27 de gener 2013

Última prova del circuit ARCS a Súria, 13è classificat: BRUTAL!!!

 Última cursa del circuit Arcs, i que tal com ja m'havien comentat la setmana passada, molt i molt dura. Avui he tancat un mes de Gener molt actiu a nivell competitiu, tres caps de setmana seguits, i a on mica en mica sembla que ens anem posant en forma. I una valoració molt positiva del circuit ARCS en general, una format de curses molt atractives a nivell de recorregut, sobretot pels que ens agrada la muntanya, i a un preu bastant mòdic, 10 euros pels federats, i en general amb un molt bon ambient. Espero tornar-hi l'any vinent.

    I avui...ufff! quin recorregut, com he disfrutat!! A la sortida ja ens avisaven de que aquesta seria la cursa més curta a nivell de km, però que seria la que tardariem més a fer. I no s'han equivocat. El Garmin m'ha marcat 11,9km en 1h23': 880 de desnivell + i una mitja de 7min/km...Amb això ja està tot dit. Ja només començar enfilàvem pels carrers del casc antic de Súria, una primera pujada brutal, "ideal" per entrar en calor ràpid, i on ràpidament s'ha estirat el grup. Una primera baixada ràpida pel poble i ja començàvem a enfilar-nos cara amunt. Durant tot el recorregut hem anat trobant petits cartellets al terra, que ens indicàven el desnivell de la pujada que encaràvem i el seu nom, una bona manera de saber el que t'esperava. Bàsicament, el recorregut tenia tres pujades principals, amb una dificultat creixent. La primera m'ha servit per col·locar-me entre els 10/12 primers. Després d'arribar a dalt d'aquesta primera pujada, cap avall per un seguit de corriols impressionants i tant o més drets que la pujada, amb el punt just d'humitat per baixar-se més o menys bé. Un petit tram de pista i de seguida tornem a enfilar cap amunt. Començàvem la segona pujada forta, aquesta ja més seriosa. Aqui el terreny ja és més pedregós i amb menys vegetació, i on fins i tot t'has d'ajudar amb les mans i grimpar una mica per superar alguns graons de pedres. Després suavitza una mica i deixa córre una mica. Aqui les posicions ja estan molt definides, tinc en Xavi Pascual i un corredor de l'Spiridon just davant meu, i m'hi acosto just abans de coronar la pujada. 

          Corono aquesta segona pujada, i altre cop cap avall. Primer el terreny és molt i molt vertical, corriols molt tècnics que em fan patir de valent`i que fan que perdi de vista els dos del davant. Una mica més avall enllaçem una pista i continuo baixant a bon ritme, tot i que em veig amenaçat per darrera. Per sort, ens tornem a enfilar. Ara si, la tercera i última pujada, i quina pujada!! Ja només començar, terreny molt pedregós, dret i humit, sort que havien col·locat una corda i es poden salvar els primers metres, sino ja m'hagués agradat veure com haguéssim pujat... El corriol s'anava enfilant tot seguint un filat, terreny molt i molt dur, caminant i gràcies, i amb les pulsacions a tope. Però em trobava bé i ho donava tot. Mica en mica he atrapat els dos del davant, i després d'uns moments per respirar una mica, els adelanto i els deixo una mica enrera, sabia que eren més bons baixant i segur que m'atraparien al final. Continuava pujant i ja m'acostava a la part final. Se sentia la cridòria de fòrça gent que estava animant a la part final, el terreny encara pujava més i patinava moltíssim. La feina era agafar-me a tot el que trobava  per anar pujant: arrels, branques, herba....anava caminant com podia i amb la cara a un pam de terra...una última pujada agònica!!

    Finalment corono, i ja només queden uns 3km de baixada fins a Suria. En aquells moments, crec que anava el 10è, però sabia que perdria algun lloc, massa baixada per mi. I efectivament, després de planejar una mica i començar a baixar, primer m'adelanta l'Spiridon, i després, en una baixada més tècnica i molt molla i perillosa, en Xavi Pascual, que baixa molt i molt bé. Quan ja gairebé entrava a Suria, dos corredors més m'adelanten, tot i que quan deixem la zona més tècnica i agafem pista, aconsegueixo recuperar un lloc i entrar en aquesta 13ena posició final, d'uns gairebé 200 corredors inscrits.


     Una cursa impressionant, he disfrutat moltíssim, i per sort ara mateix estic cansat però a nivell físic sembla que les lesions em respecten. Un dia d'aquells que m'han acabat de confirmar que és en les curses de muntanya amb molt desnivell on més disfruto i on vull encarar els meus objectius d'aquest any. I tornar a felicitar la gent del circuit ARCS per el recorregut d'avui i per tot en general, gràcies per fer-nos disfrutar.

21 de gener 2013

Cursa de muntanya a Sant Joan de Vilatorrada, circuit ARCS: 16è classificat.

Quarta prova del circuit ARCS d'Anbaso, a Sant Joan de Vilatorrada, amb 13'3km i uns 640mts de desnivell+, circuit bastant exigent i endurit per la pluja, però que a mi em va fer disfrutar d'allò més. Sobretot perquè ahir em vaig trobar molt millor que la setmana passada, en què vaig participar als Dos Turons de Moià i on vaig patir i molt, sens dubte que era massa ràpida per mi.


