Mitja Marató del Congost 2013, 8è classificat: mirant cap amunt!!

                                                              imatge de la sortida de la Mitja
  
    Una altra cursa a la butxaca, i un altre dia on vaig disfrutar molt. Un recorregut molt dur i amb molt desnivell cara amunt, com a mi m'agrada, i tercera carrera consecutiva on puc acabar entre els deu primers. I com que els resultats i les ganes i són, no pots evitar de posar el llistó més amunt i pensar fins on pots arribar....somiar costa poc, i les il·lusions hi han de ser, o sino la vida sera una mica avorrida!!

     La d'ahir era la meva segona participació a la Mitja del Congost, l'any passat ja la vaig fer acabant en 14ena posició, també molt content, tot i que una petita caiguda amb un cop al genoll i una ferida amb un braç van fer que no la disfrutés tant. El dia va començar molt d'hora, ja que la sortida era a les 8, i jo a les 5 ja estava esmorzant...no són hores, però tinc sagrat menjar tres hores abans de començar. Una hora abans, a les 7, començava la Marató, tot i que la sortida es va retrasar una mica per culpa d'un accident a la  C-17, que va fer que molts corredors quedessin atrapats i arribéssin tard a Aiguafreda. Cap a les 8, i després de trotar una mica, anava cap a la sortida, on sobtava trobar-te música dance a tot volum  amb un "speaker" que, tot garrulejant una mica, li donava un aire de discoteca metropolitana de poca monta....no sé, no encaixava gaire amb l'ambient d'una cursa de muntanya. 
      
        I a les 8h10'', la sortida: uns primers metres urbans abans de començar a enfilar-nos per pista, sempre picant amunt, i on ben aviat em vaig col·locar entre els 12 primers. Les sensacions eren bones, i abans d'agafar el primer corriol ja era entre els deu primers, veient els de davant ben aprop. Tocava apretar de valent, trossos corrent, trossos caminant, i notant-me valent i amb ganes de donar-ho tot. Després d'un primer descans enllaçàvem amb un altre tram de pujada, crec que l'any passat no es va fer, i aqui aconsegueixo estabilitzar-me entre els 8/10 primers, intentant apretar al màxim per distanciar els del darrera. Després d'aquesta segona pujadeta, un tram més o menys llarg per pista, primer planejant, i després cara avall, amb el soroll d'un helicòpter que seguia la cursa com a banda sonora, fent un altre tram de baixada més tècnic per corriol, just abans d'enllaçar amb la pujada més llarga del recorregut i que ens portaria a més de 1000mts d'alçada. Durant aquesta pujada m'he anat trobant bé, tenia un corredor bastant jove al meu davant i que pujava molt bé, i junts hem anat pujant fins arribar a dalt, tot i que al final m'ha deixat una mica enrera. També m'ha adelantat en Xavi Prims, va molt fi el malparit, i tot i que ho he intentat, no l'he pogut seguir. Hem començat a baixar i hem passat per un avituallament, on hi havia control de dorsals, aqui ja començàvem a atrapar els corredors de la Marató que anàven al darrera, i aquest és un aspecte que crec que haurien de solucionar. Potser seria millor que els de la Mitja sortíssim almenys 1'5h després que els de la Marató, i aixi no ens molestariem els uns amb els altres. I és que portem ritmes molt diferents. I mentre coincidim en trams de pista cap problema, però quan es tracta de "conviure" en corriols de baixada o de pujada, la cosa es complica i molt. I ahir la part final nostra va ser bastant caòtica, i de fet ho vam estar comentant amb diversos corredors mentre ens dutxàvem. A veure si es pot solucionar.

   Després d'un bon tram de baixada per pista, potser la part més "lletja" del recorregut, la cosa es complicava al desviar-nos per una zona més tècnica i de molta pedra, patinava molt i vaig fer un parell o tres de cops de cul, sense importància, però que et feien reduir bastant la marxa. Arribàvem a un altre avituallament i ja només faltava l'última pujada. Les forces acompanyàvem tot i que m'havia atrapat un corredor durant la baixada, i vam començar junts a pujar per un terreny molt humit i emboscat, adelantant moltíssims corredors de la Marató, que molt amablement ens deixàven passar. Vaig poder deixar enrera el que m'havia atrapat abans, i al km 17 més o menys, començava la baixada final cap a Aiguafreda. Primer per una zona técnica i molt perillosa per la humitat de les pedres, i després per pista. Últim control de dorsal i apretada final. Llàstima que em va tornar a atrapar el corredor que havia deixat enrera a l'última pujada, i no el vaig poder seguir. Entrava als carrers d'Aiguafreda i assaboria els metres finals de cursa, creuant eufòric l'arribada, sobretot al sentir per megafonia el meu nom i la 8ena posició(érem 300!!) de la classificació general.

Cursa dels Gitanos 2013:...5è!!!

3era edició de la Cursa dels Gitanos, a Taradell, i crec que el meu millor resultat en una classificació des de que competeixo, tant en curses per muntanya com en duatlons. I és que de moment, aquest 2013 ha començat molt i molt bé, estic disfrutant com un animal en les curses per muntanya i mica en mica vaig tenint bons resultats, encadenant curses i bons entrenaments, sorprès perquè de moment físicament no estic tenint cap contratemps....que duri!
     
       Avui tornava a ser una cursa puntuable en el campionat social entre el CET i el CAT, i com sempre els CATs estàvem en clara desavantatge numèrica, i sembla que aquesta serà la tònica de tot el campionat. Però què hi farem, ganes de lluitar no ens en falten pas!

      La cursa d'avui començava a 2/4 de 10, un mati fred  però assolellat, i l'opció camiseta de tires ha estat la més encertada. Hi havia l'opció llarga, de 22km, i la curta, de 10, que sortíem simultàniament, a mi no m'agrada gens pels diferents ritmes que portarem uns i altres, i crec que és una cosa que es podria millorar, seria més partidari de dues sortides, encara que fossin separades per pocs minuts.
      
       Els primers 7 o 8kms, molt i molt trenca-cames: pujades curtes, baixades impossibles, salts, corriols amunt, corriols avall...vaja, impossible de portar un ritme, i on les pulsacions anàven a tope i descontrolades, almenys és la sensació que tenia. Un cop ens separem els de la curta i la llarga, la cosa es calmava una mica, passàvem per sota del castell de Mont-Rodon, i després d'una petita pujada baixàvem i feiem la zona més ferestega de la cursa: baixada molt dreta per uns terrissos, una pas per un túnel que canalitza l'aigua per sota d'una carretera, i creuament d'una riera sense poder evitar de quedar amb els peus ben molls...ufff!! Aqui anàvem tres corredors, un del Medina i un de Rubi, i més o menys anàvem al mateix ritme. Després de que el del Medina es parés un moment i el de Rubi s'escapés una mica, vaig quedar solet, rodant una bona estona en terra de ningú fins arribar i creuar el pont del Moli dels Sors, on després de baixar una miqueta tornàvem a enfilar cara amunt per un terreny pedregós. Aqui vaig tenir un incident/anècdota, que m'ha tocat una mica la pera, i és que al creuar per una zona d'esbarzers m'he quedat amb el dorsal arrencat a les mans, i de fet l'he anat portat a la mà dreta fins al final. Coses de córrer per muntanya!! 

     Després d'una pujadeta i baixadeta per corriol, hem anat a parar a un tram de pista molt "pestós", d'uns 1'5km, que se m'ha fet etern, i on m'ha atrapat en Jordi Parareda, compartint km una bona estona. Amb ell hem fet les dues pujades més llargues de tot el recorregut, anàvem bastant igualats cara amunt, però sabia que en els km finals em guanyaria, hi havia molta baixada  i ell era més ràpid. Hem tingut una petit problema amb les marques i ens hem mig perdut (de fet, molta gent s'ha perdut, però bueno....perdonats!), i junts hem arribat a la part més alta de la cursa, cap al km 17, més o menys. Aqui sabia que patiria, ja coneixia el terreny de les dues edicions anteriors, i no m'afavoria gens, primer bastanta pista cara avall, i després més corriol però un terreny ideal per la gent amb més punta de gas. I efectivament, m'ha anat deixant, però de totes maneres he pogut arribar bastant tranquil fins l'arribada, ja que no tenia ningú que m'amenacés per darrera, aconseguint aquest 5è lloc que m'ha deixat molt i molt content. 
      
                                                  CLASSIFICACIÓ 
  

                                                               foto familiar dels CATs

Cursa hivernal de Campdevànol, 9è classificat.

Després d'un parell de caps de setmanes sense competir, ahir tornava a posar-me un dorsal per córrer la Cursa Hivernal de Campdevànol, de 15'5km i amb més de 800mts de desnivell positiu. I la veritat és que no podia haver anat millor. Sobretot tenint en compte que vaig acabar el més de gener bastant tocadet de cames, després d'un desembre i un gener amb moltes curses. Fins i tot vaig haver de tornar a posar-me a les mans del meu fisio de confiança, en Marc Capdevila, que per sort em va tornar a deixar com nou. I molt content també, de veure com mica en mica torno a posar-me més a tò físicament, recuperant una mica el meu pes habitual, i encadenant uns bons entrenaments, tant corrent com en bici. Això si, des de mitjans de novembre que no toco la btt....
  
   La d'ahir era la segona cursa puntuable del campionat social entre el CAT i el CET, i la veritat és que els del CAT estàvem en clara desventatja, crec que érem 6 per uns 22 del CET. Del CAT allà ens vam trobar amb en Marc Vilaregut, Anna Macià, que va guanya en categoria femenina, en Xevi Delgado, Edu Mas...i vam donar tota la guerra que vam poder! El recorregut de la cursa era bàsicament una primera part d'uns 6/7km de molta pujada, arribant fins a uns 1300mts d'altitud, per encarar una forta baixada combinant pista amb zones més tècniques, i amb una parell de bons repetxons cap al final, abans d'encarar la baixada final fins a Campdevànol. La sortida va ser un pèl més lenta que en altres curses, o això em va semblar, i durant bastanta estona veia el grup del davant, que formàven uns 6 o 7 corredors. Jo estava situat en un grupet de quatre, que ens anàvem alternant posicions. Després dúns primers dos km d'alternar pujada amb algun tram de pista, ja començavem a enfilar per tot de corriols cara amunt. Les cames responien, i vaig aconseguir atrapar un parell de corredors dels de davant. Després de passar per una ermita afrontàvem la part més dura de la pujada fins arribar al punt més alt, on hi havia un avituallament, i vaig aprofitar per veure i prendre'm un gel. En aquell moment crec que anava el 7è, i sabia que la part més dura ja estava, faltava patir una mica en la baixada. Ens haviem reagrupat quatre corredors, tot i que en la primera part de la baixada, amb més pista, notava com els deixava una mica enrera. Després ja començaria la zona més tècnica, on un parell de corredors em van atrapar i vam baixar més o menys junts fins arribar al primer dels dos repetxons que faltàven. I déu n'hi do de la duresa del primer! Una desnivell molt fort i caminant com podia fins arribar a dalt. Vaig aconseguir deixar enrera els companys de viatge, i seguir per una zona boscosa de baixada, tot de corriols ràpids de baixada, fins arribar al repetxó final. Les forces ja no eren les mateixes i veia com un parell de corredors m'anàven atrapant. Vaig arribar a dalt de la pujada i només faltàven uns 3km per acabar, tots de baixada, però no vaig poder defensar el 7è lloc i em van superar els dos corredors que veia durant l'última pujada. Una llàstima, però content de totes maneres per la 9ena posició final, d'uns 200 participants.  

     I ara vindrà la Cursa dels Gitanos de Taradell, el dia 3 de març, són 22km molt trenca-cames, i on espero haver afinat una mica més la forma, a veure si continuo en aquesta progressió i puc continuar millorant les meves classificacions.

 CLASSIFICACIONS  DE LA CURSA DE 15KM

Última prova del circuit ARCS a Súria, 13è classificat: BRUTAL!!!

