig mullar, i ahir una altra sortida nocturna corrent per Torelló (10km), coincidint amb en Pingu i l'Ernest, acompanyant-los uns quants kms abans de tornar cap a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada