CarlesJuanuix Bloc

Duatló de Granollers, Circuit de Catalunya: som un equip!!!

2012-02-12T16:32:00.003+01:00

Per fi, després que a finals d'any decidíssim córrer amb el Club Atlètic Torelló, avui he corregut una duatló amb la sensació de pertànyer a un autèntic equip. Per mi ha estat un dia molt especial: debut amb el CA Torelló, primera duatló de carretera, hem estrenat les noves equipacions, primera cursa com a federat per la federació catalana de Triatló, primera cursa del 2012 i, sobretot, tornant a competir després de la lesió que m'havia ensorrat una mica mentalment, i que ara si que per fi, sembla que ja és història.

Hem quedat tots a Roda per sortir, i amb en J. Padrós, en Xic, Marc Vilaregut, Marc Cámara, Joan Escarrabill, marxàvem cap al Circuit de Catalunya, amb un fred de nassos i fins i tot amb un petita (molt petita) enfarinada per la zona de Granollers( que si, Xic i cia, havia nevat!!!).

Avui sabia que patiria per molts motius, sobretot perquè jo sóc més de muntanya, però també perquè la duatló seria molt explosiva ( 5km-19bici-2,5km) i portava pocs entrenos de calitat. I així ha estat. Després de deixar les coses als boxes, una mica d'escalfament corrent, massa poc, i ha esperar la sortida. Arrencada de la duatló, i a patir!! El primer tram corrent era una volta al circuit, amb un terreny una mica trenca-cames, i que m'ha posat al meu lloc, veient com les cames no donàven més de si i arribant al box amb el cor que em sortia per la boca. Tocava la bici, i donar quatre voltes al circuit. Res a veure amb les duatlons de muntanya, on de seguida et vas quedant sol i és molt estrany veure grupets de corredors junts. Aqui no, tothom buscant un bon grup, xupant roda, i corrent molt i molt. En general he patit pedalant, però veia que als repetxons guanyava posicions amb relativa facilitat, però que al tornar a baixar de seguida era impossible de treure res de positiu. Cap al final de la tercera volta he enllaçat amb en Jordi Padrós, i pràcticament hem arribat junts altre vegada a boxes. I faltava la part final: 2,5km corrent i que m'han posat en estat d'alerta pels bessons, amenaçant amb rampes, i acabant de donar-ho tot creuant l'arribada quasi amb el mateix temps jo i en J. Padrós. A destacar la gran actuació d'en Xic, 21è de la general i que està pletòric, decisiu al col.locar el CA Torelló 10è de la classificació per equips.

En definitiva, content per tot plegat, i amb ganes de tornar als entrenos per preparar el següent objectiu, la duatló de muntanya de Centelles, estaré al meu terreny i espero fer una bona cursa.

Doncs si, és veritat, la carretera enganxa!!

2012-01-29T16:34:00.002+01:00

Després d'un començament d'any molt decebedor, marcat per la lesió de la cinta iliotibial i mentalment acompanyat per una sensació de frustració total, sembla que mica en mica les coses es van arreglant i ja veig la llum al final del túnel. I una de les coses que més m'han ajudat, sens dubte, és el fet de tornar a rodar per carretera.

Ha plogut molt des de que ja fa quasi vint anys, tingués una Pinarello d'un meu fill de cosi, i fes els meus primers km d'asfalt, era un autèntic ferro si ho comparem amb les bicis d'avui en dia, però ja vaig fer les meves primeres sortides amb cara i ulls, anant fins i tot de Roda a Vallter i fins Andorra, un dia per anar i un per tornar, a veure una etapa del Tour. Però per coses de la vida la bici va desaparèixer i van passar molts anys fins que vaig tornar a pedalar, aviat farà quatre anys, però només amb btt. Després van venir les duatlons, i ara, amb l'excusa de preparar-me millor i agafar més fondo, torno a tenir una bici de carretera entre les cames. És una Méndiz RS5, carbono i shimano 105, no és cap pepino però jo ja estic disfrutant com un nen.

Fa tot just dues setmanes que la tinc, i de moment ja puc dir que tot el que m'havien comentat era veritat, que el dia que pedalés per carretera em costaria tornar a la btt, i els hi dono tota la raó. Si ara em conviden a sortir i puc triar btt o asfalt, ho tinc clar....asfalt!! Però tot passarà, i em tornaran a venir les ganes de pedres, fang, arrels, corriols...

Aquesta setmana, tot seguint els entrenaments d'en Jordi Alsina, he sumat uns 200km de bici, de moment sense gaire intensitat, tot i que la cama no m'ha molestat gens per pedalar. I pel que fa al córrer, sembla que els meus problemes amb la cinta iliotibial van desapareixent, i cada dia em molesta menys i em permet augmentar mica en mica el ritme. Això si, m'ho he agafat amb molta calma i de moment tot han sigut rodatges suaus, aquesta setmana començaré a fer algun petit canvi de ritme a veure què tal, i sobretot continuo insistint molt amb els estiraments i el gel. A tope!!!

Any nou... lesió nova!!!

2012-01-12T18:25:00.003+01:00

Acabem de començar el 2012 i ja tenim el primer contratemps: una petita lesió a la "cinta iliotibial".
Tot va començar dos dies després de la duatló de Cabrils, després de sortir a córrer amb en Xic i en Joan Escarrabill, vaig notar que a la part externa del genoll esquerra i havia una cosa que no pitava. Una sensació de dolor localitzat però que també m'afectava la part externa del quàdriceps i s'enfilava cap a la cadera. Després de baixar molt la intensitat dels entrenaments, dilluns vaig tocar fons després d'una sortida molt suau corrent, i que em va fer arribar a casa amb molt dolor i patint molt per baixar les escales. Aqui es van encendre totes les llums d'alarma i em van fer buscar per internet possibles lesions pels síntomes que tenia. I com no, sempre que et lesiones hi ha un munt de gent que té el mateix que tu, i de seguida vaig veure que tenia un síntomes calcats als de la ditxosa " sindrome de la cinta iliotibial..". Apart d'altres causes, és molt típica de la gent que córre per zones amb molts desnivells, i jo porto uns mesos amb bastanta canya. Diria que ja devia fer algun temps que patia la lesió, tot i que de forma moderada, sobretot després d'encadenar uns mesos de duatlons i curses vàries, però que fins ara no m'ha fet parar.

Ràpidament em vaig posar en contacte amb el fisio que de moment m'ha resolt totes les lesions importants que he tingut, en Marc Capdevila del CN Vic. Ja em va tractar de la "tendinitis de la pata de ganso", que em va afectar les dues cames i que va ser molt al principi de començar a córrer, a finals del 2009. També em va tractar la sobrecàrrega del tibial anterior, després de córrer la mitja marató de Vic, a finals del 2010. I avui aquesta. Ha sigut un dia on m'ha fet veure les estrelles i que no he cridat de dolor perquè he aguantat com he pogut....però quin mal!! Ha utlilitzat la tècnica de la "punció seca", fent servir agulles d'acupuntura per treballar "els punts gatell miofascials del cos". I res, unes "punxadetes" a la zona del gluti i a la part alta del quàdriceps acompanyades d'un "petit" massatge, i com nou.

En principi no és greu, i descansaré fins diumenge per tornar a córrer una mica a partir de dilluns, a veure què tal. O sigui que res d'anar a córrer aquest diumenge a la cursa dels dos turons de Moià, i la duatló de Tavèrnoles queda en l'aire, veurem com estic d'aqui uns dies.

Acabant l'any competint: duatló de Cabrils, 36è d'uns 300 participants.

2012-01-02T19:47:00.002+01:00

Aquest dissabte 31 vaig celebrar la meva particular Sant Silvestre, participant a la duató de Cabrils, inèdita per mi, i que em va servir per acomiadar un any en general força bò a nivell esportiu.

Afrontava la duatló amb la incògnita de com em trobaria pedalant amb la btt, ja que aquest desembre ha estat molt dolent a nivell ciclista, on tant sols havia pogut fer un màxim d'un entrenament setmanal de bici, i no sabia com reaccionarien les cames. La prova començava amb un tram de 5 km corrent, primer de forta pujada i després de baixada. Tot i l'accelerada inicial, que sempre em deixa tant asfixiat, mica en mica em vaig anar recuperant a mesura que creixia el desnivell, i vaig acabar el 35è temps parcial després d'una forta baixada per arribar a boxes. El tram btt, amb molta pista i molt rodador, ideal per gent de carretera, només amb un parell de trams finals més tècnics abans d'acabar. Creia que em trobaria més malament, tot i que en les pujades he trobat a faltar més cadència de cames, i no he recuperat les posicions que creia podia recuperar. Després de l'última transició, ja només quedaven 3 km corrent, això si, primer de forta pujada, on he començat a notar una mica de rampes als abductors, i amb una baixada final molt ràpida i una mica tècnica on he baixat, com diria en Xic, " estil senglar", i he adelant a quatre corredors.

I aquesta setmana, aprofitant que tinc vacances, entrenaments més llargs i durs, seguint les pautes d'en Jordi Alsina (déu n'hi do!!), i encarant amb ganes el 2012.

Pròxima parada: cursa dels 2 turons de Moià, el 15 de gener.

més de 3oo bicis alineades feien el seu goig...

Cursa de Na'Dalt a Bellmunt: 32'27'', 16è classificat.

2011-12-26T21:14:00.003+01:00

Doncs ja està, ja tenim la cronoescalada a Bellmunt al sac. Després de que l'any passat em quedés amb les ganes de córrer, aquest any si que no m'ho he perdut i he pogut disfrutar, amb la companyia d'en Xic, d'una cursa que de ben segur es convertirà en clàssica i cita obligada pels que ens agrada córrer per muntanya.

El dia començava molt fred, -3 quan recollia en Xic a Torelló, i amb una bona boira que per sort ha desaparegut a l'arribar a Sant Pere, i un bon solet ens ha acompanyat durant tot el mati, amb una temperatura ideal per córrer. Durant la recollida dels dorsals ja es palpava un molt bon ambient, el nombre de participants ha crescut molt respecte l'any passat, i avui crec que erem uns 160, que no està malament. Molta gent coneguda, i pels volts de les 10 ja començàvem a escalfar una miqueta, amb els nervis típics del començament de cada cursa, i pensant quin temps creia que podia fer. En les últimes pujades havia estat per sota dels 34', i creia que podia fer un temps que voltés els 32', i al final ho he clavat amb els 32'27''.

A les 10h20' començava a córrer, i ja d'entrada puges pel carrer asfaltat que travessa mig poble, un carrer inacabable, on costa de regular i avui m'ha fet pujar més de pulsacions del que volia, arribant al dipòsit una mica massa accelerat. Un primer descans, primers corredors adelantats, i més pujada. Déu n'hi do totes les zones de lloses, costa decidir si córres o camines ràpid, tot i que pràcticament a tot arreu he corregut. Travesso per primer cop la carretera asfaltada que puja a Bellmunt, i arriba la zona més "divertida": grimpada pujant tot pel dret, amb una zona on fins i tot han col.locat una corda per ajudar-te a pujar. Aquesta zona per mi és la més dura, amb les pulsacions ara si totalment desbocades i la respiració molt accelerada. Sortim a la carretera, a la zona del padronet, i una mica d'asfalt on costa de córrer però t'ajuda a recuperar una mica. Ens tornem a desviar pel GR, travessem la font Vidranesa, i amunt fins al pàrking de Bellmunt. Al pàrking ja he vist que faria un temps semblant al previst, i he intentat fer un últim esforç tot i que amb poques forces, escales finals i arribant a dalt amb aquests 32'27'' i 16è classificat. Al cap d'uns minuts ha arribat en Xic, que havia sortit més tard que jo, i que ha arribat eufòric fent un temps molt semblant al meu, 32'58'', 19è de la general, rebaixant, i molt, els crec que 35' que va fer l'any passat.
I ara només queda acomiadar l'any participant a la duatló de muntanya de Cabrils, el dia 31, arribaré molt fluix de btt, però em ve de gust acabar l'any competint, i que sigui el que Déu vulgui. Aquest final d'any també m'ha servit per posar-me en mans d'en Jordi Alsina, molt bon atleta i que està al capdavant de la botiga L' Esportiu, que acaben d'obrir a Torelló, i que vull que m'ajudi a planificar els meus entrenaments, a veure si notem una bona millora i aquest 2012 és un molt bon any a nivell esportiu.

CLASSIFICACIÓ

Duatló de l'Ametlla, tornada a la realitat: 40è de 250.

2011-11-28T21:26:00.002+01:00

Després del 5è lloc de la setmana passada a Castellar, ahir vaig tocar de peus a terra i vaig comprovar que quan hi ha molt nivell, hi ahir n'hi havia, no passo de ser un corredor discretet. Hi és que sobretot el tram de córrer, quasi tot pista i molt ràpid, no era el que més m'afavoria, i és un aspecte que hauré de millorar i molt. Però tot i la classificació, vaig disfrutar molt amb la bici i em vaig trobar fort de cames.

Ben d'hora em passava a buscar en Marc Camara ( ell ha quedat el 95), i arribàvem amb temps de sobra per preparar-ho tot amb calma. Com sempre, a l'hora de deixar i treure les coses al box, et topes amb la gent de la Federació de Trialtó, que no sé perquè aquest malhumor que porten a sobre(no tots), si no tenen ganes de fer la seva feina i estan allà amargats que es dediquin a una altra cosa...
La cursa començava amb els quasi 6km corrent. La primera part picava cap avall, i els tres primers km el Garmin em marcava 3'37'' de mitja, un ritme al qual no estic acostumat, però que encara aguantava prou bé. Després giràvem cap amunt, i tornàvem tot enllaçant pistes i carrers fins a la zona de transició. Agafem la bici, i comença el recorregut btt amb unes bones rampes de pujada, algunes de molinet, i noto que les cames funcionen bé, i puc anar recuperant posicions, crec que en aquest sector he adelantat a gairebé trenta corredors. Entre pujada i pujada, hem baixat per un parell de corriols molt xulos, tot i que en el segon he patit una petita caiguda, sense més conseqüències que una bona rascada a la cama, i un sorollet del disc del davant, que ja m'ha acompanyat ( i rallat!!) fins al final. Fins al km 12, hem anat pujant i pujant, amb algun petit descans, fins que ha començat el tram de baixada, just quan més fort em notava. Això si, la baixada molt divertida i a on els mes "descenders" podien disfrutar, amb algun caminet realment xulo. En un lloc on t'havies de desviar a l'esquerra, no he vist les fletxes i baixava pel lloc equivocat, sort que un corredor que venia de cara i que també s'havia equivocat m'ha fet frenar i no he perdut gaire temps. De fet, en la duatló d'ahir, petites errades et penalitzàven molt, ja que mirant la classificació final, amb tant sols 5 minuts podies guanyar o perdre 20 llocs. Els km finals han set els més feréstecs, travesssant recs i passant un zona de sorra que ni a la Titan Desert...Després d'arribar a boxes ja només faltava córrer 3km que eren part dels que hem fet al principi, i que només m'han servit per guanyar un lloc i arribar prou sencer al final.

CLASSIFICACIÓ

en Francesc Freixer, com sempre guanyant

Ara vénen un parell o tres de setmanes on no competiré, i on vull fer uns bons entrenaments, sobretot corrent per muntanya. I en tram final de l'any, sobretot amb ganes de fer-ho bé a la Cursa de Na' Dalt, la cronoescalada a Bellmunt per Sant Esteve, i potser el 31 acomiado el 2011 a la Duatló de Cabrils, que crec que pot estar bé.

I diumenge, duatló de l' Ametlla del Vallès.

2011-11-25T21:20:00.004+01:00

Aquest diumenge, amb en Marc Camara, anirem a la duatló de l' Ametlla, puntuable pel Circuit Català de duatlons de muntanya i la Lliga de Clubs. La prova té un format 6-20(btt)-3, i pel que fa al córrer no s'adapta gaire al que realment m'agrada, seran uns km molt ràpids i explosius. Espero trobar-me bé, tot i que diumenge les expectatives d'una bona classificació baixen i molt, sobretot veient tot el ferro inscrit entre els 250 participants...quedar entre els 25 o 30 primers ja m'estaria bé.

Avui he trobat més fotos de la setmana passada a Castellar, on m'he vist una preocupant cara de trinxat, i és que a la part final vaig patir una miqueta!!

5ena duatló de Castellar del Vallès: 5è classificat...i millor temps parcial corrent!!

2011-11-21T15:30:00.003+01:00

Ahir vaig disputar la 5ena duatló de Castellar, aconseguint la cinquena posició, i deixant-me un molt bon regust de boca, sobretot en el tram corrent, on fins i tot em vaig arribar a col·locar tercer durant uns km. Tot i el resultat, tinc clar que ahir era una duatló més de segona divisió, i a on faltaven els corredors habituals que acostumen a estar davant meu, però de totes maneres vaig disfrutar i molt del resultat.

El dia començava, per variar, amb la incertesa de si plouria o no, i amb la seguretat que si més no de fang i aigua en trobaríem, potser no tant com a Vallfogona, però n'hi hauria. Per sort, tot i ploure durant el viatge, mica en mica el cel es va anar aclarint i al final va fer un bon dia, amb una mica de boira en el tram de córrer. A les 9 h10' es donava la sortida, començant el primer tram de btt (17km). Aquest primer tram ha sigut molt "pisteru" i sense cap dificultat tècnica, ideal pels que entrenin molt per carretera, amb una primera part de pujada, per després baixar i arribar fins a la zona de transició. Han sigut uns km on m'he trobat una mica encarcarat de cames, i que he fet marcant el 9è temps parcial.

Després de fer el canvi a la zona de transició, 11'3km corrent, amb un perfil que pujava i fòrça, i a on creia que podia guanyar posicions. He començat a córrer, i ben aviat he adelantat 3 corredors, pujàvem per un corriol i m'he anat trobant molt bé. Abans d'acabar la primera part de pujada he guanyat dues posicions més, i començava un tram de forta baixada per pista, fins arribar a un punt on tornàvem a pujar per un camí més pedregós i tècnic. El cami era dret però podia córrer, i em trobava pletòric de cames i amb bona cadència. Arribo a un punt on em diuen "vas quart i els tens a 3 ' .." . Això em dóna un plus de motivació i encara apreto més. Ara sortim a una urbanització i segueixo corrent amunt per carretera asfaltada, trobo més gent i em diuen " tens el 3er a 30'' ..". Ostres, això pinta bé. Encara miro d'apretar més. Encaro la part final de la pujada per un camí més tècnic, i començo el tram de baixada. Segueixo per una pista, i quan m'acosto a un avituallament veig el 3er que estava bevent. L' atrapo i el supero, tot i que no l'acabo de deixar i el tinc a 100mts. Aqui he comès un error, perquè hauria d'aver intentat reservar-me una mica, i més sabent que ja no hi havia més pujada fins arribar a la zona de transició. Faig el canvi de sabatilles i agafo la bici, i comença l'últim tram btt, 15km, en una provisional tercera posició....i aqui ha començat el patiment. Els primers 4km han sigut els més durs, cara amunt i amb alguns trams una mica tècnics que m'han posat al meu lloc, patint molt de quàdriceps. De seguida m'ha adelantat el corredor que havia passat a la part final corrent, i quan creia poder mantenir el quart lloc, m'ha adelantat un altre corredor. Fins al final he anat regulant i buscant amb la mirada que no tingués cap més perseguidor, però he pogut arribat 5è sense més patiments.

Com a resum final, duatló molt positiva, i on em quedo amb el fet d'haver aconseguit el millor temps parcial corrent, traient més de dos minuts al segon millor temps...I em quedo també amb la sensació d'estar uns minuts corrent en tercera posició, és una sensació que fins ara no havia tingut mai, i crec que tardarà a tornar a passar, però que la vaig viure molt intensament. I potser demanar a la gent de l'organització que mirin de buscar un recorregut una mica més bttero, sobretot analitzant el primer tram, però res a dir de totes les altres coses (dutxes, rentat de bicis, pica-pica), tot molt correcte.

CLASSIFICACIÓ

La meva cara amb varicel·la abans de la dutxa....

En bona companyia pel Cabrerès.

2011-11-13T15:43:00.003+01:00

Aquest cap de setmana, en Joan Escarrabill, en Jordi Padrós, en Xavier Serra i en Xic, s'han muntat una bona sortida bttera per seguir pel seu compte el recorregut dels Tracks del Diable, fent nit ahir dissabte a Santa Maria de Besora. Tot i que jo no podia fer la ruta dels dos dies, si que vaig tenir temps de començar ahir al mati a Torelló, i acompanyar-los fins a Rupit, on els vaig deixar al migdia, just abans de que paressin per dinar una miqueta. No es van poder encantar gaire, ja que el dia s'ha escurçat molt, però van poder arribar pels volts de les 6, i patint bastant pujant a Collsaplana. Això si, l'estona que els vaig acompanyar vaig disfrutar molt de la bona companyia i de les vistes i els camins espectaculars del Cabrerès en aquesta època de l'any, cent per cent recomanables.

I a nivell personal, aquesta setmana ha estat molt bona, recuperant bones sensacions després del dia estrany que vaig tenir a la duatló de Vallfogona. Sobretot destaco la sortida corrent de divendres Collformic-Matagalls, on em vaig treure el mal regust de boca que tenia després de la caiguda que em va portar a l' Hospital, per cosir-me amb 3 punts el tall que em vaig fer al braç durant la baixada. Vaig superar amb un minut el meu millor temps d'ascensió, pujant amb 28'30''.

Duatló de Vallfogona, 17è classificat: desafiant el mal temps!!

2011-11-07T21:19:00.005+01:00

S'ha d'estar una mica sonat per anar a Vallfogona a disputar una dualtó, un lloc ja de per si molt humit, després de 3 dies de fortes pluges i amb un temps gris i amenaçador. Però és igual, a mi i a 110 duatletes més no ens importava i allà estàvem, preparant les coses i escalfant tot mentalitzant-nos de passar una estona molt "divertida".

Era la meva primera participació a Vallfogona, i no tenia ni idea del que em trobaria, havia llegit cròniques d'edicions anteriors i sabia que el tram btt era prou dur i tècnic, i que en aquesta edició havien retallat el quilometratge fins els 17km. A les 10 engegàvem, com sempre molt passat de pulsacions en els primers metres, i ben aviat començaríem a trobar zones amb fang i bassals, llocs on era fàcil patinar i caure, tot i que per sort no he tingut cap problema. Pel meu gust, uns primers 6km massa ràpids, i que sempre em costen, apart de que de seguida he notat que no tindria un dia gaire inspirat. Arribava a boxes amb el parcial 19, i començava el tram btt. Només començar, i quan encara no havies pujat a la bici, t'havies d'enfilar per una rampa enfangada on havies de pujar com podies, amb un imatge típica del ciclo-cross, i que de bones a primeres ja et deixava les sabates amb un quilo de fang extra. Els primers km de bici ja picaven amunt, primer per pista pavimentada, i després per un pista que mica en mica es complicava a nivell tècnic, amb molta pedra, fulles, travessant alguna riera, i en algun petit tram empenyent la bici perquè patinava tant que no era possible de pujar pedalant. En un principi em creia anar bé, i semblava que anava recuperant terreny a altres corredors a mesura que anava pujant, però abans d'arribar al primer coll i la primera baixada, m'he notat una mica dèbil, i m'he ensorrat una mica, confirmant les males vibracions dels primers km running. Arribàvem al final de la primera pujada i començàvem un baixada ràpida però bona pista i sense dificultat, per encarar la segona pujada del recorregut. Aquest cop la pujada era per pista bona, molt rodadora sobretot si estaves bé, i he anat mantenint un bon ritme tot i que en solitari, sense cap amenaça pel darrera però sense acabar d'atrapar ningú pel davant. Després d'una estona pujant, ens tornen a desviar i encarem la segona baixada, aquest cop per una pista més dolenta passant per camps i zones de pastura, amb molt de fang i bassals, i on em mantinc molt conservador, perquè no volia caure de nassos . Un cop acaba la baixada, molta pista on es pot rodar fort, fins arribar a la part final, on hi ha una rampa brutal abans d'arribar a boxes, i que si arribaves justet com de fet he arribat jo, et feia posar el plat petit per no acabar totalment clavat. Zona de boxes i toca córrer els 3km finals, repetint una part del primer tram, em continuo notant justet i noto l'alè dels que van darrera meu, toca apretar per no perdre cap posició tot i que costarà. Vaig mirant enrera i veig com s'acosten, però crec que ja no m'atraparan. Els metres finals coincideixen amb els del tram btt, o sigui que es puja la forta rampa, a on adelanto algun corredor que pujar recargolant-se a sobre la btt, i quan creia que ja estava, el recorregut encara feia una petita volta fins baixar a l'arribada. Al final 11'' de marge amb el que tenia pel darrera.

Doncs res, una altra duatló al sac, aquest cop acabant no gaire satisfet, amb bastants "intents" de rampes als bessons i quàdriceps durant la cursa, i on no he acabat de disfrutar ni pedalant ni corrent. Espero que el dia 20 a Castellar vagi millor.

CLASSIFICACIÓ

I aquest novembre: Duatló de Vallfogona i Duatló de Castellar del Vallès.

2011-11-02T22:15:00.004+01:00

M'ha costat decidir-me, però després de mirar l'agenda de duatlons i curses vàries, finalment aquest novembre correré en dues .d' inèdites per mi: la de Vallfogona del Ripollès, puntuable pel Circuit Català de Duatló de Muntanya. Recorregut clàssic de 6+20btt+3, amb ganes de fer-la perquè crec que serà dura, sobretot tenint en compte que ara vénen dos dies de pluja i aquella zona ja de per si és humida, o sigui que fang assegurat. I el dia 20 de novembre, es disputa la 5ena duatló de Castellar del Vallès, ahir vaig estar mirant el recorregut i em va fer decidir. Té un format diferent, 18btt+12 corrent, amb bastanta pujada per les gràfiques que vaig veure, i 16btt per acabar. A veure què tal.

I a nivell d'entrenaments, estic gaudint d'uns dies molt bons amb la bici, amb sortides no gaire llargues però intenses i amb unes sensacions que no recordo haver tingut mai en els tres anys i poc que fa que torno a pedalar. Ahir, per exemple, va ser un dia boníssim. Un dia d'aquells que et despertes amb una mica de mal de cap(el vi del dia anterior potser?... ), i que et costa decidir si marxar o no marxar. Al final surts i tot i fer un recorregut sense massa història, passant per la Carena a Sant Julià i arribant a Puiglagulla, decideixes tornar pujant fins al Salt de la Minyona. Volia provar com estava de cames i la meva sorpresa va ser veure com pujava a una velocitat força elevada. Doncs res, després de més d'un any on com a màxim pujava amb 17', ahir vaig baixar el temps i vaig arribar a dalt amb 15'50''...contentíssim!! Em van sortir 50km i vaig disfrutar molt per tal com em vaig trobar. A veure si en aquestes dues curses em noto més o menys igual.

Més fotos de la duatló de Bellmunt.

2011-10-24T21:40:00.002+02:00

Al facebook de la duatló de Bellmunt hi han penjat més fotos, entre elles unes quantes on surto jo. La primera, en el tram final de la pujada amb btt, i les altres, una seqüència d'imatges del que va ser la meva "baixada" pel tram de les fulles. Fotos de la Judit Baamonde.

Cronoescalada del cremallera, 8è classificat.

2011-10-23T21:52:00.002+02:00

Avui s'ha celebrat la cronoescalada del cremallera, Queralbs-Nuria pel cami vell, com a festa de cloenda de la cursa virtual que s'ha celebrat de maig a octubre. Avui he pogut fer el 8è millor temps dels 56 participants masculins, amb un temps de 50'06'', tot i que si ajuntem els temps d'avui amb els de la gent que ha corregut pel seu compte, quedaria amb una 13ena,(crec), posició del rànquing final.

Per sort hem tingut un molt bon dia, amb una mica de fresca abans de començar, però amb molt de sol i temperatura en tota la pujada. Quan he arribat a Queralbs, m'he trobat amb en David Carrasco i l'Arnau Soler, que també participaven a la cursa, tots dos han fet un crono de poc més de 57', i amb ells he compartit els moments previs i el final de carrera, baixant junts amb el cremallera fins a Queralbs.

En quant a la cursa en si, més o menys amb el temps que tenia previst fer, tot i que pensava que baixaria dels 50', però per poc no ha pogut ser. En general bones cames durant tota la pujada, tot i que a partir de l' últim punt de control se m'ha fet una mica llarg, però en general content amb com m'he trobat.

Tres dies bons, i diumenge Cronoescalada del Cremallera.

2011-10-17T21:43:00.005+02:00

Després de que tota la setmana passada fos molt light, sobretot perquè em notava les cames molt trinxades després de la duatló de Queralbs, he encadenat tres dies molt bons i amb aquella xispa que et fa disfrutar en tots els entrenaments. D'entrada, cap de setmana molt bttero, sumant 100km en dos dies molt diferents. Dissabte ruta llargueta, enfilant-me cap a l' Esquirol, Cantoni pujant per la Foradada, Rajols, baixada fins a Rupit, per acabar passant per darrera Cabrera, i tornada cap a Roda via Torelló, on em vaig trobar tota la gent que estava corrent la Cupsi Cup, amb molt bon ambient ciclista. Van ser quasi 4h i 66km, amb 1520mts de desnivell +, feia dies que no pedalava tantes hores per muntanya i amb alguns dels km prou exigents. I ahir diumenge, dia totalment diferent, aprofitant la migdiada de l'Adrià, el meu fill, hora i mitja molt intensa amb molts canvis de ritmes i esprints, sense notar gens els km del dia anterior, i amb molt bones cames.

I avui dilluns, aprofitant el privilegi de tenir moltes de les tardes lliures, he anat fins a Queralbs per fer una petita "excursió" fins a Nuria. Sobretot, tenia ganes de tornar a fer el recorregut perquè segurament aquest diumenge participaré a la cronoescalada del cremallera 2011. És la festa de cloenda de la cursa virtual, un sistema on amb un braçalet amb un xip i quatre punts de control per on havies de passar, feia possible que de maig a octubre poguessis anar i fer la cursa pel teu compte, per sortir amb un rànking on els 10 primers tenen de premi material esportiu i el primer classificat 300 euros en metàlic. A la classificació d'aquests mesos s'hi hauran de comptabilitzar els temps de la cronoescalada d'aquest diumenge. Doncs al que anava, avui he fet un entrenament també virtual de cursa, passant imaginàriament pels punts de control, i la veritat és que m'ha sortit un bon crono: 52'04''. He rebaixat en 3 minuts els 55 ' que havia fet a l'agost, tot i començar a córrer sense escalfar ni res, primer trotant suau i després gas a tope. És un recorregut que m'agrada molt, deixa córrer i té fòrça graons: vaja, disfrutant i molt, i a sobre amb aquella tranquilitat només trencada pel "soroll" dels salts d'aigua. Resumint la pujada: 7km, 52'04'' , 840mts de desnivell +, mitja de 169 ppm i 186 de màxima.

Video de la duatló de Queralbs 2011

2011-10-14T19:54:00.001+02:00

Nutrisport XM Duathlon Series by Buff - Vall de Núria 2011 from OCISPORT Outdoor Experiences on Vimeo.

La meva primera duatló de Queralbs: 24è de 538.

2011-10-10T11:28:00.002+02:00

Doncs ja està, ja m'he estrenat en el món de les duatlons d'alta muntanya, i la veritat és que he disfrutat com un isard, i és que dia a dia veig que això de còrrer per muntanya és el que més m'agrada i a on tinc un rendiment més alt. I què millor que debutar en la duató de Queralbs, una cursa amb un recorregut impressionant, llàstima que quan estàs competint no disfrutes de les vistes que t'envolten. Lo millor d'ahir també va ser comprovar com la setmana de relax quasi total que he fet, m'ha servit per recuperar-me del tot de les molèsties a la zona sacra-iliaca, i he pogut córrer sense tenir res que em distragués de córrer i prou.

Ahir el dia va començar molt d'hora, la cursa començava a les 8, i com que jo ja sóc d'arribar amb temps als llocs, abans de les 5 ja estava fent un bon esmorzar, i poc abans de les 6 marxava en direcció Queralbs, em feia por tenir problemes per aparcar i, de fet, quan vaig arribar la cosa ja començava a estar complicada per trobar lloc. Després de baixar a l'alberg La Farga a buscar dorsals i xip, vaig poder preparar la bici i la bossa amb calma, per no deixar-me res, i després vaig anar fins a la furgo que portava totes les bosses a la zona de transició. Com que s'acostaven les 8 ja vaig anar cap a la sortida, sense escalfar ni res, i per desgràcia vaig haver de quedar-me molt enrera, un detall que l'any que ve no em passarà, ja que quan surts el cami és molt estret i costa molt arrencar i adelantar corredors.

A les 8 i poc donàven la sortida, amb tret d'escopeta, i el que comentava abans, potser va passar un minut fins que no vaig poder pujar a la bici i començar a pedalar. Doncs res, toca remuntar posicions, slàlom continuat fins que la carretera asfaltada passa a pista, i aqui ja més o menys puc pedalar i agafar un ritme més regular, el grup de gent està molt estirat, i els km em passen volant, rodant ràpid però seguint el consell que m'havien donat de reservar per tot el que vindrà. Arribo a Fontalba, a la zona de transició, i cap al Puigmal. Abans de començar ja ens havien advertit que al cim del Puigmal feia molt vent i que l'helicòpter que havia de deixar l'avituallament no podria volar, i que per tant agaféssim menjar i beure perquè fins a Núria no trobaríem res. I no ens enganyàven, tot just començar a córrer les primeres ràfegues de vent ja es deixàven notar, i a mesura que pujàva cada cop eren més fortes. De fet, diria que no havia corregut mai amb tant vent, em pensava que sortiria volant! Fins i tot el dorsal semblava que s'estriparia i me l'aguantava una mica amb la mà. Abans d'arribar al cim em vaig posar el paravent, no sense dificultats, ja que no era capaç de trobar les mànigues i m'hi vaig haver de barallar una mica. Finalment arribava a dalt, amb la mandíbula mig congelada, i començant el descens direcció Núria, primer per un tram de tartera molt tècnic i vigilant molt, i després ja més bon cami, baixant prou ràpid i disfrutant molt, em notava molt àgil i segur, tot i tenir molt present encara la caiguda del Matagalls.

imatge de la pujada al Puigmal i de la zona de transició a Fontalba, fotos del 2010

Durant la baixada m'he anat quedant sol i he arribat a Nuria, on hi havia l'avituallament. Després de menjar i beure una miqueta, passàvem per darrera el llac i enfilàvem cap a Fontalba, aquest tram no el coneixia i ha set el que m'ha fet patir més. Al començar a pujar, de seguida he tingut un primer avís de rampes, aquest cop als isquiotibials, però per sort no han anat a més. I és que tot aquest tram fins a Fontalba és molt pitjor del que em pensava, sobretot amb tot el que porten les cames a sobre, i fins que no ha començat a planejar i baixar una mica he anat molt i molt just de forces. Després d'una mica més de 14km arribava a Fontalba, i després de dubtar una mica decideixo baixar amb la bossa a l'esquena per no haver d'esperar a que les baixin i poder marxar abans. Per cert, m'ha costat trobar el casc i fins i tot creia que me l'havien robat, però suposo que pel vent havia volat uns metres més avall. Això m'ha fet perdre uns quants segons més. He començat la baixada, sense arriscar massa i tornant a tenir un avis de rampes a la que pedalava una mica, i la llàstima ha sigut que m'han adelantat dos corredors just quan faltàven uns 200mts per arribar. Per cert, a destacar el pica-pica que ens havien preparat a Queralbs, sincerament crec que el millor que m'he trobat mai.

Resumint una miqueta: TEMPS TOTAL: 3h09'14''

PRIMER TRAM: 59'46'', 32è temps parcial.

SEGON TRAM: 1h52'02'', 17è temps parcial.

TERCER TRAM: 17'26'', 43è temps parcial.

II Duatló del Bandoler, de Taradell: 17è classificat.

2011-10-03T19:59:00.005+02:00

Tercera prova del circuit de duatlons Terra Endins, aquest cop la de Taradell, i que afrontava després de passar una setmana amb petits problemes físics que encara arrossego després de la caiguda baixant Matagalls. Durant els últims entrenaments notava una mica de dolor a la zona "sacra ilíaca", o sigui, al cul, ja que quan vaig caure a part del tall al braç, vaig caure de cul i a plom a sobre les roques. Pensava que marxaria ràpid però de moment el dolor va persistint lleugerament. De fet, avui he anat a FisioTorelló a fer-me un massatge de descàrrega i m'ha dit que tinc la zona tocada però sense donar-li massa importància, o sigui que setmana lleugereta d'entrenaments i diumenge a la duatló de Queralbs...a sac!!
Ahir vaig marxar cap a Taradell ben acompanyat, amb en Francesc Molas, "Xic", amb ell ja hem anat coincidint amb algunes duatlons i sobretot va molt ràpid corrent, i amb en Marc Camara, fa poc que el conec i ahir va debutar com a duatleta i va acabar molt content, amb ganes de tornar-hi... i és que com enganxa aquest esport!!

Després de quedar a les 8 vam enfilar cap a Taradell, on només arribar i anar a recollir dorsals i xip, ens vam trobar amb una bona cua, crec que per una falta de previsió/organització, massa estona per un tràmit senzill i que haurien de millorar per altres edicions. Total, s'acosta l'hora de la sortida i tot just anem a aparcar i preparem les coses ràpidament, anant a deixar la bici a boxes i intentant escalfar una miqueta, tot i que amb prou feines aconseguim trotar cinc minutets. Anem cap a la sortida amb la incògnita de saber el que ens trobarem, ja que l'únic que sabiem del recorregut eren les distàncies (10+22+3), això també es podria millorar i posar una mica d'informació sobre desnivell, característiques...bàsicament sabíem que els primers 4/5 km corrent eren de pujada. Finalment es dóna la sortida i com sempre tothom a sac, pulsacions a tope i anant per pista a buscar les primeres rampes de pujada. De seguida el grup s'ha anat estirant, i amb en "Xic", hem anat compartint aquests primers 10 km corrent, tot i que ell sempre anava una mica per davant meu. Durant la pujada hem atrapat en Pep Prats, en "Candela", que ara feia temps que no participava en cap duatló, ì amb el que hem anat quasi tota la cursa junts. Després d'arribar fins l'Enclusa, hem tornat a baixar fins tornar a Taradell per fer la transició i agafar la bici. Després dels primers km on m'ha costat agafar el ritme, mica en mica he anat trobant el meu cop de pedal, ens hem ajuntat amb en Candela i junts hem fet tot el tram de bici. El recorregut era molt xulo i trenca-cames, apart de força tècnic, i endurit per la forta calor que feia. Lo d' en Candela té tela, havia arribat a Taradell amb la roda punxada i al no poder repara-la l'hi havien deixat una altra roda, i per problemes amb el disc no podia frenar. O sigui, només podia fer servir el de darrera... i no era capaç de seguir-lo a les baixades! Realment és molt bò baixant. Hem tornat arribar a boxes, i faltàven els 3 km finals, primer pujant lleugerament i després tornant cap al centre del poble tot fent un recorregut una mica estrany i perdedor, en algún punt potser faltava algú per indicar el cami(ostres, no paro de criticar!). Al final he arribat en aquesta 17ena posició i amb 2h20'.

En Francesc Molas ha entrat el 21 i en Marc Camara el 47 (molt bé per ser la primera!).

En definitiva ,molt bona duatló amb un recorregut exigent i tot i les petites coses que es podrien millorar, molt recomanable de fer.

CLASSIFICACIONS

Molt ben acompanyat per en "Xic" i en Marc Camara.

De Collformic al Matagalls, i del Matagalls a l' Hospital General de Vic.

2011-09-22T21:28:00.002+02:00

El que havia de ser una tarda tranquila, fent una ascensió llampec al Matagalls, ha derivat en una caiguda que m'ha portat a visitar l' Hospital de Vic, amb un tall bastant profund al braç dret i que al principi m'ha espantat per la quantitat de sang que perdia. I això que fins llavors tot havia anat perfecte. Volia fer una pujada d'aquestes que m'agraden, curtes i explosives, i amb poc més de 29' ja era a la creu de Matagalls. He trobat prou gent per ser un dia entre setmana, i un cop he gaudit una mica de les vistes i he intercanviat quatre paraules amb un noi que corria per allà, ja he anat per baixar. Tampoc és que la baixada sigui molt perillosa, però en el tram on hi han més lloses potser si que anava una mica massa confiat...de cop he patinat, i he caigut de cul i recolzant el braç dret a terra. M' he aixecat ràpid, i tot i veure sang, pensava que només era la rascada. Però no, ja he vist que la sang sortia d' un bon tall d'aquests tant incisius, i de cop m'he quedat una mica atontat sense saber com reaccionar. Per sort, una parella que pujava m'havia vist caure i de seguida s'han ofert pel que fos, posant-me uns kleenex amb una goma de cabell per parar l' hemorràgia. També estàven disposats a baixar a Collformic amb mi, però ja els hi he dit que no calia. Mil gràcies!!!

Un cop a Collformic he entrat al bar, i allà he demant si em podien donar una mica de gasa i una vena per tapar-me millor el braç, i també m' ha ajudat molt amablament una dona, mil gràcies també!!

I després, doncs res, cap a urgències. Pensava que la cosa seria ràpida, però déu n'hi do l' estona que m'han fet esperar. Finalment, després de quasi 2 hores d'espera, m'han fet passar i m'han cosit 3 puntets. Per sort, el tall és subcutani i no afecta la musculatura, o sigui que no crec que el meu braç tingui gaire temps per descansar....

Potser no cal tanta protecció per 3 puntets de res, oi?

Duatló de Bellmunt 2011: Del cel a l'infern, però molt satisfet.

2011-09-19T19:56:00.004+02:00

Ja han passat 24h des de que va acabar la duatló de Bellmunt, i ara ja puc escriure i analitzar amb més calma totes les emocions viscudes ahir, que van ser moltes, i que em fan ser molt optimista de cara les pròximes curses. I és que ahir vaig arribar a casa una mica tocadet, d'arribar 13è a la segona transició, a punxar quan ja només faltàven uns 5km pel final i arribar corrent en la posició 58....Però què hi farem, el més important és que vaig disfrutar i molt, especialment en el tram corrent, i em vaig sentint cada dia una mica millor físicament.

El dia començava amb la incertesa de veure si plouria o no, la nit havia portat uns quants ruixadets, però pel matí el cel ens va respectar, tot i estar totalment núvol i amb molta boira a dalt a Bellmunt. A Sant Pere hi arribo quan ja hi ha molt d'ambient, cursa rera cursa vaig coneixent corredors i a vegades ja semblem una petita família que coincidim els caps de setmana per competir. Des de l'organització ja ens van advertint per megafonia que el tram running està bastant moll i que vigilem amb les patinades, a l'igual que la baixada per les fulles, que pot ser una mica perillós. Després d'escalfar vaig cap a la sortida, aquest cop vull posar-me bastant endavant i que no em passi com l'any passat que vaig començar molt enrera i em va costar molt adelantar i guanyar posicions.
PRIMER TRAM BTT: 36'43'', 22è temps parcial.
Després d'un retard de mitja hora, inacabable, per problemes amb el trànsit a dalt a Bellmunt, es dóna la sortida i ja hi som, a mil per hora i baixant per la carretera de la Vola anant a buscar la pista de Pedroses. No sóc gaire fan d'aquestes arrencades, però mica en mica vaig buscant el meu ritme, adelantant alguns corredors, i fent quasi tota la pujada amb en Guillem López i en Xevi Codony, que tot i adelantar-los al principi, m'han atrapat i els he anat seguint a roda. Quan ens anem acostant a dalt ja es comença a sentir la cridòria de tota la gent, i encara que no ho vulguis et motives i acabes apretant més del compte. I el tram final, impressionant, moltíssima gent a banda i banda animant, bastants coneguts que et posen la pell de gallina quan et criden pel teu nom....en fi, sense paraules.
TRAM RUNNING:1h16'20'', 12è temps parcial.
Faig la transició tant ràpida com puc, i començo a córrer. El recorregut és molt semblant al de l'any passat, només variava una mica al final, i els primers km són cara avall, una baixada molt tècnica i perillosa per la humitat, però que he fet bastant ràpid i segur. De fet, fa dues setmanes que corro amb unes sabatilles LA SPORTIVA, i la veritat és que hi corro molt segur, totalment recomanables per recorreguts complicats. En la baixada he anat adelantant gent, i un cop sortim a La Vall, planegem una mica per tornar a pujar direcció Degollats. Em noto bé, i després d'atrapar i deixar enrere en Guillem López, atrapo un grupet de 3 on hi ha en Xevi Codony, amb qui després de pujar fins a Hi Era Massa, aniriem més o menys junts fins a Boxes. La meva sorpresa ha estat quan enfilàvem la part final, i un grup de gent ens canta que som els 12 i 13, quan jo creia anar més avall. Un puntet més de motivació i enfilant la part final, on en Xevi al final m'ha tret uns quants segons.
SEGON TRAM BTT: 45'20''.....
Intento fer la transició el més ràpid possible, però ben aviat tinc un primer avís de que alguna cosa aniria malament. Només pujar a la bici i fer deu metres, intento agafar el bidó per beure i sense voler amb la mà esquerra apreto la palanca del fre del davant.Resultat: surto volant per davant, amb la gent de l'organització flipant. O sigui, no he arribat a les fulles i ja estic pel terra, mal presagi. Torno a pujar a la bici i avall, arribant al tram trialer, sense arriscar, i ara si, les fulles: molta gent pendent de com baixava, i no els he defraudat: de seguida he patinat i bici i jo hem baixat cadascú pel seu cantó, això si, sense conseqüències. En aquest tram hi ha hagut l'anècdota del dia, molta gent dient no sé què d'unes abelles, i que es veu que han anat picant a molts corredors. Jo no m'he enterat de res. Un cop passat el pitjor del tram trialer, començava la baixada que porta fins a La Vall, amb molta pedra i que jo he fet amb molta precaució. Arribo a la pista més bona i aqui en teoria ja tocava disfrutar fins l'arribada, però de cop, abans d'arribar a Forat Micó, noto com perdo pressió a la roda del darrera i veig, impotent, com tot el que m'envolta s'ensorra. Roda punxada i sense res per arregar-la. Doncs res, tocarà córrer. Començo a trotar amb la bici al costat per fer els 5km que em deuen quedar. Lo pitjor, veure com un a un et comencen a adelantar tots aquells amb qui has "lluitat" per anar com més al davant millor. A destacar la solidaritat de molta gent, oferint-me tot tipus de material per arreglar la roda, però al final no tenia ni ganes de solucionar-ho i he preferit arribar corrent. En fi, he arribat bastant enfonsat, pensar que podia haver acabat entre els 12 o 13 primers en una duatló com Bellmunt, i acabar tal com he acabat....
Però ara ja penso en d'aqui dues setmanes a la duatló de Taradell,i el 9 d'octubre el plat fort: la duatló de Queralbs, arribant fins al Puigmal. Aqui si que tinc ganes de fer-ho bé, no sé perquè però el tipus de recorregut em dóna un molt bon feeling. Ah! i crec que em passo al Tubeless, ara portava les càmeres Slimm, amb el líquid verd "autosellant", però últimament m'ha fallat més del que voldria, i no vull tornar a viure lo d'ahir, tot i que no sé fins a quin punt és fiable.

lo millor de quan acabes!!!

Últim entrenament anaeròbic fins Bellmunt: avui baixant de 34' !!!

2011-09-13T19:56:00.004+02:00

AIXÒ S' ACOSTA!!!

Si divendres deia que havia tingut un subidon de moral, després de baixar de la meva barrera de 35' a Bellmunt, avui ja no tinc paraules per dir com em sento després d'haver pujat en 33'50'' des de baix de tot. I això que encara arrossegava unes bones agulletes de la cursa del diumenge. Això si, ahir vaig descansar i vaig anar a fer-me un bon massatge de descàrrega, últimament me'n vaig fent més sovint i crec que és una cosa que hauríem de fer tots els que entrenem i competim, tot i que barats no són, però t'ajuden molt a recuperar i a posar al seu lloc tota la musculatura. Avui he tornat a baixar pel cami de les fulles, que per cert ja està marcat amb cintes pel diumenge, i he tornat cap a Roda , apretant en tots els repetxons que trobava i notant-me amb molta força a les cames.

Ara si, fins diumenge només faré un parell de sortides de rodatge molt suau, tant pedalant com corrent, i a esperar a veure si diumenge tinc un bon dia i puc disfrutar.

Cursa de muntanya de Vic, 11è classificat: avui si, molt content!!

2011-09-11T16:23:00.002+02:00

Si diumenge passat escrivia aqui al blog, que estava una mica decepcionat per com havia anat tot a la duatló de Sant Feliu Sasserra, avui només puc dir que estic contentíssim per com m'ha sortit la cursa de Vic, tancant així una setmana rodona a nivell d' entrenaments, potser la millor des de que m'hi he posat una mica seriosament. De fet, avui només volia fer un bon entrenament de cara la duatló de Bellmunt, però ja se sap, un cop et poses un dorsal i et trobes bé...a tope!!

La cursa era de 2o km, marcada per una forta calor, i on havíem de pujar un parell de vegades a la Creu de Gurb. La sortida era per pista ampla, ideal per estirar el grup i evitar taps, i durant els 3 primers km anava a una mitja d'uns 4'15'', potser massa ràpid pensant en el que venia, però com que em notava bé anava tirant. Mica en mica entràvem per una zona de corriols i començàvem a guanyar alçada, fins passar per sota la Creu de Gurb, el primer cop no acabàvem d' arribar a dalt de tot. Durant aquesta pujada m'he notat molt fi i he passat a molts corredors. Després hem començat a baixar i després d'una baixada més o menys tècnica, el recorregut passava per una zona de bastanta pista ampla, aqui si que hauria de millorar perquè noto que em falta una mica de velocitat, i és una cosa que intentaré millorar. Després de baixar bastant, mica en mica tornàvem a enfilar cap a la Creu de Gurb, primer pujant per pista, i la part final molt vertical i tècnica, amb molta calor, i on he pogut adelantar a 4 o 5 corredors. Coronàvem al km 15 i tocava baixar, primer per un corriol bastant tècnic, i després combinant pista i corriol, uns km finals que se m'han fet una mica llargs però arribant prou sencer al final.

Ara demà descans, amb massatge de descàrrega inclòs, i encarant els ultims dies de la duatló de Bellmunt, on em fa molta il·lusió fer una bona classificació.

CLASSIFICACIONS

A dalt, foto que m'ha fet l'Enric Rota arribant per segon cop a la Creu de Gurb, i abaix, amb en Lluis Màrquez, abans compartint assajos i concerts amb Cave Canem i We The Cats, i ara de tant en tant compartint alguna cursa.

Bona setmana i diumenge cursa de muntanya a Vic

2011-09-09T21:38:00.002+02:00

Primera setmana de setembre, tornant a la normalitat a nivell laboral, i arribant a divendres molt content sobretot tenint en compte les males sensacions de la duatló de Sant Feliu. I és que durant aquests dies he confirmat el canvi a les meves cames que ja vaig experimentar dimarts passat, i això que la calor no és precisament una bona aliada a l'hora de sortir a entrenar a primera hora de la tarda.

Després d'un dimecres on tant sols vaig sortir a trotar tranquilament pel vora Ter fins a Manlleu, 45' per acabar de recuperar-me de molèsties als bessons i al bíceps femoral esquerra, ahir i avui he sortit tornant a buscar intensitat. El d'ahir va ser un entrenament corrent des de les Gorgues fins a l'Esquirol, passant per la Barra de Ferro, fent una volta d'uns 12km, i on vaig tornar a sentir molta lleugeresa de cames, tot i sortir a les 4 de la tarda i amb molta calor. I avui, Bellmunt. Ara feia dies que no hi pujava, però tenint tant a prop la duatló del dia 18, era obligada mínim una altra ascensió. I la cosa no podia haver anat millor, ja des de que sortit de Roda, direcció Sant Pere, un altre cop m'he notat molt àgil de cames com dimarts, i he confirmat les bones sensacions després de pujar superant el meu millor temps, baixant de la meva barrera de 35' i arribant a dalt amb 34'40''. Tampoc és res de l'altre món, però psicològicament m'ha donat un bon "subidon" de moral, sobretot tenint en compte que feia poc que havia dinat i el termòmetre marcava uns 33 graus. He baixat pel cami de les fulles, que tampoc el feia des de l'any passat, i és curiós veure la traçada tant marcada en tot el cami de baixada, es nota que molta gent hi està entrenant.

I aquest diumenge la cursa de muntanya de Vic, faré el recorregut llarg de 20km i 800 de desnivell +, i m'ho agafarés com un bon entrenament per Bellmunt, tampoc em vull exprimir massa no fos cas que no em recuperés per la duatló de la setmana següent.

Avui millor!!

2011-09-06T21:53:00.003+02:00

Després d'un dilluns de descans total, i encara amb les cames una mica carregades de la cursa del diumenge, avui he tornat a agafar la bici per sortir una estoneta a veure com rodava. I la sorpresa ha estat molt agradable, notant-me molt àgil només començar i anant donant voltes a com poden canviar tant les sensacions en tant sols 48hores. He anat cap al cantó de Folgueroles, amb l'intenció de pujar fins al Salt de la Minyona, pujant pel darrera. Després de mitja horeta d'escalfament m'he animat i he aprofitat per fer un entrenament curt però intens, amb unes quantes sèries en pujada que m'han fet oblidar les pèssimes cames que em notava el diumenge. Simplement, un mal dia.

Demà sortiré a fer una mica de rodatge corrent, a veure si les cames també responen, i continuaré fent entrenaments més curts però intensos, no vull tornar a carregar-me fent masses hores a la setmana.

Duatló de Sant Feliu Sasserra, 19è classificat: una petita decepció.

2011-09-04T22:38:00.002+02:00

Doncs ja està, ja hem encetat la temporada de duatlons, començant avui per la de Sant Feliu Sasserra, primera del calendari de duatlons de Terra Endins. I la cosa no ha anat tant bé com hagués volgut, amb molts problemes de rampes als bessons al tram btt i amb molt poca xispa a l'hora d' apretar a les pujades. De fet, sent una mica més optimista, crec que tinc molt clar quin ha estat el problema de tot plegat. Primer, crec que les darreres setmanes he fet moltes hores d' entrenament, molt volum però poques sessions de calitat, i a l' hora de la veritat ho he notat, amb molt poca frescura a les cames. I segon, allò tant típic de la falta de competició, l' última dutló va ser pel març a Centelles, i a principis d' abril vaig córrer la cursa de muntanya dels Gitanos, a Taradell. Des de llavors, zero competició i pocs entrenaments, i ho he notat.
Tornant a la duatló d' avui, dir que érem uns 120 corredors, i que el dimarts passat ja vaig estar fent el circuit btt que ja estava marcat, que era un pèl diferent al de l' any anterior. Els trams running eren iguals.
Per sort, el temps ens ha respectat, només una fina pluja abans de començar, que ha anat bé per mullar una mica la pols acumulada en bastants trams de pista.
Primer tram: 6,5km running. Aquests primers km corrent eren molt ràpids, sobretot al principi, i el cor se m' ha posat a mil, ja havia intentat fer un bon escalfament, però aquests començaments tant a sac no és pas el que més em va. Combinava pista amb algún corriol, i cap al final i havien un parell de bones pujades entre arbres, tot i que era impossible adelantar, i veies una filera de corredors caminant pacientment esperant trobar una mica d'espai per passar. Al final arribo a boxes un minut més ràpid que a la duatló del 2010.
Segon tram: 22km btt.Després de fer una transició prou ràpida, comencem a pedalar per pista per, després d'una baixada, enllaçar el primer corriol de baixada una mica tècnic. Hi havia un petit graó, i el corredor que portava al davant ha sortit volant fent una bona pirueta a l' aire. Un primer ensurt que et frena una mica, però que de seguida s' oblida i continues avall. El recorregut estava molt bé, crec que no era tant tècnic com el de l' any passat, amb una mica més de pista, però tot i això hi havia una bona baixada per trialera més o menys al km 15, i que avui l' he disfrutat bastant.
De seguida que han començat les pujades, però, ja he vist que patiria, no acabava de trobar el cop de pedal, i no em trobava gens còmode quan tocava patir cara amunt. I ben aviat, potser quan portava 8 o 9kms, m'han començat les rampes als bessons. Després d' una baixada i al tornar a pedalar, primer el bessó dret i després l' esquerra, m' han quedat totalment tensats. He tret els peus dels pedals i fins i tot he parat un moment, era incapaç de pedalar. No m'havia passat mai unes rampes tant fortes, i menys quant tampoc portava gaires km, sempre havia tingut petits avisos en les transicions o molt cap al final. Mica en mica m' he anat recuperant, i he tornat al meu ritme aparentment bé, tot i que patint perquè no em tornessin. A sobre he perdut l' estela dels que anàven davant meu i he quedat una mica en terra de ningú, una situació que no m' agrada gaire i que ja m' hi he trobat en més d' una ocasió. He anat tot sol fins arribar a la zona de transició, i amb un corredor que m'ha anat atrapant i que hem fet el canvi junts.
Tercer tram: 2km running.Intento fer la transició ràpida per no ser adelantat pel que acaba d' arribar just darrera meu, però de seguida veig que m' adelantarà, va molt més ràpid que jo i de seguida em passa. Jo em limito a arribar, ara si que no tinc ningú al darrera i la veritat és que acabo bastant justet.

En fi, la primera duatló ja és història i ara tocarà la de Bellmunt, on espero estar una mica més fi que avui. De fet, té unes característiques que em van molt millor, i on espero fer una bona classificació, com a mínim millorar la 28ena de l' any passat. I pel mig, el dia 11, vaig a córrer la cursa de muntanya que es fa a Vic, de 20 km i uns 800mts de desnivell +, que vull que em serveixi com un bon entrenament per Bellmunt.

CLASSIFICACIONS.

Dos dies més d'intensitat.

2011-08-29T23:15:00.006+02:00

Avui he acabat un seguit d' entrenaments de molt volum, acumulant moltes hores i molt desnivell a les cames, però amb la sensació de recuperar bastant bé i no passar-me de rosca. Des de dimarts passat que acumulo més de 16h corrent i pedalant, que per mi és molt, i estic molt content especialment en les hores i les sensacions dedicades a córrer.
Ahir volia fer una tirada llarga amb la btt, però al trencar un raid només començar, em va fer desviar del què volia fer i com ja he fet més d' una vegada vaig enfilar per asfalt, no volia destrossar la roda. Vaig fer una ruta pel Lluçanès, passant per Olost, Prats, Lluçà, Sta. Eulàlia de Puigoriol, Sant Boi, Sant Hipòlit, Vic, Sta. Eugènia, Vic un altre cop i Roda. Em van sortir 112km i 1350 de desnivell +, i vaig disfrutar de la tranquilitat d' unes carreteres amb poc trànsit.

I avui, dia corrent per la zona de Bellmunt. Després d'aparcar a prop de la Redorta, he anat amunt pel dret i poc abans d'arribar al pàrquing m'he desviat avall per fer part del track de la duatló de Bellmunt. Un altre dia amb bones cames pujant i fent 10,5km més amb uns 800mts de desnivell acumulats.

I demà, tinc la intenció d'anar fins a Sant Feliu Sasserra per fer el recorregut btt de la duatló d'aquest diumenge dia 4. Crec que el recorregut és el mateix que l'any passat i com que el vaig trobar molt tècnic aniré a fer un petit reconeixement del terreny.

Avui he passat per la Tosca dels Degollats

I avui, més muntanya: Queralbs-Puigmal.

2011-08-25T18:02:00.004+02:00

Si dimarts va ser amb la btt que m'enfilava fins a Fontalba, avui l'entrenament ha sigut corrent, també per alta muntanya, amb una ruta que feia temps que volia fer: pujar al Puigmal, que no hi havia estat mai, des de Queralbs passant per Núria.

He marxat ben aviat de casa i a quarts de 8 ja començava a córrer direccio Núria. Feia una temperatura ideal, i la veritat és que m'he notat molt i molt bé, de fet ja fa uns quants dies que em noto que a les pujades vaig molt lleuger. Quan vaig per plà sóc més diesel, però quan el camí s'enfila les cames em responen molt bé. En menys d'una hora ja arribava a Núria, menjava i bevia una miqueta, i cap a buscar el cami de pujada al Puigmal, portava el track al gps però no m'ha fet falta, s'enfila per un lloc molt clar i marcat. En els primers minuts encara he pogut anar trotant, la pujada encara no és molt forta, però mica en mica puja el desnivell i he canviat el córrer pel caminar ràpid. No he trobat pràcticament ningú, només se m'han quedat mirant algún isard i alguna marmota despistada. Cap al final la pujada es complica una mica, més pedres soltes, però el fet de veure que ja arribava m'ha donat ales per acabar d'apretar i arribar al cim amb 59 minuts, fregant l' hora i arribant prou sencer. A dalt bufava un vent impressionant, i amb prou feines m'he pogut posar el paravent i fer un parell de fotos, baixant ràpid un altre cop sense mirar gaire les vistes que tenia.

Un cop a Núria, mini parada per fer una Coca-Cola, que se m'ha posat d'escàndol, i cap a Queralbs a buscar el cotxe, ara si amb un trànsit de gent important. Al final he arribat amb una barreja de cansament i sensació d'haver disfrutat molt corrent per muntanya, espero tornar-hi ben aviat abans la neu no ho impedeixi.
Resumint: 22,7km

3h12', sense comptar les parades,

Queralbs-Núria: 55',

Núria-Puigmal: 59',

uns 18oomts de desnivell+.

Bon entrenament per la zona de Fontalba

2011-08-23T14:16:00.004+02:00

Aprofitant les vacances,tenia ganes de fer un entrenament amb la bici per la zona de Fontalba. No hi havia pujat mai, i amb l'excusa que a l' octubre vull fer la duatló de Queralbs i he anat per "tastar" la pujadeta fins a Fontalba.
He anat amb cotxe fins a Ribes de Freser, i des d' allà he començat a pedalar direcció Queralbs. Feia un dia perfecte per anar per muntanya, amb un dia molt clar i calurós, i amb l' intenció de pujar dues vegades el tram Queralbs-Fontalba. Són 11,3km de pista ample, amb un desnivell constant que tampoc és gaire alt i que et deixa pedalar amb cadència, amb bastantes pedres i amb un terreny molt irregular que és el que més et dificulta portar un ritme regular. He arribat a dalt, a 2065 mts, amb molts cotxes de gent que anava a caminar, i amb unes vistes impressionants del Taga, Queralbs, tota la carretera que havia anat pujant,una mica de la zona de Núria i al davant el Puigmal.
Després de quatre fotos i menjar una mica, cap avall fins a Queralbs, i cap amunt un altre cop. Al principi m'he notat una mica carregat de cames, però de seguida m'he anat trobant bé i he pujat a un ritme constant i molt semblant al de la primera vegada. Una altra paradeta a Fontalba per disfrutar de les vistes, i cap avall, aquest cop ja fins a Ribes per carregar la bici al cotxe, i patint bastant a la baixada, m'han quedat els braços destrossats de tanta pedra i cami irregular.
Al final, resumint: 59km, 1865mts de desnivell+ i 3h35'.

A dalt, la zona del Puigmal, i a sota es veu tota la carretera que puja a Fontalba i al fons es veu el Taga.

Mirant endavant

2011-08-21T22:27:00.004+02:00

Dos mesos després de la última entrada, torno a escriure una miqueta, després d' unes setmanes molt dures a nivell personal. No vull explicar res més, només dir que per desgràcia ara tinc més temps per entrenar, tot i que preferiria tenir-ne menys i estar com estava setmanes enrera...

En fi, la vida continua i ara mateix estic intentant canalitzar tota la meva energia en el que més m' agrada i em motiva: pedalar i córrer. De moment diria que m' està anant molt bé per no donar més voltes a les coses, i estic sumant moltes hores i molts km d' entrenament, i la veritat és que dia a dia em trobo més finet i amb ganes de començar el setembre per competir. De moment ja estic inscrit a la duatló de Sant Feliu, Bellmunt, vull participar a la de Queralbs, vull fer la cursa de muntanya de vic de l' 11 de setembre...uff!!, no sé si vull fer masses coses.

Aquests dies també estic entrenant fent uns horaris una mica estranys, i m' he convertit en assidu als entrenament de diumenge tarda. És una mica estrany, però avui, per exemple, començava a pujar corrent al Puigsacalm des de Bracons a les 4 de la tarda...tot solet i sense trobar ningú, fent una de les pujades més ràpides que recordo, arribant a dalt amb 30 minuts i pocs segons. I amb unes vistes espectaculars, ideals per reflexionar una miqueta.

AH! I canvi de nom del bloc. Deixo enrera l' etapa " Bttatope", i encapçalo el bloc simplement amb el meu nom. Ja no tenia sentit el títol de Bttatope quan pràcticament corro més que no pedalo.

cim del Puigsacalm, ideal per mirar endavant...

Dos dies bons!!!

2011-06-21T21:30:00.003+02:00

Després d'unes setmanes molt dolentes i uns entrenaments on bàsicament m'arrossegava, porto dos dies on de cop i volta he recuperat les cames que tenia a finals de l'any passat. A veure si m'hauran anat bé els 3 dies de btt rodant per asfalt, diria que claus per agafar més fons.

Després de que la setmana passada entrenés 3 dies seguits, btt-running-btt, i acabés molt carregat de cames, vaig estar tres dies sense fer res per recuperar i assimilar tots els entrenaments, i ahir, sortint a córrer, ja vaig notar que l'havia encertat. De fet, no vaig fer res de l'altre món, uns 10km senzillets, però amb les cames molt fresques i fent algun canvi de ritme per sota de 4' el km. Això si, la calor no perdona, i tot i sortir cap a les 7 de la tarda vaig arribar a casa amb una suada impressionant.

I avui, petita ruta amb btt, un recorregut que he fet moltes vegades, anant cap a l' Esquirol passant per la Barra de Ferro. Ideal per evitar el sol perquè hi ha molta ombra i s'està fresquet, i apart, té la seva duresa perquè va pujant i té alguna zona tècnica que et posa a prova cara amunt. I he acabat molt content perquè he pujat molt ràpid i a més em sentia bastant àgil a sobre la bici. He anat fent petits canvis de ritme pujant i he quedat bastant sorprès dels meus quàdriceps que semblava que demanàven més i més.... Quines ganes de que arribi el setembre per tornar a posar-me un dorsal i competir!!!

Al final, 1h58', 36'7km i quasi 800 mts + de desnivell.

Primer entrenament una mica dur corrent, després de molt temps.

2011-06-15T21:42:00.002+02:00

Aprofitant que avui tenia festa, he sortit a fer una tirada una mica llarga i dura corrent, fent una volta per tota la zona del castell de Torelló, coll de Duec i el Sot Gran. Tenia ganes de fer km, tot i que al final se m'ha fet llarg pel temps que portava sense córrer tanta estona i, sobretot, per la forta calor que feia. He sortit a quarts de dotze, i en aquesta època ja és massa tard. Fent un símil futbolístic, diria que he acabat demanant l' hora. He enfilat cap a Sant Vicenç, pujant després per la font de la Noguera, i carenejant direcció coll de Duec, avui amb poca fòrça de cames i caminant en les rampes més dures. Tot aquest primer tram amb poca ombra i suant molt, apart d' anar molt alt de pulsacions. Després d'arribar al coll, baixada per la pista que porta a Saderra per desviar-me a l'esquerra i seguir pel cami que et porta fins al Sot Gran, aqui ja amb més ombra, tot i que els corriols estàven molt bruts per les últimes pluges i he acabat amb les cames ben esgarrinxades. Després del Sot Gran, baixada cap a Sant Vicenç i tornada a Torelló fents els ultims km molt i molt justet de forces. Espero d'aqui uns dies tornar a fer el mateix recorregut, m'ha faltat una mica d'entrenament per disfrutar-lo més.

Resumint la ruta: 18km, 580 de desnivell +, 1h52', 1219 calories consumides.

la meva cara a prop del Sot Gran, amb el castell de Torelló al fons ( a sota).

Ahir també vaig fer una escapadeta amb la btt, arribant fins al coll de Bracons, també per asfalt, potser per això avui tenia les cames poc fines. Des de que hi ha la C-37, dóna gust pedalar per la carretera de la Vola, ni un cotxe vaig trobar-me. Vaig arribar a dalt de Bracons, i com que tenia una mica de temps, em vaig deixar caure 3km per l' altre vessant per tornar a pujar amunt, que de fet són els km més durs de tota la pujada. Em van sortir 44km i 1035mts +, en 2h5'.

Btt sobre asfalt

2011-06-09T22:13:00.003+02:00

Aquesta setmana si que ja puc dir que torno a estar motivadíssim per entrenar, he sortit tres dies a entrenar, 2 de btt + 1 de running, i sobretot amb moltes ganes. El més curiós és que els km de btt els he fet....per asfalt!! Són dies de tempestes i tot està molt moll , i com que no sóc gaire amic del fang però tenia moltes ganes de pedalar, no he tingut problema de rodar per asfalt com si anés amb la bici de carretera. De fet, fa uns quants anys havia tingut bici de carretera i havia fet molts i molts km, però al final ho vaig deixar, tot i que sempre m'ha agradat, i ara que no en tinc, doncs cap problema: amb la btt per la carretera! Diumenge vaig sortir a primera hora per fer 64km molt suaus rodant per la Plana, i avui he anat fins a Sant Boi de Lluçanès pujant per la trona i arribant als 53kms, fent una bona mitja per anar amb btt (24'5km/h). A veure si al final necessitaré bici de carretera...

I dilluns, sortida corrent en un dia que volia que fos de rodatge tranquil, i que va acabar sent un entrenament prou dur...i passat per aigua!! De fet, el cel amenaçava pluja quan vaig començar a córrer, però van poder més les ganes que el cap, i quan portava uns 3km corrent, les quatre gotes que queien es van transformar en un autèntic diluvi, obligant-me a parar un moment i refugiar-me a sota d'un arbre. Potser no era la millor decisió, però tampoc llampegava i era impossible seguir. Després duns deu minutets, va parar una miqueta i vaig continuar, apretant bastant i notant-me prou ràpid pels pocs km de running que porto últimament. Al final van ser 10'5km intensos amb una ruta de molt puja-baixa, i arribant moll a casa com no recordo.

dos exemples de les zones " tècniques" per on he rodat aquests dies...

Ja torno a ser aqui!!!

2011-06-05T21:55:00.005+02:00

M'ha costat arrencar, però ja torno a estar connectat a la xarxa i amb ganes de tornar a explicar les meves aventuretes pedalant i corrent. De fet, ja fa alguns dies que podria haver actualitzat el bloc, però estava una mica desmotivat i amb prou feines tenia res per explicar, i és que amb tot el tema de la mudança he portat unes setmanes molt enfeinat i aparcant bastant tot el tema d'entrenaments.
I el mateix m'ha passat amb el tema alimentació, al no entrenar perdia la voluntat per cuidar-me i mica en mica vaig anar guanyant pes fins augmentar en pràcticament 3kg... però ara això ja s'ha acabat, i porto un parell de setmanes més bones, fent molta bondat menjant i començant mica en mica a entrenar, de moment sense gaire intensitat, i és que fins setembre que no crec que em torni a posar un dorsal per competir. Suposo que mica en mica ja aniré fotent-li més canya al cos, a veure si quan torni a fer duatlons, alguna mitja marató d'asfalt i alguna cursa de muntanya, estic a tope i puc millorar els resultats i els temps que he anat fent aquest any.
De moment, aqui penjo una foto, com a testimomi gràfic d'un exemple "d'entrenament" aquests dies, pedalant amb el meu fill, l' Adrià, hem estrenat cadireta i el passejo amb la meva Scott antiga, i la veritat és que s'ho passa bastant bé.

Tancat per mudança!!!

2011-04-20T16:04:00.002+02:00

Per canvi de domicili, hauré d'estar unes quantes setmanes sense escriure res, estic en plena mudança i sense gaire temps per entrenar i encara menys per escriure. Apart, tardaré algunes setmanes a tornar a tenir internet. En fi, uns dies de molt estres i esperant acabar el trasllat durant aquests dies de festa, a veure si demà passem la primera nit a la casa nova. I res, encara faig alguna petita escapada corrent i amb la bici, tot i que a uns ritmes molt suaus de rodatge, encara arrossegava petites molèsties del dia de la Cursa dels Gitanos i vull recuperar-me perfectament.

Fins d'aqui unes setmanes!!

Corrent a la " cursa dels gitanos".

2011-04-11T21:13:00.004+02:00

Ahir vaig participar en la primera edició de la " cursa dels gitanos", a Taradell, la primera cursa que faig corrent per muntanya, i la veritat és que m'ho vaig passar molt bé i vaig disfrutar molt del recorregut, potser massa trenca-cames. Jo disfruto molt pujant però prefereixo que siguin pujades més llargues, avui era un constant puja i baixa que a mi em destrempa bastant. La cursa tenia dos opcions,la curta de 10 km i la llarga de 22. Jo vaig triar la llarga, tot i que no sabia si acabaria massa cansat, no acostumo a fer mai tirades tant llargues, tot i que la setmana passada en fés 21 pujant fins a Bellmunt. Primer vam sortir els de la llarga, i de seguida es va anar estirant el grup. Jo vaig sortir prou bé, perquè aquest cop si que vaig fer un bon escalfament i les cames em van respondre. De seguida, però, van començar els problemes a l'hora de seguir les cintes del recorregut. Tot i que durant el "briefing" ens van dir que estava molt ben marcat, hi havien molts punts on costava veure el cami. De fet, jo em vaig perdre en un punt, i vaig tenir molts dubtes en molts d'altres. Fins i tot, al km 13, més o menys, ens vam anar reagrupant tot de corredors que no trobàvem cintes, agrupant-nos un total d'uns 15, sort que hi havia molt bon humor i vam seguir pel cami correcte. Crec que aquest seria un punt que es podria millorar. En quant a les meves sensacions, dir que em passa una mica com amb la btt, bona part del que guanyo pujant, ho perdo baixant...ahir em notava que tenia la punta de velocitat molt baixa, i tot i adelantar molta gent pujant, molts d'ells m'atrapaven baixant, les pujades no eren prou llargues per agafar un bon avantatge. Al final vaig fer els 22km en 2h4', i no sé ben bé la posició que vaig quedar, ahir no hi havia cronometrarge per xip i no he pogut trobar cap classificació, tot i que crec que vaig quedar 11è. El guanyador va ser Eudal Babot, amb 1h49'59''.
clicant al "play", tota la informació del recorregut

Descarregant tensió!!

2011-04-03T21:20:00.004+02:00

Després d'unes setmanes de bastants nervis acumulats, i a les portes d'una mudança per canvi de domicili amb tot el que això comporta, avui tenia ganes de sumar uns quants km de running i amb desnivell, a veure si em descarregava aquest estres que porto. Tenia ganes ja feia temps d'anar fins a Bellmunt des de casa, tot i que fins ara no m'havia atrevit, no acostumo a fer mai més de 17 o 18km, i sabia que passaria dels 20. He sortit prou d'hora, i he enfilat direcció al castell de Torelló. He començat una mica pesat d'estómac, però mica en mica he anat entrant amb calor i pujant més àgil. Un cop deixat el castell, tiro direcció Bellmunt, baixo fins la pista que puja de Saderra, giro amunt i arribo a coll de Duec. Allà he coincidit amb l' Enric Rota, fa temps que llegeixo el seu blog però no el coneixia personalment, ell estava preparant els Matxos i junt amb dos companys més feien una bona tirada d'uns 30km per preparar la cursa, a veure com els hi va. Jo he anat seguint sol amunt resseguint la carena fins arribar a dalt a Bellmunt i fer una petita parada. Portava 12km i em notava prou bé, he començat a baixar direcció Sant Pere pel GR i després cap a Sant Vicenç passant per la hipicia i pel vora Ges fins a Torelló. M'ha anat prou bé l'apretada tot i acabar bastant cansat muscularment, feia bastant temps que no acumulava tants km ni tant desnivell. Distància total: 21'1km Desnivell acumulat: 907mts . Pulsacions : 160 de mitja. Temps: 2h23'.

Classificació final del circuit de duatlons de Terra Endins: al final 6è.

2011-03-27T14:44:00.005+02:00

Dues setmanes després de la duatló de Centelles, última del total de deu curses que tenia el circuit, han sortit publicades totes les classificacions finals, i m'ha fet gràcia veure com he quedat en la sisena posició masculina. El fet de que si no havies participat en almenys 6 de les 10 proves, no podies puntuar a la classificació final, ha fet que quedés tant endavant. Jo n'he fet 8 de 10, no vaig fer la de Taradell ni la de Puig-Reig, i aquest és el resultat final:

I ahir vaig estar fent un repàs a totes les meves classificacions de les duatlons, i aquestes són els meus resultats, tenint en compte el nombre de corredors acabats:

*Sant Feliu Sasserra: 21 de 91. *Bellmunt: 28 de 224.*Voltreganès: 16 de 110. *Tona: 16 de 140. *Viladrau: 23 de 248. *Prats: 15 de 79. *Folgueroles: 28 de 152. *Centelles: 12 de 96.

Apart de córrer les duatlons, també he fet un parell de mitges maratons, concretament la de Roda, 1h31'00, i la segona Eco Mitja marató de Vic, 1h27'37. Ara no tinc molt clar en què centrar-me, però segur que participaré en alguna cursa de muntanya, un terreny on estic disfrutant molt entrenant. I la primera serà el 10 d'abril a Taradell, concretament a la "cursa dels gitanos", de 22km, a veure què tal!!

Duatló de Centelles: 2h47'29'', 12è classificat.

2011-03-14T21:29:00.003+01:00

Ahir vaig participar en la duatló de Centelles, la última del circuit de duatlons de Terra Endins, i en la que he aconseguit la meva millor classificació. Va ser un dia molt dur, sobretot pel fang que ens va fer patir en el tram de btt, i per la durada de la prova, només cal dir que el guanyador, en Marc Clapés, va tardar 2h33', i que els últims van tardar quasi 5hores...

Per sort, tot i l'aigua que va caure el dissabte, el diumenge el temps ens va respectar, i almenys la duatló es va disputar amb un temps relativament bò. Jo tenia ganes d'acabar amb bon peu la temporada de duatlons, i creia que a Centelles podia fer una bona classificació, sobretot tenint en compte el desnivell en el tram de córrer. Llàstima que porto unes setmanes bastant dolentes de bici, i que ahir ho vaig notar bastant.

TRAM BTT: 1H48'40'' , 16è temps parcial.

Aquest cop, la duatló només tenia una transició i es començava amb la bici, 30 kms i uns 825 de desnivell +. Començo mal col.locat i només engegar ja es fa el primer tap i he de posar el peu a terra. Per sort de seguida ve un tram on és fàcil adelantar i puc començar a rodar tranquilament i agafant el meu ritme. Comença la primer rampa dura i llarga i la gent es va estirant fins que de seguida em quedo sol amb un altre, amb el que pràcticament hem anat junts fins a boxes. Després de passar el primer avituallament i de fer una baixada bastant perillosa per un corriol, la ruta passava per un tram que ja ens havien advertit que estava molt enfangat i que tinguéssim paciència. I, efectivament, no ens han enganyat. Una bona estona de pista ample i de no massa desnivell, però que es convertia en un suplici per les cames i per la bici. De fet, la transmissió ja començava a queixar-se. Per sort, la cosa ha anat millorant, i a partir d'aqui ja no hi havia tant fang, crec que van retallar alguna part que estava impracticable, i després d'arribar crec que al Roc Gros, començava una baixadeta bastant divertida direcció boxes, travessant alguna riera però tot molt ciclable. Finalment arribo a la transició, bastant tocat de quàdriceps, i pensant que queda molt de patiment.

TRAM CORRENT: 58'49'', 6è temps parcial.
Faig una transició ràpida i surto ràpid, tinc ganes de guanyar alguna posició i espero que els entrenaments per la zona de Bellmunt i el Castell dels Moros es notin. Primer comencem a córrer per un tram d'asfalt, que es fa duríssim, i de seguida ja ens comencem a enfilar muntanya amunt per un corriol. Estic patint molt, però el fet de veure un corredor davant meu em dóna ales i apreto fins adelantar-lo. Continuem guanyant desnivell fins arribar a la zona del Roc Gros i passar per un avituallament, punt on coincidiem amb les bicis. Continuo pujant fins a dalt, hi ha alguna zona on el terreny patina tant que hi han col.locat un parell de cordes d'escalada per facilitar-nos l'ascensió...Un cop a dalt resseguim tota la carena i veig que estic apunt d'apretar a un altre corredor. L'adelanto i comencem la baixada, molt tècnica i complicada de fer quan vas tant baldat. Un cop a baix, i després d'una mica de plà, quedava un repetxonet i veig que tinc un corredor a poca distància. Apreto i aconsegueixo enganxar-me al darrera, falta una baixadeta i travessar un pont de fusta, intento passar-lo però el final té una mica de pujada i aqui les meves cames diuen prou i no puc adelantar-lo per sis segons. Llàstima!

En definitiva, una duatló que diria que ha sigut la més dura de les que he disputat, però que em deixa amb un bon regust de boca. Ara la temporada s'ha acabat, i fins el setembre crec que no hi ha res. Ara em faria gràcia fer alguna cursa de muntanya, últimament estic disfrutant molt corrent i voldria participar en alguna. I suposo que de cara a setembre tornaré a participar en alguna de les duatlons d'aquest any, espero haver millorat!

Sortides curtes però intenses

2011-02-28T06:51:00.002+01:00

Seguint amb la tònica dels últims dies, cap de setmana on he sortit a entrenar poca estona però buscant exprimir al màxim les meves cames. Aquest dissabte vaig sortir a córrer, i després de molt temps he tornat a pujar Bellmunt pel dret, seguint les marques del GR. Feia temps que no corria tant cara amunt i no sabia com aniria, però al final encara he pujat prou bé. Començava des del cementiri i arribava a dalt amb 32'30'', curiosament el mateix temps que vaig fer l' última vegada que hi vaig pujar. Després de uns minuts de relax torno cap avall, però per no tornar pel mateix cami passo per darrera les antenes i vaig resseguint fins al coll de Duec i avall fins a Sant Pere. Al final em surten 10'7km i més de 600 mts de desnivell.

I ahir btt. Dijous ja vaig sortir quasi 2 hores per tots els camins i corriols que van des de la casa del Verdaguer fins a sobre el Feu, per on es passa al principi dels Tracks del Diable, tornant per l' Esquirol i Roda, i ahir sortida llampec ( 1h30). Sortida anant a busca desnivell i que em va portar fins a Collsaplana, que també feia temps que no hi pujava. Ja vaig sentir que havien arreglat el cami, i la veritat és que es nota, sembla que sigui més "fàcil" de pujar, fins i tot vaig poder arribar a dalt sense haver de posar el plat petit. Vaig tornar pel mateix cami ja que no tenia gaire temps i apart bufava un vent molt fort que en alguna baixada em va fer patir... Aquesta setmana veurem si puc entrenar gaire, per culpa de la "setmana blanca" treballo a torn partit i costarà sortir a pedalar, suposo que a córrer si que podré escapar-me.

la meva cara a l'arribar a Collsaplana....

....ja torno a ser jo!!!

2011-02-22T21:15:00.003+01:00

Ara si que ja puc dir que sembla que s'han acabat aquestes setmanes tant dolentes, i és que des del 19 de desembre, Mitja de Vic, que no aixecava cap. He pogut encadenar bons entrenaments, sortint 4 dels últims 5 dies i anant clarament de menys a més, recuperant el meu pes i mentalment molt motivat. Que duri!

Fent un petit resum d'aquests entrenaments...
DIVENDRES: sortint a córrer altre cop per la zona del castell de Torelló, aquest cop arribant al Serrat Alt, encara anava una mica pesat i amb bastanta tos al principi que em dificultava la respiració: 10'7km.

DIUMENGE: sortida amb la btt, surto molt tard(11h) perquè plovia i no tenia ganes de mullar-me, tenia ganes de rodar i vaig fins la zona de Vilalleons, Sant Julià...48km molt suaus però prou bé després de només haver pedalat un dia en tres setmanes.

DILLUNS: a última hora surto a córrer pels carrers de Torelló, noto que les cames van molt lleugeres i m'animo a fer tres sèries de 800mts a bon ritme, 11km i amb ganes de córrer més però prefereixo no fer més km d'asfalt.

DIMARTS: agafo la btt i m'animo a fer una escapadeta fins a Bellmunt, faig una petita aproximació passant pel Vora Ges, i començo a pujar les primeres rampes sense tenir molt clar si apretar o pujar més tranquil. Com que les sensacions eren bones, m'he anat motivant i augmentant el ritme fins arribar a dalt amb una miqueta més de 36'. Molt content perquè creia que pujaria pitjor... a veure si aquest descans forçat m'haurà anat bé i tot!!

Una altra setmana per oblidar

2011-02-15T19:34:00.003+01:00

Doncs si, la veritat és que no hi ha manera d'aixecar el cap. Quan ja semblava que estava totalment recuperat de la lesió i dels problemes estomacals, un refredat com no recordo haver tingut en molt de temps, m'ha deixat totalment KO més d'una setmana. Suposo que hi té molt a veure l'Adrià, el meu fill de 15 mesos, ell també ha tingut problemes de bronquitis i ja em van dir que em preparés per agafar tot tipus de virus un cop anés a la guarderia.

Han set uns dies de molt mal cos, aguantant a la feina a base de Paracetamol, a més de prendre un mucolític que tenia la difícil missió de dissoldre tota la mucositat acumulada, i és que estava tant tapat que hi havia moments que em costava parlar, era una cosa espectacular. I si a sobre li sumes una mica de tos....Al final uns dies de repòs total i sense ganes d'entrenar, apart de desistir a participar a la duatló d'aquest cap de setmana a Sant Joan, i preparar la de Centelles del dia 13 de març, a veure si puc encadenar uns dies de bons entrenaments.

PLANTILLES NOVES

Aquests dies he aprofitat per visitar la podòloga Carme Sallent, del Consultori Bayés, per passar la ITV de les plantilles, que ja els hi tocava. Ja feia uns dies que notava molèsties al tendó d'Aquiles dret, i després de la sobrecàrrega del tibial a la Mitja de Vic, vaig dir que si o si les havia de revisar. Feia més de quatre anys que les portava, però clar, fins fa poc més d'un any no corria, i ara han aguantat molts km corrent i les tenia trinxades. Avui les he anat a buscar i ja les he estrenat, tenia molt mono de córrer i he fet 10km, amb una mica de tos al principi però les cames encara m'han respost prou bé.

Avui una mica millor

2011-02-02T21:06:00.002+01:00

Sembla que de mica en mica el cos es va posant a tò, en el que portem de setmana m'he notat molt millor físicament i em torno a acostar al pes que tenia a finals d'any. El dilluns vaig fer una sortida de tarda-nit per Torelló, 8kms molt tranquils trotant per anar recuperant-me de l'esforç del diumenge, i després del descans d'ahir avui tenia ganes de córrer anant cara amunt, i he pujat fins al castell de Torelló. Ara feia temps que no hi anava, de fet, portava un mes i mig on pràcticament només havia corregut per bones pistes i asfalt, i pel que he vist avui les cames trobaven a faltar una mica més de muntanya. He sortit a mitja tarda amb un dia molt xulo i clar, corrent a ritme de rodatge però podent arribar a dalt el castell sense haver de caminar en cap lloc. Tot i tenir encara una mica d'agulletes a les cames en general m'he notat lleuger, cosa que no notava des de feia dies, últimament semblava que corrés amb una motxilla a l'esquena. He tornat per la part del darrera baixant per la font de la Noguera, i arribant a casa havent fet 9'5km i amb ganes de tornar-hi però amb un ritme més alt.

Duatló de Folgueroles, 28è classificat: podia haver anat pitjor!!

2011-01-30T18:57:00.003+01:00

Penúltima prova del circuit de Duatlons de Terra Endins, la de Folgueroles, una cursa on tenia esperances de fer una bona classificació, i que com em temia al final he notat molt aquest mes tant dolent que porto: lesió després de la Mitja de Vic, problemes estomacals, i amb la balança marcant un pes una mica més elevat que a finals d'any. Aquests últims dies he entrenat poc, una mica més bici que córrer, i potser per això ja he començat el dia una mica més tranquil i desmotivat, sense tants nervis com altres dies, una mica a l'expectativa de com em trobaria.

Aquest any érem uns 180 corredors, bastants menys que l'any anterior que era Campionat de Catalunya de duatlons de muntanya, però tot i això hi havia un bon nivell dels participants, com en Francesc Freixer que ha tornat a guanyar.

Començàvem amb 6km corrent, pràcticament calcats a l'any anterior, i on de seguida el fang ha fet acte de presència, i de fet ja no ens deixaria en tot el recorregut. Durant els primers metres ja he notat que corrent patiria, i no hi ha hagut manera de trobar-me còmode, patint molt de pulmons i cames i desitjant arribar a boxes per agafar la bici.

Després d'una transició una mica complicada, les bicis estàven tant juntes que quasi no la podia treure, tocava pedalar...i patir! La primera part del tram btt passava per on ja havíem passat corrent i era un camí entre dos camps totalment enfangat, on costava mantenir-se dret a sobre la bici. Després mica en mica el terreny millorava i s'anava enfilant i enfilant, sabia que podia adelantar gent i mica en mica he anat recuperant posicions, tot i que sense acabar-me de trobar còmode pedalant.

Després d'arribar pels voltants del castell de Sant Llorenç, començava la primera zona de baixada, i ens hem ajuntat tres que més o menys anàvem al mateix ritme i que ens anàvem alternant les posicions. Arribàvem a la zona de la Casilla, i zona altre cop de pujada per un corriol estret i baixada també molt perillosa pel fang i també una mica de neu, per tornar a pujar per un caminet molt dret i que m'ha matat, començava a notar-me molt tou. Aquí els dos companys de viatge m'han deixat enrera i ja no els he tornat a veure. De fet, la part final del tram btt els he fet en solitari, potser han set uns 6 o 7 km, sense ningú tampoc que vingués pel darrera, i ja he arribat a la zona de boxes. Quedàven 3 kms i altre cop passant per la pista mega-enfangada i que se m'ha fet molt llarga, fins que després ja anàvem planejant per acabar la part final en baixada fins l'arribada.

Al final he acabat amb 1h54', 3' menys que l'any anterior, i amb un regust amarg per tot plegat, però en fi, no sempre pot anar tot tal com un voldria. Ara quedarà la duatló de Centelles, el 13 de març, i abans hi haurà el campionat de Catalunya de duatlons de muntanya, el 20 de febrer a Sant Joan de les Abadesses, i a on no tinc clar si hi aniré.

Aquests dies intentaré agafar un bon ritme d'entrenaments a veure si puc acabar la temporada de duatlons amb una bona classificació, si no ho he comptat malament, en la classificació per punts del circuit Terra Endins hauré guanyat una posició i ara aniré el 9.

foto feta avui per la gent de FAM DE PEDAL

CLASSIFICACIÓ general d'avui.

Sortint del foc per caure a les brases...però remuntant!!

2011-01-24T17:49:00.005+01:00

Aquesta és la frase que em va venir al cap la setmana passada. Quan ja estava animat i recuperat de la cama, dimarts em vaig llevar i ja vaig veure que el meu estómac no anava gaire a l'hora. Resultat: tot una dia de vòmits a casa suposo que per culpa d'algún virus, i l'endemà també a casa recuperant-me, però amb la sensació que m'havien clavat una pallissa...estava destrossat!!! Per sort dijous ja vaig poder anar a treballar, i a la tarda encara tenia ànims per sortir a córrer una mica. Van ser 10,5km tranquilets, pels voltants del castell de Torelló i Sant Vicenç.
Divendres a la tarda també vaig aprofitar i vaig fer una pujadeta fins a Bellmunt tranquileta (38'30''), i patint moltíssim a la baixada. Tot i anar bastant abrigat vaig arribar a baix amb els dits dels peus totalment congelats, fins i tot vaig haver de saltar de la bici i fer quatre salts per veure si entrava una mica en calor. Al final 32km i males sensacions.

Dissabte, aprofitant que era a Dosrius a casa dels sogres, vaig anar corrent fins al Santuari del Corredor. Un total de 15km, tots per bona pista de terra i algun tram d'asfalt, a ritme de rodatge però patint una miqueta ja que la carretera va pujant i pujant, a vegades pujant massa...la prova de que puja és el fet de que vaig poder adelantar dos ciclistes, una cosa impensable si no hi ha molt desnivell.

I AVUI, AMB EL MONO DE TREBALL...
Després del descans dominical, avui tenia ganes d'apretar a sobre la bici, sobretot després de notar que físicament em trobava amb ganes, i una altra vegada he anat per tota la zona de la Vinyeta per fer unes quantes sèries en pujada. Han sigut un total de cinc sèries d'entre 4 i 5 minuts, i anant de menys a més, acabant molt content de les sensacions i amb els quàdriceps encesos.

el riu Ges, totalment "conGESlat"....

Ara si, recuperat del tot i sumant km

2011-01-17T20:03:00.002+01:00

Ha costat, però després dels entrenaments del cap de setmana i el d'avui, ara si que puc dir que la sobrecàrrega al tibial ha desaparegut del tot i no em molesta ni abans ni després d'entrenar.

Suposo que la clau ha estat el fet d'haver començat la tornada als entrenaments d'una manera molt progressiva, sobretot en el tema córrer, i és que mica en mica anem agafant experiència en això de les lesions i la seva recuperació.

Fent un petit resum d'aquests últims dies, dilluns de la setmana passada començava fent una petita sortideta amb la btt, 30km molt suaus i amb poca dificultat tècnica per continuar sumant km. El dimarts anava fins el passeig del Ter, a Manlleu, i corria 7km també a una ritme tranquil, a 5'15'' el km de mitja, però acabant una mica tocadet de la cama i pensant que poder no estava prou recuperat. Després de descansar dimecres, dijous altre cop amb la bici. Aquest cop volia provar-me amb una mica de pujada, i després d'anar cap a Sant Pere i un tros per carretera direcció la Vola, vaig enfilar per una pista que porta direcció la Vinyeta passant pel coll que crec que es diu Llombregueres. La pujada només té 1'5km però que salven un desnivell de 160mts, i la veritat que em va costar més del que em pensava, i a sobre suant moltíssim perquè anava massa abrigat pel temps primaveral que feia. Al final 32km.

Després de tornar a descansar el divendres, cap de setmana on només he corregut. Dissabte ja van ser 9'5km, ritme tranquil de 5' el km, i tot i fer un recorregut una mica trenca-cames ni rastre de les molèsties al tibial. Diumenge un altre cop sortint a córrer i fent un recorregut semblant al de dissabte, aquest cop 8'5km a 5'05 de ritme, i trobant-me molt millor de cames i sense notar tampoc cap molèstia.

I aquest dilluns, un altre cop amb la bici. Tenia un parell d'horetes, i he anat cap a Roda rodant tranquil per escalfar una miqueta, he arribat a la urbanització del Roquet, prop de Tavèrnoles, i he enfilat direcció el castell de Savassona. És una pujada una mica tècnica i avui les cames ja m'han respost molt millor, sembla que quan he sortit a córrer i agafo la bici tinc un puntet més i em noto molt millor i amb més bon cop de pedal. Després de passar per sota del castell i baixar direcció Tavèrnoles, he enfilat direcció el salt de la minyona, però només he pujat les primeres rampes perquè s'hagués fet fosc, i després ja he baixat i altre cop cap a Roda i Torelló. Al final 42km i un bon regust de boca.

I ara tocarà acabar d'apretar una mica aquestes dues setmanes, a veure què tal a Folgueroles, i fer un esforç extra a nivell de dieta, i és que totes les festes de Nadal no perdonen.

Ja torno a pedalar i a córrer!!

2011-01-09T13:18:00.002+01:00

Després d'unes setmanes que se m'han fet molt llargues, per fi ja puc dir que he tornat a l'activitat d'una manera més o menys normal, i el més important, pràcticament recuperat del tot. He passat uns dies molt dolents, i és que tot i que la visita al fisio em deixés una mica més tranquil, semblava que les molèsties a la cama no acabessin de marxar. Per això vaig ser més prudent del que tocava ser, i fins ahir que vaig fer un repòs total.
Ahir em vaig decidir i em vaig animar a sortir a pedalar una mica. Vaig aprofitar un dia perfecte sense fred, sense boira, sense fang...i tranquilament van caure 40km totalment plans i la majoria per bones pistes, només per comprovar que la cama responia molt bé.

I avui m'he atrevit a córrer una miqueta, no he arribat ni als 5km, només volia veure si estava recuperat com per trotar una mica, i tot i arrossegar una petita molèstia al tibial, no era gaire important. Ara supòso que demà sortiré un altre cop amb la bici i fins dimarts que no tornaré a córrer, a veure si sumo més km i em noto encara millor.

un petit somriure després de tants dies parat...

Aquests dos dies també han servit per estrenar el meus regals de Reis: el Garmin 305 Forerunner, ja feia temps que el volia i estava cansat de sortir a córrer amb el Garmin que tinc per la bici agafat a la mà. He aprofitat una oferta del 20% que feien al Decathlon i l'he comprat. I també he jubilat les Saucony que tenia per córrer i provaré les Nike AirPegasus, a veure què tal, de moment molt còmodes amb els pocs km que he fet avui. I ara tocarà posar-se les piles i recuperar el temps perdut, el 30 de gener hi ha la duatló de Folgueroles i porto unes setmanes molt dolentes on he descuidat bastant la dieta, a veure si em poso les piles i amb aquestes tres setmanes em poso al nivell que estava fa un mes.

Al final, més lleu del que em pensava

2011-01-03T15:26:00.003+01:00

Avui per fi he anat al fisio, i m'ha confirmat el que ja més o menys sabia, sobretot després d'haver buscat informació dels síntomes en blogs dedicats a l'atletisme: sobrecàrrega del tibial anterior.
He anat amb en Marc Capdevila, que és el fisioterapeuta i osteopata que té consulta al CN Vic, i amb el qual ja havia anat ara fa una mica més d'un any, llavors per tendinitis de la "pata de ganso" de les dues cames, i en vaig quedar molt content.
Per sort m'ha dit que no era res important, i el fet de que hagi fet molt repòs aquests dies i m'hagi anat aplicant gel tres cops al dia, fa que ja estigui bastant recuperat. Això si, en alguns moments del massatge he vist les estrelles.
Al final hem quedat que continuï aplicant-me gel tres cops al dia i m'hi posi una pomada tipus Voltaren. Dos dies més de repòs absolut, i que dimecres comenci a pedalar suaument a veure què tal. El córrer millor que el deixi per la setmana que ve, que si no hi ha res de nou ja podré entrenar al cent per cent......menys mal!!!

Acabant l'any, i començant el 2011....lesionat!!

2010-12-31T18:46:00.003+01:00

Darreres hores del 2010 i totes les meves previsions d'entrenaments, truncades per culpa d'una sobrecàrrega/tendinitis(encara no ho tinc clar) que em vaig fer a la Mitja de Vic. Ja quan vaig creuar l'arribada a Vic, vaig notar una molèstia important a la part del davant de la cama esquerra, just a sobre el turmell. Creia que seria una tonteria que em passaria amb una mica de repòs però les molèsties han seguit, fins i tot empitjorat, sobretot després de que dilluns sortis a rodar 30km amb la btt. L'endemà em feia una mal de collons. Ara dilluns tinc hora amb el fisio, a veure si em pot ajudar.

De fet, tinc molt clar tots els factors que m'han portat a lesionar-me. Vaig intensificar molt els entrenaments per preparar la Mitja Marató de Vic, sumant masses km les dues semanes prèvies a la cursa, uns 90 contant els 21 de la Mitja, masses km sobre asfalt i masses dies fent sèries. I si a tot això hi sumo que les sabates que porto ja han aguantat uns 850km, i que les plantilles també fa temps que no les reviso, estava clar que la lesió havia d'arribar tard o d'hora. Però el que ara em sembla tant evident no he sigut capaç d'analitzar-ho amb calma fins que no m'ha quedat altre remei.

I ara acabaré de reposar fins recuperar-me, ja tinc hora per revisar les plantilles, i deixaré de banda l'asfalt per córrer més per muntanya. I a veure si el 30 de gener estic a tope per la duatló de Folgueroles, encara queda temps i almenys espero poder començar a pedalar la setmana que ve. De totes maneres:

Bon any 2011 a tothom !!!!

Eco Mitja Marató de Vic: 1h27'37''...per fi per sota de 1h 30!!