 Última cursa del circuit Arcs, i que tal com ja m'havien comentat la setmana passada, molt i molt dura. Avui he tancat un mes de Gener molt actiu a nivell competitiu, tres caps de setmana seguits, i a on mica en mica sembla que ens anem posant en forma. I una valoració molt positiva del circuit ARCS en general, una format de curses molt atractives a nivell de recorregut, sobretot pels que ens agrada la muntanya, i a un preu bastant mòdic, 10 euros pels federats, i en general amb un molt bon ambient. Espero tornar-hi l'any vinent.

    I avui...ufff! quin recorregut, com he disfrutat!! A la sortida ja ens avisaven de que aquesta seria la cursa més curta a nivell de km, però que seria la que tardariem més a fer. I no s'han equivocat. El Garmin m'ha marcat 11,9km en 1h23': 880 de desnivell + i una mitja de 7min/km...Amb això ja està tot dit. Ja només començar enfilàvem pels carrers del casc antic de Súria, una primera pujada brutal, "ideal" per entrar en calor ràpid, i on ràpidament s'ha estirat el grup. Una primera baixada ràpida pel poble i ja començàvem a enfilar-nos cara amunt. Durant tot el recorregut hem anat trobant petits cartellets al terra, que ens indicàven el desnivell de la pujada que encaràvem i el seu nom, una bona manera de saber el que t'esperava. Bàsicament, el recorregut tenia tres pujades principals, amb una dificultat creixent. La primera m'ha servit per col·locar-me entre els 10/12 primers. Després d'arribar a dalt d'aquesta primera pujada, cap avall per un seguit de corriols impressionants i tant o més drets que la pujada, amb el punt just d'humitat per baixar-se més o menys bé. Un petit tram de pista i de seguida tornem a enfilar cap amunt. Començàvem la segona pujada forta, aquesta ja més seriosa. Aqui el terreny ja és més pedregós i amb menys vegetació, i on fins i tot t'has d'ajudar amb les mans i grimpar una mica per superar alguns graons de pedres. Després suavitza una mica i deixa córre una mica. Aqui les posicions ja estan molt definides, tinc en Xavi Pascual i un corredor de l'Spiridon just davant meu, i m'hi acosto just abans de coronar la pujada. 

          Corono aquesta segona pujada, i altre cop cap avall. Primer el terreny és molt i molt vertical, corriols molt tècnics que em fan patir de valent`i que fan que perdi de vista els dos del davant. Una mica més avall enllaçem una pista i continuo baixant a bon ritme, tot i que em veig amenaçat per darrera. Per sort, ens tornem a enfilar. Ara si, la tercera i última pujada, i quina pujada!! Ja només començar, terreny molt pedregós, dret i humit, sort que havien col·locat una corda i es poden salvar els primers metres, sino ja m'hagués agradat veure com haguéssim pujat... El corriol s'anava enfilant tot seguint un filat, terreny molt i molt dur, caminant i gràcies, i amb les pulsacions a tope. Però em trobava bé i ho donava tot. Mica en mica he atrapat els dos del davant, i després d'uns moments per respirar una mica, els adelanto i els deixo una mica enrera, sabia que eren més bons baixant i segur que m'atraparien al final. Continuava pujant i ja m'acostava a la part final. Se sentia la cridòria de fòrça gent que estava animant a la part final, el terreny encara pujava més i patinava moltíssim. La feina era agafar-me a tot el que trobava  per anar pujant: arrels, branques, herba....anava caminant com podia i amb la cara a un pam de terra...una última pujada agònica!!

    Finalment corono, i ja només queden uns 3km de baixada fins a Suria. En aquells moments, crec que anava el 10è, però sabia que perdria algun lloc, massa baixada per mi. I efectivament, després de planejar una mica i començar a baixar, primer m'adelanta l'Spiridon, i després, en una baixada més tècnica i molt molla i perillosa, en Xavi Pascual, que baixa molt i molt bé. Quan ja gairebé entrava a Suria, dos corredors més m'adelanten, tot i que quan deixem la zona més tècnica i agafem pista, aconsegueixo recuperar un lloc i entrar en aquesta 13ena posició final, d'uns gairebé 200 corredors inscrits.


     Una cursa impressionant, he disfrutat moltíssim, i per sort ara mateix estic cansat però a nivell físic sembla que les lesions em respecten. Un dia d'aquells que m'han acabat de confirmar que és en les curses de muntanya amb molt desnivell on més disfruto i on vull encarar els meus objectius d'aquest any. I tornar a felicitar la gent del circuit ARCS per el recorregut d'avui i per tot en general, gràcies per fer-nos disfrutar.

Cursa de muntanya a Sant Joan de Vilatorrada, circuit ARCS: 16è classificat.

Quarta prova del circuit ARCS d'Anbaso, a Sant Joan de Vilatorrada, amb 13'3km i uns 640mts de desnivell+, circuit bastant exigent i endurit per la pluja, però que a mi em va fer disfrutar d'allò més. Sobretot perquè ahir em vaig trobar molt millor que la setmana passada, en què vaig participar als Dos Turons de Moià i on vaig patir i molt, sens dubte que era massa ràpida per mi.


    Ahir, en canvi, la duresa ja hi era des dels primers metres, tant sols un quilometret per entrar una mica en calor, i de seguida ja començàvem a enfilar-nos per un seguit de caminets i corriols molt xulos, sempre picant cara amunt. Tot i no destacar per tenir unes arrencades gaire bones, mica en mica em vaig anar trobant bé i vaig poder assaborir el patiment de les pujades, amb aquell punt agònic però en què disfrutes molt. Als 5 o 6 km va arribar la primera pujada sèria, pujant a estones caminant o trotant com podia, superant algun corredor però en general mantenint la meva posició. Després d'arribar a dalt i de baixar una mica per pista, una baixada molt i molt dreta i extremadament humida i relliscosa, fent que t'haguessis d'agafar on podies per no sortir volant. Llàstima que hagués plogut, perquè era una baixada per disfrutar-la corrent. Després de planejar una mica i adelantar un parell de corredors, la segona pujada realment forta, pujant altre cop a estones caminant i a estones trotant, per anar arribant al cim on hi havia una bandera, el punt més alt de la cursa. Ja només faltaven uns 3km per acabar, tots en baixada, amb una primera part altre cop perillosa, corriols molt ràpids i alguns amb molt desnivell, on el que costava era mantenir-se dret. I finalment, per fi, 1'5km finals més fàcils de fer, mantenint la meva posició i arribant el 16è d'uns 215 corredors.

    Molt content de com va anar la cursa, vaig anar de menys a més i vaig acabar molt sencer. Felicitar l'organització pel recorregut, realment m'ho vaig passar molt bé. Ara ja només falta la cursa de Suria de la setmana que ve, ultima prova del circuit ARCS, m'han dit que és molt i molt dura, i suposo que hi aniré per rematar una mica aquest mes de gener.

Un no parar d'última setmana d'any...

Ja està, ja hem deixat enrera el 2012 i comença el 2013, un any que li tinc moltes ganes i que espero començar-lo almenys tal com he acabat aquest: corrent i disfrutant. I déu n'hi do amb aquesta última setmana d'any, realment ha sigut un no parar, i al final he acumulat 67km corrent en 7 dies, sumant entrenaments i tres curses.
        La setmana passada ja va tenir un bon començament, era el dia 24, i ens vam ajuntar en Jordi Martinez, Marc Vilaregut, l'Àngel Serrat i en Jordi Checa, per fer una sortida per muntanya per la zona de la Grevolosa, Serra dels LLancers i Cabrera. Ens van sortir 21km i uns 900 de desnivell +, vam anar a un ritme d'anar fent, disfrutant molt de l'entorn i de les vistes, realment vivim en una zona ideal per disfrutar corrent per muntanya. I per acabar bé la sortida, què millor que un bon esmorzar. Vam acabar a Cantonigros fent un bon pa amb tomàquet amb truita i cansalada.
       
