Última prova del circuit ARCS a Súria, 13è classificat: BRUTAL!!!

 Última cursa del circuit Arcs, i que tal com ja m'havien comentat la setmana passada, molt i molt dura. Avui he tancat un mes de Gener molt actiu a nivell competitiu, tres caps de setmana seguits, i a on mica en mica sembla que ens anem posant en forma. I una valoració molt positiva del circuit ARCS en general, una format de curses molt atractives a nivell de recorregut, sobretot pels que ens agrada la muntanya, i a un preu bastant mòdic, 10 euros pels federats, i en general amb un molt bon ambient. Espero tornar-hi l'any vinent.

    I avui...ufff! quin recorregut, com he disfrutat!! A la sortida ja ens avisaven de que aquesta seria la cursa més curta a nivell de km, però que seria la que tardariem més a fer. I no s'han equivocat. El Garmin m'ha marcat 11,9km en 1h23': 880 de desnivell + i una mitja de 7min/km...Amb això ja està tot dit. Ja només començar enfilàvem pels carrers del casc antic de Súria, una primera pujada brutal, "ideal" per entrar en calor ràpid, i on ràpidament s'ha estirat el grup. Una primera baixada ràpida pel poble i ja començàvem a enfilar-nos cara amunt. Durant tot el recorregut hem anat trobant petits cartellets al terra, que ens indicàven el desnivell de la pujada que encaràvem i el seu nom, una bona manera de saber el que t'esperava. Bàsicament, el recorregut tenia tres pujades principals, amb una dificultat creixent. La primera m'ha servit per col·locar-me entre els 10/12 primers. Després d'arribar a dalt d'aquesta primera pujada, cap avall per un seguit de corriols impressionants i tant o més drets que la pujada, amb el punt just d'humitat per baixar-se més o menys bé. Un petit tram de pista i de seguida tornem a enfilar cap amunt. Començàvem la segona pujada forta, aquesta ja més seriosa. Aqui el terreny ja és més pedregós i amb menys vegetació, i on fins i tot t'has d'ajudar amb les mans i grimpar una mica per superar alguns graons de pedres. Després suavitza una mica i deixa córre una mica. Aqui les posicions ja estan molt definides, tinc en Xavi Pascual i un corredor de l'Spiridon just davant meu, i m'hi acosto just abans de coronar la pujada. 

          Corono aquesta segona pujada, i altre cop cap avall. Primer el terreny és molt i molt vertical, corriols molt tècnics que em fan patir de valent`i que fan que perdi de vista els dos del davant. Una mica més avall enllaçem una pista i continuo baixant a bon ritme, tot i que em veig amenaçat per darrera. Per sort, ens tornem a enfilar. Ara si, la tercera i última pujada, i quina pujada!! Ja només començar, terreny molt pedregós, dret i humit, sort que havien col·locat una corda i es poden salvar els primers metres, sino ja m'hagués agradat veure com haguéssim pujat... El corriol s'anava enfilant tot seguint un filat, terreny molt i molt dur, caminant i gràcies, i amb les pulsacions a tope. Però em trobava bé i ho donava tot. Mica en mica he atrapat els dos del davant, i després d'uns moments per respirar una mica, els adelanto i els deixo una mica enrera, sabia que eren més bons baixant i segur que m'atraparien al final. Continuava pujant i ja m'acostava a la part final. Se sentia la cridòria de fòrça gent que estava animant a la part final, el terreny encara pujava més i patinava moltíssim. La feina era agafar-me a tot el que trobava  per anar pujant: arrels, branques, herba....anava caminant com podia i amb la cara a un pam de terra...una última pujada agònica!!

    Finalment corono, i ja només queden uns 3km de baixada fins a Suria. En aquells moments, crec que anava el 10è, però sabia que perdria algun lloc, massa baixada per mi. I efectivament, després de planejar una mica i començar a baixar, primer m'adelanta l'Spiridon, i després, en una baixada més tècnica i molt molla i perillosa, en Xavi Pascual, que baixa molt i molt bé. Quan ja gairebé entrava a Suria, dos corredors més m'adelanten, tot i que quan deixem la zona més tècnica i agafem pista, aconsegueixo recuperar un lloc i entrar en aquesta 13ena posició final, d'uns gairebé 200 corredors inscrits.


     Una cursa impressionant, he disfrutat moltíssim, i per sort ara mateix estic cansat però a nivell físic sembla que les lesions em respecten. Un dia d'aquells que m'han acabat de confirmar que és en les curses de muntanya amb molt desnivell on més disfruto i on vull encarar els meus objectius d'aquest any. I tornar a felicitar la gent del circuit ARCS per el recorregut d'avui i per tot en general, gràcies per fer-nos disfrutar.

Cursa de muntanya a Sant Joan de Vilatorrada, circuit ARCS: 16è classificat.

Quarta prova del circuit ARCS d'Anbaso, a Sant Joan de Vilatorrada, amb 13'3km i uns 640mts de desnivell+, circuit bastant exigent i endurit per la pluja, però que a mi em va fer disfrutar d'allò més. Sobretot perquè ahir em vaig trobar molt millor que la setmana passada, en què vaig participar als Dos Turons de Moià i on vaig patir i molt, sens dubte que era massa ràpida per mi.


    Ahir, en canvi, la duresa ja hi era des dels primers metres, tant sols un quilometret per entrar una mica en calor, i de seguida ja començàvem a enfilar-nos per un seguit de caminets i corriols molt xulos, sempre picant cara amunt. Tot i no destacar per tenir unes arrencades gaire bones, mica en mica em vaig anar trobant bé i vaig poder assaborir el patiment de les pujades, amb aquell punt agònic però en què disfrutes molt. Als 5 o 6 km va arribar la primera pujada sèria, pujant a estones caminant o trotant com podia, superant algun corredor però en general mantenint la meva posició. Després d'arribar a dalt i de baixar una mica per pista, una baixada molt i molt dreta i extremadament humida i relliscosa, fent que t'haguessis d'agafar on podies per no sortir volant. Llàstima que hagués plogut, perquè era una baixada per disfrutar-la corrent. Després de planejar una mica i adelantar un parell de corredors, la segona pujada realment forta, pujant altre cop a estones caminant i a estones trotant, per anar arribant al cim on hi havia una bandera, el punt més alt de la cursa. Ja només faltaven uns 3km per acabar, tots en baixada, amb una primera part altre cop perillosa, corriols molt ràpids i alguns amb molt desnivell, on el que costava era mantenir-se dret. I finalment, per fi, 1'5km finals més fàcils de fer, mantenint la meva posició i arribant el 16è d'uns 215 corredors.

    Molt content de com va anar la cursa, vaig anar de menys a més i vaig acabar molt sencer. Felicitar l'organització pel recorregut, realment m'ho vaig passar molt bé. Ara ja només falta la cursa de Suria de la setmana que ve, ultima prova del circuit ARCS, m'han dit que és molt i molt dura, i suposo que hi aniré per rematar una mica aquest mes de gener.

Un no parar d'última setmana d'any...

Ja està, ja hem deixat enrera el 2012 i comença el 2013, un any que li tinc moltes ganes i que espero començar-lo almenys tal com he acabat aquest: corrent i disfrutant. I déu n'hi do amb aquesta última setmana d'any, realment ha sigut un no parar, i al final he acumulat 67km corrent en 7 dies, sumant entrenaments i tres curses.
        La setmana passada ja va tenir un bon començament, era el dia 24, i ens vam ajuntar en Jordi Martinez, Marc Vilaregut, l'Àngel Serrat i en Jordi Checa, per fer una sortida per muntanya per la zona de la Grevolosa, Serra dels LLancers i Cabrera. Ens van sortir 21km i uns 900 de desnivell +, vam anar a un ritme d'anar fent, disfrutant molt de l'entorn i de les vistes, realment vivim en una zona ideal per disfrutar corrent per muntanya. I per acabar bé la sortida, què millor que un bon esmorzar. Vam acabar a Cantonigros fent un bon pa amb tomàquet amb truita i cansalada.
       
         El dia 26, Sant Esteve, tocava cumplir amb la ja tradicional cronoescalada a Bellmunt, la cursa de Na'Dalt. Aquest any no estava tant motivat per fer-la, però al final em vaig inscriure el mateix dia. Del recorregut havien fet una petita modificació, i aquest any passàvem per una zona de roques que et feia sentir com una autèntica cabra. Al final vaig fer un temps de 32'59'', acabant en la posició 25, i és que tot i que per mi és un bon temps, hi ha molt nivell....