    Ahir, en canvi, la duresa ja hi era des dels primers metres, tant sols un quilometret per entrar una mica en calor, i de seguida ja començàvem a enfilar-nos per un seguit de caminets i corriols molt xulos, sempre picant cara amunt. Tot i no destacar per tenir unes arrencades gaire bones, mica en mica em vaig anar trobant bé i vaig poder assaborir el patiment de les pujades, amb aquell punt agònic però en què disfrutes molt. Als 5 o 6 km va arribar la primera pujada sèria, pujant a estones caminant o trotant com podia, superant algun corredor però en general mantenint la meva posició. Després d'arribar a dalt i de baixar una mica per pista, una baixada molt i molt dreta i extremadament humida i relliscosa, fent que t'haguessis d'agafar on podies per no sortir volant. Llàstima que hagués plogut, perquè era una baixada per disfrutar-la corrent. Després de planejar una mica i adelantar un parell de corredors, la segona pujada realment forta, pujant altre cop a estones caminant i a estones trotant, per anar arribant al cim on hi havia una bandera, el punt més alt de la cursa. Ja només faltaven uns 3km per acabar, tots en baixada, amb una primera part altre cop perillosa, corriols molt ràpids i alguns amb molt desnivell, on el que costava era mantenir-se dret. I finalment, per fi, 1'5km finals més fàcils de fer, mantenint la meva posició i arribant el 16è d'uns 215 corredors.

    Molt content de com va anar la cursa, vaig anar de menys a més i vaig acabar molt sencer. Felicitar l'organització pel recorregut, realment m'ho vaig passar molt bé. Ara ja només falta la cursa de Suria de la setmana que ve, ultima prova del circuit ARCS, m'han dit que és molt i molt dura, i suposo que hi aniré per rematar una mica aquest mes de gener.

01 de gener 2013

Un no parar d'última setmana d'any...

Ja està, ja hem deixat enrera el 2012 i comença el 2013, un any que li tinc moltes ganes i que espero començar-lo almenys tal com he acabat aquest: corrent i disfrutant. I déu n'hi do amb aquesta última setmana d'any, realment ha sigut un no parar, i al final he acumulat 67km corrent en 7 dies, sumant entrenaments i tres curses.
        La setmana passada ja va tenir un bon començament, era el dia 24, i ens vam ajuntar en Jordi Martinez, Marc Vilaregut, l'Àngel Serrat i en Jordi Checa, per fer una sortida per muntanya per la zona de la Grevolosa, Serra dels LLancers i Cabrera. Ens van sortir 21km i uns 900 de desnivell +, vam anar a un ritme d'anar fent, disfrutant molt de l'entorn i de les vistes, realment vivim en una zona ideal per disfrutar corrent per muntanya. I per acabar bé la sortida, què millor que un bon esmorzar. Vam acabar a Cantonigros fent un bon pa amb tomàquet amb truita i cansalada.
       
         El dia 26, Sant Esteve, tocava cumplir amb la ja tradicional cronoescalada a Bellmunt, la cursa de Na'Dalt. Aquest any no estava tant motivat per fer-la, però al final em vaig inscriure el mateix dia. Del recorregut havien fet una petita modificació, i aquest any passàvem per una zona de roques que et feia sentir com una autèntica cabra. Al final vaig fer un temps de 32'59'', acabant en la posició 25, i és que tot i que per mi és un bon temps, hi ha molt nivell....
Després d'un parell de dies suaus, el dissabte 30, amb en Marc Vilaregut vam anar fins a les Planes d'Hostoles. Allà feien la segona edició d'una Sant Silvestre de muntanya de 10km. En Marc ja l'havia fet l'any passat i me'n havia parlat molt bé. Allà ens vam trobar l'Anna Macià, que aconseguiria la primera posició femenina. Pel que fa a mi, vaig aconseguir acabar en la 10ena posició, en Marc va acabar el 56. El recorregut tenia uns primers 4 kms de pujada constant, combinant pistes amb zones de corriols, i en general em vaig trobar prou bé. Després començaria una zona de baixada, primer més tècnica i per corriols i després per pista, on un altre cop vaig trobar a faltar més velocitat a les cames. És el que més hauré de treballar. La part final de la cursa tenia un parell de pujadetes prou dures, on vaig aconseguir posar-me en la novena posició, però que la vaig perdre a la part final, durant la baixada final al poble em va tornar el corredor que havia adelantat i vaig acabar en aquesta 10ena posició. Una bona cursa, per repetir-la l'any que ve.
I ja només quedava competir el dia 31, ara si última cursa de l'any, i vaig triar la Sant Silvestre de Taradell, 8'8km de muntanya on es pujava fins l'Enclusa. Ens vam ajuntar en Joan Escarrabill, en Marc Camara i en Dani Barranco, corrent una mica disfressats per l'ocasió: perruca, plumes d'indis, gorro d'arlequi i una màscara. En fi, molt bon ambient a Taradell i molta gent disfressada, alguns de molt originals. En quant a la cursa, vaig acabar el 4art, tot i notar-me bastant pesat de cames. Va guanyar en Manel Amor. Jo, durant la pujada a l'enclusa vaig atrapar en Nil Gurt, que anava segon, i després ens va atrapar en Bernat Mora, vam començar la baixada junts, però quan va tocar córrer per pista no els vaig poder seguir.
I avui ja estem a 2013, de moment el primer que tocarà fer serà recuperar el pes que tenia fa un parell de mesos. Aquest final d'any m'he descuidat una mica i m'he engreixat, però espero que mica en mica torni a posar-me més finet, de moment la motivació sembla que la tinc, i si més no començo l'any sense estar lesionat, que mentalment sempre ajuda. Ara farà un any que començava lesionat, la cintilla iliotibial va dir prou i vaig estar unes quantes setmanes ko. Ara sembla que he arpès a combinar bons entrenaments amb dies de recuperació, i a escoltar una mica el cos, a veure si continuem pel bon cami.

BON ANY 2013!!!!