         El dia 26, Sant Esteve, tocava cumplir amb la ja tradicional cronoescalada a Bellmunt, la cursa de Na'Dalt. Aquest any no estava tant motivat per fer-la, però al final em vaig inscriure el mateix dia. Del recorregut havien fet una petita modificació, i aquest any passàvem per una zona de roques que et feia sentir com una autèntica cabra. Al final vaig fer un temps de 32'59'', acabant en la posició 25, i és que tot i que per mi és un bon temps, hi ha molt nivell....

Després d'un parell de dies suaus, el dissabte 30, amb en Marc Vilaregut vam anar fins a les Planes d'Hostoles. Allà feien la segona edició d'una Sant Silvestre de muntanya de 10km. En Marc ja l'havia fet l'any passat i me'n havia parlat molt bé. Allà ens vam trobar l'Anna Macià, que aconseguiria la primera posició femenina. Pel que fa a mi, vaig aconseguir acabar en la 10ena posició, en Marc va acabar el 56. El recorregut tenia uns primers 4 kms de pujada constant, combinant pistes amb zones de corriols, i en general em vaig trobar prou bé. Després començaria una zona de baixada, primer més tècnica i per corriols i després per pista, on un altre cop vaig trobar a faltar més velocitat a les cames. És el que més hauré de treballar. La part final de la cursa tenia un parell de pujadetes prou dures, on vaig aconseguir posar-me en la novena posició, però que la vaig perdre a la part final, durant la baixada final al poble em va tornar el corredor que havia adelantat i vaig acabar en aquesta 10ena posició. Una bona cursa, per repetir-la l'any que ve.

I ja només quedava competir el dia 31, ara si última cursa de l'any, i vaig triar la Sant Silvestre de Taradell, 8'8km de muntanya on es pujava fins l'Enclusa. Ens vam ajuntar en Joan Escarrabill, en Marc Camara i en Dani Barranco, corrent una mica disfressats per l'ocasió: perruca, plumes d'indis, gorro d'arlequi i una màscara. En fi, molt bon ambient a Taradell i molta gent disfressada, alguns de molt originals. En quant a la cursa, vaig acabar el 4art, tot i notar-me bastant pesat de cames. Va guanyar en Manel Amor. Jo, durant la pujada a l'enclusa vaig atrapar en Nil Gurt, que anava segon, i després ens va atrapar en Bernat Mora, vam començar la baixada junts, però quan va tocar córrer per pista no els vaig poder seguir.

I avui ja estem a 2013, de moment el primer que tocarà fer serà recuperar el pes que tenia fa un parell de mesos. Aquest final d'any m'he descuidat una mica i m'he engreixat, però espero que mica en mica torni a posar-me més finet, de moment la motivació sembla que la tinc, i si més no començo l'any sense estar lesionat, que mentalment sempre ajuda. Ara farà un any que començava lesionat, la cintilla iliotibial va dir prou i vaig estar unes quantes setmanes ko. Ara sembla que he arpès a combinar bons entrenaments amb dies de recuperació, i a escoltar una mica el cos, a veure si continuem pel bon cami.

BON ANY 2013!!!!

Una bona manera d'anar acabant l' any: 9è classificat a la Mitja Marató de Muntanya de Santa Maria de Martorelles, "la Neorural".

Quan un dia, mirant el calendari de curses a Runedia, vaig veure que a un poblet que no em sonava de res, feien una cursa de muntanya de 23km i 1300 de desnivell, vaig pensar que seria un recorregut ideal per tornar a disfrutar competint. I ho vaig encertar. I apart de la distància i el desnivell, una zona desconeguda per mi: la serralada litoral, sense massa alçada però un terreny ideal per disfrutar corrent, amb una infinitat de corriols molt i molt xulos de fer i de patir, tant pujant com baixant.
         
