El dia començava molt dora, i a les 5 em llevava i esmorzava, tenia ganes d'arribar ben aviat a Queralbs. L'any passat vaig arribar justet, i em vaig trobar que havia de sortir des d'una posició molt retrasada i que em va fer perdre molt temps a la sortida. Ahir no volia que em passés, i abans de les 7 ja arribava. Agafar els dorsals i aparcar. Aparcar justet, perquè a aquella hora ja estàven els pàrquings a tope. Quan ho vaig tenir tot apunt, i després de deixar la bossa per la zona de transició, ja em vaig dirigir cap a la línia de sortida per agafar un bon lloc. Gran error! Tot just eren dos quarts de vuit i faltava mitja hora per sortir. I sense escalfar, pujant cara amunt....Va passar el que havia de passar. A les 8 en punt es donava el tret de sortida (mai millor dit perquè van disparar amb una escopeta..), i tothom com bojos arrencant i agafant un bon lloc a la carretera. Els primers metres van ser de començar a notar sensacions, intentar agafar un bon cop de pedal. Semblava que ho aconseguia, però de cop i volat, quan deviem portar uns 3 o 4kms, un mal de quàdriceps impressionant em va començar a fer baixar el ritme, i veia com mica en mica anava perdent posicions. Mica en mica em vaig anar resignant i esperant l'arribada a la zona de transició, almenys intentar arribar sencer i després ja apretaria. Al final arribaria a dalt en el lloc 37, molt discret, amb una mica menys d'una hora.
Deixo la bici i faig el canvi de vambes, i penso: ara gas!! Bec una mica i menjo una barreta, i començo a trotar direcció al Puigmal. Ahir per sort no bufava el vent, i la temperatura era ideal, i mica en mica començo a adelantar corredors. Les cames, ara si, ja estan al punt, i faig una pujada realment ràpida, arribant a dalt el Puigmal amb uns 50 minuts. A dalt bufa una mica de vent, suportable, i faig una parada per tornar a beure i menjar una miqueta. Sóc molt constant parant i bevent a tots els avituallaments, l'any passat vaig tenir moltes rampes després de Nuria i vull anar ben hidratat. Ara toca baixar. Fins a Nuria hi ha uns 900mts de desnivell de baixada, i a mi em fan respecte, sobretot després de la lesió al tendo d'Aquiles que vaig tenir entre maig i juny, i que quan tinc molt desnivell de baixada em fa anar amb molt de compte. La primera part és la pitjor, amb molta pedra, i després ja es fa més bé, tot i que no vaig arriscar gens. Per sort, no tenia ningú que m'apretés per darrera. Només vaig compartir la baixada amb un corredor, que em va passar uns metres, tot i que després de Nuria el vaig deixar enrera i ja no em va atrapar. Abans d'arribar a Nuria si que vaig tenir una mica de crisi, però per un tema de necessitats fisiològiques..pensava que hauria de parar i tot! Al final, però, van anar desapareixent i vaig poder aguantar-me, però per un moment ja em veia amagant-me i fent el que havia de fer...que malament que es passa!!
Arribava a Nuria, un altre cop avituallament, em prenc un gel, i a esperar que no m'entrin les temudes rampes. Però res de res, comença altra cop la pujada i em noto molt i molt bé, pujo corrent, i vaig controlant que no m'atrapi ningú. A davant no veig cap corredor, i només em centro en apretar i que no m'atrapin per darrera. Mica en mica ja veig les bicis a la zona de Fontalba i continuo apretant, arribant amb 2h47'. Ja només falta baixar. Com que veig que no tinc ningú apop, fins i tot carrego amb la bossa de les vambes, així no m'hauré d'esperar a que les baixin. Faig una baixada bastant lenta, no arrisco gens, tinc tota la pista per mi i no m'he de barallar amb cap corredor per disputar cap lloc, i arribo a Queralbs amb les 3h3' i la 19ena posició final. Un bon pica-pica a la plaça i cap a casa.
Al final molt content, disfrutant molt i molt de la muntanya, i ara suposo que particiaré a la duatló de Taradell, el dia 21, i que l'any passat em va agradar molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada