05 d’abril 2010

Ruta de final de Setmana Santa, amb final inesperat:Torelló, Coll d' Hi Era Massa, Tosca dels Degollats....CAP Torelló!!!

Doncs si, avui últim dia de vacances, acabant-les pedalant una mica i amb un petit ensurt que més avall explico. Com sempre que tinc molts dies de festa, molt bones intencions sobre si faré això o allò, si entrenaré cada dia una mica o aniré fins a tal lloc aprofitant que tinc temps, i al final acabes entrenant igual o menys que si estiguessis treballant. O sigui, 10 dies de festa i 3 sortides amb btt sumant 120kms, i 2 dies corrent sumant 29kms. Podia haver estat pitjor!
Avui hem sortit amb en Pingüi i l'Ernest, i com que no teniem molt temps i ens voliem escapar de la intensa boira que feia, hem anat fins al coll d'Hi Era Massa, a sota Bellmunt, pujant primer per la carretera asfaltada, i poc després de passar la Redorta desviant-nos per un camí que voreja Bellmunt per l'esquerra. És un cami que al principi s'ha de fer molts trams amb la bici a coll, cosa que sempre que surto amb ells ja és de lo més normal, i que mica en mica vas a la vessant de Vidrà i és molt més ciclable, sortint a una pista que puja fins al coll d'Hi Era Massa. Com que anàvem justos de temps hem baixat direcció la Tosca dels Degollats, tot i que al principi volíem baixar cap a Sant Quirze. Curiosament jo no hi havia passat mai, sempre arribava a Vidrà i després baixava, i la veritat és que m'ha agradat molt, quasi tot ciclable i força divertit.

vistes pujant Belllmunt, amb la boira de la plana, i a sota, imatge del camí de pujada

Després de començar la baixada per Forat Micó direcció Sant Pere ha set quan he protagonitzat la petita "anècdota" del dia. I és que de cop ha aparescut un gos d'unes dimensions importants, amb una furgoneta darrera seu dels seus teòrics amos. Després d'ensumar l'Ernest i deixar en Pingüi, s'ha acostat a mi i en un moment "ñaca", m'ha clavat dues dents al bessó dret amb un moviment molt ràpid, no he pogut esquivar-lo. M'he quedat tan parat que han marxat gos i furgoneta sense que jo reaccionés, i després de donar-hi voltes, quan hem arribat a Torelló en Pingüi m'ha acompanyat fins al CAP, on m'ho han desinfectat i m'han fet la recepta d'un antibiòtic, pel que pugui passar. Un petit ensurt que només fa que alimentar la meva por als gossos quan vaig pedalant, i això que ara feia temps que em deixaven tranquil.


el petit record que m'ha deixat el gos: gràcies per no haver apretat més les dents!!

6 comentaris:

  1. Als amos d'aquests gossos s'els hauria de penjar. Això de treure a passejar el gos sense baixar del cotxe ja es lo màxim. Jo ja ho havia vist abans. Imperdonable!

    ResponElimina
  2. Són els típics que et diuen "tranquil, que no fa res, només vol jugar". Però és que a mi ni em fan gràcia ni vull jugar...En fi, un altre dia espero reaccionar abans.

    ResponElimina
  3. Que fort...
    be, quina ruta mes xula!!! joe!!! que be t´ho montas!!! genial!
    Bona semana i anims!!

    ResponElimina
  4. A mi hem funciona molt bé espantar-los amb el botellí d'aigua. A mi tampoc hem fan gaire gràcia tots aquests amos que diuen que el gos no fa res. Molt bona ruta, llàstima de l'anecdota. Que no pari la bici i ánims.

    ResponElimina
  5. Doncs res, haurem d'anar provant diferents "armes" de defensa, lo del botellí ja m'ho han comentat,i crec que també hi ha un aparell que emet unes ones que només senten els gossos, però espero no haver-ho d'utilitzar!!

    ResponElimina