"Patejada" amb la bici

Després d'una setmana tranquileta a nivell d'entrenaments, tan sols sortint dimecres a pedalar un parell d'horetes sense gens de desnivell, i divendres fent 11kms molt trotadors pels voltants de Sant Vicenç, avui hem quedat amb en Pingu per fer una sortideta de pocs kms però on hem disfrutat bastant. Això si, ruta no apta pels que no els hi agrada empènyer la bici durant molts trams, i que a mi fa un temps m'hagués desmoralitzat bastant, però que cada cop m'agrada més. Hem sortit direcció Sant Quirze, passant per Borgonyà i resseguint el riu Ter pel GR, un tram que no havia fet mai i que és quasi tot ciclable, tot i que ara passes per les obres de la C-17 i durant un moment el camí desapareix del tot. I un cop a Sant Quirze, comença lo bo. Continuem pel GR amb l' intenció d'arribar fins quasi el coll de Hi Era Massa, tot corriol de pujada amb trams més pedragosos i d'altres més ciclables, més apta per excursionistes xirucaires que no per ciclistes.De fet, en trobem uns vint esmorzant i amb cara de "on carai aneu?". Hem arribat a una casa abandonada on començava una pista més ampla, i on ha començat el fang. De fet, una mica més i la meva transmissió arriba al col.lapse total, feia temps que no veia tant fang, semblava que estigués llaurant el cami!!! Aqui ens hem perdut una mica de la ruta que volia seguir en Pingu, ens havíem de desviar per un camí que portava a l'altra vessant de Bellmunt sense passar pel santurari, però no hi ha hagut manera de trobar-lo, per molt que un noi que estava corrent ens ho ha indicat aparentment molt bé. Un llàstima perquè es veu que el cami s'ho val. Al final hem tirat enrera fins Hi Era Massa i hem emprès la bici fins a dalt a Bellmunt, baixant per la carretera fins a Torelló, fent una parada per fer una dutxadeta a bici, que s'ho mereixia. Al final uns 35kms, però això si, la sensació d'haver treballat i molt els quàdriceps, tant pedalant com caminant, demà agulletes segur!!

ruta fins darrera Bellmunt, on he parat el gps, i la roda
del davant amb el fre desaparegut entre el fang

Duatló de Folgueroles, objectiu aconseguit: 1h57'13''

l'Ernest i en Pingu,abans de començar

Avui per fi s'ha pogut disputar la duatló de Folgueroles, després de que s' aplacés 3 setmanes per culpa de la neu. Era el meu debut en duatlons, i la veritat és que he acabat molt content i amb ganes de tornar-hi. La cursa estava programada a les 10:30, però resuta que hi ha hagut algú amb ganes de tocar la pera, i s'ha dedicat a canviar les marques del terra.O sigui, mitja hora de retard i els nervis que portava a sobre en augment. Finalment es dóna la sortida i surto molt mal col.locat, molt enrera, i una mica fred, les cames les noto pesades i em costa agafar un bon ritme. Apart, comencen els problemes amb el fang i els taps, costa no perdre l'equilibri i en un punt estret fins i tot hem de parar perquè la gent no avança. Mica en mica la cua es va estirant i vaig entrant en calor, baixada ràpida per la font Trobada, més fang i arribo a boxes amb 27:05, el 123. No havia fet mai una transició, era un tema que em feia ballar el cap i no em volia precipitar. Al final vaig prou ràpid a fer el canvi, i a pedalar. El recorregut de btt ja l'havia fet perquè tenia el track del gps, i tenia molt clar que els primers 5kms eren ideals per recuperar posicions. Tota la pista de pujada al Casol de Puigcastellet és molt dura, i aqui he començat a adelantar gent, semblava que les cames responien. Després d'arribar prop del castell de Sant Llorenç tombàvem avall, alternant petits corriols amb pista ample, pujant fins a Romagats. Aqui començava un corriol estret de pujada que em feia por pels taps, i així ha sigut. Anàvem 7 o 8 bastant junts, i de seguida he hagut de posar peu a terra. Després d'un puja i baixa dur per un camí estret, on no es podia avançar, baixada ràpida i altre cop pujada fins arribar a la casa del Puigsec. Faltava poc per arribar a boxes, i hem trobat el tram de baixada més assassí de tots,un mini corriol de baixada vertical entre arbres, molt humit, i on absolutament tothom baixava a peu.Sprint final fins a boxes, i amb el neguit de no saber com em respondrien les cames al baixar de la bici.Temps final amb la bici:1h17'03'', posició 85. D'entrada no trobava el meu lloc!!Passava de llarg, però al final tiro enrere i em canvio les sabates tan ràpid com puc, que no es gaire, i altre cop a córrer. Quedàven 3kms, poques forces, i apreto tant com puc, però només adelanto a 4 corredors. Baixada ràpida fins la meta i faig el parcial en 13'08, posició 92.

