26 de febrer 2012

Duatló de Centelles, 18è classificat: Molt decepcionat i molt content.

Després del cabreig que he agafat aquesta mati després d'acabar la duatló, ara sóc capaç d'analitzar més fredament tot plegat i em quedo amb les bones sensacions que he tingut tant pedalant com corrent. I és que avui tot s'ha girat quan uns quants ens hem perdut en un punt on crec que podia estar més ben marcat, i que m'ha fet perdre uns 3 o 4 minuts en el tram btt.

El recorregut d'aquest any era molt semblant al de l'any passat, una mica diferent el tram btt, amb una sola transició i fent 30km btt+10km corrent. La sortida, pel meu gust massa estressant, una mica caòtica i apunt de caure amb tanta bici, tot i que mica en mica la gent es posa al seu lloc , i de seguida he anat agafant un bon ritme que m'ha fet recuperar moltes posicions. En els primers repetxons que hem trobat, ja he notat que les cames funcionàven, i continuava adelantant gent i recollint els fruits d'una molt bona setmana d'entrenaments....fins que m'he perdut!! Venia d'un tram de pujar caminant arrossegant la bici, molt dret i amb molta pedra, i quan ja s'acabava era fàcil de retallar per un lloc on semblava que s'acaba la pujada i començàvem a baixar. Jo anava seguint els del davant i tampoc mirava gaire per on passava, només seguia la roda del davant. Hem començat a baixar, i quan portava una estona ja he vist que havien desparegut les cintes. He parat perquè no ho veia clar, i han arribat en Xevi Vila del Triatló Lluçanès, i crec que en Bernat Pou de Fisiorutpujol. Hem vist que no anàvem bé, i hem tirat enrera per tornar al punt on començava la baixada. I un cop a dalt hem trobat el cami bò. Crec que algu havia d'haver estat allà per indicar més bé el corriol que baixava, a vegades no n'hi ha prou amb cintes, sobretot quan vas amb la bici.

En fi, un cabreig impressionant, amb ganes de plegar, i més després de veure que tenia un dia bò. Però tocava fer de Barça i començar la remuntada. El terreny tenia zones de pista rodadora on m'he trobat bé i he anat adelantant gent i més gent, però segur que tot aquest esforç al final l'he pagat. Arribava a la zona de boxes i començava el que més m'agrada: córrer cara amunt! Aqui estava convençut que recuperaria molts llocs, i així ha sigut. La primera part era tota vertical, amb zones realment dures, i on es notava l'esforç acumulat a les cames, amb petites rampes als abductor suportables i amb molta calor. Després d'adelantar 5 o 6 corredors, he arribat a dalt de la pujada, tocava una mica de corriols planers amb unes vistes impressionants, i desprès tornàvem a baixar, per una zona molt dreta, anant a buscar la part final, amb una zona que picava amunt i que et castigava si anàves just, com era el meu cas. Al final he creuat l'arribada en aquesta 18ena posició, i amb la sensació que avui era un dia on podia haver quedat entre els deu primers. Em quedo amb les bones sensacions pedalant, sens dubte que he notat els entrenament per carretera, amb molta fòrça de cames, i també em quedo amb el 9è temps parcial en el tram corrent.

I ara, fi de les duatlons de muntanya, fins agost o setembre que no crec que fagi res més, ara tocarà fer alguns curses de muntanya i potser alguna duatló de carretera. I seguir entrenant perquè la nova temporada sigui molt bona.

3 comentaris:

  1. Hola Carles,

    m'agradaria concretar algun comentari que fas en aquesta entrada. Organitzar una prova d'aquest tipus no és gens fàcil. Al contrari, es mobilitza molta gent (més de 80 col·laboradors) alhora que els organitzadors hi destinem molts esforços, diners i energies per voluntareïtat. Possibilita que molts corredors poguem gaudir d'aquestes belles proves. La puntualització que fas sobre si hauria d'haver gent a on et vas perdre -o haver estat més ben marcat- és discutible, donat que molta gent sovint es pensa que tota la responsabilitat vers el circuit recau en l'organització. I no és així. Dels tres que heu anomenat que vau perdre-us dóna la casualitat que, almenys en conversa posterior i amistosa, dos d'ells van reconèixer que si no haguessin intentat fer dreçera per on no tocava potser no hagués passat això. Com a persona que també participa en determinades proves penso que sovint som poc autocrítics i demanem massa a organitzadors que amb prou feines fan això per "amor al arte". Ens encigalem, anem cansats, estem pendents del de davant... el que sigui. I oblidem que també tenim part de culpa en els errors. No tot són sensacions.

    Alhora també dir-te que si es van perdre 3 persones de 170 no és una proporció significativa.

    I dubto que el marcatge no fos bo. Al contrari, set anys d'experiència en muntar una duatló donen per errors però també per apendre com s'ha de marcar una prova. Equivocar-nos ens podem equivocar tots (corredors també). I aquests comentaris també fan mal a determinades persones que organitzem desinteressadament certes proves.

    Agraït per la teva participació,

    Jordi
    Duatló de Muntanya de Centelles

    ResponElimina
  2. Hola Jordi!
    Primer dir-te que em sap greu que el meu comentari pogués fer tan mal a l'organització, perquè sóc conscient que la feina que porta deu ser molt gran, i tant sols es fa per amor a l'art. Potser el meu comentari havia d'haver tingut un equilibri entre crítica positiva i negativa. Jo sóc molt fan de la duatló de Centelles, per alguna cosa és la tercera vegada consecutiva que hi participo, el tram de córrer m'encanta i penso participar en la 8ena edició...però continuo pensant que aquell punt concret no estava ben marcat. No vam ser només 3 els perduts. Davant meu, altres corredors havien tirat endavant, i no van recular perquè vaig sentir que sabien algun cami més endavant per enllaçar. I quan amb en Xevi i en Bernat tiràvem enrera, ens en vam trobar un parell més de cara que també s'havien perdut. O sigui que potser parlaríem d'una desena de corredors perduts, tot i assumir la meva part de culpa, i això ja no és tanta casualitat.
    En fi, torno a repetir que em sap molt greu haver pogut molestar-vos amb la meva crònica, i continuaré recomanant la duatló de Centelles a tothom qui li agradi una mica de patiment per muntanya.
    Fins l'any que ve!!

    ResponElimina
  3. Carles,

    ens veiem l'any que ve ;-)

    Salut

    Jordi

    ResponElimina