Duatló de Bellmunt 2012, 18è classificat: sensació de "deja vu".

Un any més,i ja en van tres, ahir vaig participar a la duatló de Bellmunt, sens dubte la duatló més espectacular, on disfruten a parts iguals tant els corredors com el públic, i és que l'ambient que s´hi viu és molt i molt intens. L'edició d'aquest any l'afrontava amb molts dubtes, sobretot perquè havia corregut poc per muntanya i no sabia com em respondrien les cames.Al final, però, prou content de com em vaig trobar.
     Ara que he anat analitzant tota la cursa, puc dir que he trobat molts paral·lelismes, masses,  en l'edició de l'any passat, tot i que per sort he acabat millor, ja que el 2011 vaig punxar i vaig arribar com vaig poder. D'entrada, repetia dorsal, el número 11, primera coincidència. En el primer tram de pujada de bici feia 36 i pocs segons, i l'any passat també 36 i no masses segons. En el tram de córrer també vaig fer el mateix temps, 1h16, i també va donar la casualitat que corrent em van dir que anava en 13ena posició, cosa que l'any passat també va passar....I la última coincidència, l'any passat va ser agafar la bici per començar la baixada i vaig sortir volant per davant al tram emporlanat, fent-me una rascada al genoll. Aquest any, va ser  agafar la bici per baixar i a la segona paella de baixada patinada de la roda del davant, i caiguda molt tonta amb una bona rascada i trompada al braç, sumat a un fort cop i rascada a la cadera. Interiorment vaig pensar, ara ja només et falta punxar i ja podem plegar....Per sort, vaig poder acabar una mica més dignament.

Fent un petit resum de la meva cursa, dir que en el  primer tram de bici vaig marcar el 18è millor temps, tot i que pensava que podria pujar una mica més ràpid. Molt ofegat als primers km, recuperant-me una mica a l'arribar al tram d'asfalt. Dels 11'5km del tram de córrer, dir que en els primers km vaig anar molt sol, adelantant alguns corredors a la primera baixada, i després corrent força estona darrera en Marià Novellas, i després amb en Josep Ito, que al final em va deixar. També cap al final em va atrapar i adelantar en Xavi Prims, que anava com una moto, i vaig acabar d'apretar fins a la transició per no perdre cap més lloc, arribant-hi diria que en 13ena o 14ena posició. I aqui va arribar el meu petit calvari. Com he explicat més amunt, només sortir vaig caure i tot va canviar. Apart de les ferides, al tornar a intentar pedalar vaig veure la cadena sortida i girada i la vaig posar com vaig poder. A sobre, el canvi fallava i la cadena anava on volia...I va tocar baixar per les fulles, jo ja anava totalment descentrat, i vaig fer la baixada més patètica per aquesta zona que recordo. Jo ja sóc dolentot en les baixades tècniques, i anava tant insegur que de seguida vaig posar peu a terra. Després va venir el tram més ciclable però plè de pedres, i vaig continuar baixant fatal, em va adelentar en Guillem López i algu més, fins arribar a la pista més bona que baixa per Forat Micó. Ja només faltava travessar la riera unes quantes vegades, i arribar a Sant Pere. Just quan anava per travessar el pont de pedra, vaig sentir una veu que m'era familiar, era en Xic!!.. tot i que havia patit una mica  pujant amb la bici, havia fet una remuntada espectacular corrent(10è millor temps parcial), i vam acabar d'arribar junts fins a Sant Pere. 
       Al final content de 2/3 de la cursa, llàstima que em sobrés la part final. Avui estic molt xafadot, em fa mal la rascada del braç i el tinc una mica inflat, així com la cadera, que també la tinc adolorida. Tocarà uns dies suaus per recuperar una miqueta. I a veure si participo a la duatló de Queralbs, el 7 d'octubre, crec que em pot anar bé.  
    

                                         Molt bé tots els CAT's: Nuria Fernandez, Francesc Molas "Xic", Marc Camara i en Toni Font. Faltem en Xevi Codony i un servidor.