De Collformic al Matagalls, i del Matagalls a l' Hospital General de Vic.

El que havia de ser una tarda tranquila, fent una ascensió llampec al Matagalls, ha derivat en una caiguda que m'ha portat a visitar l' Hospital de Vic, amb un tall bastant profund al braç dret i que al principi m'ha espantat per la quantitat de sang que perdia. I això que fins llavors tot havia anat perfecte. Volia fer una pujada d'aquestes que m'agraden, curtes i explosives, i amb poc més de 29' ja era a la creu de Matagalls. He trobat prou gent per ser un dia entre setmana, i un cop he gaudit una mica de les vistes i he intercanviat quatre paraules amb un noi que corria per allà, ja he anat per baixar. Tampoc és que la baixada sigui molt perillosa, però en el tram on hi han més lloses potser si que anava una mica massa confiat...de cop he patinat, i he caigut de cul i recolzant el braç dret a terra. M' he aixecat ràpid, i tot i veure sang, pensava que només era la rascada. Però no, ja he vist que la sang sortia d' un bon tall d'aquests tant incisius, i de cop m'he quedat una mica atontat sense saber com reaccionar. Per sort, una parella que pujava m'havia vist caure i de seguida s'han ofert pel que fos, posant-me uns kleenex amb una goma de cabell per parar l' hemorràgia. També estàven disposats a baixar a Collformic amb mi, però ja els hi he dit que no calia. Mil gràcies!!!

Un cop a Collformic he entrat al bar, i allà he demant si em podien donar una mica de gasa i una vena per tapar-me millor el braç, i també m' ha ajudat molt amablament una dona, mil gràcies també!!

I després, doncs res, cap a urgències. Pensava que la cosa seria ràpida, però déu n'hi do l' estona que m'han fet esperar. Finalment, després de quasi 2 hores d'espera, m'han fet passar i m'han cosit 3 puntets. Per sort, el tall és subcutani i no afecta la musculatura, o sigui que no crec que el meu braç tingui gaire temps per descansar....

Potser no cal tanta protecció per 3 puntets de res, oi?

Duatló de Bellmunt 2011: Del cel a l'infern, però molt satisfet.

Ja han passat 24h des de que va acabar la duatló de Bellmunt, i ara ja puc escriure i analitzar amb més calma totes les emocions viscudes ahir, que van ser moltes, i que em fan ser molt optimista de cara les pròximes curses. I és que ahir vaig arribar a casa una mica tocadet, d'arribar 13è a la segona transició, a punxar quan ja només faltàven uns 5km pel final i arribar corrent en la posició 58....Però què hi farem, el més important és que vaig disfrutar i molt, especialment en el tram corrent, i em vaig sentint cada dia una mica millor físicament.

