Una altra cursa a la butxaca, i un altre dia on vaig disfrutar molt. Un recorregut molt dur i amb molt desnivell cara amunt, com a mi m'agrada, i tercera carrera consecutiva on puc acabar entre els deu primers. I com que els resultats i les ganes i són, no pots evitar de posar el llistó més amunt i pensar fins on pots arribar....somiar costa poc, i les il·lusions hi han de ser, o sino la vida sera una mica avorrida!!
La d'ahir era la meva segona participació a la Mitja del Congost, l'any passat ja la vaig fer acabant en 14ena posició, també molt content, tot i que una petita caiguda amb un cop al genoll i una ferida amb un braç van fer que no la disfrutés tant. El dia va començar molt d'hora, ja que la sortida era a les 8, i jo a les 5 ja estava esmorzant...no són hores, però tinc sagrat menjar tres hores abans de començar. Una hora abans, a les 7, començava la Marató, tot i que la sortida es va retrasar una mica per culpa d'un accident a la C-17, que va fer que molts corredors quedessin atrapats i arribéssin tard a Aiguafreda. Cap a les 8, i després de trotar una mica, anava cap a la sortida, on sobtava trobar-te música dance a tot volum amb un "speaker" que, tot garrulejant una mica, li donava un aire de discoteca metropolitana de poca monta....no sé, no encaixava gaire amb l'ambient d'una cursa de muntanya.
I a les 8h10'', la sortida: uns primers metres urbans abans de començar a enfilar-nos per pista, sempre picant amunt, i on ben aviat em vaig col·locar entre els 12 primers. Les sensacions eren bones, i abans d'agafar el primer corriol ja era entre els deu primers, veient els de davant ben aprop. Tocava apretar de valent, trossos corrent, trossos caminant, i notant-me valent i amb ganes de donar-ho tot. Després d'un primer descans enllaçàvem amb un altre tram de pujada, crec que l'any passat no es va fer, i aqui aconsegueixo estabilitzar-me entre els 8/10 primers, intentant apretar al màxim per distanciar els del darrera. Després d'aquesta segona pujadeta, un tram més o menys llarg per pista, primer planejant, i després cara avall, amb el soroll d'un helicòpter que seguia la cursa com a banda sonora, fent un altre tram de baixada més tècnic per corriol, just abans d'enllaçar amb la pujada més llarga del recorregut i que ens portaria a més de 1000mts d'alçada. Durant aquesta pujada m'he anat trobant bé, tenia un corredor bastant jove al meu davant i que pujava molt bé, i junts hem anat pujant fins arribar a dalt, tot i que al final m'ha deixat una mica enrera. També m'ha adelantat en Xavi Prims, va molt fi el malparit, i tot i que ho he intentat, no l'he pogut seguir. Hem començat a baixar i hem passat per un avituallament, on hi havia control de dorsals, aqui ja començàvem a atrapar els corredors de la Marató que anàven al darrera, i aquest és un aspecte que crec que haurien de solucionar. Potser seria millor que els de la Mitja sortíssim almenys 1'5h després que els de la Marató, i aixi no ens molestariem els uns amb els altres. I és que portem ritmes molt diferents. I mentre coincidim en trams de pista cap problema, però quan es tracta de "conviure" en corriols de baixada o de pujada, la cosa es complica i molt. I ahir la part final nostra va ser bastant caòtica, i de fet ho vam estar comentant amb diversos corredors mentre ens dutxàvem. A veure si es pot solucionar.
Després d'un bon tram de baixada per pista, potser la part més "lletja" del recorregut, la cosa es complicava al desviar-nos per una zona més tècnica i de molta pedra, patinava molt i vaig fer un parell o tres de cops de cul, sense importància, però que et feien reduir bastant la marxa. Arribàvem a un altre avituallament i ja només faltava l'última pujada. Les forces acompanyàvem tot i que m'havia atrapat un corredor durant la baixada, i vam començar junts a pujar per un terreny molt humit i emboscat, adelantant moltíssims corredors de la Marató, que molt amablement ens deixàven passar. Vaig poder deixar enrera el que m'havia atrapat abans, i al km 17 més o menys, començava la baixada final cap a Aiguafreda. Primer per una zona técnica i molt perillosa per la humitat de les pedres, i després per pista. Últim control de dorsal i apretada final. Llàstima que em va tornar a atrapar el corredor que havia deixat enrera a l'última pujada, i no el vaig poder seguir. Entrava als carrers d'Aiguafreda i assaboria els metres finals de cursa, creuant eufòric l'arribada, sobretot al sentir per megafonia el meu nom i la 8ena posició(érem 300!!) de la classificació general.