Després d'un parell de dies suaus, el dissabte 30, amb en Marc Vilaregut vam anar fins a les Planes d'Hostoles. Allà feien la segona edició d'una Sant Silvestre de muntanya de 10km. En Marc ja l'havia fet l'any passat i me'n havia parlat molt bé. Allà ens vam trobar l'Anna Macià, que aconseguiria la primera posició femenina. Pel que fa a mi, vaig aconseguir acabar en la 10ena posició, en Marc va acabar el 56. El recorregut tenia uns primers 4 kms de pujada constant, combinant pistes amb zones de corriols, i en general em vaig trobar prou bé. Després començaria una zona de baixada, primer més tècnica i per corriols i després per pista, on un altre cop vaig trobar a faltar més velocitat a les cames. És el que més hauré de treballar. La part final de la cursa tenia un parell de pujadetes prou dures, on vaig aconseguir posar-me en la novena posició, però que la vaig perdre a la part final, durant la baixada final al poble em va tornar el corredor que havia adelantat i vaig acabar en aquesta 10ena posició. Una bona cursa, per repetir-la l'any que ve.

I ja només quedava competir el dia 31, ara si última cursa de l'any, i vaig triar la Sant Silvestre de Taradell, 8'8km de muntanya on es pujava fins l'Enclusa. Ens vam ajuntar en Joan Escarrabill, en Marc Camara i en Dani Barranco, corrent una mica disfressats per l'ocasió: perruca, plumes d'indis, gorro d'arlequi i una màscara. En fi, molt bon ambient a Taradell i molta gent disfressada, alguns de molt originals. En quant a la cursa, vaig acabar el 4art, tot i notar-me bastant pesat de cames. Va guanyar en Manel Amor. Jo, durant la pujada a l'enclusa vaig atrapar en Nil Gurt, que anava segon, i després ens va atrapar en Bernat Mora, vam començar la baixada junts, però quan va tocar córrer per pista no els vaig poder seguir.

I avui ja estem a 2013, de moment el primer que tocarà fer serà recuperar el pes que tenia fa un parell de mesos. Aquest final d'any m'he descuidat una mica i m'he engreixat, però espero que mica en mica torni a posar-me més finet, de moment la motivació sembla que la tinc, i si més no començo l'any sense estar lesionat, que mentalment sempre ajuda. Ara farà un any que començava lesionat, la cintilla iliotibial va dir prou i vaig estar unes quantes setmanes ko. Ara sembla que he arpès a combinar bons entrenaments amb dies de recuperació, i a escoltar una mica el cos, a veure si continuem pel bon cami.

BON ANY 2013!!!!

Una bona manera d'anar acabant l' any: 9è classificat a la Mitja Marató de Muntanya de Santa Maria de Martorelles, "la Neorural".

Quan un dia, mirant el calendari de curses a Runedia, vaig veure que a un poblet que no em sonava de res, feien una cursa de muntanya de 23km i 1300 de desnivell, vaig pensar que seria un recorregut ideal per tornar a disfrutar competint. I ho vaig encertar. I apart de la distància i el desnivell, una zona desconeguda per mi: la serralada litoral, sense massa alçada però un terreny ideal per disfrutar corrent, amb una infinitat de corriols molt i molt xulos de fer i de patir, tant pujant com baixant.
         
        Després d'haver corregut la setmana passada a Aguilar de Segarra, 16'5km del circuit ARCS, d'Anbaso, vaig intentar recuperar al màxim les per arribar al diumenge fresc de cames, i vaig pedalar més que no pas córrer, recuperat del tot ara si, de l'esguinç al pit que em vaig fer a la duatló de Puig-Reig. Després d'un mes, ja tocava. La cursa començava prou aviat, a les 9, i per sort la temperatura era molt agradable, uns 11 o 12 graus, o sigui que res de tèrmiques, la samarreta del CAT sense tires i a preparar-se per suar. Tot i ser la primera edició, cal dir que l'organització va estar molt bé. Servei de guardaroba, massatges al final, dutxes a tocar de l'arribada, un bon entrepà de botifarra i cervesa fresca. Felicitats i a intentar superar-se l'any vinent.
         
                    Després d'escalfar una miqueta pels carrers del poble i veure una mica l'ambient "trailrunero" que es respirava, els 300 valents inscrits ens vam anar col·locant a la sortida per esperar el moment de començar. I a les 9 en punt, un coet i a córrer. Els primers metres passaven pel mig del poble, uns carrers amb molta pujada i que ja van estirar molt el grup del davant. Jo vaig intentar sortir ràpid, no sabia gaire què em trobaria però sabia tenia unes 6 o 7 petites pujades, no molt llargues, perquè de fet la cota màxima del recorregut no arribava als 500 metres. Després d'un primer tram per pista ja van començar els corriols de pujada i una mica de tap, uns quants corredors al davant que potser em frenaven una mica però tampoc em volia tornar boig per adelantar, quedava molta cursa. Després d'arribar a una pista més ample vaig anar guanyant posicions, fent alguna baixada ràpida per uns corriols on vaig disfrutar com una nen. Ens haviem quedat un grupet d'uns tres o quatre corredors, tot i que mica en mica em van deixar enrera en un tram llarg de baixada per pista, i com em sol passar sovint, vaig quedar una mica en terra de ningú, corrent una bona estona en solitari. El terreny tornava a guanyar alçada, i després d'una zona realment dura amb una pujada amb molt desnivell i molt tècnica, s'arribava a la zona més alta del recorregut. Aqui hi havia un avituallament, on vaig intentar menjar una mica i hidratar-me, prenent el primer gel. Començàva una baixada bastant llarga, primer fent tot de "paelles" entre vinyes, terreny pedregòs però divertit, i després per pista més ample. Després d'una bona estona baixant, dos corredors em van atrapar pel darrera, ens vam agrupar, i vam atrapar un corredor que teniem al davant. De fet, erem del 6è al 9è. Faltava la traca final, aproximadament al km 17 començava una altra bona pujada entre arbres i arrels. En les pujades  normalment guanyava una mica d'avantatge, tot i que quan tornàvem a baixar m'atrapàven. Ja només quedava la sorpresa final. Quedàven 3km i la última pujada, s'havia d'arribar a les runes d'una mena de torre medieval, i la pujada era per fer-la grimpant una mica i acabant de donar lo poc que quedava. Molt autèntica la claca que hi havia a dalt d'aquest lloc, gent disfressada i amb tambors tot animant, que després de dues hores patint era molt agraida. I ja només faltava baixar. Primer per una zona molt tècnica, on vaig tenir alguna petita relliscada que quasi em fa volar pel davant, i després per una pista molt ràpida, on vaig acabar de perdre un parell de llocs per la meva falta de velocitat....espero millorar-ho! Arribava al km 23 i encara no veia les cases del poble, un altre petit tram emboscat i ara si, arribant a Santa Maria de Martorelles amb el Garmin marcant 23'9km  amb un temps de 2h16',i arribant en aquesta novena posició que m'ha tornat a apujar la moral pels núvols.
     
           Doncs com a resum final, felicitar molt i molt a l'organització de la cursa, vaig disfrutar moltíssim de la duresa del recorregut, molt  trenca-cames, i que em farà acabar aquest any 2012 una mica negre, amb ganes de començar el 2013 a tope. I no sé, a nivell competitiu, el cos em demana curses de muntanya, potser encararé aquest any a continuar millorant-ne els resultats, sempre que les lesions em respectin, que de moment sembla que si.

     CLASSIFICACIÓ

Cursa de muntanya a Aguilar de Segarra, circuit ARCS: 24è classificat.

    Han passat tres setmanes des que es va acabar, a Puig-Reig, el circuit de duatlons de Terra Endins. Uns dies marcats per una petita lesió que em vaig fer al caure amb la btt, a Puig-Reig, i que en un principi em feia pensar que m'hauria trencat o fisurat alguna costella, tenir un dolor molt fort en un costat del pit, a sota el cor, i que per sort "només" és un petit esguinç. Això si, és molt dolorós i he patit bastant per dormir i a la feina. I a nivell esportiu, pedalant bé, però corrent em produia una sensació com de flato i que a l'apretar augmentava fins al punt de fer-me acabar trotant i gràcies. Antiinflamatoris i repòs em van dir. Lo primer si, de repòs no gaire...
    


    I apart d'estar tocat físicament, mentalment també he estat "lesionat"... De fet, porto ja unes quantes setmanes no gaire fi, a vegades s'ajunten masses coses i el coco no és capaç de digerir-les totes. A petits problemes a nivell personal, s'hi ha de sumar la frustració per no haver fet un salt de qualitat en totes les duatlons en les que he participat, potser pensava que aquest any seria molt millor i al final m'he vist una mica com l'anterior. Potser ja estic al meu sostre? potser si, però jo crec que tinc marge de millora. I ara queden les duatlons de muntanya de la FCTRI, però no estic gaire motivat per fer les que queden de la Lliga.
   


      I per canviar d'aires i fer créixer la motivació, acabaré l'any corrent alguna cursa de muntanya, com la d'ahir, per veure si canvio la dinàmica negativa i puc començar el 2013 amb la moral ben amunt. Ahir vaig córrer a Aguilar de Segarra la segona d'un total de 5 curses de muntanya que es fan a la Catalunya central. Són curses d'uns 15km i amb bastant desnivell, formen part del circuit ARCS d'Anbaso, i crec que apart de la d'ahir, en correré un parell més. Ahir no em vaig marcar cap objectiu concret, només intentar disfrutar al màxim i veure si les molèsties de l'esguinç al pit em deixàven córrer amb normalitat. Vaig aconseguir fer la cursa sense masses molèsties tot i que vaig patir molt, fins i tot a les pujades que és on normalment disfruto més. El recorregut bastant bé, amb un parell de pujades fortes, una al castell de Castellar, i una cap al final totalment vertical on s'havia de grimpar una miqueta. Potser em va sobrar una baixada bastant llarga i molt pistera que és on em vaig notar més tou. Al final vaig poder acabar el 24è d'uns 220 participants, tot i que el resultar era el de menys. El d'ahir va ser un bon entrenament per la mitja marató de muntanya de Santa Maria de Martorelles, "LANEORURAL", que es disputa el diumenge que ve. Són 23km i 1300 de desnivell positius. O sigui que la cosa promet..
 


.

Duatló de Tavernoles, 36è classificat: acabant més content!!

                                                                    .........EQUIPÀS!!!......
Tercera setmana consecutiva competint, no ho havia fet mai encara, aquest cop a Tavèrnoles, cinquena del circuit de Duatlons de Terra Endins i primera de la lliga de clubs de la Federació Catalana de Triatló. Com sempre que comença el circuit de duatlons de la FCTRI, molt nivell, i toca retrocedir unes quantes posicions a la classificació general, però és el que hi ha... De totes maneres, ahir vaig acabar més content sobretot per tal com em vaig trobar pedalant.
      
        Portava molts dies donant-li voltes a lo malament que ho passava quan tocava agafar la btt i apretar: molt mal de quàdriceps i la sensació que volia i no podia. I a sobre, la setmana passada a Tona es va ajuntar el mal de cames amb el fet de perdre'm i acabar en una molt discreta 22ena posició. Res, setmana de donar voltes a les coses, què carai falla, amb la moral per terra, i analitzant què podia cambiar. Després de donar-hi moltes voltes, decideixo enfocar l'entrenament previ a la duatló d'ahir d'una altra manera. Si fins ara arribava a les curses amb uns dies molt i molt suaus, aquesta darrera setmana he fet sortides més exigents, tant corrent com pedalant, i només divendres i dissabte de rodatges més suaus. I sembla que m'ha funcionat! Potser realment em faltava arribar amb una mica més de "xispa" a les cames. I sens dubte que també em falten més hores de btt. Ja vaig dir que aquest any he fet molta carretera i poca btt, i és una cosa que no em pot tornar a passar.
            
        Ahir a Tavèrnoles, molts CATs: Xic, Marc Camara, Quim Comas, Xevi Codony, i en Victor Panyella, nou fitxatge. La veritat és que s'agraeix molt el fet de córrer amb tant companys d'equip, a veure si en pròximes curses podem coincidir un altre cop. I pel que fa a la cursa en si, jo ja sabia que patiria molt corrent. Primer eren 5km. Sortida a tope per una rampa infernal, i jo traient el fetge per la boca i sense acabar de trobar-me bé. Mica en mica en Xic es va distanciant, i darrera seu en Xevi Codony. Jo faig una bona part del recorregut amb en Marc, i arribem junts a la zona de transició. Ara tocava 20km de btt. Dimarts passat vaig seguir el track del recorregut de l'any passat i ja sabia el que em trobaria, tot i que al final ha sigut una mica diferent. Això si, ahir vam trobar més fang. Els primers km. ja piquen cara amunt, i sembla que les cames van millor. Atrapo en Xic i em diu que ha punxat, li comento si necessita res però té bastant clar que haurà d'abandonar...llàstima! Al cap de poc atrapo en X.Codony, i després d'anar una mica a roda l'adelanto, tot i que sempre anem bastant junts, tant sols va uns metres pel darrera. Després d'una rampa infernal per una pista que no s'acaba mai, arribem a sota els Muns, on comencem a baixar per tornar a enfilar per una pista molt i molt enfangada, impossible de pujar pedalant en algun petit tram. Ara si, toca baixar, i després d'un altre petit rapetxó fem un corriol molt divertit de baixada però que estava molt moll, i a on era fàcil de patinar i caure. Sortim a una zona de baixada més pedregosa, i en un petit "despiste" amb menjo tontament un arbre, amb un petit cop al deltoides esquerra, que avui encara em molesta. Al final sortiem a una pista que ja ens portava ràpidament a la zona de transició. Intento fer el canvi ràpid, a veure si puc adelantar algun lloc, i veig que en Xevi Codony no ve ( després em diria que havia tingut una petita caiguda al corriol de baixada). Començo a córrer els 2'5km que falten, meitat de pujada i meitat de baixada pel mateix cami, i em vaig creuant amb tots els primers classificats. Jo em noto millor que durant el primer tram de córrer, i adelanto uns 4 o 5 llocs, acabant amb 36ena posició i un temps de 1h40'.


        Ara si que la setmana que ve descansaré, i el dia 18 suposo que faré la duatló de Puig-Reig, la última del circuit de Terra Endins. I en quant a les de la lliga de clubs de la FCTRI, ja veurem quines faig. Intentaré buscar les que més m'agradin sobretot en els trams de córrer, jo necessito més km i més desnivell!!!

Duatló del Bandoler 2012: 2h29'12'', 15è classificat.

Tot i les pèssimes previsions meteorológiques que, francament, em feien pensar que avui no hi hauria duatló a Taradell, al final si que s'ha pogut disputar i amb un temps més que acceptable: molta aigua a tot arreu, això si, però amb una bona temperatura i només amb una mica de pluja durant la primera part del tram btt. En quant a la meva cursa, avui no m'he acabat de trobar còmode enlloc, ni corrent ni pedalant.
            
           Al primer tram de córrer, d'uns 10km, anava bastant feixuc, em notava pesat i poc àgil. Hem pujat fins l'Enclusa, passant pel castell de Taradell, un terreny dur i quasi sempre cara amunt, i després ja venia la baixada altre cop fins a Taradell, amb una primera part més tècnica que després es convertia en pistera, on he trobat a faltar un punt de velocitat...s'haurà de millorar!!
      
        Després ja venia la btt. Dimarts vaig fer un reconeixement del que va ser el recorregut del 2011, però aquest any l'havien canviat una mica, sobretot la part central. En general molt més tècnic, que sumat a l'aigua i el fang de tot arreu el feia molt dur i exigent, confesso que he patit bastant! He tingut un parell de caigudes/patinades sense importància, suposo que com molts altres corredors, i un soroll de la roda del davant tocant el disc del fre m'ha acompanyat tota l'estona, i la veritat és que m'ha posat bastant nerviós. Al final he arribat a la zona de transició havent perdut tres llocs respecte el primer tram. I ja només faltaven els 2km finals a peu, on he mantingut un petit "duel" amb en Jordi Font del Triatló Lluçanès. Ell m'havia adelantat a la part final de la btt, i jo l'he atrapat quan hem començat a córrer, en una primera zona de pujada. Però després tornàvem a baixar i ens endinsàvem pels carrers de Taradell, primer amb molta baixada per una zona d'asfalt, on el Garmin em marcava que corriem a 3'25''/3'30, i jo no hi estic gaire acostumar a anar aquests ritmes. Quan faltàven uns 300mts per l'arribada i amb un carrer que picava amunt, he vist clar que no l'hi podria disputar el lloc, arribant al final amb aquesta 15ena posició.

                                                    Francesc Freixer, Gabriel Crosas Salvans i Marc Clapés, el podi d'avui.
    
    En general content del resultat final, potser esperava més del primer tram de córrer, tot i haver marcat el 12è temps parcial, i conscient que m'he de posar les piles amb la btt, que aquest 2012 l'he tingut una mica abandonada i veig que em falten hores i tècnica a l'hora de pedalar. I ara suposo que la setmana que ve aniré a  la duatló de Tona, l'any passat no la  vaig fer i si no hi ha res de nou allà estarem.
   
    Ah! I atenció a la duatló de Taradell del 2013, que sembla que promet! Ja vaig veure la pàgina de la federació catalana de triatló, tot repassant el calendari del 2013, que a la de Taradell li deien duatló "d'alta muntanya". Jo no ho acabava d'entendre, però avui parlant amb en Marc Clapés ja m'ho ha aclarit: l'any que vé es pujarà al Matagalls, fent la zona de transició a la Font Pomereta. O sigui  que l'any que vé, la duatló de Taradell marcada amb vermell al calendari!!