El dia començava amb la incertesa de veure si plouria o no, la nit havia portat uns quants ruixadets, però pel matí el cel ens va respectar, tot i estar totalment núvol i amb molta boira a dalt a Bellmunt. A Sant Pere hi arribo quan ja hi ha molt d'ambient, cursa rera cursa vaig coneixent corredors i a vegades ja semblem una petita família que coincidim els caps de setmana per competir. Des de l'organització ja ens van advertint per megafonia que el tram running està bastant moll i que vigilem amb les patinades, a l'igual que la baixada per les fulles, que pot ser una mica perillós. Després d'escalfar vaig cap a la sortida, aquest cop vull posar-me bastant endavant i que no em passi com l'any passat que vaig començar molt enrera i em va costar molt adelantar i guanyar posicions.
PRIMER TRAM BTT: 36'43'', 22è temps parcial.
Després d'un retard de mitja hora, inacabable, per problemes amb el trànsit a dalt a Bellmunt, es dóna la sortida i ja hi som, a mil per hora i baixant per la carretera de la Vola anant a buscar la pista de Pedroses. No sóc gaire fan d'aquestes arrencades, però mica en mica vaig buscant el meu ritme, adelantant alguns corredors, i fent quasi tota la pujada amb en Guillem López i en Xevi Codony, que tot i adelantar-los al principi, m'han atrapat i els he anat seguint a roda. Quan ens anem acostant a dalt ja es comença a sentir la cridòria de tota la gent, i encara que no ho vulguis et motives i acabes apretant més del compte. I el tram final, impressionant, moltíssima gent a banda i banda animant, bastants coneguts que et posen la pell de gallina quan et criden pel teu nom....en fi, sense paraules.
TRAM RUNNING:1h16'20'', 12è temps parcial.
Faig la transició tant ràpida com puc, i començo a córrer. El recorregut és molt semblant al de l'any passat, només variava una mica al final, i els primers km són cara avall, una baixada molt tècnica i perillosa per la humitat, però que he fet bastant ràpid i segur. De fet, fa dues setmanes que corro amb unes sabatilles LA SPORTIVA, i la veritat és que hi corro molt segur, totalment recomanables per recorreguts complicats. En la baixada he anat adelantant gent, i un cop sortim a La Vall, planegem una mica per tornar a pujar direcció Degollats. Em noto bé, i després d'atrapar i deixar enrere en Guillem López, atrapo un grupet de 3 on hi ha en Xevi Codony, amb qui després de pujar fins a Hi Era Massa, aniriem més o menys junts fins a Boxes. La meva sorpresa ha estat quan enfilàvem la part final, i un grup de gent ens canta que som els 12 i 13, quan jo creia anar més avall. Un puntet més de motivació i enfilant la part final, on en Xevi al final m'ha tret uns quants segons.
SEGON TRAM BTT: 45'20''.....
Intento fer la transició el més ràpid possible, però ben aviat tinc un primer avís de que alguna cosa aniria malament. Només pujar a la bici i fer deu metres, intento agafar el bidó per beure i sense voler amb la mà esquerra apreto la palanca del fre del davant.Resultat: surto volant per davant, amb la gent de l'organització flipant. O sigui, no he arribat a les fulles i ja estic pel terra, mal presagi. Torno a pujar a la bici i avall, arribant al tram trialer, sense arriscar, i ara si, les fulles: molta gent pendent de com baixava, i no els he defraudat: de seguida he patinat i bici i jo hem baixat cadascú pel seu cantó, això si, sense conseqüències. En aquest tram hi ha hagut l'anècdota del dia, molta gent dient no sé què d'unes abelles, i que es veu que han anat picant a molts corredors. Jo no m'he enterat de res. Un cop passat el pitjor del tram trialer, començava la baixada que porta fins a La Vall, amb molta pedra i que jo he fet amb molta precaució. Arribo a la pista més bona i aqui en teoria ja tocava disfrutar fins l'arribada, però de cop, abans d'arribar a Forat Micó, noto com perdo pressió a la roda del darrera i veig, impotent, com tot el que m'envolta s'ensorra. Roda punxada i sense res per arregar-la. Doncs res, tocarà córrer. Començo a trotar amb la bici al costat per fer els 5km que em deuen quedar. Lo pitjor, veure com un a un et comencen a adelantar tots aquells amb qui has "lluitat" per anar com més al davant millor. A destacar la solidaritat de molta gent, oferint-me tot tipus de material per arreglar la roda, però al final no tenia ni ganes de solucionar-ho i he preferit arribar corrent. En fi, he arribat bastant enfonsat, pensar que podia haver acabat entre els 12 o 13 primers en una duatló com Bellmunt, i acabar tal com he acabat....
Però ara ja penso en d'aqui dues setmanes a la duatló de Taradell,i el 9 d'octubre el plat fort: la duatló de Queralbs, arribant fins al Puigmal. Aqui si que tinc ganes de fer-ho bé, no sé perquè però el tipus de recorregut em dóna un molt bon feeling. Ah! i crec que em passo al Tubeless, ara portava les càmeres Slimm, amb el líquid verd "autosellant", però últimament m'ha fallat més del que voldria, i no vull tornar a viure lo d'ahir, tot i que no sé fins a quin punt és fiable.

lo millor de quan acabes!!!

Últim entrenament anaeròbic fins Bellmunt: avui baixant de 34' !!!

AIXÒ S' ACOSTA!!!

Si divendres deia que havia tingut un subidon de moral, després de baixar de la meva barrera de 35' a Bellmunt, avui ja no tinc paraules per dir com em sento després d'haver pujat en 33'50'' des de baix de tot. I això que encara arrossegava unes bones agulletes de la cursa del diumenge. Això si, ahir vaig descansar i vaig anar a fer-me un bon massatge de descàrrega, últimament me'n vaig fent més sovint i crec que és una cosa que hauríem de fer tots els que entrenem i competim, tot i que barats no són, però t'ajuden molt a recuperar i a posar al seu lloc tota la musculatura. Avui he tornat a baixar pel cami de les fulles, que per cert ja està marcat amb cintes pel diumenge, i he tornat cap a Roda , apretant en tots els repetxons que trobava i notant-me amb molta força a les cames.

Ara si, fins diumenge només faré un parell de sortides de rodatge molt suau, tant pedalant com corrent, i a esperar a veure si diumenge tinc un bon dia i puc disfrutar.

Cursa de muntanya de Vic, 11è classificat: avui si, molt content!!

