15 d’abril 2013

Cursa de la Talaia 2013: massa patiment final!!

23,2km, uns 750 de desnivell +, 350 participants al recorregut llarg, 21ena posició final.
  Uf, quina buidada en la cursa d'ahir a Vilanova i la Geltrú, una cursa que em feia gràcia de fer sobretot pel tipus de terreny del Garraf, molt diferent al que corro habitualment. Molt pedregós, sense pràcticament vegetació, i que sumat a la calor et feia sentir com una autèntica sargantana...
     
         D'entrada ja sabia que patiria, el recorregut era de muntanya però dels ràpids, bastanta pista en els primers km i els finals, amb uns km centrals més durs i tècnics, on es pujàven tres turons prous durs, especialment l'últim. I molta pedra. Em venia de gust una cursa així per intentar guanyar una mica de velocitat en carreres ràpides, a veure com responien les cames. I en part ha anat bé, tot i que ho he pagat al final, sensació de buidor al cos i comprovant que encara em falta molt per aguantar molts km a un ritme ràpid.
  
    Com acostumo a fer a les últimes curses, sortint a davant de tot, que qui vulgui ja passarà, i uns primers metres creuant a tope pels carrers del Vilanova Park, el càmping on començava la cursa. Feia molta calor, i ben aviat em vaig notar amb la suor al front, les pulsacions a tope i intentant seguir el grup dels de davant, d'uns 10 corredors, tot i que anava un pèl més retrassat. Arribàvem a la primera de les pujades, un primer tram que ja convidava a caminar, i recuperava alguna posició, tot i que no em notava fresc cara amunt com altres vegades. Tornàvem a baixar, i després d'un avituallament ens tornàvem a enfilar, el terreny amb molt pedra solta, i corrent en la dotzena posició. Altre vegada baixada tècnica i una zona més o menys plana per pista abans d'afrontar la tercera pujada. Aquesta ja era més sèria, caminant molt i patint bastant, i veient el punt més alt on haviem d'arribar. A dalt de tot un altre avituallament, avui ni havien molts i s'agraïa, i baixada bastant tècnica, una mica perillosa en alguns trams per la pila de pedres que hi havia, i corrent en la 10ena posició, o almenys és el que m'havien dit a l'avituallament.Estàvem més o menys al km 14, i tornàvem a enfilar-nos per un corriol, no era molt dret, però si que em va servir per comprovar que les cames havien perdut gas i que em notava una mica incòmode pujant. Arribava a dalt d'aquesta pujada i veia com un corredor m'estava atrapant, i a partir d'aqui......el calvari final!! 

      En principi ja "només" faltàven uns 6 o 7 km de teòrica baixada. creuant un corriol molt xulo i emboscat, en la zona amb més vegetació de tota la cursa, i notant cada cop més que tocaria patir fins al final. Mica en mica anàvem trobant els corredors de la cursa de 11km, que havien sortit més tard, i cada petit repetxó em semblava una paret.  I el terreny, ara si pista i més pista amb molt de sol, no ajudava gaire a fer passar els km, no parava de mirar el gps a veure quan faltava, i mica en mica veia com m'anàven adelantant corredors. Quan ja faltava poc més d'un km, una altre pujada curta però molt dreta, que va ser la "puntilla" al meu ja mermat estat físic. I per sort, al cap de 23km i 1h58 creuava l'arribada, totalment buit. 

      En fi, una cursa on he pagat molt car la velocitat dels primers km per intentar seguir els del davant, encara he de guanyar molta velocitat en curses ràpides com la d'ahir, però que com a mínim avui em noto bastant recuperat físicament. Felicitar a tota l'organització i els voluntaris, que n'hi havien molts, i perque tot i haver-hi més de 800 persones entre les dues curses i la caminada, en cap moment es va veure cap agomeració i vam poder disfrutar d'un gran dia atlètic.                             
   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada