18 de març 2012

Mitja marató del Congost, 14è d'uns 380: molt per aprendre....i molt per curar!!!

una de les moltes ferides d'avui

Avui he participat en la meva primera Mitja marató del Congost, a Aiguafreda, una cursa dura(tot i que diuen que menys que l'any passat), i molt ben organitzada, on he patit més que disfrutat, i on he vist molt clar que encara he d'aprendre a córrer amb més intel·ligència.

Avui si que el dia començava molt aviat, i a les 5 ja estava esmorzant, i és que l'hora de sortida era a les 8 . Ben d'hora i molt ambient a Aiguafreda, sobretot perquè els de la Marató sortien a les 7, i ja hi havia molt moviment de gent corrent al pavelló a buscar dorsal, xip, i deixant les bosses al guardarropia. Jo he tingut temps d'anar amb molta calma i he pogut veure la sortida de la Marató, entre els molts valents hi havia en "Tronja" de Roda, a veure com li ha anat.

just abans de començar la Marató.


S'acosta l'hora de començar, i he escalfat una miqueta, no massa, i cap a la plaça de la Rectoria on ja hi havia tothom apunt per començar a patir. A les 8 en punt sortiem, i començàven uns primers km cara amunt per pista, ideal per anar estirant el grup. De seguida un primer corriol i més pista. He anat adelantant gent i les cames funcionàven, i de seguida hem trobat la primera baixada tècnica. M'ha impressionat la baixada d'un corredor de Diedre,estil "senglar desbocat", tot i que després de seguida l´he adelantat pujant, i m'ha comentat: " jo és que només sé baixar, ho perdo tot pujant". Però tela com baixava. Després d'un primer avituallament i control de xip, començava la primera pujada amb cara i ulls, una pujada llarga i pedregosa, on m'he descontrolat massa i he començat a pujar massa ràpid. I és que em costa controlar i dosificar, normalment vaig bé cara amunt, i quan vaig passant a gent poden més les ganes que el cap, i avui ho he pagat. A la part final de la pujada, ja he vist que mica en mica m'atrapava gent que havia adelantat una mica abans, i fins i tot em notava una mica grogui i marejat. He afluixat una mica a veure si recuperava, i començava una zona de baixada, passant pel segon avituallament. Continuàvem baixant, i en una zona boscosa m'he enganxat el braç amb una branca amb el resultat d'una bona ferida que és la de la foto que he penjat més amunt. Però enmig d'una cursa no hi ha res que fagi mal i continuo corrent, una mica més recuperat físicament. Hem continuat baixant per pista, i després més corriol tècnic i pedregós, on just abans d'arribar al tercer avituallament, he patit la caiguda del dia: una volada amb aterratge forçós, caient amb les mans per davant estil Superman, i que m'ha deixat bastant massegat. M'he aixecat ràpid, i he valorat els danys: dues rascades-cremades als dos avantbraços, un petit tall al dit petit de la mà dret, i un fort cop al genoll dret amb una petita rascada que em deixa mig coix uns moments. Però torno a córrer, i els mals desapareixen. En aquesta zona ja havia atrapat els últims corredors que feien la marató i que havien sortit una hora abans, començava una pujada estreta i per sort tothom s'apartava molt amablement i et deixava passar. Després d'una última pujada tornàvem a baixar per una zona de molta pedra, vigilant molt, i ja hem sortit a una pista que portava fins a l'arribada, amb un últim control de xip i on ens separàven als corredors de la mitja i els de la marató. Per fi he arribat, amb 2h 9', molt cansat i castigat per les múltiples ferides, però de totes maneres content per aquesta 14ena posició final. I ara a veure si recupero, i d'aqui dues setmanes participo a la Cursa del Roc Gros, que té molt bona pinta.


10 de març 2012

Apretant les dents pel Montseny!!!

Per fi una sortida que m'ha servit per estrenar de veritat la Méndiz, amb una ruta molt i molt recomanable que l'he disfrutat molt ben acompanyat amb en Joan Escarrabill i en Marc Camara. Fins que no ens hem trobat a les 9 del mati no hem decidit quina ruta fer, i al final ens hem decantat per anar a fer una volta que voreja tot el massís del Montseny, tirant cap a Viladrau passant per Taradell, pujant cap a Sant Marçal, baixant cap a Santa Fe del Montseny, tornant a pujar per la Costa del Montseny i baixant per enllaçar amb la carretera que ve de Santa Maria de Palautordera i que puja fins a Collformic. I després acabant amb una baixada rapidíssima fins a Roda. Han sigut quasi 110km i un mica més de....2000 mts de desnivell+!! No està malament.

Realment ens ho hem passat molt bé, el dia clar acompanyava les brutals vistes de tota la ruta, i per mi han sigut més de quatre hores balsàmiques després d'uns dies que a vegades són complicats, però que per sort tenim l'antídot de tots els mals: l'esport!!

I a destacar els petits "piques" de tota la sortida, destacant tota la pujada a Collformic, uns 12km amb quasi 700mts de desnivell i que amb en Marc hem pujat a molt bon ritme, combinant km on hem rodat junts, altres on m'ha deixat uns metres enrera, i una part final on l'he pogut atrapar i arribar una mica abans que ell. Pujada espectacular!!



04 de març 2012

2ona Cursa del Gitanos, 12è classificat: pel bon cami!!

Després d'una migdiada d'escàndol, i amb les cames molt castigades, quatre ratlles per comentar la meva participació a la 2ona Cursa dels Gitanos de Taradell, de quasi 23km i una mica més de 700 mts de desnivell +.

Amb molta boira i bastant fred, ens hem trobat amb en Marc Vilaregut a la sortida de la cursa, com a únics representants del Club Atlètic Torelló, ell s'ha decantat pel recorregut de 10km, acabant 17è, i jo pel llarg acabant en aquesta 12ena posició. Comparant la primera i la segona edició, aquest any hi ha hagut molta més participació i més nivell, i si l'any passat vaig acabar 10è i aquest 12è, no he fet un pas enrera, al contrari, he corregut molt més ràpid i he acabat contentíssim de com m'he trobat. Fent una ullada a les dades del Garmin, el recorregut ha sigut pràcticament calcat, amb una petita variació al principi i crec que al final, però amb totes les pujades dures que es repetien. I en quant al ritme, l'any passat vaig marcar un ritme mig de 5'36''km, i aquest any he acabat a 5'04'' km.

I el recorregut, molt trenca-cames, jo potser disfruto més quan trobo una pujada dura i llarga, on puc agafar millor el ritme, i avui era puja molt i baixar més. Això si, molt content del trams de pujada perquè em notava molt ràpid, fins i tot en els trams de baixada anava prou bé, sembla que mica en mica vaig millorant el tema velocitat. Llàstima del lloc que he perdut en els mts finals, un corredor que el tenia enganxat des de feia bastants km i que per velocitat al final m'ha superat.

I ara tocar recuperar-se, i veure com arribo a la meva primera participació a la Mitja Marató del Congost, amb 1900 de desnivell+, Em fa una mica de respecte, però intentarem fer una bona cursa.