        Després d'haver corregut la setmana passada a Aguilar de Segarra, 16'5km del circuit ARCS, d'Anbaso, vaig intentar recuperar al màxim les per arribar al diumenge fresc de cames, i vaig pedalar més que no pas córrer, recuperat del tot ara si, de l'esguinç al pit que em vaig fer a la duatló de Puig-Reig. Després d'un mes, ja tocava. La cursa començava prou aviat, a les 9, i per sort la temperatura era molt agradable, uns 11 o 12 graus, o sigui que res de tèrmiques, la samarreta del CAT sense tires i a preparar-se per suar. Tot i ser la primera edició, cal dir que l'organització va estar molt bé. Servei de guardaroba, massatges al final, dutxes a tocar de l'arribada, un bon entrepà de botifarra i cervesa fresca. Felicitats i a intentar superar-se l'any vinent.
         
                    Després d'escalfar una miqueta pels carrers del poble i veure una mica l'ambient "trailrunero" que es respirava, els 300 valents inscrits ens vam anar col·locant a la sortida per esperar el moment de començar. I a les 9 en punt, un coet i a córrer. Els primers metres passaven pel mig del poble, uns carrers amb molta pujada i que ja van estirar molt el grup del davant. Jo vaig intentar sortir ràpid, no sabia gaire què em trobaria però sabia tenia unes 6 o 7 petites pujades, no molt llargues, perquè de fet la cota màxima del recorregut no arribava als 500 metres. Després d'un primer tram per pista ja van començar els corriols de pujada i una mica de tap, uns quants corredors al davant que potser em frenaven una mica però tampoc em volia tornar boig per adelantar, quedava molta cursa. Després d'arribar a una pista més ample vaig anar guanyant posicions, fent alguna baixada ràpida per uns corriols on vaig disfrutar com una nen. Ens haviem quedat un grupet d'uns tres o quatre corredors, tot i que mica en mica em van deixar enrera en un tram llarg de baixada per pista, i com em sol passar sovint, vaig quedar una mica en terra de ningú, corrent una bona estona en solitari. El terreny tornava a guanyar alçada, i després d'una zona realment dura amb una pujada amb molt desnivell i molt tècnica, s'arribava a la zona més alta del recorregut. Aqui hi havia un avituallament, on vaig intentar menjar una mica i hidratar-me, prenent el primer gel. Començàva una baixada bastant llarga, primer fent tot de "paelles" entre vinyes, terreny pedregòs però divertit, i després per pista més ample. Després d'una bona estona baixant, dos corredors em van atrapar pel darrera, ens vam agrupar, i vam atrapar un corredor que teniem al davant. De fet, erem del 6è al 9è. Faltava la traca final, aproximadament al km 17 començava una altra bona pujada entre arbres i arrels. En les pujades  normalment guanyava una mica d'avantatge, tot i que quan tornàvem a baixar m'atrapàven. Ja només quedava la sorpresa final. Quedàven 3km i la última pujada, s'havia d'arribar a les runes d'una mena de torre medieval, i la pujada era per fer-la grimpant una mica i acabant de donar lo poc que quedava. Molt autèntica la claca que hi havia a dalt d'aquest lloc, gent disfressada i amb tambors tot animant, que després de dues hores patint era molt agraida. I ja només faltava baixar. Primer per una zona molt tècnica, on vaig tenir alguna petita relliscada que quasi em fa volar pel davant, i després per una pista molt ràpida, on vaig acabar de perdre un parell de llocs per la meva falta de velocitat....espero millorar-ho! Arribava al km 23 i encara no veia les cases del poble, un altre petit tram emboscat i ara si, arribant a Santa Maria de Martorelles amb el Garmin marcant 23'9km  amb un temps de 2h16',i arribant en aquesta novena posició que m'ha tornat a apujar la moral pels núvols.
     
           Doncs com a resum final, felicitar molt i molt a l'organització de la cursa, vaig disfrutar moltíssim de la duresa del recorregut, molt  trenca-cames, i que em farà acabar aquest any 2012 una mica negre, amb ganes de començar el 2013 a tope. I no sé, a nivell competitiu, el cos em demana curses de muntanya, potser encararé aquest any a continuar millorant-ne els resultats, sempre que les lesions em respectin, que de moment sembla que si.

     CLASSIFICACIÓ