2010-12-21T15:13:00.009+01:00

Ha costat però per fi he baixat de 1h30'' en mitja marató, una barrera que fa un temps em semblava inabastable, però que després d'uns bons entrenaments ( les sèries!), una bona dieta i una motivació molt forta, han fet que veiés que tampoc no n'hi havia per tant.
L'any passat ja vaig disputar aquesta mitja, que va ser la primera cursa que feia després de tornar a córrer l'agost del 2009, i aquell dia vaig fer un temps de 1h36', que per mi ja em va semblar molt bò, i més amb els -8 que marcava el termòmetre. Aquest any el temps era molt millor, fresquet però amb solet, i vaig córrer amb pantalons i semarreta curts.
La meva intenció era començar seguint la llebre que marcaria el temps de 1h30, i a partir de mitja cursa intentar incrementar el ritme. Però al final tot al revés. Després de presentar les llebres i donar la sortida, em trobo enmig de 650 persones corrent i sóc incapaç de localitzar la de 1h30. Començo a córrer a un ritme que crec que és bò,però pensant que la llebre va per davant, i això fa que continui pujant el ritme. Tampoc veig els dos primers punts quilomètrics fins que de cop em trobo el cartell de 3km: 11'50....ui,ui, això no entrava dins els meus plans, vaig massa ràpid però el fet de córrer per dintre Vic dóna ales i continuo a 4' el km. Cap al km 7 m'atrapa en Guillem López, de Torelló, abans de començar ja havia parlat amb ell i m'havia dit que està preparant la marató de Bcn i ha deixat una mica de banda les duatlons. Correm una estona junts però mica en mica em va deixant, ell ha acabat amb un molt bon temps de 1h24'. Abans d'arribar al km 10 atrapo la que era la primera dona, la Encarna Nuñez, i la passo. Ara si que ja arribo al km 10 i ho faig amb un temps de 39'55'', un molt bon temps tot i que sóc conscient que acabaré baixant el ritme. I efectivament el ritme baixa i passo de 4' el km a 4'15, un ritme més bò per mi, tot i que l'esforç dels primers km m'han deixat una mica tocadet. Em torna a atrapar i a passar la primera dona, i coincidint amb la hora de carrera em prenc un gel per veure si em reanima. El terreny és fòrça planer amb algun repetxonet i ara ja hem passat per sobre la C-17 i tornem direcció Vic. Sembla que mica en mica torno a agafar un bon ritme, tornem a ser a Vic i falten 3km, aqui ja ser que faré un bon temps, només falten unes petites pujadetes fins la baixada final a les pistes d'atletisme, apreto una mica més i puc creuar amb aquests 1h27'37''. Acabo molt content però amb un mal de cames important, i és que l'asfalt castiga i molt. Ara la pròxima mitja que disputi tinc molt clar l'objectiu: a 4' el km, a veure si ho aconsegueixo!
I aquest dies, repòs total de btt, des de la duatló de Prats que no l'agafo, suposo que fins la setmana que ve no l'agafaré, i després si, a tope per preparar la duatló de Folgueroles i tot el que es presenti, després d'aquest 2010 tinc la motivació al màxim!!

CLASSIFICACIÓ

I aquests dies, corrent i corrent

2010-12-12T16:03:00.008+01:00

Recta final d'any i, després de fer la duatló de Prats, em ve de gust acabar el 2010 "competitiu" participant en la segona edició de la ECO mitja marató de Vic, que ja la vaig córrer l'any passat amb un temps de 1h36'03''. I tinc ganes sobretot de baixar de la barrera de 1h30'. A la mitja de Roda del 24 d'octubre em vaig quedar a les portes, 1h31'00, però aquest cop estic convençut de baixar el temps, he baixat pes, em noto més fort corrent i el recorregut és una mica més planer.

De moment aquesta setmana puc dir que ha set molt bona, tant en sessions com en les sensacions. Resumint una mica, 51km repartits en:

-Dimecres: 11km per la zona del passeig del Ter de rodatge molt suau, arribant fins el pont de la Gleva i estirant molt, amb una petita molèstia al bíceps femoral esquerra que ja m'ha desaparegut.
- Dijous: 13km pels voltants de l'Eix Vic- Olot, ritme més alt que dimecres i amb més desnivell.

-Divendres: 11km un altre cop pel passeig del Ter de Manlleu, aquest cop buscant intensitat amb sèries de 1000mts. Un bon escalfament i després 5 sèries a 4'05, 3'55, 3'44, 3'41, i 3'44 el km. Força bé però els quàdriceps carregadets.

-Diumenge: 15'8km de rodatge suau amb en Joan Casas, un amic de Roda, passant primer pel camí ral que voreja l'Eix Vic-Olot, baixant després fins les cases de la Riera de Sant Pere i tornant cap a casa pel vora Ges. Ritme còmode a 4'55 el km i un temps de 1h17'.

I ara queda una setmaneta fins el diumenge 19 on com a molt sortiré un parell de dies poca estona i molt suaus d'intensitat, potser amb una escapadeta amb la btt per canviar el xip, i a veure si arribo al final de setmana amb les cames fresques.

Circuit de duatlons de Terra Endins, de moment en la desena posició.

Ahir vaig mirar la classificació provisional, després de vuit curses, del circuit de duatlons Terra Endins, i em va fer gràcia veure que anava classificat en la desena posició. És molt relatiu perquè hi ha molt poca gent que les faci totes (jo n'he fet 6 de 8), però sempre agrada veure't entre els deu primers de qualsevol cosa. A veure si amb les dues que queden, Folgueroles i Centelles, puc sumar més punts i "escalar" alguna posició més tot i que no serà fàcil.

Clicant la imatge, tots els punts i la classificació dels 20 primers en les vuit curses disputades.

Duatló de Prats, 15è classificat

2010-12-07T20:06:00.006+01:00

Aquest diumenge vaig participar en la duatló de Prats de Lluçanès, la vuitena del calendari de duatlons de Terra Endins, i la novena i última que disputo aquest 2010. Aquest cop la cursa només tenia una transició, i després de córrer uns 10km passaves al tram btt de quasi 30km.

Apart de la duatló puntuable pel circuit Terra Endins, abans es va disputar una duatló popular una mica més curta, i a les 10 començàvem una vuitantena de corredors, amb la curiositat de que hi participaven els pilots de motos Marc Coma i en Carles Checa, que suposo que participen en aquestes curses per mantenir-se en forma.

Després de donar la sortida, els de davant com fletxes i els altres anar fent, el recorregut era prou variat i amb una mica menys de 400mts de desnivell, combinant pista, corriols i algun petit tram on havies de pujar caminant. Al final vaig arribar a la zona de boxes amb una mica més de 47'. A destacar la pujada final que era la mateixa en el tram corrent i el de btt, una pujada molt dreta pels carrers de Prats i que el cronometraven per premiar el més ràpid de cada sector.

Després d'agafar la bici m'esperaven 30 km de patiment. El recorregut, molt xulo, era molt trenca-cames i amb quasi 1000mts de desnivell, passant per zones amb molt de fang i aigua, i alguna part fòrça tècnica amb alguna trialera ciclable però de les que posàven a prova la meva més aviat escassa habilitat a sobre la bici. El tipus de terreny em va recordar molt el de la duatló de Sant Feliu Sasserra, i si no vaig equivocat el recorregut tenia uns km que eren els mateixos, és el que té ser pobles veïns.

En general em vaig trobar bastant bé, tot i que al principi vaig perdre dues posicions, mica en mica vaig anar agafant el cop de pedal i vaig adelantar 7 o 8 corredors. Els últims km estava molt i molt cansat de cames, però per sort no tenia ningú al darrera que em presionés ni ningú al davant a qui "caçar", i vaig anar dosificant fins arribar en la quinzena posició.

En general molt content amb la duatló i només felicitar la gent de l'organització pel recorregut i perquè estava molt ben marcat.

Classificació.

Duatló de Viladrau: 2h7'42'', 23ena posició de 248.

2010-11-28T21:24:00.003+01:00

Doncs ja està, una altre duatló al sac, i podria dir que de les 8 que he disputat aquest any és la que em deixa amb millors sensacions, quasi podria dir que he acabat eufòric per com m'he trobat. La d'avui m'ha confirmat que estic fent les coses més o menys bé, a nivell de dieta i entrenament, i tant sols he de comparar el temps que he fet avui amb el temps de la primera edició de la duatló de Viladrau, que es va fer el més de maig: el recorregut era exactament igual tant els trams corrent com el tram btt, i he rebaixat el temps en 12 minuts. I apart, estic content amb la 23ena posició perquè hi havia un bon nivell en els participants, tenint en compte que la prova era puntuable pel Circuit Català de Duatló de Muntanya i la Lliga de Clubs.

El dia començava amb les temperatures una miqueta més altes, per sort, i només tenia el dubte de si trepitjaríem neu, ja que es veia tot el Matagalls nevat. He sortit una mica tard de casa i he arribat justet, amb dificultats per aparcar ja que he arribat a l'hora punta, i entre això i que s'ha format una bona cua per recollir els dorsals, al final molt poc temps per calentar. També tenia el dubte de què posar-me, no volia passar fred però tampoc volia portar massa roba, i al final he encertat: pantalons curts i a dalt mallot curt a sota i un de llarg per sobre, apart dels guants polars, potser m'ha sobrat una mica de roba al primer tram corrent, però amb la bici m'ha anat perfecte ja que hi havia alguna baixada entre arbres i amb molta humitat on era fàcil agafar fred.

O sigui que arribo a la sortida sense quasi haver calentat, i després d'engegar noto que costarà agafar el ritme durant els 6km corrent del primer tram. Tot i començar bastat enrera he anat remuntant posicions i he arribat a la zona de boxes en la posició 46. Transició prou ràpida i a pedalar. El recorregut btt era dels que m'agraden, amb molta pujada i bastanta pista, ideal pel meu físic, baixet i lleuger, i de seguida m'he notat còmode i he anat guanyant posicions. Després d'una primera pujada de pocs km es baixava una mica per una zona de corriols, per anar a buscar la pujada més dura, diria que d'uns 6 o 7kms, i que portava fins a travessar la carretera que porta a Sant Marçal. He continuat adelantant gent, i m'ha anat bé posar-me a roda d'un corredor del Trialó Granollers, portava un bon ritme i he pogut recuperar una miqueta. Al final l'he deixat i he continuat pujant sol buscant un petit grupet de tres que tenia al davant. El he atrapat i junts hem afrontat la segona part del recorregut, amb bastanta baixada, al principi per bona pista que estava entre una miqueta nevada i glaçada, combinat amb moltes fulles de les que amaguen petites sorpreses en forma de pedres, i després una zona de més corriol i una miqueta tècnica, que ja portava directament a Viladrau.
Després d'entrar a boxes i sortir prou ràpid, tram final corrent, tot per dins de Viladrau i quasi tot asfalt. M'he notat bastant fort i he pogut adelantar un parell de corredors més arribant a meta marcant el 12è millor parcial en aquest tram.
Resumint, cursa on he anat clarament de menys a més i que m'ha ensenyat que he de mentalitzar-me d'escalfar més i millor, a veure si la setmana que ve a la duatló de Prats puc començar millor.

En quant a la organització de la cursa, dir que podrien millorar uns quants aspectes, com per exemple el fet de que no hi havia ni un sol avituallament en tot el recorregut, i que més d'un se'n queixava, apart de la bossa amb l'obsequi, una trista samarreta que no és ni tècnica, quatre caramels de la Caixa i una mostra de Powerbar...pels 31 euros que hem pagat els que teníem llicència de dia, una mica justet, no?

Temps parcials: 1er tram corrent, 6km: 27'17'', 46è millor temps.
tram btt, 24 km: 1h26'10'', 18è millor temps.
2on tram corrent, 3km: 14'15'', 12è millor temps.

Tota la classificació, AQUI.

Tornant a pedalar amb companyia

2010-11-21T16:38:00.002+01:00

Després de molts dies de no sortir junts a pedalar, avui he tornat a quedar amb l'Ernest i en Pingüi. Potser no quedàvem des del mes d'agost, i és que entre duatlons, mitges maratons, i el fet de que últimament he fet més escapades que no sortides llargues amb la bici, feia que no pogués quedar amb ells.

Avui hem quedat i ens ha sortit un ruta no gaire llarga però molt xula, que ens ha portat fins a Santa Maria de Besora, deixant enrera la boira i el fred per buscar un sol que s'agraeix i es troba a faltar en aquesta època.

Només començar, però, i quan després de travessar Borgonyà agafàvem el GR que voreja el riu fins a Sant Quirze, he tingut una "petita" caiguda molt tonta, quan al pujar un petit esgraó he patinat i al no desenganxar els pedals he caigut enrera i de cara al terra, quedant uns moments uns mica grogui. M'he recuperat, amb unes petites molèsties a les cervicals, i un pelat al colze esquerra que no he vist fins que he arribat a casa i m'he tret el mallot.

Un cop a Sant Quirze hem seguit per una carretera que porta al castell de Montesquiu, i després amunt i amunt per una bona pista,que no coneixia, de les que va pujant i castigant les cames, fins arribar a dalt amb uns prats on les vistes eren increïbles: la boira de la plana, la zona del Puigsacalm nevat, el castell de Milany, el Pirineu...en fi, per quedar-se una estona gaudint de les vistes i no pedalar. Després ja hem anat baixant direcció Sant Maria de Besora, combinant una zona de baixada més tècnica i pista per arribar al poble. La llàstima ha set que anàvem malament de temps i hem reculat fins Sant Quirze per carretera, quan la volta xula hagués set tornar per Bellmunt, però això serà un altre dia.

Un cop a Sant Quirze hem desfet part del cami d'anada, tot i que ens hem desviat per seguir part del GR que segueix el Ter i que anant no hi havíem passat. Abans d'agafar-lo en Pingüi també ha tingut una petita caiguda, queixant-se una mica del pit però en principi sense més conseqüències.

Al final han set menys de 40km però molt xulos, i content d'haver tornat a sortir a pedalar amb companyia.

a prop de Santa Maria de Besora, i l'estat del meu colze quan he arribat a casa.

I tot i que ara portava bastants dies sense actualitzar el bloc, la veritat és que no he parat ni de córrer ni de pedalar, trobant-me molt i molt bé corrent. Dels últims 11 dies n'he entrenat 8, 4dies corrent, sumant uns 50km, i 4 de btt, sumant-ne uns 150, i amb el peu que s'està portant molt bé i em deixa entrenar sense queixar-se gaire. I ara toca afrontar la part final de l'any, participant a la Duatló de Viladrau la setmana que ve i a la de Prats la següent, per després córrer la Mitja Marató de Vic del dia 19, amb ganes de baixar d'una vegada de 1h30'.

Sumant Km i pujant ràpid

2010-11-01T14:37:00.004+01:00

Després de molt temps sense fer sortides de més de dues hores, avui he pogut escapar-me i fer un total de 79 Km en 3h50'. Això si, he fet un recorregut molt fàcil, només tenia la intenció de sumar molts Km per agafar una mica de fondo.

He sortit ben d'hora i he anat rodant per pistes i més pistes, passant per Roda, Vic, Mont-Rodon, i arribant fins a Seva després de travessar tota la Plana. Després d'una mini-parada he tirat enrera fins arribar al pont del Molí dels Sors, on després de creuar-lo comença la pujadeta primer més tècnica i després per pista, que porta fins l'alt de la Mansa, a sota l'enclusa de Taradell, arribant després fins a Puiglagulla. Aquí he agafat el camí de la Carena, que porta a Sant Julià, feia molt temps que no hi passava i m'ho he passat molt bé. Després de Sant Julià ja he anat direcció Torelló passant per Sant Marc i Roda, arribant a casa una mica cansat, i és que dos dies celebrant l'aniversari del meu fill, destrossant la dieta i bevent una mica d'alcohol es noten.

I aquest divendres vaig fer una escapadeta fins a Bellmunt, que em va servir per comprovar un altre cop que els 3 kg perduts es noten i molt. Vaig sortir quan encara no feia una hora que havia dinat, i sense escalfar gaire vaig encarar les primeres rampes de Bellmunt. No anava amb l'intenció de fer temps, però mica en mica vaig veure que anava pujant molt bé i vaig decidir apretar a veure què passava, i al final va passar que arribava a dalt amb un temps de 35'10'', rebaixant en 40'' els 35'50'' que tenia com a millor temps, i amb la seguretat que pujant amb unes altres condicions(sense el dinar a l'estómac!!) encara puc rebaixar la marca una mica més.

Per molts anys Adrià!!!!

2010-10-27T21:54:00.003+02:00

Com passa el temps!! Avui ja fa un any que va néixer l'Adrià, el meu fill, i aqui ja el podem veure fent les seves primeres pedalades, segur que ben aviat em podrà acompanyar. Felicitats!!!

Duatló de Tona, 16è classificat.

2010-10-26T21:53:00.002+02:00

Després d'un mes i amb el petit parèntesis de fa quinze dies, en què vaig disputar la Mitja Marató de Roda, aquest diumenge vaig tornar a disputar una de les duatlons del circuit de Terra Endins, la de Tona. Curiosament he tornat a repetir la 16ena posició que vaig fer a la duatló del Voltreganès, tot i que a favor meu puc dir que a Tona érem uns quants participants més. En general estic content amb com em vaig notar a nivell de sensacions, sobretot pedalant, notant i molt els 3kg que he perdut en un mes. Tot i que ja seguia una dieta bastant bona, he anat fent petits canvis que m'han posat amb 62kg, que pel meu 1'65cm ja està millor, tot i que vull baixar una miqueta més per anar més lleuger.

La prova començava amb 9km corrent, de molta pista, i on no em vaig acabar de notar gaire còmode, jo prefereixo córrer en terrenys amb més desnivell, però vaig arribar a la zona de transició motivat per remuntar amb la btt. Vaig fer un canvi prou ràpid, i de seguida que vaig començar a pedalar ja vaig atrapar algun corredor que tenia per davant. La primera part de bici era molt ràpida i en un zona de baixada vaig tenir un petit ensurt, menjant,me un revolt i passant entre herbes, amb la sort que no vaig trobar cap "trampa" amagada i vaig poder continuar pedalant. De seguida vaig trobar la zona més tècnica que anava cara amunt, on vaig adelantar un parell de corredors més. La pujada era prou dura, amb algun petit tram on vaig haver de saltar de la bici. En aquesta zona em va atrapar en Toni Casals, portava un bon ritme i m'hi vaig enganxar al darrera, tot i que en un tram tècnic de baixada va tenir un petit accident sense conseqüències, saltant per davant, el vaig deixar i ens vam ajuntar tres fins arribar a la zona de transició. Això si, abans ens vam despistar una mica per culpa de no estar ben marcat el recorregut, nosaltres anàvem avall quan en realitat era amunt. Més d'un s'hi va perdre.

Arribem a boxes i faig un transició molt dolenta, és un dels aspectes que he de millorar. Començo a córrer amb els dos que vam arribar junts a boxes un pèl per davant. Mica en mica vaig apretant i els acabo adelantant a tots dos. Toca pujar fins al castell de Tona, és una pujada curta però intensa i vaig mantenint les distàncies amb els que havia adelantat. Un cop a dalt ja és tot cara avall i apreto tant com puc per arribar en la 16ena posició final.

Ara la següent duatló és la de Puig-Reig, però no la faré. En principi aniré a finals de novembre a la de Viladrau i suposo que a la de Prats.

Per veure tota la classificació, AQUI.

Recopil.lació de fotos meves a la duatló de Bellmunt, i una de la de Viladrau.

2010-10-12T20:26:00.004+02:00

Patint pujant, corrent, i baixant....

.....i aquesta que és de Viladrau.

Mitja Marató de Roda de Ter: 1h31' 00''.

2010-10-11T12:30:00.005+02:00

Ahir vaig tornar a participar en la Mitja Marató del meu poble, Roda de Ter, després de molts anys de no participar-hi, i acabant amb molt bon regust de boca, tot i que no vaig arribar a la marca que volia per molt poc. Ara porto un temps que estic entrenant especialment per participar en duatlons de muntanya, però mica en mica en mica he tornat a trobar les meves bones sensacions corrent, i portava unes setmanes entrenant per intentar baixar de 1h30, però al final m'ha faltat un minutet per aconseguir-ho. Llàstima que ara fa uns dies vaig estar tocat físicament amb problemes d'estómac, i que vaig arribar al dia de la cursa massa carregat de cames, perquè sino crec que podia haver baixat la marca.

El dia va començar tal i com portaven anunciant tota la setmana els homes del temps, i ja durant la nit em vaig despertar amb el soroll dels trons i de la pluja. Quan em vaig despertar continuava plovent, i vaig anar cap a Roda bastant desanimat i amb poques ganes de córrer, però amb l'esperança de que acabaria parant. Després d'aparcar a casa els meus pares, que viuen a 100mts de l'arribada, vaig anar caminant a buscar el dorsal i el xip, i començant a palpar l'ambient previ a la cursa, tot i que de moment continuava plovent molt. Vaig tornar cap a casa i vaig començar a escalfar una miqueta, mentalitzant-me que tocaria mullar-se una miqueta. Poc abans de començar vaig anar cap a la sortida i per sort semblava que mica en mica anava parant de ploure. I efectivament, just quant comencem a córrer ja pràctiacament no plou, i s'aniria mantenint fins al final.

Els primers km són pels carrers del poble, i compartim el recorregut els que fem la Mitja i els que fan la cursa de 10km, jo he començat bastant còmode i tinc molt clar el ritme que vull marcar durant els primers km, 4:20, per mica en mica anar augmentant el ritme. Un cop deixem els carrers de Roda ve la primera pujada fins el barri de la Creu, em continuo trobant bé tot i que em quedo sol i tinc un grupet just al davant que m'agradaria atrapar, però hauria de forçar massa i prefereixo anar-los tenint uns metres per davant. Vaig arribant a la zona del polígon i ja he passat el km 10 amb 42'30'', el temps que tenia previst fer. Ara ja arribo a la rotonda on agafem la recta que porta fins a Manlleu, i aqui si que trobo a faltar la companyia d'algun corredor, continuo amb un grupet per davant a pocs metres però no sóc capaç d'arribar-hi.

Arribo a la hora de carrera i passo el km 14, també aquesta era la previsió, però començo a veure que no seré capaç d'augmentar el ritme i baixar de 1h30. Per fi, després de molts tobogans arribo a Manlleu, falta poquet però vaig justet, només falta el repetxonet de la sortida i apretar fins al final. Passo el km 19, i ara si que ja tinc clar que no baixaré de l'hora i mitja. Passo el km 20, 21....recta final amb lleuger ascens i apretada final per almenys fer menys de 1h31, però tot i l'esforç final amb quedo amb 1h31'oo''. Això si, he baixat la marca cins minuts, el desembre passat vaig fer la ECO Mitja Marató de Vic i vaig fer 1h36'03''.

A l'arribada vaig saludant a gent coneguda, en Joan Casas, en Tronja, en Manel Leiva, i també arriba en Lluis Màrquez. Havíem coincidit a la Mitja de Vic i a la sortida no l'havia vist. Veig que mica en mica també va baixant el seu temps i ahir ja va baixar de 1h37', a veure si tornem a coincidir a Vic pel desembre.

I ara toca tornar a entrenar per prepara la duatló de Tona, del dia 24, he d'agafar la bici si o si, a veure si demà m'escapo, tot i que sembla que el temps no acompanyarà gaire.

Classificació de la Mitja Marató de Roda, AQUI.

Uns dies dolents que per sort ja s'acaben

2010-10-05T19:15:00.003+02:00

Després d'una setmana molt dolenta a nivell físic, sembla que mica en mica em vaig recuperant, i avui ja he començat a veure el final del túnel. Tot va començar just després que l'Adrià, el meu fill d' 11 mesos, agafés faringitis. De seguida va rebre la Laia, la meva parella, i dos dies després de la duatló del Voltreganès jo també vaig començar amb molèsties estomacals. El pitjor dia va ser el dimecres passat, dia de la vaga general, que amb prou feines em podia aixecar del llit i tant sols tastava una mica d'arròs i una poma. Dijous la cosa semblava millorar, però divendres vaig comprovar com encara no estava fi. Va ser el dia que tota la meva empresa, Esbelt, vam anar d'excursió a Núria, per celebrar-ne els 40 anys. Vam pujar caminant des de Queralbs i vaig pujar caminant però a ritme d'entrenament, amb una miqueta més de 1h30'. Va ser durant el dinar, que vaig tornar a notar com el meu estómac no estava encara per fer la seva feina amb normalitat.
Dissabte havia de ser el dia que fes una tirada llargueta corrent, perquè el diumenge dia 10 tinc la Mitja Marató de Roda, i tot i que no estava gaire fi, em van sortir 15,8kms en 1h11'50''. a un ritme de 4'31'' el km. Al vespre ja vaig tornar a tenir molt mal cos i una mica de febre, i fins avui que el Paracetamol m'ha anat acompanyant.
I aquesta tarda m'he dit que havia de sortir tant si com no i fer una bona apretada abans de diumenge, a veure si d'una vegada em sortia tot aquest malestar que m'acompanyava. I no em puc queixar, perquè després d'escalfar una miqueta he anat per feina i he fet 4 sèries de 1500mts a una mitja de 3'57'' el km. La meva intenció és intentar fer la Mitja Marató per sota de 1h30', i per gota que m'acompanyi el cos estic convençut d'aconseguir-ho.
En quant a la bici, ara fa 10 dies que no la toco, espero poder sortir demà una miqueta, que tants dies sense pedalar provoquen una mena de síndrome d'abstinència que no pot ser bò, i mica en mica anar preparant la duatló de Tona, del dia 24. Aquest diumenge es va fer la de Taradell, que no hi vaig anar, i de fet tampoc hi hagués pogut anar tal com estava físicament.

Duatló del Voltreganès: 1h54'02'', 16è classificat.

2010-09-29T20:28:00.002+02:00

Aquest diumenge vaig participar en la duatló del voltreganès, la tercera del circuit de duatlons de Terra Endins, i la veritat que vaig quedar molt content del resultat, sobretot en el tram corrent. Al final i va haver menys participació que a la de l'any passat, uns 110, és el que té que coincidís amb la duatló de Queralbs i la Selenika.

Del recorregut em coneixia el tram de pujada, fins a Sant Martí Xic, i sabia que era important sortir bastant endavant, només sortir de Sant Hipòlit es puja per un tram trialer i allà es crearia un tap important. Tot i això, un altre cop mala sortida i molt explosiva, massa per mi, i em costa molt agafar el ritme, posant el cor a mil per hora. I efectivament arriba la trialera i arriba el tap. Paciència, la bici a coll i esperar per tornar a pedalar al meu ritme. Després d'aquest tram ja agafàvem pista i mica en mica començo a trobar-me millor, tot i que em costa molt passar corredors. Al final arribo a boxes en la posició 23 i amb la confiança de que corrent remuntaria posicions.

Faig una transició prou ràpida i començo a córrer amb ganes, sembla que les sensacions són bones, molt diferent que a Bellmunt, i amb poca estona ja he adelantat 6 o 7 posicions. Passem per molt de corriol primer baixant i després planejant, per agafar un tram de baixada més tècnic, on ens hem ajuntat un grupet de tres. Després de la forta baixada el recorregut passava per pista, bastant planera, fins que hem anat girant per encarar altre cop la pujada a Sant Martí Xic. Em continuava trobant bé, i ara si que començava la pujada forta, combinant córrer amb caminar. Potser aqui m'hagués agradat trobar-me una miqueta millor, però ja anirem millorant, he arribat a dalt amb les forces justetes i esperant fer una bona baixada fins l'arribada.

La transició final l'he fet més malament, amb problemes per el canvi de sabates ràpid, i aqui he perdut uns segons que m'han fet perdre l'estela d'un parell de corredors que ja no he atrapat. Durant la baixada ens hem ajuntat un grupet de quatre, baixant a un bon ritme i anant jo al davant. En un moment de forta baixada i a on s'havia de trencar a l'esquerra, jo m'he despistat i quasi em passo de llarg, havent de fer una forta frenada i perdent molt temps, posant-me l'últim del grupet. De seguida he remunt dues posicions i hem anat arribant a Sant Hipòlit, on en un repetxó m'he aconseguit posar al capdavant del grupet, fent una baixada final fins l'arribada molt bona, tot i que una mica perillosa perquè en alguns dels carrers no hi havia tancada la circulació al trànsit, havent d'esquivar un cotxe a la part final. Després de travessar la C-17, sprint final fins l'arribada, arribant tres corredors en 4 segons.....uffff!!

Per veure les classificacions, AQUI.

Ara tocaria la duatló del Bandoler, que es fa aquest diumenge a Taradell, però m'agafaré el cap de setmana de "descans", tinc pensat fer la mitja marató de Roda la setmana que ve, el dia 10, ara m'estic trobant molt bé corrent i vull baixar de 1h30'. L'any passat vaig fer 1h36' a la de Vic, i aquest cop crec que ho puc fer. Apart, tampoc em vull obligar a fer totes les duatlons de Terra Endins, ara la següent que vull fer serà la Tona el dia 24 d'octubre. I espero anar millorant les meves classificacions mica en mica.

Duatló de Bellmunt: 2h28'53'', 28è classificat.

2010-09-13T21:30:00.009+02:00

Doncs ja està, la meva primera duatló de Bellmunt feta i molt disfrutada, amb moltes imatges gravades a la retina que m'acompanyaran uns quants dies, i una bona dosi de motivació per seguir entrenant i millorant dia a dia. I és que tot i que ja m'havien comentat que la part final de la pujada sempre s'omplia de gent animant, l'ambient que he viscut ha set dels que et posen la pell de gallina i et dónen ales. Un deu per la gent i l'organització.

El dia havia començat molt aviat (potser massa!!), i amb en Pingüi a les 7 i poc ja érem a Sant Pere per evitar cues, tot saludant a la gent que coneixíem de l'organització i mica en mica també tots els corredors coneguts que anàven arribant. El tema que més comentàvem era com seria el tram running, que tot apuntava que seria molt dur(confirmat!!), i que feia que anessin creixent els nervis i les ganes de começar. Després de penjar dorsals, posar el xip....comencem a pedalar una mica per calentar, direcció Bellmunt, i ara si que els nervis van creixent. Al final baixem fins la sortida i després de les quatre explicacions de la cursa, sortida neutralitzada, i amunt!!

Només començar ja veig que estava molt mal col.locat, i el fet de sortir bastant endarrera fa que em costi adelantar gent, sobretot fins a Pedroses, la pista és molt estreta i encara anem molt junts, vaig fent un slàlom però a estones m'he de frenar perquè és impossible passar. Finalment arribem a la carretera i aqui la cosa canvia, tots molt més estirats i ja puc agafar un ritme constant i passar més gent. L'anècdota ha set veure com a un corredor que tenia davant meu se l'hi ha trencat el pedal...impressionant com renegava!!

Mica en mica arribava a dalt i ja sentia el soroll de la gent animant els primers corredors, i quan he arribat al pàrking i he enfilat el tram final, m'he quedat flipant de la cridòria i l'animació de tothom. Escoltava el meu nom però no distingia ningú, molt emcionant i fent que acabés d'apretar fins arribar a dalt.

Temps primer tram: 37'25'', 29è parcial.

Després de la transició començo a córrer, tot avall, per on crec que es pujava en edicions anteriors, és una baixada molt tècnica que no es que m'entusiamin gaire, i intento baixar tant ràpid com puc vigilant de no doblar-me els peus ni caure. En un punt on planejava jo i un altre corredor hem tingut un moment d'indecisió al no veure les marques, i quasi ens perdem, però per sort hem pogut rectificar. Crec que aqui és on s'ha perdut molta gent, en Pingüi també m'ha dit que ell i uns quants més han tirat de dret, fins que han trobat un control i els hi han dit que s'havien equivocat. Al final s'ha acabat baixar i ja tocava remuntar la trialera fins la Tosca dels Degollats i anar tirant amunt, fins la pista que portaria a Vidrà. Aqui ja he notat que corrent ho passaria malament, quan agafàvem corriol de pujada havia de caminar més aviat del que m'hauria agradat, i m'ha començat a agafar una sensació de pixera important, amb moltes ganes de parar-me, tot i que m'he aguantat, però és una sensació que ja et fa córrer com inquiet. A sobre, en poca estona m'han adelantat dos corredors i bastant ràpid, que m'ha desanimat una mica. Després de pujar una bona estona arribava a Hi Era Massa, bevent i menjant una mica, i seguint corrent ara per pista. Després hem enfilat per la Serragrenyada fins que ens han fet baixar per un lloc que m'ha acabat de castigar les cames, anant a parar a la carretera que puja a Bellmunt, un tram que se m'ha fet especialment llarg. Un cop a la carretera un altre cop gent animant, corrent com podia perquè les cames no anàven gaire i primeres rampes a la part interna dels quàdriceps. Últims metres de pujada pel cami vell i arribant caminant a la zona de transició.

Temps segon tram: 1h24'54'', 32è parcial.

Ara ja només faltava baixar, només patia per la pujada final arribant a Sant Pere ja que les rampes a les cames anàven en augment. Començo a baixar i curiosament baixo el primer tram més trialer com mai l'havia baixat, i és que tanta gent animant fa que baixis per llocs on en condicions normals posaries el peu a terra. Al final de la cursa m'he enterat que en aquest tram havia caigut un noi i que havia quedat inconscient, havent de rescatar-lo amb helicòpter, espero que no hagi estat res.

Després del tram més trialer començava el tram més "ciclable" fins arribar aprop de la casa de la Vall, on m'he limitat a baixar vigilant molt, no tenia ningú al darrera ni ningú al davant a qui adelantar, i com que les forces eren justetes millor baixar amb precaució. Ja només faltava travessar unes quantes vegades la riera, sense problemes, i arribar a Sant Pere pujant la temuda rampa final. Abans d'arribar-hi, de cop he vist que estava atrapant un corredor, que anava extranyament lent, fins que l'he adelantat i he vist que portava la roda del darrera punxada...quina mala sort!! Però ell seguia pedalant.. He superat la rampa final, sense massa problemes i després de travessar els carrers de Sant Pere una baixadeta per travessar la línia d'arribada en 28ena posició.

En fi, ja tinc la meva primera duatló de Bellmunt que ha superat les meves expectatives i que sens dubte repetiré l'any que vé, a veure si puc millorar la posició.

Dautló de Sant Feliu Sasserra, 21è classificat....i diumenge la de Bellmunt!!!

2010-09-08T21:33:00.003+02:00

Doncs després de molts dies torno a escriure al bloc, coincidint amb l'inici de la temporada del circuit de duatlons de Terra Endins. Aquestes últimes setmanes i aprofitant les vacances he apretat de valent en els entrenaments, fins i tot potser sobreentrenant una miqueta perquè no estic acostumat a entrenar molts dies consecutius, fent uns últims dies més suaus i agafant quasi una setmana de descans total aprofitant que marxava amb la família.

I aquest diumenge em vaig plantar a Sant Feliu amb ganes de posar-me un dorsal i competir, a veure si el bon regust que em van deixar les duatlons de Viladrau i sobretot Centelles continuava. La cursa tenia 6'5 + 22 (btt) + 2. Els primers 6'5kms corrent se'm van fer durs sobretot perquè no vaig calentar gaire bé, i durant els primers metres tenia la sensació que em sortiria el cor per la boca, fins que em vaig anar escalfant i agafant el meu ritme per baixar les pulsacions i anar corrent més còmode. Un terreny amb molt corriol i bastant ràpid al principi, que a mi no em va gaire, realment sóc de com més desnivell millor. Arribo als boxes i faig una transició molt lenta, amb les presses de fer un canvi ràpid em trec els guants que ja portava posats, i després no hi havia manera de posar'me-ls....un desastre!! En fi, començo a pedalar i de seguida comprovo el que més o menys sabia, el circuit té molt de corriol i és fòrça tècnic, cosa que a mi no em va gaire, jo sóc més aviat "patós" i de seguida tinc dificultats en alguna baixada. Tot i això em noto bé de cames i agafo un ritme que em fa mantenir més o menys la posició . La calor ara si ja va apretant i el circuit manté la tònica: molt corriol i petits trams de pista per enllaçar-los. Després de passar la zona més tècnica, una baixada trialera on poso el peu a terra en un parell d'ocasions, anem a parar a una zona de més pista per anar un altre cop a boxes. Aquest cop vaig més ràpid i començo a córrer amb la motivació de tenir un parell de corredors molt a prop, que crec que puc atrapar. Només són 2km però tot i començar cara avall sé que hi ha un tram on es puja bastant i aconsegueixo guanyar dues posicions, creuant l'arribada en la posició 21, curiosament la mateixa que vaig fer a Centelles. La duatló la va guanyar en Marc Clapés en homes i la Mariona Càtedra en dones.

I aquest diumenge tocarà patir a la duatló de Bellmunt, perquè tot i que em sé de memòria totes les curves de la pujada i bastant bé la baixada amb btt, no conec el tram de córrer, tot i que segur que serà molt dur. A veure si fa un bon dia i les cames acompanyen!!

Classificació de la duatló de Sant Feliu Sasserra, AQUI.

Uns dies entrenant bastant...potser massa?

2010-08-19T15:45:00.002+02:00

Això és el que em preguntava el diumenge passat després de la sortida amb btt que vaig fer, amb molt mal de cames i amb una sensació de buidor i sense potència al pujar. Però ara que he descansat dos dies aquesta setmana sembla que les cames tornen a respondre, només necessitava una miqueta de descans.

Avui he quedat amb en Pingüi i en Marc Galvany, tenien ganes de marxa i fer una ruta llarga però al final la cosa s'ha escurçat, però això si, particularment he disfrutat molt amb el recorregut, bastant tècnic, coneixent un parell de corriols molt xulos. Hem anat direcció el collet Vidrier, a sota Cabrera, primer pel vora Ges i després enllaçat caminets per evitar passar per la pista. Un cop al collet, pista pavimentada amunt fins arribar a una casa on hem anat baixant per un corriol molt xulo direcció al prat de la Vola. Una part és molt trialera i s'ha de baixar de la bici, però en general ciclable i molt guapo. Això si, els braços totalment esgarrinxats, i és que està tot molt "brut". Després d'arribar a la pista, ja hem anat direcció les cases de la Vola per pujar direcció Llombregueres, i aqui pujant hem tingut l'anècdota/susto del dia. Estàvem parats en un lloc per passar amb la bici a coll, quan de cop he sentit el soroll d' unes passes que venien cap a nosaltres, i al girar-me, una vaca o bou o toro, no sé que era, corrent amb cara de pocs amics cap on érem. Hem passat ràpid i s'ha parat tot mirant-nos i esbufegant...ufff!!No m'hi havia trobat mai, i fa una mica de respecta, ja he dit més d'un cop que tot el que siguin vaques, gossos....no sóc gaire amic d'ells. Al final hem arribat a dalt a LLombregueres i cap avall direcció la Vinyeta, on els he deixat pel tema horari, ells han fet una mica més de volta, i he arribat a casa per carretera després de 40km i 980mts +, amb un recorregut molt bttero.

en Pingüi i en Marc Galvany

Apart d'avui, aqui faig un petit resum dels ultims entrenaments:

Dijous 12: sortida amb en Pingüi i l'Ernest Riu, tornant a pujar Bellmunt per Pedroses i baixant per les fulles, bones sensacions i fent 33km.

Divendres 13: amb en Grau i en Pingüi, aparquem el cotxe abans de la Redorta i pugem pel dret fins a Bellmunt. Intento pujar tot corrent. Menys en petits trams i esgraons prop de la font Vidranesa, ho aconsegueixo.

Dissabte 14: sortida de 14 km de carrera continua, amb poc desnivell i notant ja les cames una mica carregades.

Diumenge 15: sortida amb btt fins a Folgueroles per un cop allà fer el recorregut que vam fer-hi a la duatló. Cames molt cansades i patint molt en les dures rampes que hi ha pujant al casol de Puigcastellet, en total 57km i 1050 de desnivell +.

Dilluns i aquest dimecres descans total, i dimarts vaig anar al passeig del Ter de Manlleu per fer 13,5km amb algunes sèries de 800mts. En general les cames recuperades però amb poca punta de velocitat.

Ara vull arribar a dilluns entrenant una mica cada dia, per després fer un descans total de quatre dies aprofitant que marxem amb la Laia i l'Adrià de vacances, a veure si les cames van assimilant tota la tralla. I el 5 de setembre, a la duatló de Sant Feliu Sasserra, que ja m'hi he inscrit.

Tornant a sumar km d'entrenament

2010-08-10T11:35:00.003+02:00

Després d'uns quants dies sense actualitzar el bloc, avui torno a escriure quatre ratlles ara que sembla que torno a agafar un bon ritme d'entrenaments, es nota que tinc vacances i més temps!!

En les dues últimes setmanes amb prou feines vaig sortir a pedalar un dia amb en Pingüi ara fa dos diumenges, i un dia entre setmana que vaig anar a córrer tot i que poc estona i pocs km. A sobre, una dia que tenia una estoneta per pedalar no vaig arribar ni als 10km perquè el cable del canvi se'm va desfilar i el vaig haver de portar a canviar.

Aquest diumenge vaig sortir a córrer per la zona de Dosrius, on viuen els meus sogres, i vaig fer 14km arribant fins al santurari del Corredor, tots per bona pista tot i que amb bastants metres de desnivell acumulats. Ahir vaig agafar la btt i van caure 44km molt planers per tota la zona de sant Hipòlit, Manlleu i Roda, amb molt mal de cames i molt males sensacions.

I avui, hem quedat amb en Pingüi per fer una sortideta. No teníem molt clar què fer i ens hem decantat per lo fàcil, pujada a Bellmunt per Pedroses i baixada pel camí de les fulles. Per anar calentant una mica he proposat primer pujar pel Sot Gran des de Vila-Seca, baixant després direcció Sant Vicenç per la font de Nogueres. Estava tot molt humit i patinva bastant, i sens dubte que les cames acaben entrant en calor, perquè de pujar puja. Després ja hem anat fins al cementiri de Sant Pere i hem baixat per anar a buscar el camí que puja a Bellmunt per Pedroses, i així anar entrenant per la zona on suposo que passarà la duatló de Bellmunt. Un cop a dalt, hem baixat per les fulles, una zona que no la conec gaire perquè només la havia baixat un cop, i en Pingüi m'anava ensenyant una mica la zona per on ell creia que es baixava millor: el 12 de setembre ja ho veurem!! Al final hem arribat a Torelló amb pocs km, 33, però prou exigents i amb 1050 mts de desnivell acumulat.

I ara aquests dies vull anar entrenant alternant bici i córrer per anar agafant un bon estat de forma, també descansant algun dia, i si no hi ha res de nou començar la temporada de duatlons amb la de Sant Feliu Sasserra, que es fa el 5 de setembre, una setmana abans que la de Bellmunt.

en Pingüi pujant Bellmunt i el camí de les fulles.

" A quién madruga..."

2010-07-28T07:22:00.002+02:00

Com que em toca treballar dues setmanes a torn partit i quasi segur que a la tarda no tindria temps ni ganes de fer res, ja van dos dies en què m'aixeco una mica abans de les sis per sortir a córrer una mica. Han sigut pocs km, 9 + 9, ahir més planers i avui pujant fins al castell dels Moros. Pensava que em costaria més aixecar-me però no, i és que no hi ha com la motivació que et dóna tenir un objectiu, i ara que es va acostant la temporada de duatlons tinc fam de km!!

Per cert, totalment recomanable la combinació esport+dutxa+un bon esmorzar per començar el dia.

Bona ruta aquest diumenge, i en general bona setmana

2010-07-25T12:33:00.003+02:00

Després de bastants dies sense sortir junts a pedalar, avui hem tornat a quedar amb en Pingüi i ens ha sortit un ruta bastant xula. No teníem molt clar cap on anar però si que voliem arribar d'hora, i al final hem tirat fins als Munts. Curiosament encara no hi havia arribat mai a dalt de tot, sempre va pujant alternant rampes dures amb rampes més suaus i petites zones de descans, i hem pujat a un ritme bastant alt. Després de la "parada-barreta" de rigor, hem anat baixant direcció Sant Quirze, primer per un tram de GR molt xulo i quasi tot ciclable, anant a parar a una baixada per un tram de pedra molt vertical, "rocallisa", que es baixa però que has d'anar amb els frens a tope i a on patinava una mica la roda del darrera. Molt xulo, però mig neumàtic gastat!!.

Després d'això ja hem agafat pista ampla i directes fins a Sant Quirze. Aqui ja hem anat seguint el vora Ter, i quan arribem a Saderra proposo anar cap amunt, primer amb la intenció de passar pel cami que porta al Sot Gran, però com que ens passem el cami, anem pujant i pujant fins arribar a dalt el coll de Duec.Déu n'hi do com puja, i quasi tot ciclable menys els últims 50mts on has d'agafar la bici a coll. Després d'això ja baixem fins Sant Pere i després fins a Sant Vicenç passant pel camí on hi ha la hípica. Al final 42km en unes 3h i amb 1010mts de desnivell acumulat.

La "rocallisa", vista des d'abaix, a la foto no ho sembla però és una baixada d'infart!!

Apart d'avui, aquesta setmana he anat fent petites cosetes, sobretot ara que portem uns dies on la calor no apreta tant. El dimarts vaig sortir un parell d'horetes per anar fins a Sant Martí Xic i fer 37km, primers km molt malament però després mica en mica recuperant bones sensacions a les cames. Dijous dia running, sortint per la zona de pistes que voregen l'eix Vic-Olot i on em vaig trobar molt bé, fent 12'3km en 1h justa. I ahir, mini ruta amb btt anant fins a Borgonyà i pujant fins al Sot Gran, baixant fins a Sant Vicenç , fent un tram del Vora Ges i després anant tot per pista fins a Lourdes i cap a casa, 21km. Ara vénen un parell de setmanes abans d'agafar vacances que em toca fer horari partit. La meva inteció és d'anar a córrer un parell o tres de dies abans d'anar a treballar, veurem si seré capaç d'aixecar-me quan soni el despertador!!

Tonant a agafar el ritme d'entrenaments

2010-07-11T18:26:00.004+02:00

Després d'uns dies de molta calor i amb molta mandra per entrenar, de manera quasi increïble he aconseguit enllaçar quatre dies seguits sortint a córrer i a pedalar. Tant dissabte com ahir, vaig sortir una estona a córrer, 9 i 10 km, just per no acabar de perdre el ritme i sense gaires ganes, amb molta calor i les cames molt cansades. El diumenge tenia la intenció de fer una sortida llargueta de km però sense dificultat, i em vaig descarregar un track que voltava per bona part de la Plana, amb l'única dificultat de pujar a la Creu de la Miranda. Vaig sortir molt d'hora, abans de les 7, i després de passar per Manlleu vaig anar seguint pistes i més pistes i creuant moltes granges, passant per sota la Creu de Gurb i Sant Sebastià, arribant a Santa Eulàlia i enfilant direcció la Miranda. La pujada des d'aqui no és molt dura i vas per bona pista, amb alguna petita rampa més important. Això si, molt bones vistes de tota la plana des de dalt. Després ja vaig baixar direcció Vic i vaig acabar de voltar passant per Sant Julià ( parada a les set fonts obligada!!), Folgueroles i Roda. Al final 73km però molt males sensacions i molt mal de quàdriceps.

La Creu de la Miranda

I avui, sortida més curta però més intensa, fent una volta clàssica meva per quant no tinc gaire estona per entrenar: Baixada fins a Can Patel, pujant a l'Esquirol per la Barra de Ferro i tornant per la Cavorca i Sant Pere. Feia bastanta calor però de seguida he nota que les cames anàven millor que diumenge, i he fet la pujada fins a l'Esquirol a un ritme bastant alt, ajudat per l'ombra que hi ha en aquest tram que va pujant i pujant, tot i que es pot pujar bastant bé. He baixat ràpid per la Cavorca fins arribar a Sant Pere i tornant pel vora Ges, fent 34km en 1h40'. A veure si segueix aquest bon ritme d'entrenaments.

Molta calor i poques ganes

2010-07-05T21:38:00.004+02:00

Encara que la setmana passada va començar bastant bé, al final vaig entrenar menys del que hagués volgut. I és que a vegades, tot i tenir temps, ni les ganes ni el clima acompanyen. A veure qui surt a entrenar gaires hores amb aquesta calor. El dissabte vaig acabar sortint 1'5h amb la btt, sobretot buscant pujar pulsacions fent unes quantes petites pujades a tope. I diumenge, pensant que faria una volta curta però xula, la cosa va quedar una mica frustrada. Només sortir, quatre gotes fins acabar en un autèntic diluvi. Jo estava a l'alçada de Can Patel, volia pujar per la Barra de Ferro, i vaig haver de fer una parada en un cobert del restaurant Les Gorgues. Pensava que duraria poc, però al final vaig estar quasi una hora i quart veient ploure, amb la companyia d'un gat que es va quedar avorrit al meu costat. Si almenys el restaurant hagués estat obert, podia haver fet un pà amb tomàquet.... Al final va parar de ploure, però veient com estava tot de moll i que jo no tenia massa ganes de complicar-me, decideixo tornar cap a Torelló amb l'intenció de tornar cap a casa. Quan ja quasi arribava i veient com s'arreglava el dia, decideixo tirar amunt i fer una pujada clàssica:Bellmunt. Això si, pujada molt tranquila disfrutant de les vistes, i arribant a dalt molt descansat. Després d'estar una estona de relax, cap a casa i ja hi hauran dies millors.

I avui, tot i la calor que feia, encara m'he animat i a quarts de vuit de la tarda sortia a córrer. Tant sols 9 km, seguint un recorregut urbà passant per Rocaprevera i la zona esportiva, molt planers i sense dificultat tècnica. Ara feia dies que sempre que corria anava bastant cara amunt, i m'ha agradat tornar a la sensació d'anar trotant sense pujades i per terreny fàcil.

I aquesta setmana ja veurem què tal, sembla que ens esperen uns dies de molta calor, i no sóc massa optimista en quant als entrenaments que faré.

De moment, bona setmana

2010-06-30T21:45:00.003+02:00

Ja estem a mitjans de setmana i de moment no em puc queixar de com està anant a nivell d'entrenaments. Ahir ja vaig sortir amb la btt 1h40', per fer 32km, i per fer deu dies que no pedalava la veritat és que em vaig notar molt bé de cames, tot i que no vaig fer grans desnivells. I avui, aprofitant que deixava el cotxe al mecànic a Sant Pere, he tornat corrent cap a casa, això si, fent una petita volteta. Tenia la intenció de pujar fins Bellmunt, i he anat per carretera fins després de la Redorta, però veient que el temps amenaçava tempesta, m'he desviat per la carretera que porta fins al coll de Duec. Déu n'hi do com puja aquest tros. Un cop a dalt he anat baixant i carenajant fins passar aprop del Serrat Alt, per sota el castell dels Moros, i fins a casa, tota l'estona acompanyat d'una fina pluja però sense arribar a descarregar. M'han sortit 11'5km i 486 de desnivell acumulat. Curiosament, les tres últimes sortides que he fet corrent, he acabat fent els mateixos km, 11'5, tot i passar per llocs molt diferents. Dec tenir un gps mental que fa que li agradi aquesta distància....

A dalt, al fons es veu la cortina d'aigua que descàrregava per Roda i Manlleu, i jo, amb l'amenaça dels núvols de tempesta .

Una setmaneta de "com no ha d'alimentar-se un esportista".

2010-06-27T12:17:00.004+02:00

Ahir es van acabar cinc dies de vacances en familia, per terres valencianes, uns dies que han anat molt bé per desconnectar de tot, i on la meva dieta s'ha vist "modificada" una miqueta...Aquests dies no han faltat tot tipus de tapes, cervesa per acompanyar-les, paella, fideuà (que bona que estava!!), gelats tamany XXL, vi negre i blanc per acompanyar els àpats...ufff, quins sacrificis que he fet!!!ja,ja. La veritat és que uns dies menjant tot el que et vingui de gust es posa molt bé, ja vigilo la resta de l'any. Ahir a l'arribar em vaig pesar per morbo, i vaig veure com havia augmentat en 1'5kg el meu pes, que segur que me'l trec ràpid. I per descomptat, tota la setmana sense fer cap activitat física, vaig estar temptat d'emportar-me les sabates de córrer però al final res de res, descans total.

I aquest matí tenia pensat de sortir a pedalar una miqueta, però com que no tenia gaire temps ni ganes, al final he sortit a córrer. Tot i començar a trotar amb molt poques ganes i amb molt mal de cames, al final encara m'he animat i m'ha sortit una bona volta passant per Sant Pere i Sant Vicenç sumant 11'5km. Aquest setmana a tornar a entrenar amb ganes!!

Seguint el track de la pedalada de les Guilleries

2010-06-20T16:56:00.003+02:00

Fa un parell de setmanes que es va fer la pedalada de les Guilleries, no hi vaig poder anar, però tenia ganes de fer-la perquè ja vaig seguir el track de la de l'any passat i em va agradar molt. Tenia l'opció de seguir la mitjana o la llarga, però com que sortia des de Torelló he triat la mitjana, sino hauria acabat a les tantes. Em feia una mica de por trobar molt fang, ja que portem uns dies d'aigua que tela, però al final si que estava tot molt moll però es podia pedalar tranquilament. O sigui, que a les 7 ja estava pedalant direcció Sant Julià, pel cami habitual i més ràpid, i enllaçava amb el track, anant direcció el Gorg dels Llitons i pujant per la pista pavimentada que passa per sota els castell de Sant Llorenç. És un tram curt però puja i molt. Baixada pel costat de la Mina i un tram de molta pista baixant fins enllaçar amb tot un seguit de corriols que baixaven fins la carretera que porta al pont de Malafogassa. Aquest tram era realment espectacular, passant per una zona boscosa molt humida on pràcticament no hi havia llum, semblava que hagués entrat en un túnel. La llàstima és que el terreny era molt humit i patinava molt, i anant sol no volia arriscar i no l'he disfrutat tant com hagués volgut.

baixant cap al Pont de Malafogassa...s'ha fet de nit!!

Després de passar el pont de Malafogassa un tram d'asfalt per començar a pujar i pujar per una pista molt bruta, baixar un altre cop i anar fent un tram de pista que mica també pujava però no tant com l'altre, fins anar a trobar un cami molt xulo de baixada per anar direcció al Moli de Bojons, amb algun tram de pujada pel mig, i travessant alguna riera que anava molt plena.De fet he acabat amb els peus ben molls. Un cop al càmping de Bojons més pujada, fins arribar on comença el coll del Portell, que des de que l'han arregalt i convertit en autopista ja no fa tanta gràcia de pujar. Un cop a dalt, baixada fins a Sant Julià, on acabava el track, i cap a Torelló passant per Manlleu i Lourdes.

Al final 4h40' pedalant, 74km, 1570 mts de desnivell +.

Ah!, felicitats al C.C.Calma, el recorregut molt xulo, a veure si l'any que ve hi puc anar i no he de seguir el track pel meu compte.

a dalt del coll del Portell

Corrent i pedalant

2010-06-16T21:17:00.004+02:00

Dos dies més sortint a entrenar, ahi corrent i avui pedalant, continuant trobant-me molt bé de cames. Ahir em vaig escapar a córrer, i a diferència de la setmana passada on vaig anar buscant molt desnivell, ahir volia fer més km planers i la ruta em va portar a fer una volteta de molta pista amb "tobogans", i que em va deixar molt bones sensacions pel ritme elevat que portava. Primer vaig enfilar cap a Quatre camins, després vorejar l'eix Vic-Olot, i baixar fins arribar quasi a Sant Pere tornant pel vora Ges. Em van sortir 11'8kms en 55'.

I avui, sortida molt light de btt, tenia les cames una mica cansades d'ahir i he sortit a pedalar just després de dinar, no tenia ni l'estómac ni les ganes d'apretar.He difrutat fent una ruta molt planera cap a Roda, Manlleu, direcció el pont de la Gleva passant pel costat del riu, on he hagut de girar perquè estava tot inundat, i cap a Torelló fent una petita sèrie al final per justificar una mica la dutxa final. He acabat fent 33km en 1h33'.

un tram aquàtic abans d'arribar al pont de la Gleva, que m'ha obligat a girar....

Voltant Cabrera, ruta clàssica meva

2010-06-13T15:44:00.003+02:00

Bona ruta dominical, fent una volta que m'agrada molt i que és pujar fins a Cantoni per donar la volta a Cabrera, sempre afegint petites variants. He marxat bastant aviat, a quarts de vuit, i per estar a mitjans de juny, déu n'hi do de la fresqueta que feia, una temperatura ideal per pedalar. Per arribar fins a Cantoni no m'he complicat, i he anat resseguint la pista paral·lela a l'eix Vic-Olot, baixant fins a l'Esquirol i pujant pel cami ral. Bon ritme i amb poc més d'una horeta ja enfilava pels carrers de Cantoni. Des d'aqui i fins passar el coll de can Bach he passat pel cami dels enamorats i la temperatura encara ha baixat més, que sumant la humitat que feia semblava més un dia de tardor que no un dia pre-estiuenc.

La pista que voreja Cabrera per darrera estava bastant enfangada i amb molts bassals, sembla que aquest any el fang ja no ens deixarà, i un cop sorties del bosc per baixar fins la Casa Nova dels Racons els paisatge era d'un verd més propi del Pais Basc que no d'aqui. Al final decideixo arribar fins Sant Andreu de la Vola i tornar per la casa de la Vinyeta, superant el coll que es puja després de creuar la carretera antiga de la Vola (es diu Llombragueres???), no és molt llarg però és molt dur i la bici s'enganxa molt. Baixada molt ràpida passant sota la Vinyeta, i tornant a Torelló passant pel Vora Ges, arribant a casa amb les cames molt senceres, i és que sempre que corro amb molt desnivell, com aquesta setmana, ho noto molt i els quàdriceps sembla que tinguin un puntet més. Al final 53km i 1400mts de desnivell +.

Amb ganes de córrer

2010-06-10T21:39:00.003+02:00

Aprofitant que torno a estar molt motivat per córrer i que aquesta setmana torno a tenir bones cames, què millor que agafar i anar amb cotxe fins a Sant Pere per pujar fins a Bellmunt. Per sort feia un dia una mica tonto i de no massa calor, ideal per patir una mica, i després de calentar una mica he començat a córrer per les primeres rampes que comencen just darrera del cementiri, amb ganes de pujar ràpid. He aconseguit arribar a dalt sense pràcticament haver de caminar, i lo millor és que he pujat des del cementiri fins a dalt amb 32'30'', baixant un minut i mig els 34' que havia fet l'últim cop. Després de recuperar una mica he estat parlant una estona amb dos ciclistes que acabaven de pujar(no ens hem presentat i no sé com ús dieu!!), i que acostumen a participar en el circuit de duatlons de Terra Endins. Després, i per no refredar-me, baixada ràpida cap a buscar el cotxe sumant 8km amb 600 mts de desnivell +.

Recuperació confirmada

2010-06-08T21:29:00.004+02:00

Si ahir vaig sortir a córrer i les cames semblava que estaven recuperades, avui he agafat la bici i he confirmat que lo de la setmana passada ja està superat. Com que tenia ganes d'anar una mica cara amunt, he decidit arribar fins a Collsaplana, que des de que s'hi passa als Tracks del Diable, és conegut en l'ambient bttero com "la cuesta de la muerte". Perquè serà!! Primer he fet un petit calentament passant pel vora Ges fins a Sant Pere, que per cert està molt brut i he quedat ben ortigat, i des d'allà cap a la Vinyeta, on la carretera ja va picant cap amunt. Quan arribes a la casa i travesses una tanca, comencen els 2,1km de pujada brutal, passant dels 805mts als 1080mts.....Els he pujat en 16', o sigui que la mitja ja ho diu tot. De totes maneres encara he pujat prou còmode, només una mica encallat en les zones més erosionades i amb més pedres. Un cop a dalt, mitja volta, tornant per Sant Pere i la Casa de l'Hora. Al final 1h40', 26km i 725 de desnivell +.

Una setmana per oblidar, però començant aquesta amb bon peu

2010-06-07T21:25:00.002+02:00

Després de fer la duatló de Viladrau, ja vaig notar que físicament havia acabat molt cansat i amb les cames molt i molt carregades, unes sensacions que vaig anar tenint la setmana passada i que van acabar amb el "fiascu" de sortida d'ahir.

Durant aquests últims set dies només vaig sortir a pedalar el dimarts durant 1'5h, ritme tranquil però molt cansat, i el dijous 40 minutets corrent però igualment amb unes cames desconegudes. Per rematar-ho ahir havia quedat amb en Pingüi, l'Ernest i en Marc Galvany(que no el coneixia), i vaig proposar seguir el track de la pedalada de les Cases Noves, de Roda, del 2008, que s'enfilava cap a Sant Bartomeu. El dia ja va començar amb problemes domèstics(cafetera avariada), un ruixadet només començar a pedalar, i el track que seguiem va resultar ser totalment perdedor, no sé amb quin model de gps es va gravar però si l'hi haguéssim fet cas, en més d'un punt hauríem travessat camps pel mig i pujat per turons impossibles....I quan semblava que res no podia anar pitjor, la meva roda del darrera rebentada....després de més d'un any!!Porto càmeres amb el líquid verd antipunxades, i fins ahir perfecte, però quan les coses van malament, llei de murphy....Al final amb en Pingüi vam girar cua, l'Ernest i en Marc ja ens havien abandonat feia una estona, i vam tornar cap a Torelló, ahir era un dia tonto i millor tornar aviat cap a caseta.

Avui però, sortida corrent amb ganes de sumar kms i desnivell, que m'ha portat a pujar fins al Castell dels Moros, i després fins al turonet del darrera on hi ha la bandera catalana(ho sento pels que sou de la zona, però no sé com es diu...). Les cames m'han respost molt bé i crec que ja les tinc recuperades, potser em faltava una setmana tranquila de descans.

M'han sortit: 12 kms

1h10'

505mts de desnivell +.

Duatló de Viladrau: 2h19' 53'', 12è classificat

2010-05-30T21:38:00.004+02:00

Doncs ja està, la de Viladrau haurà estat la última duatló d'aquesta temporada i ara tocarà esperar fins setembre quan comencin a venir totes les duatlons comarcals. Llàstima, perquè es faran llargs tots aquests mesos.

La d'avui pot semblar un molt bon resultat veient la dotzena posició, però és una mica enganyós perquè dels 80 inscrits només hem estat 53 corredors a la línia de sortida. Ha set un dia amb molta xafogor i estrany perquè he anat a Viladrau tot sol. La d'avui era una duatló on el tram btt era molt més important que el córrer i, tot i que pensava que m'afavoria al final els 24km se'm han fet molt llargs. A les onze es donava la sortida i començàvem els primers 6km corrent, amb un recorregut bastant trenca-cames i per sort entremig d'arbres i amb un 100x100 d'ombra. Llàstima que no hi hagués més desnivell com per exemple hi havia a Centelles, sembla que quan més pujada més tiro. Arribo a boxes i just quan començo a pedalar amb trobo de cara tres corredors que s'avien passat el primer trencant just quan sortien. Un petit error organitzatiu de senyalització, perquè tot i que ens havien explicat el circuit abans de la sortida, allà feia falta algú per indicar-ho. L'any que vé segur que aixo millorarà.

Després d'aquesta petita anècedota, comença el tram btt i comença amb fòrça pujada. Havia vist el perfil del recorregut, i sabia que hi havien dues pujades importants i començo a apretar. Al principi em notava fort i he anat apretant i adelantant algun corredor fins que ens hem quedat jo i un altre pujant fins a dalt el primer portet i després d'una baixada molt ràpida i divertida començavem a pujar el segon "port". Si en els primers kms la carretera era una pista molt ample amb algun tros emporlanat, aqui el terreny era més trencat. Aqui he notat que les cames no anàven tant bé com voldria i el corredor que anava amb mi m'ha anat deixant enrera. La alarma s'ha encès quan després de fer unes quantes paelles he vist que primer m'adentava un altre corredor i un grupet de quatre els tenia quasi enganxats a la roda. Finalment m'han atrapat però els he anat tenint controlats amb la vista, tot i que no els acabava d'atrapar. Per fi hem acabat la pujada i ja hem anat cara avall amb algun petit repetxonet pel mig, dels que et maten, i amb alguna baixada molt més tècnica i divertida amb algun petit slalom entre arbres. De cop han aparescut les primeres cases de Viladrau i he arribat a boxes bastant tocadet de cames. Última transició i 3kms finals pels carrers del poble, quasi tots per asfalt, primer amb molta pujada on he adelantat dues posicions, i un últim km més de baixada arribant a meta realment fos.

Resum dels temps: 1er tram corrent- 28'17'', 16è parcial.

Tram btt - 1h35'40'', 12è parcial.

2on tram corrent- 15'56'', 14è parcial.

Temps final - 2h19'53'', 12è classificat.

I aquest diumenge, a la duatló de Viladrau

2010-05-25T17:13:00.003+02:00

Aquest diumenge es disputa la duatló de Viladrau, i al final m'hi he inscrit. Després de quedar molt content amb el resultat de la duatló de Centelles, tenia ganes de tornar a fer-ne una altra abans de la temporada estiuenca. Serà la meva tercera duatló i, curiosament, totes tres coincideixen en què s'han hagut d'aplaçar per culpa de la neu. Dec ser gafe? En principi aquest diumenge el temps es preveu tranquil...

Els perfils del primer tram corrent(a dalt) i del tram btt, amb un desnivell acumulat prou important.

En quant a entrenaments, aquests tres dies de festa he intensificat una mica el tema córrer, una mica deixat últimament. Dissabte 7 km de rodatge tranquil, i diumenge 10km més durs pujant al castell del Moros, amb molta calor però amb bones cames. I ahir, sortida curta però bastant intensa pujant a Sant Martí Xic i fent una mica de puja-baixa per aquella zona, intentant apretar al màxim. Al final 35km i 720 mts +.

Sumant km entre setmana

2010-05-20T21:32:00.002+02:00

Setmana fluixeta d'entrenaments, on només havia sortit a córrer 50' el dimarts, i avui he aprofitat que els dijous tinc més estona per escapar-me i fer una bona tirada. A les 5 ja estava pedalant i amb ganes de rodar una mica però també volia apretar una mica cara amunt, i al final he decidit arribar fins al Salt de la Minyona. He anat prou ràpid fins a Roda i després cap a Folgueroles, calentant una mica les cames, (que per cert, me les notava poc "fresques"), i directe cap a les primeres rampes de la pujada. Un cop he començat a escalar les cames han despertat i he pogut arribar a dalt en 17'10'', igualant el meu millor temps d'ascensió. No hi ha manera de superar-ho! Després de disfrutar una mica de les vistes, he baixat pel darrera i he pujat amunt per la Via romana, un camí pedregós on disfruto molt pujant. Després d'aquest tram ja he anat cara avall i directe cap a Torelló passant per Roda i Manlleu. Al final m'han sortit 52kms i 970mts de desnivell +, en 2h40', que per ser entre setmana no està "mal"!!

circulació amb retencions pels volts de Roda

les vistes del salt de la Minyona i la Via Romana

Anant direcció Cantoni, pels volts de la Forada. Últims dies amb fang?

2010-05-16T16:49:00.003+02:00

Després d'unes quantes setmanes sense quedar, avui he tornat a pedalar acompanyat d'en Pingüi, en una ruta que per desgràcia d'ell ha estat molt semblant a la que va fer la setmana passada amb l'Ernest. En principi havíem de ser tots tres, però a última hora l'Ernest no ha pogut venir i hem hagut d'improvisar un recorregut, i això és un tema que de moment ens costa bastant. Al final hem decidit tirar direcció Cantoni, passant per Sant Vicenç, Sant Pere, i enfilant per tots els corriols que es van enllaçant i que et porten fins a sobre la casa del Feu. És un recorregut ideal per quan fa calor, amb molta ombra i molt distret, camins estrets i i una mica tècnics, i això si, cara amunt. Després de passar pel Feu, arribem a l'Esquirol i agafem el camí que et porta a la Foradada, una cami molt xulo i exigent que va passant factura a les cames, amb l'afegit de que estava molt moll i enfangat, realment era un no parar de trobar bassals i més bassals, amb repetxons on les rodes patinaven molt i on de fet he tingut una caiguda lateral de les tontes, volguent pujar i les rodes vinga patinar fins que he caigut de costat. Res important. A l'anar malament de temps, un cop hem sortit al camí ral que va fins Cantoni, hem tornat a baixar fins l'Esquirol i hem tirat avall pel camí paral·lel a la Barra de Ferro, anant a parar a Can Patel. En aquesta baixada he descobert un altre enemic meu que s'afageix als gossos i a les vaques...les tanques dels filats de les vaques!! Primer baixant cap a l'Esquirol una mica més i em menjo un filat mal senyalitzat i que per sort he pogut esquivar, i després dues petites enrampades. A mi em fa mandra obrir tanques, i com que sóc baixet sempre que puc passo per sota, però avui en una de les tanques m'he ajupit i he tocat el fil amb l'esquena i he notat un petita descàrrega que m'ha posat els pèls de punta. Haurem de vigilar més!!

Al final hem arribat a Torelló amb 45km a les cames i uns 1000mts de desnivell acumulat, bastant distrets i arribant molt enfangats.

pels volts de la Foradada, en un tram molt pedregós

esperant torn per "dutxar" la bici, lo normal d'aquests dies

Ruta de les Ermites...i el fang!!!

2010-05-09T21:56:00.003+02:00

Avui he anat a fer la ruta de les Ermites, que malauradament s'ha vist totalment deslluïda perquè a última hora han hagut de canviar tot el recorregut, ja que després d'una setmana de pluja la majoria de llocs per on es passava estava impracticable. Després de recollir el dorsal, abans de sortir ens han comentat els diferents canvis, s'havia d'arribar a Sora i era impossible, i al final hi hauria molta més pista i el recorregut seria una mica més curt. Doncs què hi farem! A sobre, quant portàvem mitja horeta han començat a caure gotes que s'han convertit en un bon ruixadet i que ens ha acompanyat fins a l'esmorzar, que estava al Roure de la Senyora, a Sant Boi. Fins aqui, molta pujada i molta pista, com ens havien dit, passant per sota els Muns. Després d'esmorzar més pista, i més fang, i aigua, i fang...i més pujada, fins arribar a Sobremunt, per tornar direcció Sant Martí Xic, en una part final molt semblant a la de l'any passat. A l'últim avituallament, he trobat en David Carrasco que anava amb l'Arnau Soler i un altre noi, i amb ells he baixat fins al final. Hem arribat molt d'hora, a un quart de dotze, havent fet 46km amb 1120mts de desnivell. Resumint, ruta que no tenia res a veure amb el previst i que poder si que podien haver arriscat més incloent-hi més corriols, he sentit més d'un ciclista queixar-se, tot i que entenc que no era fàcil d'improvisar tenint en compte la setmana de pluja que hem tingut. L'any que ve hi tornem!!

Al final he acompanyat amb en David Carrasco i l'Arnau Soler fins a veure passar la gent que participava al Terra de Remences, a les rotondes de sobre l'eix Vic-Olot, i erem una bona colla de ciclistes veient passar petits grupets de corredors amb les cares de cansament, i és que en aquest punt ja havient superat Bracons i portàven una bona quilometrada...

Un dia diferent: Bracons i Bellmunt, 100% asfalt.

2010-05-06T21:33:00.004+02:00

Després d'una setmana sense tocar la bici, i acabant fins als nassos de tanta aigua, avui per fi m'he pogut treure el mono i sortir a pedalar una mica. Això si, en previsió del fangueig que segur que trobaria, he decidit fer una ruta cent per cent asfalt. Com que tenia ganes de castigar una mica les cames, he decidit anar primer fins al Coll de Bracons, pel cantó "suau", i quan tornés pujar a Bellmunt. Fins a Bracons molt bé i pedalant tranquilament en solitari per la carretera, amb un cel que amenaçava pluja però que s'ha anat aguantant. Això si, els últims km fins a dalt acompanyat d'una espessa boira. Un cop a dalt, una paradeta per posar-me el paravent i avall rodant prou ràpid fins arribar a Sant Pere, amb molta sensació de fred, i amb algunes gotetes que començaven a caure. No eren les ganes que tenia de pujar a Bellmunt, però al final em decideixo i començo a pujar. No ha sigut una de les meves millors pujades(39'), amb les cames bastant cansades, i amb una sensació de fred en augment. Un cop a dalt, més gotes i vaig per feina a baixar, amb més fred, boira molt intensa, una mica d'aigua i fent-se de nit de cop i volta. Al final he arribat a casa havent fet 52km i 1400 mts de desnivell +, en un dia diferent.

Dia "primaveral", al coll de Bracons

I dia també "primaveral" a Bellmunt

Apunt per lluitar contra la primavera!!

2010-04-29T20:03:00.002+02:00

Com cada any, les ganes de què arribi la primavera i el bon temps, tenen la seva cara negativa: al.lèrgia!! Concretament a les gramínies, que ja començo a notar una miqueta i tenen el seu punt àlgid a finals de maig i juny, quan tots els camps de cereals estan apunt per la collita, i tinc tots els símptomes més accentuats: picor i congestió nassal, ulls plorosos, sovint sensació d'ofec al coll..Per això ja tinc tot el kit de supervivència apunt. Gotes pels ulls, inhalador bucal, spray nasal, antihistamínics...i molt important també portar ulleres quan surto a pedalar per evitar que apart d'insectes, puguin entrar totes les partícules que hi ha en suspensió a l'aire. Resistiré!!

En quan a entrenaments, setmana molt fluixa perquè després de la duatló del cap de setmana he tingut moltes agulletes i tan sols ahir vaig sortir a rodar uns 30km, molt planers, anant fins el Cap del Pont i fins a Roda pel costat del riu, i tornant per can Patel i cap a Torelló, amb les cames prou recuperades.

Duatló de Centelles: 2h26'49'', 21è classificat...molt content!!!

2010-04-25T15:43:00.003+02:00

Després de que s'aplacés la duatló, per culpa de la nevada de principis de març, finalment avui s'ha disputat en un dia molt calorós i molt content pel resultat final, 21è, una petita recompensa a la bona dieta i els entrenaments que intento seguir.

Després de quedar amb l'Ernest Riu, hem anat cap a Centelles on hem començat a preparar les coses:bici, dorsals, chips..i a les 9:30 començàvem puntualment la duatló. El primer tram era corrent, 10kms, i després d'uns primers kms planejant ens enfilàvem amunt i amunt, per una zona que no et permetia córrer i que m'ha anat fòrça bé, adelantant a bastanta gent, pujant just al darrera d'en Guillem López i en Xevi Codony. Un cop a dalt, i després de planejar una mica, baixada molt tècnica on he anat mantenint la posició fins arribar a boxes. Just quan arribava a boxes he sentit per megafonia que feien referència als 20 primers, i això m'ha motivat molt. He fet una transició prou ràpida, i a pedalar! Només començar a pedalar ja he notat una cosa que m'ha acompanyat fins al final, i és que tenia la sensació que em pujàven els bessons, no ho havia experimentat mai encara, i m'ha fet estar tota l'estona patint per no quedar clavat. El circuit btt l'he trobat molt ràpid i amb poques zones tècniques, ideal per rodar amb bones cames, i més o menys he anat mantenint la posició, pedalant amb un grupet de tres que ens anàvem adelantant els uns als altres, jo quan anàvem cara amunt, i ells quan anàvem cara avall. Arribem a boxes, i només baixar de la bici i anar per canviar-me les sabates, he notat els bessons que s'enfilàven i per uns moments he cregut que no podria arrencar a córrer. Al final, però, començo a trotar i em recupero per afrontar els quasi 3kms finals, que comencen planers però acaben un altre cop amunt, amb les forces justetes i en el que tant sols m'ha adelantat un corredor i jo n'he adelantat un parell. Al final, arribada amb un temps de 2h26'49'', 21è. He arribat bastant sencer i amb ganes de tornar-hi, espero que l'any vinent pugui seguir totes les curses del circuit Duatlons de Terra Endins, a veure si em puc preparar una mica més.