Al final, a la classificació, 1h57'13'', en la 91 posició de 306 participants, que tenint en compte que hi havia tota la flor i nata de Catalunya i era el meu debut, no està malament.Conclusions:necessito continuar sumant kms corrent i seguir amb la dieta per anar baixant de pes i anar més lleuger.En quant als meus companys de batalla, l'Ernest Riu ha quedat el 74, i en Pingu el 156.

I els guanyadors absoluts, Francesc Freixer (quina sorpresa!!) en categoria masculia, i Emma Roca en la femenina.

Ultims dies abans de Folgueroles

Ultims dies abans de la duatló de Folgueroles, i anem fent els kms finals tan corrent com pedalant. Primer va ser dimarts que vaig sortir a córrer al costat del riu, a Torelló, fent unes quantes sèries de 800mts, amb prous bones sensacions, i acabant de fer una volta passant per Rocaprevera i sumant un total d' 11'5kms en 54'. I avui, escapadeta amb la bici per fer un recorregut circular que m'ha portat fins a l'Esquirol passant per Llafrenca i can Patel, en un dia on m'he trobat especialment bé i extranyament hàbil en les zones més tècniques, sembla que mica en mica la química entre la Scott Scale 30 i jo va creixent, i avui era un d'aquells dies que no deixaries de pedalar. He tornat passant pel Feu i la Cavorca, fent una petita desviació per fer uns quants corriols(bastant enfangats), i tornant per Sant Pere i altra cop Torelló. Al final 37 kms i 770mts de desnivell +, en 1h55'. Potser demà torno a sortir una horeta a pedalar una estona, només per rodar i mantenir les cames actives, i dissabte descans total. I diumenge...doncs ja veurem què tal, no em marco cap objectiu, disfrutar i intentar acabar pels voltants de les 2h 5'/10', que crec que és factible.

Dia d'autèntica bici de muntanya

Tot i que les previsions eren de pluja i que quan he obert al matí la finestra, el primer que he vist han set les gotes d'una fina pluja, res ens ha frenat amb en Sergi i a mi a l'hora de sortir a pedalar. S'acosta, ara si, la duatló de Folgueroles, i l' idea era tornar a fer la part de btt, que ja haviem fet, i de pas fer una bona quilometrada. O sigui que vestits amb l'impermeable hem enfilat direcció Folgueroles passant per Roda, i esperant que el temps no es compliqués més i poguéssim fer tota la ruta sencera. I la veritat és que he disfrutat com feia temps no ho feia en aquestes condicions. Sembla que mica en mica l'hi trobo el "gustillu" a pedalar sobre fang i amb el terra moll, i amb les cobertes de 2.1 que porto m'aguanten molt i em fan anar molt segur.I pel que fa al tram de la duatló, millor del que ens pensàvem. En general força ciclable, amb algun corriol de baixada que patinava bastant i on les rodes marxaven molt, i amb alguna de les rampes de pujada on havies de pujar molt concentrat perquè també estava enfangat i perdies tota la tracció de la roda del darrera. Al final hem arribat ben enfangats, amb la sort que només ha plogut al principi, i amb ganes d'haver pedalat més.En general bones sensacions, fent alguna petita apretada on les cames m'han respost, i esperant que aquesta setmana sigui tranquila meteorològicament parlant, a veure si s'asseca una mica tot.