Si diumenge passat escrivia aqui al blog, que estava una mica decepcionat per com havia anat tot a la duatló de Sant Feliu Sasserra, avui només puc dir que estic contentíssim per com m'ha sortit la cursa de Vic, tancant així una setmana rodona a nivell d' entrenaments, potser la millor des de que m'hi he posat una mica seriosament. De fet, avui només volia fer un bon entrenament de cara la duatló de Bellmunt, però ja se sap, un cop et poses un dorsal i et trobes bé...a tope!!

La cursa era de 2o km, marcada per una forta calor, i on havíem de pujar un parell de vegades a la Creu de Gurb. La sortida era per pista ampla, ideal per estirar el grup i evitar taps, i durant els 3 primers km anava a una mitja d'uns 4'15'', potser massa ràpid pensant en el que venia, però com que em notava bé anava tirant. Mica en mica entràvem per una zona de corriols i començàvem a guanyar alçada, fins passar per sota la Creu de Gurb, el primer cop no acabàvem d' arribar a dalt de tot. Durant aquesta pujada m'he notat molt fi i he passat a molts corredors. Després hem començat a baixar i després d'una baixada més o menys tècnica, el recorregut passava per una zona de bastanta pista ampla, aqui si que hauria de millorar perquè noto que em falta una mica de velocitat, i és una cosa que intentaré millorar. Després de baixar bastant, mica en mica tornàvem a enfilar cap a la Creu de Gurb, primer pujant per pista, i la part final molt vertical i tècnica, amb molta calor, i on he pogut adelantar a 4 o 5 corredors. Coronàvem al km 15 i tocava baixar, primer per un corriol bastant tècnic, i després combinant pista i corriol, uns km finals que se m'han fet una mica llargs però arribant prou sencer al final.

Ara demà descans, amb massatge de descàrrega inclòs, i encarant els ultims dies de la duatló de Bellmunt, on em fa molta il·lusió fer una bona classificació.

CLASSIFICACIONS

A dalt, foto que m'ha fet l'Enric Rota arribant per segon cop a la Creu de Gurb, i abaix, amb en Lluis Màrquez, abans compartint assajos i concerts amb Cave Canem i We The Cats, i ara de tant en tant compartint alguna cursa.

Bona setmana i diumenge cursa de muntanya a Vic

Primera setmana de setembre, tornant a la normalitat a nivell laboral, i arribant a divendres molt content sobretot tenint en compte les males sensacions de la duatló de Sant Feliu. I és que durant aquests dies he confirmat el canvi a les meves cames que ja vaig experimentar dimarts passat, i això que la calor no és precisament una bona aliada a l'hora de sortir a entrenar a primera hora de la tarda.

Després d'un dimecres on tant sols vaig sortir a trotar tranquilament pel vora Ter fins a Manlleu, 45' per acabar de recuperar-me de molèsties als bessons i al bíceps femoral esquerra, ahir i avui he sortit tornant a buscar intensitat. El d'ahir va ser un entrenament corrent des de les Gorgues fins a l'Esquirol, passant per la Barra de Ferro, fent una volta d'uns 12km, i on vaig tornar a sentir molta lleugeresa de cames, tot i sortir a les 4 de la tarda i amb molta calor. I avui, Bellmunt. Ara feia dies que no hi pujava, però tenint tant a prop la duatló del dia 18, era obligada mínim una altra ascensió. I la cosa no podia haver anat millor, ja des de que sortit de Roda, direcció Sant Pere, un altre cop m'he notat molt àgil de cames com dimarts, i he confirmat les bones sensacions després de pujar superant el meu millor temps, baixant de la meva barrera de 35' i arribant a dalt amb 34'40''. Tampoc és res de l'altre món, però psicològicament m'ha donat un bon "subidon" de moral, sobretot tenint en compte que feia poc que havia dinat i el termòmetre marcava uns 33 graus. He baixat pel cami de les fulles, que tampoc el feia des de l'any passat, i és curiós veure la traçada tant marcada en tot el cami de baixada, es nota que molta gent hi està entrenant.

I aquest diumenge la cursa de muntanya de Vic, faré el recorregut llarg de 20km i 800 de desnivell +, i m'ho agafarés com un bon entrenament per Bellmunt, tampoc em vull exprimir massa no fos cas que no em recuperés per la duatló de la setmana següent.

Avui millor!!

Després d'un dilluns de descans total, i encara amb les cames una mica carregades de la cursa del diumenge, avui he tornat a agafar la bici per sortir una estoneta a veure com rodava. I la sorpresa ha estat molt agradable, notant-me molt àgil només començar i anant donant voltes a com poden canviar tant les sensacions en tant sols 48hores. He anat cap al cantó de Folgueroles, amb l'intenció de pujar fins al Salt de la Minyona, pujant pel darrera. Després de mitja horeta d'escalfament m'he animat i he aprofitat per fer un entrenament curt però intens, amb unes quantes sèries en pujada que m'han fet oblidar les pèssimes cames que em notava el diumenge. Simplement, un mal dia.