Tota la classificació, AQUI.

Resum dels temps: 1er tram corrent(10km): 1h00'01'', 20è

Tram btt(20km): 1h11'43'', 26è

2on tram corrent(2,5km): 15'03''

una imatge de la sortida i jo a boxes fent la transició

Fins a Cabrera, veient passar la gent dels Matxos

2010-04-18T19:08:00.004+02:00

Sortida la d'avui, amb l'Ernest i en Pingüi, que ens ha portat fins a dalt de Cabrera, amb l'objectiu de veure a tota la gent que participava a la prova "Pels Camins dels Matxos", una prova per fer caminant o corrent i que et porta a Bellmunt, Puigscalm, Cabrera...amb un recorregut llarg de més de 62km i 6200 de desnivell +....uff!! Nosaltres primer hem anat de dret fins a dalt a Cabrera, seguint la ruta habitual fins al collet Vidrier i pujant per darrera fins arribar al pàrquing i acabar pujant empenyent pel tram de lloses, no per les escales!! Hem arribat a dalt molt d'hora, déu n'hi do el ritme que hem portat fins a dalt, i encara no havia passat ningú dels Matxos.Això si, de gent molta, l'esplanada de Cabrera convertida en rambla.

Després de menjar la barreta de rigor, i veient que encara faltava perquè arribés ningú, decidim anar baixant, direcció la Vola, on hi havia un control i un avituallament. Aquest cop hem baixat pel camí del Pedró, cami molt xulo que baixa fins al collet Vidrier, amb una barreja de trams ciclables, llocs on t'has d'ajudar a passar la bici, amb alguna corda per fer-ho més fàcil, esgraons impossibles,bones vistes...brutal!! Un cop al collet Vidrier ja hem començat a trobar corredors, concretament en Guillem López, que anava molt endavant. Hem acabat d'arribar al control i allà ens hi hem estat una bona estona veient passar gent, uns amb més bona cara que altres, i molta gent coneguda, la majoria fent la ruta llarga.

Quant ja ens hem cansat de veure passar gent, cap a Torelló passant primer per les cases de la Vola i enfilant direcció la Vinyeta, tota un zona que no coneixia i que és molt xula i dura, sobretot al principi on superes un petit coll i que per arribar-hi vas pujant per un camí molt tècnic amb una pendent que puja i puja... Després d'això, baixada molt ràpida per on vam pujar la setmana passada, per sota la Vinyeta, i després cap a Sant Pere i Torelló pel costat del Ges. Al final ens han sortit 45km i 1250 mts de desnivell +, i una ruta xulíssima.

Avui Bellmunt corrent

2010-04-17T11:38:00.002+02:00

Falta una setmana per la duatló de Centelles ( si no neva!!), i després d'unes setmanes corrent poc i amb poc desnivell, avui he volgut fer uns quants kms buscant desnivell amb dificultat tècnica, tenint en compte el pefil que ens espera en el tram a peu. I què millor que tornar a pujar corrent Bellmunt, una zona convertida en el centre neuràlgic dels meus entrenaments, tant a peu com en bici. Després d'aparcar al cementiri, he pujat corrent per carretera i després m'he desviat a l'esquerra amunt i amunt, fins arribar al coll que baixaria fins a Saderra, i allà he enfilat amunt tot resseguint la "cresta" de Bellmunt, un cami que no havia fet mai i que et porta fins al repetidor de Bellmunt, amb vistes a banda i banda de la serra increïbles. He arribat fins a dalt, i altre cop avall aquest cop baixant pel GR que va creuant la carretera i que et porta un altre cop al cementiri. Al final, 10km en 1h12', +664 de desnivell, i unes sensacions pujant prou bones.

No entenc res

2010-04-15T21:32:00.005+02:00

Dia de sensacions molt estranyes a sobre la bici, fent una petita escapada per pujar fins a Bellmunt i on mentalment he anat del desànim a la cara de sorpresa pel temps tardat a fer la pujada. Després d'una petita aproximació per escalfar un mica, pedalant pel costat del riu Ges i arribant fins a Sant Pere, he començat la pujada molt motivat i amb ganes de fer un bon temps. Fins a la Redorta prou bé, semblava que la cosa pintava bé i movia el plat mitjà sense problemes, però un cop passades les "paelles" i quan començava lo més dur, una sensació de buidor i cansament s'ha apoderat de les meves cames. La velocitat que marcava el gps anava baixant de forma alarmant, i m'he mentalitzat d'anar pujant tranquilament sense ofegar-me, tot i que per un moment hagués girat cua. He passat el padronet de la Mare de Déu i almenys ja havia recuperat l'alè, tot i que les cames continuaven igual de vagues. Després de la font Vidranesa tampoc havia millorat amb sensacions, però quan he arribat a l'últim revolt pronunciat de dretes, punt on acostumo a tenir una referència de temps, he vist que sorprenentment el temps era semblant al de la vegada que vaig pujar més ràpid.....No ho entenc. Això ha suposat un pèl de motivació, i ha fet que intentés apretar una mica, tot i que les cames continuavent dient que no. Ja arribo al pàrquing, falta lo més dur, plat petit i apretada final, costa respirar però intento accelerar, arribo a dalt i ...... 36'50''! Ara si que ja no entenc res, tant sols un minut per sobre del millor temps que he fet pujant, (35'50'') però donant voltes a perquè les sensacions no tenien res a veure amb el temps final. Resumint, els 6,6kms de pujada en 36'50'', a una mitja de 10,8km/h.

Curt però intens

2010-04-11T16:19:00.007+02:00

Sortida dominical amb en Pingüi i l'Ernest, un dia on volíem arribar aviat a casa i que per això ens ha sortit una ruta de pocs km però amb la seva bona dosi de pujada . Després de dubtar bastant cap on tiràvem, sobretot tenint en compte que sempre anem cara amunt i que també estaria bé fer sortides més rodadores, finalment decidim anar direcció la Vola, fent primer tot el tram vora Ges, un camí molt xulo al costat del riu i que en desconeixia la primera part que surt de Torelló. Després de deixar Sant Pere, enfilem direcció la Vinyeta i just abans d'arribar-hi ens desviem a la dreta per seguir direcció la Vola, començant un tram que ja vaig fer durant la Marathon Vall del Ges de l'any passat, aquell dia de baixada, una pista que va pujant i pujant, primer per un terreny més fàcil i que mica en mica guanya en desnivell i en dificultat tècnica, obligant-te a estar molt concentrat per no haver de ficar el peu a terra. Un cop hem anat cara avall, i després de la barreta de rigor, ens hem desviat per un corriol molt xulo i que et porta a travessar l'antiga carretera de la Vola, baixant fins travessar la riera i pujant fins arribar a Sant Andreu de la Vola. Després ja hem anat amunt direcció el collet Vidrier, i tornada cap a Torelló pel costat de l'eix Vic-Olot, arribant a casa després de 35km amb 842 mts de desnivell +.

Ara queden un parell de setmanes per la duatló de Centelles, a veure si fem una apretada aquests dies per arribar-hi amb un puntet més de forma.

Ruta de final de Setmana Santa, amb final inesperat:Torelló, Coll d' Hi Era Massa, Tosca dels Degollats....CAP Torelló!!!

2010-04-05T13:30:00.003+02:00

Doncs si, avui últim dia de vacances, acabant-les pedalant una mica i amb un petit ensurt que més avall explico. Com sempre que tinc molts dies de festa, molt bones intencions sobre si faré això o allò, si entrenaré cada dia una mica o aniré fins a tal lloc aprofitant que tinc temps, i al final acabes entrenant igual o menys que si estiguessis treballant. O sigui, 10 dies de festa i 3 sortides amb btt sumant 120kms, i 2 dies corrent sumant 29kms. Podia haver estat pitjor!

Avui hem sortit amb en Pingüi i l'Ernest, i com que no teniem molt temps i ens voliem escapar de la intensa boira que feia, hem anat fins al coll d'Hi Era Massa, a sota Bellmunt, pujant primer per la carretera asfaltada, i poc després de passar la Redorta desviant-nos per un camí que voreja Bellmunt per l'esquerra. És un cami que al principi s'ha de fer molts trams amb la bici a coll, cosa que sempre que surto amb ells ja és de lo més normal, i que mica en mica vas a la vessant de Vidrà i és molt més ciclable, sortint a una pista que puja fins al coll d'Hi Era Massa. Com que anàvem justos de temps hem baixat direcció la Tosca dels Degollats, tot i que al principi volíem baixar cap a Sant Quirze. Curiosament jo no hi havia passat mai, sempre arribava a Vidrà i després baixava, i la veritat és que m'ha agradat molt, quasi tot ciclable i força divertit.

vistes pujant Belllmunt, amb la boira de la plana, i a sota, imatge del camí de pujada

Després de començar la baixada per Forat Micó direcció Sant Pere ha set quan he protagonitzat la petita "anècdota" del dia. I és que de cop ha aparescut un gos d'unes dimensions importants, amb una furgoneta darrera seu dels seus teòrics amos. Després d'ensumar l'Ernest i deixar en Pingüi, s'ha acostat a mi i en un moment "ñaca", m'ha clavat dues dents al bessó dret amb un moviment molt ràpid, no he pogut esquivar-lo. M'he quedat tan parat que han marxat gos i furgoneta sense que jo reaccionés, i després de donar-hi voltes, quan hem arribat a Torelló en Pingüi m'ha acompanyat fins al CAP, on m'ho han desinfectat i m'han fet la recepta d'un antibiòtic, pel que pugui passar. Un petit ensurt que només fa que alimentar la meva por als gossos quan vaig pedalant, i això que ara feia temps que em deixaven tranquil.

el petit record que m'ha deixat el gos: gràcies per no haver apretat més les dents!!

Corrent cap amunt

2010-03-30T16:15:00.004+02:00

Aprofitant que ja estic de vacances, avui tirada llargueta corrent per terreny més o menys muntanyenc, especialitat on cada dia disfruto més i on hi sumo bastants km. He sortit bastant tard, i és que acostumat a llevar-me a les 5 i poc, s'agraeix això de fer el mandra al llit fins que el cos digui prou. La ruta m'ha portat a pujar al castell dels moros, per baixar per l'altre cantó fins enllaçar amb la pista que puja de Saderra, pujant amunt fins passar el coll que surt a la carretera de Bellmunt, baixant fins Sant Pere i altra cop direcció Sant Vicenç i Torelló. Dia molt xulo excepte pel fort vent que m'ha acompanyat a estones.
Al final: 16'7kms, 630 de desnivell+, 1h35'.

Disfrutant de la zona del Cabrerès

2010-03-28T20:07:00.002+02:00

Tot i que per les rutes llargues sempre és millor sortir acompanyat, pel que pugui passar i perquè no et menges tant el cap, avui no havia quedat amb ningú però tenia moltes ganes de fer una bona tirada. Després de mirar diferents rutes pel gps a la pàgina Wikiloc, m'ha fet gràcia seguir la pedalada de Manlleu de l'any passat que passava per tota la zona del Cabrerès. L'he seguit pràcticament tota, l'únic que jo l'he feta del revés. Primer he anat direcció l'Esquirol passant per la Barra de Ferro, camí xulíssim, i després cap a la zona de Cabrera donant la volta per sobre Cantonigròs, amb unes vistes espectaculars i on he descobert alguns camins i corriols nous que no coneixia i que sorprenentment no estaven quasi gens enfangats, un miracle tenint en compte que fa menys de 3 setmanes va caure quasi mig metre de neu. Un cop all coll de Can Bach, començava la zona més divertida, quasi tot cara avall amb petits repetxons, i amb camins estrets i emboscats més o menys tècnics, alguns dels quals ja havia fet de pujada. Al final he anat a parar a la casa de El Feu, on m'he desviat cap a Torelló, baixant a sac per la pista que voreja la C-37 i arribant a casa molt sencer i cada dia amb més bon feeling amb la Scott Scale 30. Resumint, 56km amb 1250 mts de desnivell+ en 3h40'.

En quant a la gent de la Cape-Epic, Pep Tarrés i Jordi Sanmartin, finalment han quedat els 54 de la general i els 42 de la seva categoria, després de 7 etapes i més de 38h.....Felicitats!!!!

De moment, molt bon paper d'en Pep Tarrés i en Jordi Sanmartin a la cursa Cape-Epic, a Sud-Àfrica

2010-03-23T21:36:00.005+01:00

De moment, i després de 3 etapes, en Pep Tarrés i en Jordi Sanmartin estan posant el pavelló català(i espanyol) molt alt, a la prova per etapes Cape-Epic, que s'està celebrant a Sud-Àfrica. Actualment estan a la posició 61 de la classificació general i 47 de la seva categoria, sent els 4arts dels 17 equips formats per espanyols. Per qui els vulgui seguir han creat un blog, http://encigalats.blogspot.com , i allà van explicant tota la seva aventura en terres africanes i les cròniques de les etapes, tot i que tenen algun problema per connectar-se a internet. Molta sort!!

clica la imatge per veure ampliats els detalls

De dia gris a dia divertit

2010-03-21T13:49:00.004+01:00

Després que ahir a última hora els meus companys de fatigues dels diumenges, en Pingüi i l'Ernest, per diferents motius avui no poguessin quedar, sortia a rodar sol en una dia gris i sense tenir molt clar cap on anar. Per sort, quan anava direcció Roda m'he creuat amb en Julià, en Jordi i en Juanca, que volien anar a pujar a Bellmunt i baixar pel camí de "les fulles" i que jo encara no havia fet mai. Doncs res, m'he enganxat amb ells i hem enfilat direcció Bellmunt, aquest cop sense mirar el cronòmetre i pujant tranquils, tot i que a la meitat de la pujada hem anat apretant fins arribar a dalt prou ràpids. Després de la parada de rigor i abans de no agafar més fred pel vent que feia(estàvem a 1246mts), hem començat a baixar i ens hem desviat pel corriol que deixa la carretera principal. Tot aquest tram, que al principi és molt tècnic i una mica trialer, i que desemboca en una pista amb molt de pedra solta, és el que es baixa a la part final de la duatló de Bellmunt, i que espero disputar-la al mes de septembre. Un cop s'acaba la baixada més tècnica surts a Forat Micó, on hem començat a travessar vàries vegades el riu Ges, que baixava amb bastanta aigua i on hem disfrutat com nens, amb alguna petita relliscada fent que acabéssim amb els peus ben molls. Sort que ja no fa fred! Al final una sortida molt divertida per inesperada, amb pocs km i arribant d'hora a casa, cosa que les dones sempre agraeixen!!

Dia primaveral, i a tope!!

2010-03-17T19:38:00.003+01:00

Primera sortida en bici post-nevada, en un dia increïble per practicar esport, sembla que mica en mica anirem deixant enrera un hivern que se'm està fent molt i molt llarg. Com que tenia bastant temps, he decidit anar fins al Salt de la Minyona, que feia temps que no hi anava, anant de pista en pista esquivant els possibles llocs amb fang, no tenia ganes d'arribar ben brut a casa. He fet la ruta habitual passant per Roda direcció Folgueroles, amb el petit handicap del vent, que a estones era realment fort i em frenava bastant. Com que les sensacions eren bones i no notava els 10km corrent amb canvis de ritme d'ahir, m'he proposat fer la pujada al Salt de la Minyona intentant superar el meu millor temps. I ho he aconseguit! Al final he arribat a dalt en 17'10'', superant els 17'25'' que havia fet fa temps i que no hi havia manera de baixar. Després de recuperar-me una mica, mitja volta i tornada cap a Torelló fent petites variacions i passant per Manlleu, el Cap del Pont, arribant a casa havent fet 54km amb 800mts de desnivell +.

pujada al salt de la Minyona

Les xifres de la setmana: +12, +12, +15, 0, -3

2010-03-14T19:16:00.003+01:00

Setmana marcada per la neu i que va provocar la suspensió de la duatló de Centelles, que finalment es farà el 25 d'abril, i que ha fet que estigués mandrós per agafar la bici però que en canvi he estat fòrça motivat a l'hora de sortir a córrer. Després de passar el dilluns i el dimarts en blanc, mai millor dit, dimecres i dijous ja vaig sortir a trotar en dues sortides sumants 12km en cadascuna, això si, disfrutant més del paisatge blanc de la comarca que pendent de posar intensitat a les cames.
El 0 del titular es referia a km en bici, i és que no he tingut motivació de sortir a pedalar preveient el fang que trobaria, ja en vaig tenir prou el diumenge, i això que encara no havia nevat...Suposo que demà tornaré a sortir una estoneta, ara que sembla que mica en mica s'imposa el sol i es va assecant tot.
Una altra de les coses destacades aquesta setmana és que després d'unes quantes setmanes vigilant amb la dieta, ja quasi he perdut 3kg, que sincerament es noten, sobretot ho noto en la lleugeresa de les cames quan surto a córrer. Una de les coses que més hi influeixen és el fet d'haver deixat el gimnàs, així apart de greix també baixo pes muscular. Portava bastants mesos desmotivat i sense cap objectiu, i finalment ho deixo aparcat, ja veurem si més endavant hi torno.

I ahir em vaig comprar sabates noves per córrer per muntanya, les Brooks "Cascadia", feia temps que anava amb unes Salomon molt castigades i ja tocava fer un canvi. Vaig anar a la botiga L'Aire Esports de Granollers, on finalment em van recomanar aquestes... i avui tocava estrenar-les! He sortit a fet un rodatge llarguet, 15km, i les primeres sensacions ha estat boníssimes, extremadament còmodes, ideals pel meu delicat peu dret. Si a això li sumo el fet de trobar-me molt bé corrent i el migdia primaveral que feia, només dir que un "estreno" perfecte.

les Brooks Cascadia

La duatló de Centelles, de moment suspesa

2010-03-09T19:44:00.003+01:00

estat en el què es troba el que seria la zona de boxes i la sortida

Com era previsible, l'organització de la duatló de Centelles ha emès un comunicat a la seva pàgina web, anulant la prova per les condicions meteorològiques i comprometent-se a buscar una nova data que no s'allargui més enllà de l'abril. Doncs res, sens dubte la millor decisió perquè simplement és impossible que amb cinc dies el terreny estigui minimament practicable. Continuarem entrenant, si és que podem, ja que costarà molt tornar a pedalar pels camins i corriols de la comarca....jo que em pensava que això del fang ja s'acabava, doncs no:més fang. I sumem-li camins bruts pels arbres i branques caigudes pel pes de la neu . Quina mandra!!

Una bona ruta, molt ben acompanyat

2010-03-07T17:24:00.004+01:00

Avui ens hem reunit un bon equip i al final ens ha sortit una bona ruta no molt llarga, però que s'ha fet dura per les continues pujades i pel fang que ens hem anat trobant. Junt amb l'Ernest i en Pingüi, avui se'ns han afegit en Pep Tarrés i en Jordi Sanmartin(juguen en una altra lliga, volen!!), que del 21 al 28 de març se'n van a Sud-Àfrica per disputar la Cape-Epic, una prova per etapes molt dura amb un total de 722kms. A veure com els hi va.

En quant a la ruta d'avui, hem fet una volteta molt xula i amb forces pujades, on també hi hem d'afegir la presència de molt fang per acabar-ho d'endurir. Hem sortit direcció Sant Quirze, pel costat del Ter, per on vam passar amb en Pingüi fa un parell de setmanes i que jo no coneixia. Aqui encara sense fang, estava tot glaçat. Després de travessar Sant Quirze hem enfilat direcció el Munts, tot amunt, on el fang ja ens ha començat a acompanyar. No hem arribat als Munts, ens hem desviat una mica abans i hem arribat quasi a Sant Boi, baixant per un corriol molt xulo. Hem seguit fins anar a parar a la carretera de la Trona, passant per tot de pistes molt i molt enfangades, i la bici que cada cop pesava més. Com que tampoc volíem arribar molt tard, hem passat per Sant Llúcia fins quasi arribar a Sant Martí Xic, enmerdar-nos un mica més per un corriol en companyia d'alguna vaca, i baixar cap a Sant Hipòlit, Vinyoles, Orís i arribar altra cop a Torelló. Al final uns 48kms, 1153mts de desnivell + en 3h45'. Lo millor, tots els camins i corriols nous que he conegut, i és que tota aquesta zona de la comarca no la conec gens. I a nivell físic, m'he notat prou bé pujant, tot i que he acabat amb una mal de quàdriceps important.

Pels volts de Sant Martí Xic,una mica cansats del fang

en Pep Tarres i en Jordi Sanmartin, apunt per marxar

la web de la cursa: http://www.cape-epic.com

Una setmana per la duatló de Centelles

2010-03-05T15:44:00.003+01:00

Ja estic inscrit a la duatló de Centelles, que es farà el dia 14 de març. Després de debutar en el món de les duatlons a Folgueroles, el mes de gener, torno a tenir el cuquet de la competició i crec que la de Centelles pot estar molt bé. El tram corrent serà molt més exigent, tan sols veient el perfil ja es veu que patirem, igual que el tram btt i els 2kms finals corrent.I més tenint en compte que no em conec gens ni el recorregut ni en general tota aquella zona. A veure si acabo de prémer una mica l'accelerador aquests dies i puc arribar en un bon estat de forma, espero baixar unes quantes posicions(91 de 306) respecte Folgueroles!!

perfil primer tram corrent

perfil tram btt

Pujant Bellmunt corrent

2010-03-04T21:05:00.002+01:00

Ara que torno a córrer, feia temps que volia pujar fins a Bellmunt, però anava esperant sumar km per no acabar fos a la primera rampa i acabar fent tota la pujada caminant. I avui hi ha set el dia. He aparcat el cotxe al cementiri de Sant Pere i des d'allà amunt i amunt fins arribar a dalt de tot en 34'. He pogut arribar fins a la font Vidranesa sense haver de caminar, només en algun petit graó de pedra, i des d'allà i fins al final he alternat trams corrent amb alguns metres caminant per recuperar una mica. A dalt de Bellmunt, dia tonto amb quatre gotes, i ràpidament cap avall per no refredar-me. Al final he arribat al cotxe després d'una hora justa entre baixar i pujar, sense saber ni kms ni desnivell total, tenia el gps sense bateria. A veure si aquests kms em van bé de cara a la duatló de Centelles, el tram corrent pinta molt dur.

Bon començament de setmana

2010-03-01T21:11:00.002+01:00

Hi ha gent que tenim la sort de tenir una feina amb jornada intensiva, i avui m'he pogut escapar i sumar una bona quilometrada amb la bici. Tot m'ha anat de cara i he aprofitat al màxim la tarda, i a sobre amb un dia primaveral que ha fet que ja portés els pantalons curts, només el fort vent lateral que m'ha acompanyat en varis kms m'ha molestat una mica. Res a veure,però, amb les fortes ratxes del dimecres passat.
Avui encara continuava amb els quàdriceps molt carregats i el meu objectiu tan sols era sumar molts kms. He anat fins a Puiglagulla, passant per Roda i Sant Julià, i resseguint el tram de la Carena, que m'agrada molt, tot i que ja es comencen a veure els efectes del desdoblament de l'eix transversal. Des de Puiglagulla he tirat enrera fins a Sant Julià passant per uns quants corriols de baixada molt divertits, i un altre cop cap a Torelló passant per Manlleu. Al final m'han sortit 54kms en 2h54', amb un desnivell + de 785mts.

La petita nota negativa ha set un fort cop al genoll que m'he fet. He relliscat entre unes roques i he mig caigut picant al terra, i la veritat que em fa una mica de mal. A sobre ja he fet la primera ratllada a la bici. Què hi farem!!

2010-02-28T18:59:00.002+01:00

S'ha acabat el cap de setmana i almenys puc dir que cada dia he pogut entrenar una miqueta. Avui havia quedat amb en Pingüi i l'Ernest per sortir, però jo havia de ser aviat a casa i la meva intenció era acompanyar-los uns kms i després tornar sol. Però com que l'hora de quedar era a les 8:30 i ara a quarts de 8 ja és clar....doncs a aquella hora ja he començat a rodar sol, l'important és les ganes de fer kms. Després m'he trobat amb ells i hem anat direcció Forat Micó, on els he acompanyat fins abans d'arribar on comença el tram trialer, a la zona de la casa de la Vall. Ells volien explorar una mica per la zona del pic de l'àliga, i jo ja he girat cua cap a casa. Al final encara m'han sortit 40km i 875mts de desnivell, que està prou bé. Això si, els quàdriceps molt carregats d'ahir.

Amb l'Ernest i en "Pingüi"(ja,ja!!), quan els he deixat

I ahir sortida running, sobretot amb l'intenció d'acumular desnivell i dificultat tècnica, segurament aniré a la duatló de Centelles i el tram corrent sembla molt exigent.Vaig sortir de casa i vaig enfilar fins al Castell de Torelló, o del Moros, i vaig carenejar una mica per la zona del darrera, amb més temps m'hauria aventurat a anar direcció Sant Pere i de pas descobrir zones noves que no he fet mai. Al final em van sortir 12km amb 485mts de desnivell+, em vaig notar bastant bé tot i que porto uns dies amb l'esquena una mica carregada, no sé si de la feina o del córrer i la bici, sort que amb una mica de Fisiocrem sembla que la cosa millora.