Al final ens han sortit 60 kms, amb una desnivell acumulat de 1070mts

la meva cara al final ho diu tot....

Sense pedalar, però corrent

Setmana on encara no he pedalat, però on si que he sortit a córrer un parell de vegades sumant uns 25kms.Primer va ser dilluns que vaig sortit en la que ha estat la meva primera experiència nocturna, i negativa, amb frontal.La veritat és que vaig molt mal equipat i tinc un cutre frontal del Decathlon, i les feines eren per distingir on trepitjava, i la percepció de les coses és totalment diferent, em costava posar bé els peus al terra quan el terreny es complicava i no era capaç de notar si portava un bon ritme o no. En fi, 11kms i amb la sensació de que o milloro el material que tinc o no hi torno.

Avui he tornat a córrer, amb llum, i amb ganes de fer uns quants kms a un ritme "macu". He fet un recorregut bastant habitual en mi, enfilant cap a Lourdes i baixant fins el polígon de la Coromina, per tornar a pujar fent una petita volta repetint els primers kms. Han sigut 14kms en 1h6', amb 263 mts de desnivell +, i notant-me prou lleuger de cames en els trams de pujada. Ara porto dues setmanes vigilant amb el menjar, perdent una mica de pes, i es nota. Objectiu:baixar uns 3kgs més.

A veure si demà puc sortir 1'5h amb la bici, apretant una mica, i diumenge una tirada més llarga tot i les previsions dolentes del temps.

Després de més de mig any, i aprofitant que ara ja tinc la bici a Torelló, hem tornat a sortir junts amb en Sergi, "pingu".Per diferents motius no havíem pedalat junts des de la Maraton Vall del Ges, i ara que coincidirem a la duatló de Folgueroles era un bon moment per tornar a sumar kms junts i anar agafant el punt bò de forma.Hem quedat a quarts de nou per fer uns 55kms molt rodadors,sense gaires dificultats tècniques tret d'un petit tram més trialer,anant cap a Roda i pels voltants del castell de Savassona,salt de la minyona i Sant Julià.El terreny estava molt humit i enfangat,però passable,i hem anat parlant de tot el que hem anat fent durant aquest ultim mig any, esportivament, i també de les novetats a nivell personal (que n'hi han i de molt bones!!). Ara intentarem anar quedant els diumenges, la veritat és que ja trobava a faltar rodar amb bona companyia, portava molt temps pedalant i corrent sol, i quan vas acompanyat sempre tens aquell plus de motivació que et fa pedalar i disfrutar més.

Primera pujada a Bellmunt del 2010

Aprofitant que ahir no plovia,vaig aprofitar les poques hores de la tarda per agafar la bici i pujar fins a Bellmunt.Ara feia bastant temps que no hi pujava,i tenia ganes de provar com es portava la nova Scott en una pujada amb cara i ulls.I la veritat és que no em va decepcionar,al contrari.El problema va ser el fet de començar a pedalar quan encara el dinar no m'havia arribat a l'estómac,però és que sino no hi ha temps i es fa fosc.I apart,no feia gaire fred i jo anava massa abrigat,i a les primeres rampes ja suava com en una sauna.En fi,pujada còmode i sense aixecar-me ni un moment de la bici,i portant el plat mitjà tota l'estona(menys del pàrquing al final),cosa que no feia mai,sempre quan arribaven les rampes dures posava el petit i baixava tres pinyons per mantenir la cadència molt alta.Però com que la Scott pesa bastant menys....En fi, 41' fins a dalt,havent de baixar de la bici als últims 50mts perquè estava totalment glaçat.Vistes impressionants de les muntanyes nevades i baixada cap a Torelló fent uns quants kms més fins arribar als 30 amb 900mts de desnivell acumulat.

impossible de pujar pedalant...