Demà sortiré a fer una mica de rodatge corrent, a veure si les cames també responen, i continuaré fent entrenaments més curts però intensos, no vull tornar a carregar-me fent masses hores a la setmana.

Duatló de Sant Feliu Sasserra, 19è classificat: una petita decepció.

Doncs ja està, ja hem encetat la temporada de duatlons, començant avui per la de Sant Feliu Sasserra, primera del calendari de duatlons de Terra Endins. I la cosa no ha anat tant bé com hagués volgut, amb molts problemes de rampes als bessons al tram btt i amb molt poca xispa a l'hora d' apretar a les pujades. De fet, sent una mica més optimista, crec que tinc molt clar quin ha estat el problema de tot plegat. Primer, crec que les darreres setmanes he fet moltes hores d' entrenament, molt volum però poques sessions de calitat, i a l' hora de la veritat ho he notat, amb molt poca frescura a les cames. I segon, allò tant típic de la falta de competició, l' última dutló va ser pel març a Centelles, i a principis d' abril vaig córrer la cursa de muntanya dels Gitanos, a Taradell. Des de llavors, zero competició i pocs entrenaments, i ho he notat.
Tornant a la duatló d' avui, dir que érem uns 120 corredors, i que el dimarts passat ja vaig estar fent el circuit btt que ja estava marcat, que era un pèl diferent al de l' any anterior. Els trams running eren iguals.
Per sort, el temps ens ha respectat, només una fina pluja abans de començar, que ha anat bé per mullar una mica la pols acumulada en bastants trams de pista.
Primer tram: 6,5km running. Aquests primers km corrent eren molt ràpids, sobretot al principi, i el cor se m' ha posat a mil, ja havia intentat fer un bon escalfament, però aquests començaments tant a sac no és pas el que més em va. Combinava pista amb algún corriol, i cap al final i havien un parell de bones pujades entre arbres, tot i que era impossible adelantar, i veies una filera de corredors caminant pacientment esperant trobar una mica d'espai per passar. Al final arribo a boxes un minut més ràpid que a la duatló del 2010.
Segon tram: 22km btt.Després de fer una transició prou ràpida, comencem a pedalar per pista per, després d'una baixada, enllaçar el primer corriol de baixada una mica tècnic. Hi havia un petit graó, i el corredor que portava al davant ha sortit volant fent una bona pirueta a l' aire. Un primer ensurt que et frena una mica, però que de seguida s' oblida i continues avall. El recorregut estava molt bé, crec que no era tant tècnic com el de l' any passat, amb una mica més de pista, però tot i això hi havia una bona baixada per trialera més o menys al km 15, i que avui l' he disfrutat bastant.
De seguida que han començat les pujades, però, ja he vist que patiria, no acabava de trobar el cop de pedal, i no em trobava gens còmode quan tocava patir cara amunt. I ben aviat, potser quan portava 8 o 9kms, m'han començat les rampes als bessons. Després d' una baixada i al tornar a pedalar, primer el bessó dret i després l' esquerra, m' han quedat totalment tensats. He tret els peus dels pedals i fins i tot he parat un moment, era incapaç de pedalar. No m'havia passat mai unes rampes tant fortes, i menys quant tampoc portava gaires km, sempre havia tingut petits avisos en les transicions o molt cap al final. Mica en mica m' he anat recuperant, i he tornat al meu ritme aparentment bé, tot i que patint perquè no em tornessin. A sobre he perdut l' estela dels que anàven davant meu i he quedat una mica en terra de ningú, una situació que no m' agrada gaire i que ja m' hi he trobat en més d' una ocasió. He anat tot sol fins arribar a la zona de transició, i amb un corredor que m'ha anat atrapant i que hem fet el canvi junts.
Tercer tram: 2km running.Intento fer la transició ràpida per no ser adelantat pel que acaba d' arribar just darrera meu, però de seguida veig que m' adelantarà, va molt més ràpid que jo i de seguida em passa. Jo em limito a arribar, ara si que no tinc ningú al darrera i la veritat és que acabo bastant justet.

En fi, la primera duatló ja és història i ara tocarà la de Bellmunt, on espero estar una mica més fi que avui. De fet, té unes característiques que em van molt millor, i on espero fer una bona classificació, com a mínim millorar la 28ena de l' any passat. I pel mig, el dia 11, vaig a córrer la cursa de muntanya que es fa a Vic, de 20 km i uns 800mts de desnivell +, que vull que em serveixi com un bon entrenament per Bellmunt.

CLASSIFICACIONS.